El Montsià de Bàrbara i Jaume
Un Sant Jordi especial Núria Ibáñez López Anna Soteras March (il·lustracions) Alfred Blanch Farnós (fotografia)
Col·labora
Regidoria de Cultura Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita
Agraïments Sr. Àngel de Pau, Pep Carcellé, Ethel Allué, Domènec Ribes, Albert Belmonte, Josep Ibáñez, Conrad Ibáñez, Pepita López.
Primera edició desembre de 2014 © Text Núria Ibáñez López © Il·lustracions Anna Soteras March © Fotografies Alfred Blanch Farnós © D’aquesta edició Onada Edicions Edita Onada Edicions Plaça de l’Ajuntament, local 3-5 12580 BENICARLÓ • Tel. (+34) 964 47 46 41 A Internet www.onadaedicions.com onada@onadaedicions.com | www.premsaonada.blogspot.com Disseny de la col·lecció Ramon París Peñaranda Maquetació Òscar París Garcia Correcció lingüística Rosa Maria Camps Cardona ISBN 978-84-15896-67-8 Dipòsit legal CS-419-2014 Tots els drets reservats
Llindar Núria Ibáñez A Gemma
Q
uè és el Montsià? Quins pobles el representen? Què hi podem visitar? Si voleu sortir de dubtes, acompanyeu Bàrbara i Jaume, que us faran de guies apropant-nos a les tradicions i els racons bonics dels pobles de la comarca del Montsià. Amb només deu anys, ens ensenyaran l’important que és cuidar dels tresors que té la nostra cultura (tradicions, paisatges, parlar propi…). El seu missatge per a tots vosaltres és que amb respecte tot dura més, amb amor res és impossible i amb amics tot és més divertit. La seua comarca, el Montsià; els seus dos fills, Joan i Marta, i la seua colla li han servit com a font d’inspiració a l’hora d’escriure una sèrie de contes on poder recordar una miqueta les aventures que van passar junts. Aquesta col·lecció pretén, mitjançant fotografies i excursions contades, que tots els xiquets puguen gaudir d’alguns dels racons de la nostra comarca, tal com ho van fer ella i els seus amics… en aquells temps bici amunt i bici avall… 3
J
aume està trist perquè els seus tios de Santa Bàrbara no estan al poble aquest cap de setmana. Això vol dir que no podrà anar a veure la seua amiga de l’ànima, Bàrbara.
No li agrada gens que li canvien els plans. Justament, aquest dissabte volien anar a aprendre a fer panoli a casa de Paquita la Pastelera, com la coneixen al poble. I a la tarda s’havien inscrit en una gimcana que organitzava el Centre Cultural L’Oliveta a Santa Bàrbara amb motiu de la diada de Sant Jordi. Això últim sí que li sabia greu de veritat! —Ostres, quina mala sort! Són les nou del matí, no tinc deures i els meus amics ja hauran sortit a pescar en la barqueta del tio Joe… ja no els trobaré al port!
Mentre rondinava, la seua mare el cridà. —Jaume! Estàs despert? —Sí, mama, i avorrit com una ostra. Podríem telefonar a Bàrbara? Me passarà a buscar per casa de la tia i no m’hi trobarà. —Aiii! Tu i Bàrbara, Bàrbara i tu. En lo pesadet que ets, no sé com t’aguanta esta xiqueta! 4
5
—Ha, ha, ha! Mama, perquè sóc lo seu millor amic. Que no ho saps? —Sí, sí que ho sé. Mira, tinc una idea, per què no li telefonem i la convides a dinar en natros? —Què? Ho dius de veritat? Mama, t’estimooo! —Au va, no em faces la pilota i dis-me el número. Rapidíssimament, Jaume va buscar el número a la seua agenda i quan estava a puntet de dictar-l’hi, li va vindre una cosa al cap. Perquè si és especialista en alguna cosa és a donar mil voltes a les coses quan no ho té clar. —Mama… —Dis-me… —I com baixarà a la Ràpita? En la bici i tot sola, no pot! —Home… no sigues poc-suc! Com ha de baixar sola en bici des de Santa Bàrbara? Si no poden baixar-la sons pares ja l’anirem a buscar, però tu t’hauràs de quedar a casa perquè no pensava sortir i vindrà el tio Agustí a arreglar la tela del terrat. —Visca! Saps una cosa, mama? Tinc un altre motiu per voler vore avui Bàrbara. —Ah, sí? I quin és, si es pot saber? —Dona, que avui és Sant Jordi! —I? —Mama! Que li volia regalar una rosa… —li diu amb cara de pillet. —Pos ja tardem a telefonar-li! Si n’arribes a ser, de romancer! 6