PAU BERTRAN MERCADÉ, prevere
E
l servent de Déu Mn. Pau Bertran Mercadé, fill dels esposos Andreu i Maria, va néixer a Creixell (Tarragonès) el dia 21 de gener de 1875. Va ser ordenat prevere per l’arquebisbe Tomàs Costa i Fornaguera el setembre de 1899.
Quan era ecònom de Passanant es va distingir per una gran devoció a la patrona del poble, la Mare de Déu de Passanant. Era molt matiner i treballador. Deia sovint: «Els braços oberts signifiquen Pau.» També havia estat rector-arxiprest de Sant Martí de Maldà. Era rector de la Selva del Camp quan va esclatar la revolta del 36. De moment va estar amagat a diferents cases de la parròquia, edificant els feligresos amb la seva gran conformitat a la voluntat de Déu. Per tal d’alliberar-lo dels qui el cercaven per a matar-lo, dos bons veïns, amb el seu cotxe, el van portar fins al seu poble natal, Creixell, on van poder arribar per una providència especial. Es va amagar a casa del seu
germà, Josep, juntament amb el rector de Creixell, Mn. Francesc Vives Antich. Aquí passaven hores i hores resant. El dia 6 d’agost, quan passava per la carretera el «cotxe fantasma», els de dins van preguntar a un veí de Creixell si allí ja havien mort tots els capellans. En dir que l’alcalde encara en tenia dos d’amagats, els va acompanyar fins a casa Bertran. Anaven uns setze patrullers i amb horribles blasfèmies i greus insults van exigir que sortissin els dos sacerdots. Davant aquell avalot es va presentar Mn. Pau Bertran Mercadé fregant-se pacíficament les mans, i va dir: «Que volen alguna cosa aquests senyors?» Sense dir paraula el van agafar, però Mn. Pau encara els va preguntar: «Bé, i per què em voleu matar?» Li van respondre: «Perquè ets capellà». «Si és així, bé.» Tot seguit es va presentar Mn. Francesc Vives Antich, i enmig d’insults i blasfèmies els van portar a la plaça i els van fer pujar a un camió. Tot marxant, Mn. Francesc saludava els seus feligresos i els deia: «Adéu, adéu!» Arribats a Torredembarra, davant la fàbrica dels Refractaris Llovet, els van fer baixar i els van matar a trets pel sol fet de ser sacerdots. Abans, però, els dos preveres s’havien donat mútuament l’absolució.
JOCUND BONET MERCADÉ, prevere
E
l servent de Déu Jocund Bonet Mercadé, fill dels esposos Jocund i Francesca, va néixer a Tarragona l’any 1875 i va ser batejat a la Parròquia de Santa Maria de la Catedral.
Després d’haver anat a la Guerra de Cuba, el 22 de setembre de l’any 1900 va ser ordenat prevere per Mons. Tomàs Costa i Fornaguera. Primer va ser vicari de la Catedral; després, regent i rector de la Parròquia de Sant Joan Baptista de Reus. Aquí va construir l’església parroquial, que va ser inaugurada l’any 1931, a la qual va dedicar tots els estalvis. A Reus va organitzar l’Acció Catòlica de la Dona i la Secció de Joventut, de tal manera que un dels seus assassins va dir que «li tocava morir perquè havia fet massa acció catòlica».
Mn. Bonet tenia un gran esperit sacerdotal, era molt virtuós i molt zelós de tot allò que feia referència al culte i llocs sagrats. Ajudava molt els necessitats i tenia una gran caritat envers el proïsme. En esclatar la revolta de 1936, li van proposar marxar de Reus i portar-lo a un lloc segur, però ell va contestar que no podia abandonar la parròquia. Es va refugiar uns dies a casa dels senyors Turú. Aquí passava el temps resant i moltes vegades el veien resant agenollat i amb els braços en creu. El dia 14 d’agost, a la una de la matinada, es van presentar quatre milicians al seu pis. Detingut, els va seguir silenciós, conformat i humil com un anyell. Conduït a la carretera de Falset, a l’encreuament de la que va a l’Institut Pere Mata, el van fer baixar. Agenollat i amb el santcrist a les mans, va aixecar la vista al cel, i mentre pregava pels seus botxins —«Perdoneu-los, Senyor, que no saben el que fan!»— van ressonar pels aires uns trets que el van deixar mort allí mateix. Va ser enterrat al cementiri de Reus. 19