El Sot de l’Aubó com a oposició naixent, no podien admetre la parcialitat de l’Ajuntament en l’adjudicació del futur contracte de l’enllumenat, estant com estava en Josep Garcia ocupant els dos llocs clau, com a soci de la central elèctrica d’en Llauger i com a Alcalde. Es pot veure l’enverinat duel dialèctic entre els catalanistes del Dr. Marià Serra i els monàrquics d’en Josep Garcia repassant els periòdics locals de cada bàndol “La Costa de Llevant” i “Vida Llevantina”. Com abans dèiem, les elèctriques es van anar fent amos del mercat de l’energia, sobretot a partir del 1911, quan es van començar a materialitzar els grans projectes de “La Canadenca” nom amb el que es coneixia la “Barcelona Traction”, (tema ja comentat, veure Sot de l’Aubó núm 20). Les gasistes no s’hi podien conformar i per no perdre quota de mercat, van començar a entrar en el camp de la producció elèctrica. Però l’empenta de l’electricitat era imparable. Malgrat que es produïssin alguns avenços tecnològics en els sistemes de producció del gas-ciutat i la gran millora que va suposar la “camisa d’Auer”, que va donar a la flama del gas una lluminositat superior amb menys consum, només van servir per alentir la seva desaparició. L’enllumenat públic de Canet, havia abandonat el gas el 1909 per decisió de l’alcalde Josep Garcia i es va passar al corrent elèctric continu de “Garcia, Llauger i Cia”. Quan aquesta companyia va tancar la central elèctrica el 1924 per obsoleta, l’enllumenat públic de Canet va passar a mans de la “Energia Elèctrica de Catalunya” que va imposar el co-
Arxiu Carles Sàiz
Llums elèctrics del carrer Ample
rrent altern. La petita companyia gasista de Josep Piñol, llavors ja amb el nom de “Alumbrado de Poblaciones”, procurava expansionar-se per no perdre quota de mercat. Encara que havia perdut el contracte de l’enllumenat de Canet, ampliava el negoci i anava adquirint altres fàbriques ja existents, com la del gas de Girona, la central hidro-elèctrica de Sant Miquel del Fai i la central mixta de l’antiga fàbrica “Caralt i Cia” de Calella, que des de la dècada de 1890 produïa gas-ciutat i electricitat. Però la competència de les grans companyies elèctriques era molt forta i no la va poder aguantar. El 1920 tancava la fàbrica de gas de Granollers i tot seguit “Energia Elèctrica de Catalunya” va fer una oferta de compra de les accions (avui en diríem una OPA), que va conduir al seu total control per part de “La Canadenca”. Amb tot, “Alumbrado de Poblaciones” no va desaparèixer i va continuar com una petita filial de “La Canadenca”, subministrant el gas-ciutat de la seva fàbrica d’Arenys als abonats de Canet. I aixís fins el
14
El Sot de l’Aubó
1936, en que malgrat que el gas ja no s’utilitzava per a l’enllumenat, servia per cuinar i donar calefacció d’una manera neta, ràpida i còmoda. Amb la guerra, els bombardejos del “Canarias” van inutilitzar la conducció ArenysCanet i en acabar la guerra, ja no es va considerar la possibilitat de restaurar la canonada, acabant aquí la història del gas-ciutat a Canet. En els grans nuclis de població, el gas-ciutat va perllongar la seva existència fins la dècada de 1960, quan la seva fabricació va resultar inviable davant les noves formes de l’energia. Estava començant l’era dels combustibles gasosos derivats del petroli i després vindria la del gas natural, però això ja són altres històries. JOAN BALLART I CLOS Bibliografia: Arxiu Municipal de Canet. Contracte d’enllumenat Dietari del Dr. Marià Serra Setmanari “La Costa de Llevant” Setmanari “Vida Llevantina” “L’electricitat a Catalunya” de Joan C. Alayo. Pagès Editors “Tècnics i Tecnologia en el desenvolupament de Catalunya” Editorial Enciclopèdia Catalana