El Sot de l’Aubó samarretes i feines vàries entorn del festival. Inicialment aquests diners havien servit per finançar campaments d’estiu, però des de l’any 1976 el moviment escolta a Canet estava en franca decadència i va semblar que invertir els beneficis del festival en el projecte Odeon era una bona causa per esmerçarhi l’esforç col·lectiu d’uns dies d’estiu. D’aquesta manera es va aconseguir el mínim capital necessari per començar a rehabilitar l’Odeón i alhora va servir per canalitzar les inquietuds d’una part del jovent canetenc vers un projecte cultural engrescador i potent. Prova d’això és que en els seus inicis el projecte de remodelació de la Sala Odeon va comptar amb un nombre important de manobres i pintors voluntaris, sorgits entre aquests joves que, juntament amb “Els Comediants”, es van arremangar des del primer dia, i que van fer estalviar molts jornals, permetent allargar la inversió dels diners disponibles. Els primers retocs estructurals van servir per poder obrir la sala i organitzar-hi una gran revetlla inaugural el dia 16 d’octubre de 1976, una festassa antològica que, alhora que va servir per refermar voluntats
sobre el futur del projecte, també va servir per posar en clar les deficiències estructurals i tècniques del mateix local; fent evident que calia continuar amb les inversions de millora i adaptació de la sala per assolir uns mínims de qualitat i de seguretat. Durant la resta de l’any 1976 i tot l’any 1977 van fer-se aquestes reformes. Finalment va ser possible inaugurar el Cafè el dia 24 de desembre de 1977, i una setmana més tard, el dia 31, ho feia la Sala amb una gran revetlla de Fi d’Any. Les activitats 1978-1980 Durant aquests primers tres anys (1978-1980) l’Odeon va mantenir una activitat frenètica i va comptar amb una programació setmanal estable, sempre degudament anunciada amb antelació; però al marge d’aquesta cartellera oficial, a l’Odeon, sobretot al Cafè, podien passar coses imprevistes quan
26
El Sot de l’Aubó
article
un menys s’ho esperava, era un local carregat de sorpreses on es podia improvisar un concert, un espectacle de màgia, un concurs o una performance en qüestió de moments. Quedar a l’Odeon per passar una estona era una bona idea, al marge de que hi hagués o no espectacle, cal reconèixer que alguns dels mateixos parroquians ja eren per ells mateixos un espectacle. En qualsevol cas la inversió esmerçada va ser altament rendible amb uns resultats reconeguts per a tothom; L’Odeon va convertir a Canet en la capital cultural del Maresme, sense cap mena de dubte. Un centenar d’espectacles al Cafè i una cinquantena a la Sala avalen l’encert del projecte d’aquells anys. A aquestes activitats cal sumarhi els espectacles de carrer, els carnavals, les exposicions i la projecció de més de quaranta pel·lícules descatalogades o alternatives; tot