poesia ,
13
versos blancs
(antologia)
manel joan i ariny贸
b
e
n
i
c
a
r
l
贸
versos blancs
(antologia)
Manel Joan i Ariny贸
b e n i c a r l 贸 ,
2 0 1 2
Primera edició novembre de 2012 © Manel Joan i Arinyó, 2012 © D’aquesta edició Onada Edicions Edita Onada Edicions Plaça de l’Ajuntament, local 3 Ap. de correus 390 • 12580 Benicarló www.onadaedicions.com • onada@onadaedicions.com Disseny: Ramon París Peñaranda Maquetació: Paül Peralta Correcció lingüística Rosa Maria Camps Cardona Paper interior Editorial os de 100g Torras Paper coberta Conqueror Crema 300g Dipòsit legal: CS-231-2012 ISBN: 978-84-15221-56-2 Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright. PEFC Certificat Aquest producte procedeix de boscos gestionats de manera sostenible i fonts controlades www.pefc.org
Taula
Versos blancs Bateguen els desigs
Així com la serp El degollament dels innocents Lluna Plena no ha pogut… Exili interior Boira baixa a ciutat Ofici
Senyera
Com taronger en flor Solca un vaixell N’Estel pregunta per Tu Trobes, Amor? Senyera, se m’escapa un mot Avui és tan bonica la nit El dia que aquesta terra Sempre t’evoque Mal temps per a la lírica
Crims
13 14 15 16 17 18 21 22 23 24 25 26 27 28 29
Purga 33 Prec 34
[7]
Terra
Saurí 37 Salses 38 Ribera 39 Sueca 41 Cullera 42 Guardamar 44 Oriola 45
Panteons de marbre Na Fam La neu d’antany Fràgil talment… Fi
49 50 51 52
Retaule
Desig de l’illa Postals Nineta dels meus ulls Absència Amor amfibi In illo tempore Coll de dama Cant de l’enyor Tesi L’amant Epílegs
55 58 60 61 62 63 64 65 66 67 69
[8]
VERSOS BLANCS
Bateguen els desigs
Així com la serp Així com la serp s’adelita en pit curull de llet, encalce jo, foll de deler, els mots per dir el que ningú no ha dit. Potser la saba del desig em dicte el que el cervell, orfe de pensament, custodia en estat latent. Qui posarà el cascavell al gat sense deixar la pell en l’assaig?
[13]
El degollament dels innocents I Va ser al pic de la mitjanit. Decapitaven els infants amb motoserres. Queien els caps i redolaven pel pendent de l’infern nostre de cada dia. II Les oronetes, bo i no ser el temps, s’han exiliat amb els teuladins i les colomes. Aterrits per la barbàrie, xisclaven els voltors incapaços de menjar-se’n els ulls. Oh i més: penedits dels seus crims execrables, han professat vots vegetarians i només mengen ortigues. III La nota tràgica l’han donada els més tendres i sensibles: els canaris no han pogut suportar tant d’horror i s’han suïcidat immergint el cap a l’a beu ra dor. [14]
Lluna Plena no ha pogut… Lluna Plena no ha pogut suportar el Ponent i s’ha tirat de cap al mar. Hem anat a rescatar-la amb xarxes d’estels a bord de vaixells de vidre moguts per rems de corall, però no ho hem aconseguit. Els taurons, escortats pels reigs, l’havien atrapada amb males arts i la conduïen desconsolada cap als forats abissals. Hem esdevingut orfes, germans! Hem esdevingut orfes!
[15]