article significats particulars van fins les oficines de la societat en lo carrer de la Mercè, a veure la instal·lació receptora del gas, puix aquest se fabrica a Arenys de Mar. Després se dirigeixen al carrer Ample a on en el lloc anomenat la Plaça, encenen dos fanals, l’un el senyor alcalde i l’altre el gerent, en Josep Piñol. El públic aplaudeix i l’orquestra toca la Marxa Reial ........La diada d’avui és de veritable goig pel poble, car la il·luminació pel gas, proporcionarà el poder transitar còmodament pels carrers amb suficient claror, la que fins ara era escassa, los veins se beneficiaran amb la utilitat de la distribució de llum i el gas serà medi de poder desenrotllar noves indústries o donar més vida a les existents....” L’obra realitzada era important, ja que amés d’instal·lar els 70 fanals, l’empresa havia realitzat la canalització Arenys-Canet, la instal·lació de canonades a tots els carrers per a la distribució del gas i havia muntat un gran gasòmetre al carrer Verge de la Mercè per a emmagatzemar-lo. Com que es tractava d’una bona millora tothom s’hi va
Arxiu Carles Sàiz
sumo anual de gas a doscientos cuarenta mil metros cúbicos, desde el año siguiente regirà como precio único el de veinte i cinco céntimos de peseta el metro. Canet de Mar, 20 de Enero de 1891”. Un cop fetes les instal·lacions, la inauguració oficial s’havia de fer la diada de Reis de 1891, però es va haver de posposar al diumenge següent pel mal temps. El Dr. Marià Serra, fidel testimoni dels esdeveniments canetencs, va deixar aquestes anotacions en el seu Dietari que resumim: “El fluid que estenent-se amb canyeries per tot lo poble ha d’il·luminar les vies públiques, les cases particulars i donar força als motors industrials, anomenat vulgarment gas, ja el posseeix Canet des del dia 11 de gener. “La inauguració oficial de la il·luminació tenia de fer-se el dia dels Reis, però per culpa del mal temps s’hagué d’aplaçar pel diumenge vinent. A les cinc de la tarda, que és a entrada de fosc, surt la comitiva oficial de la Casa de la Vila, component-la l’Ajuntament, principals accionistes de l’empresa, qual raó social és Josep Piñol i Cia. de Granollers, autoritats judicial i eclesiàstica i alguns
Enllumenat elèctric al carrer Ample
13
El Sot de l’Aubó
acostumar. Mentrestant, les instal·lacions de gas s’anaven estenent per viles i ciutats de Catalunya, però al cap d’uns anys, el mateix progrés va portar una nova energia, l’electricitat i aquesta va anar prenent el protagonisme que fins llavors havia tingut el gas. La competència de l’electricitat contra el gas L’electricitat ja es coneixia des de feia temps a nivell d’experimentació científica i d’aplicacions industrials petites, però quan es van reunir les condicions per a la seva producció econòmica a gran escala (turbines accionades per salts d’aigua) i el seu transport a llargues distàncies (transformadors d’alta tensió), l’electricitat va irrompre amb força en el mercat de l’energia. Llavors, primera dècada del segle XX, va començar una competència ferotge de les companyies elèctriques contra les gasistes per endur-se els contractes municipals de l’enllumenat públic de moltes poblacions. A Canet en vam tenir un bon exemple amb la pugna que es va establir l’any 1908 entre els partidaris del gas i els de l’electricitat, pugna que va prendre un caire polític. Des de que s’havia produït la restauració borbònica amb el seu caciquisme, els monàrquics ocupaven el poder municipal i com no podia ser d‘altre manera, recolzaven la central elèctrica que “Garcia, Llauger i Cia” estava muntant. Feien pinya amb en Josep Garcia, soci de la central elèctrica i que era el que movia els fils del poder municipal. Els catalanistes dirigits pel Dr. Marià Serra, llavors