INVESTIGACIÓ
ENTREVISTA
Toni Ferraté
FUNDADOR I PRESIDENT DE RO-BOTICA
Entrevistem a Toni Ferraté, fundador de ROBOTICA, una empresa amb la botiga presencial més antiga i pionera en robòtica educativa i personal a Europa. TONI, DES DE QUANT ESTÀS VINCULAT AL MÓN DE LA ROBÒTICA? Porto vinculat al món de la robòtica d’ençà que era un nen, feia invents amb Fishertechniki LEGO. Després a secundària i batxillerat em va agafar més fort i vaig començar a programar ordinadors de 8 bits com l’Spectrum de Sinclair i amb LEGO Technic. A casa s’ha viscut un ambient de relació amb la robòtica, el meu pare Gabriel Ferraté i Pascual és catedràtic emèrit d’automàtica (el primer que hi va haver a Espanya) i és expert en el tema, és un dels pioners en el món de la robòtica, automàtica i cibernètica. Però sobretot em considero vinculat al món de la robòtica des que vaig començar a estudiar l’enginyeria de Telecomunicacions a la UPC. Hi havia molts coneixements teòrics, que estaven molt bé, però jo tenia el hobby de crear robots industrials a escala. El 1991 vaig construir un robot amb LEGO
36
ROBÒTICA & EDUCACIÓ
Technic a escala fent-lo des de zero i inspirat en un típic robot industrial, llavors ASEA, actualment ABB. Tenia 5 graus de llibertat i manipulador pinça pneumàtica, i recordo que vaig fer totes les etapes. La programació la vaig fer en Turbo C, la part mecànica conjugant peces de LEGO Technic amb les de Fischertechnik, i motors pas a pas i la seva etapa de potència i la placa de control també les vaig dissenyar i construir jo; es connectava al bus ISA del PC. M’agradava dedicar-me a perfeccionar-lo complementant els coneixements massa teòrics i matemàtics que aprenia a la carrera amb l’esperit pràctic de recerca per crear coses reals, amb els dispositius electrònics i mecànics dels quals disposava llavors. M’agradava poder aprendre i entendre bé amb la pràctica allò que mal-aprenia de forma teòrica i amb equacions diferencials o trigonomètriques avançades, perquè volia que el robot fes trajectòries rectilínies amb rampes d’acceleració i desacceleració per millorar el seu comportament cinemàtic i dinàmic sense que els motors PaP perdessin passos... En aquell temps no hi havia productes de robòtica educativa com existeix ara.
INVESTIGACIÓ TINC ENTÈS QUE VAS ORGANITZAR EL PRIMER TORNEIG SOBRE ROBÒTICA L’ANY 1992.COM SE’T VA OCÓRRER? ENS POTS EXPLICAR UNA MICA COM VA ANAR TOT ? Sí, cap a l’any 1992 o 1993, vaig anar a algunes fires i esdeveniments de la universitat UPC i telecos a ensenyar el robot del qual hem parlat anteriorment i vaig contactar amb gent que també tenia interès per la robòtica, llavors vaig cofundar amb un grup d’amics una associació que encara existeix avui dia i que es diu AESS Estudiants dirigint el seu grup de robòtica. La primera activitat va ser organitzar i impartir al juliol els tallers de robòtica per als
propis estudiants, reutilitzant la tecnologia i el que havia après, en solitari, amb el robot industrial a escala de LEGO i Fischertechnik. Amb els diners de les inscripcions, i les ganes dels membres de l’associació, també vam organitzar els primers concursos de robots lluitadors de Sumo, l’any 1994, on teníem dues categories, la dels robots autònoms i la de controlats per ordinador, que s’havien de connectar a un cable llarguíssim que proporcionava l’organització. Posteriorment també concursos de robots netejadors. Va tenir un impacte mediàtic i de participants molt gran perquè era la primera vegada que es feia un concurs de robots per a estudiants en una universitat europea i cridava molt l’atenció. Era tot molt artesanal, al principi teníem dubtes de si la gent s’hi apuntaria. Recordo que va venir la premsa i algunes televisions al campus Nord. Això se’ns va ocórrer en veure a la tele un concurs de robots de sumo al Japó... i vam pensar “per què no ho fèiem aquí?”. I DESPRÉS DE LA CARRERA?
“CREC QUE D’AQUÍ 20 O 30 ANYS PODEM TENIR UNA MENA DE “CLOUD ROBOTICS” Doncs, aquests concursos van seguir després que jo acabés la carrera i em sento molt orgullós. Al final es va acabar apuntant gent d’altres escoles d’enginyeria a banda de la de telecomunicacions i fins i tot d’altres universitats de fora de Catalunya. Els tallers de robòtica també es van continuar fent durant molts anys i es continuen fent actualment.
Braç robòtic dissenyat i muntat durant els anys d’estudiant del Toni Ferraté
COM I QUAN SE T’ACUDEIX FUNDAR ROBOTICA? Això és una idea que va començar a madurar l’any 2006, molts anys després d’acabar la carrera. En un principi, professionalment vaig estar desvinculat del món de la robòtica i vaig derivar cap al món del desenvolupament de software a mida, a requeriments de clients financers, operadores de telecomunicacions, etc. en entorns client-servidor, internet, bases de dades, etc. Amb el temps em vaig anar cansant de tot això. Recordava la dimensió pràctica que proporciona la robòtica i l’esperit d’emprenedoria que tenia els anys 90 amb les activitats a AESS, i tenia clar que seria en el món de la robòtica, així que el 2006 ROBÒTICA & EDUCACIÓ
37
INVESTIGACIÓ
“ELS ROBOTS CONSTITUEIXEN LA MILLOR EINA ESTRATÈGICA I TÀCTICA PER MOTIVAR O PROMOCIONAR LES VOCACIONS TECNOLÒGIQUES, I LES COMPETÈNCIES EN CIÈNCIA, TECNOLOGIA, ENGINYERIA, PROGRAMACIÓ I MATEMÀTIQUES”
em vaig llançar a la piscina a pulmó sense saber si hi hauria aigua... Vaig reunir el coratge suficient per deixar la feina fixa a temps complert i muntar la meva pròpia empresa. Això no va ser fàcil, ja que no tenia cap experiència. Era una aventura en solitari, i vaig començar amb molt pocs recursos amb allò que tenia més experiència: programant i amb la plataforma online. Vaig començar a investigar per internet què hi havia al món de la robòtica personal en els anys 2006-2007. Llavors no tenia tan clar que el focus seria a la robòtica educativa, tenia al cap la robòtica personal, que és robòtica a l’abast de les persones i no només a les fàbriques o grans empreses. Vaig identificar que els robots podien començar a ser populars i de costos accessibles, de la mateixa manera com va passar amb els ordinadors personals als mítics anys 80... Hi havia al món molt poques botigues d’aquest tipus l’any 2007, i totes en línia. Em vaig inspirar molt en els productes que venien, en les marques, etc. Amb el suport infatigable de la meva dona Sofia, el 2007 vaig finalment constituir l’empresa. Inicialment només operava per internet i contactava amb distribuïdors i proveïdors americans o japonesos. Els catàlegs els feia jo mateix, i la botiga en línia estava allotjada en el meu propi ordinador, així que quan apagava l’ordinador, la botiga web desapareixia d’internet...Ja el 2007 vaig començar a tenir vendes, els stocks els tenia en el meu piset... Vaig començar a fer importacions des d’EEUU, Corea,
38
ROBÒTICA & EDUCACIÓ
Japó, Alemanya... El mateix 2007 vaig fer una ampliació de capital i vaig tenir el criteri del meu pare com a soci. A finals del 2008 vaig obrir la primera botiga, al carrer Hercegovina, després de la incorporació de nous socis i vaig començar a contractar personal i ampliar els socis amb els meus germans, i amics. Això va ser un salt qualitatiu important perquè érem la primera botiga presencial. L’acceptació va ser bona i la nostra il·lusió era molt gran. Vam començar a tenir repercussió en mitjans de comunicació per la novetat i espectacularitat visual dels robots -molts hominoides- que veníem i vam sortir als diaris com la primera botiga presencial de robòtica. Vam tenir un gran impacte. Encara, però, no havia esclatat el boom de la robòtica educativa. A RO-BOTICA TAMBÉ FEU CURSOS DE FORMACIÓ. QUINES PLATAFORMES TOQUEU EN ELS VOSTRES CURSOS? Fem cursos com a valor afegit de promoció, difusió i introducció amb l’oportunitat de LEGO Education Academy per oferir formació certificada a professors i professionals. És una eina molt útil, ja que formem a professors o professionals. Ara, alguns s’han convertit en “partners” nostres en diferents punts del país, i han creat la seva pròpia empresa i nosaltres els proporcionem el material i els assessorem. Sempre ho intentem fer amb coordinació amb els fabricants. La marca més important que tenim des de 2009 és LEGO Education que és una petita divisió
INVESTIGACIÓ internacional del grup LEGO: LEGO Mindtorms EV3, orientat per a secundària i batxillerat i LEGO WeDo per a l’educació primària. ROBOTIS KidsLab i PLAY i el robot abella BeeBot de TTS són altres marques de gran potencial, així com Arduino. FEU CURSOS DE FORMACIÓ PER A PROFESSORS..., AMB QUINS NIVELLS ARRIBEN ELS DOCENTS QUE CURSEN AQUESTA FORMACIÓ? Hi ha una mica de tot. El nostre perfil majoritari són professors d’escola que volen una certificació per poder donar l’assignatura de robòtica i poder introduir la robòtica educativa al seu centre. També emprenedors o facilitadors que volen formar-se per crear acadèmies de robòtica educativa en horari extraescolar. Hi ha inexperts, hi ha més experts, però sobretot professors que volen tenir les competències per aplicar-ho a l’escola. El que no fem és formació per a nens, només per a mestres i professionals. AMB LA TEVA EXPERIÈNCIA I PEL QUE VEUS EN ELS VOSTRES CURSOS, PENSES QUE POTSER HI HA UN DÈFICIT DE PROFESSORS SOBRE ROBÒTICA A CATALUNYA? Segur que hi havia una mancança que des de RO-BOTICA, en part l’hem suplert donant aquests cursos complementaris de robòtica educativa. Aquests cursos han estat impartits o coordinats per la Rocío que és la responsable de l’àrea educativa.
Complementen la formació que es dóna a les escoles de magisteri a algunes universitats. En algunes escoles de magisteri s’organitzen algunes sessions -que imparteix RO-BOTICAper introduir els futurs mestres en la robòtica i la seva metodologia o treballar els conceptes educatius amb aquesta nova eina estratègica. Nosaltres els introduïm i els mostrem les diferents eines i marques que hi ha al mercat i mostrem els punts forts i punts febles de cada solució, robot o marca segons edats, competències o metodologies. SON MOLTÍSSIMS ELS COL·LEGIS QUE FAN ROBÒTICA A LES AULES ARREU DE CATALUNYA, CREUS QUE ENCARA HI HA TERRENY PER EXPLOTAR EN LA ROBÒTICA EDUCATIVA? De moment, ni tant sols la programació està inclosa al currículum espanyol, com passa en el del Regne Unit. Però és un terreny que desperta interès i curiositat creixent entre la comunitat educativa i els pares, que són els que més tiren del carro, molt més que els polítics. De la robòtica educativa es parla de forma creixent i comença a estar molt present a les escoles i mitjans de comunicació. De moment hi ha molt per fer i els camps d’aplicació són múltiples i inesgotables. És un mercat que evoluciona molt de pressa, acceleradament amb nous productes, i nous estàndards com l’Scratch o Arduino.
El Toni Ferraté, president de RO-BOTICA amb l’emblemàtic logo de l’empresa.
ROBÒTICA & EDUCACIÓ
39
INVESTIGACIÓ DES D’UN PUNT DE VISTA EDUCATIU O DE FORMACIÓ, QUÈ EN PENSES SOBRE EL PROJECTE STEM? Sóc de l’opinió que els robots constitueixen la millor eina estratègica i tàctica per motivar o promocionar les vocacions tecnològiques, i les competències en ciència, tecnologia, enginyeria, programació i matemàtiques. La robòtica ho té tot, agrada a tothom, grans o petits, nens o nenes, que queden enlluernats amb les criatures robòtiques vives. Pots interactuar amb un món físic, muntatges dels components, assemblatge... i el món lògic, com és la programació. És un ecosistema molt complert, atractiu, multidisciplinari... per tant des, de 1993, crec
El sr. Gabriel Ferraté (al mig) amb la medalla d'Honor de la UOC juntament amb el seu fill, el Toni Ferraté (esquerra) i el seu nét, el Gabriel Ferraté (dreta)
que és la millor eina per a la promoció de vocacions tecnològiques. Permet aprendre de forma lúdica, amena, divertida, aprenent dels propis errors, matèries i competències com les matemàtiques, enginyeria, lògica i programació, explicar històries... També és molt important l’STEAM, l’art de la creativitat també és clau en un món que canvia molt ràpidament -exponencialment- i cada vegada necessitem més solucions noves per a nous problemes inesperats. COM EXPERT EN EL TEMA, VEUS PERILLAR ELS ÉSSERS HUMANS AMB LA ROBÒTICA? Patim una intoxicació mediàtica de coses que es diuen. Vivim en un món tecnològic on el seu creixement és exponencial i les bajanades que es diuen també tenen un creixement exponencial... jaja. Jo sóc un optimista tecnològic, en el llindar del transhumanisme.
40
ROBÒTICA & EDUCACIÓ
La tecnologia històricament sempre ens ha portat coses positives i més solucions que problemes, però també ha portat moltes tensions o problemes que s’han hagut de solucionar... amb més tecnologia i creativitat! Es parla molt que perillen els llocs de treball, però paradoxalment, les empreses més robotitzades com Amazon són les empreses que estan contractant a més gent i amb una mena de perfils professionals altament qualificats, molt creatius i de més valor afegit. Aquelles feines més avorrides, repetitives i nocives per a l’ésser humà són les primeres en ésser substituïdes per les màquines. Floreixen noves indústries, amb nous problemes i amb noves solucions i oportunitats... Sóc dels
“DE LA ROBÒTICA EDUCATIVA ES PARLA DE FORMA CREIXENT I COMENÇA A ESTAR MOLT PRESENT A LES ESCOLES I MITJANS DE COMUNICACIÓ.”
optimistes en aquest tema, tot i que cada vegada és més difícil predir el futur: el futur ja no és el que era... Tot té els seus punts positius i els seus riscos, i la robotització + l’A.I. també, això és evident, però aquests punts s’han de prevenir i corregir i tenim unes bones eines per prevenir-ho, unes eines que són millors que les que teníem abans. I cal actuar des de les etapes educatives. COM VEUS LA ROBÒTICA DE SERVEI O LA ROBÒTICA EN GENERAL EN 20-30 ANYS? TINDREM MÉS ROBOTS A CASA? Evidentment sí, la popularització dels robots ja ha succeït, s’han venut milions de robots Roomba, hi ha hagut una popularització de robots a les escoles, etc., però sobretot, amb el suport de les tecnologies de mobilitat –“smartphones”-, la intel·ligència Artificial (I.A.), apareixeran noves oportunitats, la tecnologia pateix una evolució
INVESTIGACIÓ accelerada, i pot ser, per a pressupostos baixos. Podem tenir robots que fa una dècada eren impensables igual com ara fa 20 anys era impensable internet i tots els canvis que ha catalitzat i catalitzarà. Jo crec que d’aquí 20 o 30 anys podem tenir una mena de “Cloud robòtics” madur. Tot això de la mateixa manera com s’han produït tots aquests canvis accelerats que hem patit amb Internet i els telèfons intel·ligents, però en robots. És a dir, la mateixa tecnologia igual de barata que la dels telèfon intel·ligents, com a cervell “local” del robot, i així poder fer una gran multitud de tasques. (Referent a robots humanoides no sóc tan optimista) un subconjunt del qual és l’Internet of Things (IoT), utilitzant tecnologies ja
reutilització automàtica. En resum, crec que els avanços en robòtica de servei seran molt grans, sens dubte, gràcies a Cloud Robotics. UNA PREGUNTA QUE M’AGRADA FER EN TOTES LES ENTREVISTES: A LA FEINA, NOMÉS ROBOTS? O ROBOTS AMB HUMANS? En un món ideal jo crec que és millor tenir robots cooperant amb humans. A mi m’agradaria aquesta cooperació. En la pràctica potser encara no funciona així... Jo crec que el fet que hi hagi tasques i feines sense humans no és dolent, sempre que aquestes feines, com dèiem abans, siguin repetitives o nocives per a les persones.
“M’IMAGINO A LES PERSONES TREBALLANT EN FEINES DE CREATIVITAT AMB UN ALT VALOR AFEGIT I ALS ROBOTS REALITZANT TREBALLS REPETITIUS O PESATS”
presents i madures, commodities. L’aspecte físic és més complicat, ja que sobretot els actuadors i parts mecàniques poden ser cars de produir, encara que el caràcter social del robots és molt important, i queda molt definit pel seu aspecte físic. Preveig que és inevitable la creació molt aviat de la capa d’aplicació per a màquines i robots, de la mateixa manera que a finals dels anys 90 es va crear la World Wide Web WWW que és la capa d’aplicació per a humans sobre els mateixos protocols TCP/IP que ja existien des de la guerra freda. Cloud Robotics és un ecosistema complert on conviuen aplicacions en el núvol o “Cloud”, que són puntuades segons l’èxit o fracàs de l’ús de l’aplicació en el núvol, a mode de “Market Place”, quan són utilitzades i reutilitzades per la societat mundial de robots i màquines. Cal portar un registre mundial i obert d’aquestes aplicacions cloud per optimitzar per selecció natural la seva
Personalment crec que amb l’ajuda de la I.A. la cooperació amb humans és més factible, i si el cervell físic del robot està creat amb eines populars i barates, com les que tots portem a la butxaca, com el mòbil, molt millor. És el que et comentava de Cloud Robotics, on els robots completen ordres generalistes dictades per l’home, i es descompon l’ordre o tasca en subtasques fetes a aplicacions en el núvol, i són reutilitzades aquelles que funcionen millor a la pràctica. Aquesta seria la part virtual no física del cervell dels robots cooperatius. M’imagino a les persones treballant en feines de creativitat amb un alt valor afegit i als robots realitzant treballs repetitius o pesats, en definitiva a la llarga nocius per a l’ésser humà. Però tant homes com robots fent feines cada vegada més creatives i de més valor afegit. Pedro Porcuna i Àngel Morán ROBÒTICA & EDUCACIÓ
41