el monument en algun emplaçament de la ciutat. L’arranjament del mausoleu va anar a càrrec de l’escultor Bruno Gallart i de l’arquitecte Lluís Bañeras i des de l’any 1992 el conjunt escultoric es troba en un dels patis interiors de l’Ajuntament de Tarragona. Interpretació històrica i artística del monument Amb aquest monument, Lluís Domènech va voler defugir del típic mausoleu i és per això que va traçar-lo simulant una nau que es fusionava amb el sarcòfac de Jaume I. El mausoleu està sostingut per una base de pedra calcària de tonalitat granatosa que remata amb unes volutes que simulen les onades del mediterrani. D’aquestes volutes, a manera ascendent, en surten les bases de les vuit columnes que aguanten el doser, d’influència gòticomodernista, amb arcs lobulats, realçats amb una cresteria d’elements vegetals i rematat amb els quatre pinacles de la coberta cònica, al més bell estil de Violet-leduc. D’altra banda, el mausoleu conté també, a la seva base, uns medallons, tres per banda, que reprodueixen sis segells reials acompanyats de diferents llegendes. Al primer medalló Domènech hi representà el rei Jaume assegut en un tro amb una espasa a una mà i una creu a l’altra i hi podem llegir, «s. Iacobi di gra reg Arag comit Barch» que es correspondria a «segell de Jaume I per la gràcia de déu, rei d’Aragó, compte de Barcelona». En el segon medalló -el central- hi ha un lleó que simbolitza el poder i la llegenda «Sigillum Concilli Cesaraugusta» que es tradueix per
«Segell del Consell de Saragossa» mentre que al tercer medalló s’hi pot veure Jaume I dalt d’un cavall amb la llegenda «+S domini Montis Pesvlani», «Segell del senyor de Montpellier» atès que la seva mare era Maria de Montpellier i ell va néixer en aquesta ciutat de França. A l’altra banda del monument el medalló contempla de nou Jaume I, en aquest cas dalt d’un caval amb el text «Comitis Barchi et lirgelli et dni Montis Pessvl», que ve a dir
«Del compte de Barcelona i de l’Urgell i senyor de Montpeller». Al segell del mig s’hi pot llegir -envoltant una creu«Universitatis Barch» (Universitat de Barcelona) i al darrer hi ha Jaume I amb barba amb la llegenda «+Iacobi Dei gra reg Aragon et Maioricar et Valencie», que traduïm per «Segell de Jaume I, per la gràcia de déu rei d’Aragó, Mallorca i València» Pel que fa a la coberta del mausoleu, Domènech hi va projectar un doser totalment forrat, tant l’exterior com l’interior amb estrelles dau-
23
El Sot de l’Aubó
rades d’estil Violet-le-duc mentre que l’interior reprodueix l’escut dels quatre pals sobre una creu decorada amb mosaics de tots blavosos i daurats i rematats amb una creu de Sant Jordi de la qual en surt una corona reial a cada punt de partença del braç. El sarcòfag té força semblança a les tombes gòtiques però està cobert amb un excel·lent mosaic policromat clàssic amb dotze grius a la part superior que simbolitzen la força i que custodien les tres corones dels Regnes d’Aragó, València i Mallorca. D’altra banda, als laterals, Domènech hi va voler posar sis escuts custodiats per àguiles bicèfales i dotze lleons que fan referència als títols i les gerarquies que ostentava el monarca. A una banda hi presenta els escuts del Regne de Mallorca, l’antic escut d’Aragó i el de Montpellier mentre que a l’altra banda hi posa l’emblema de Mallorca, el del comtat de Barcelona i el modern del rei d’Aragó. Domènech va voler rematar el doseret amb dues figures femenines d’estil totalment modernista. A la proa, a manera de mascaró, hi esbossà una dona que amb les mans alça una corona -que va estar feta per Joan Blázquez- que simbolitza el poder reial i a la popa, un àngel aguanta una senyera feta de bronze. El mausoleu de Jaume I és, en definitiva, la suma de totes les virtuds de Domènech i Montaner. L’arquitecte hi fusiona el bon gust de l’estètica modernista amb la seva gran afició per l’heràldica i el passat gloriós de la Catalunya medieval. Una obra total. CARLES SÀIZ I XIQUÉS historiador