poesia ,
22
Relats en vers Patrici Gil
b
e
n
i
c
a
r
l
贸
relats en vers Patrici Gil
b
e
n
i
c
a
r
l
贸
Primera edició agost de 2014 © Patrici Gil Martínez © D’aquesta edició Onada Edicions Edita Onada Edicions Plaça de l’Ajuntament, local 3 Apt. de correus 390 • 12580 Benicarló www.onadaedicions.com • onada@onadaedicions.com www.premsaonada.blogspot.com www.twitter.com/onadaedicions Disseny Ramon París Peñaranda Maquetació Òscar París i Garcia Correcció lingüística Rosa Maria Camps Cardona Paper interior Coral book ivory 1.5 de 90 g Paper coberta Invercote Creato Mate 260 g ISBN: 978-84-15896-56-2 Dipòsit legal: CS-280-2014 Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright. PEFC Certificat Aquest producte procedeix de boscos gestionats de manera sostenible i fonts controlades www.pefc.org
TAULA
Pròleg 9
Relats en vers L’amic 13 Guerra 14 Lluna 15 Tardor 16 Rossinyols 17 Congeniar 18 Inbsumís 19 Calleu 20 País 21 Pastora 23 Pebret 25 Apocalipsi 27 Treball 29 Baquetes 30 Llum 31 Noctàmbuls 32 Sol 33 Mort 35 L’Arq 36 Divorci 38 Despropòsits 40 Neura 42 Setze 44
Gomina 46 Titella 48 Bacus 50 Somni 52 Infantesa 54 Qu铆mica 56 Clergues 58 Crisi 60 Escriure 62 Roselles 64 Aigua 66 Tronada 68 Enyor 70 Menyspreada 71 Emprenyats 72 Falles 73 Benicarl贸 74 Nit 75 Foc 76 Cabanetes 78 Ella 80 Garrofers 81 Dona 82 Gat 84 Negrell 86 Mar 88 Irta 89 Terra cremada 91 Mira tu 92 Inventari 93
pròleg
Som molts els que pensem i pensàvem que els poemes de Patrici devien veure la llum en forma de poemari. Escrits a la pissarra del bar, llegits en els innombrables aniversaris i festes dels amics, sempre per encàrrec, les seues paraules ens han acompanyat. I ara teniu l’oportunitat que us acompanye els que el descobriu en aquest llibre que teniu a les mans. Patrici Gil és una persona de carrer, un autodidacte que ha sabut traure suc de l’espai que l’envolta. Sortir a fer una passejada amb ell, no cal que siga massa lluny, no és només sortir a conéixer el terme, és sortir a donar noms a les plantes, al terreny que xafes, a saber-te situar en tots els punts cardinals que t’envolten. Ell és un amant de la natura i li agrada observar-la, al mateix temps que està amb contacte amb ella aprén i aquest aprenentatge després ens el transmet. Però també és una persona curiosa i sempre ha buscat als dubtes respostes. Molts cops aquestes respostes les ha trobades a sa casa. Molt del vocabulari que enriqueix els seus poemes és fruit del coneixement que ha adquirit dels seus pares, perquè Patrici no és home de carrera, és home d’experiència.
[9]
El seu treball és fruit d’aquesta observació i curiositat. En un full blanc i un bolígraf a la mà els seus versos omplin l’espai amb paraules que són el vehicle per recórrer molts llocs del nostre dia a dia. No tan sols de natura, també de fets i gent… Els seus poemes són rics en un vocabulari avui en dia perdut, perquè els nostres quefers no ens donen temps a emprar aquestes paraules. En estrofes de quatre versos i rimant de dos en dos, ens endinsa en la seua poesia amb un ritme que a voltes és accelerat i a voltes pausat, però que no deixa indiferent. El poemari de Patrici Gil, que teniu a les mans, va ser una troballa que m’ha permés estar en contacte amb un tipus d’escriptura que mai abans no havia pensat que seria capaç de despertar tants sentiments en mi. També m’ha donat l’oportunitat de saber un poc més del nostre poble, els seus voltants i la nostra gent. A més a més, he gaudit amb les explicacions de Patrici als meus dubtes de vocabulari; i com hem discutit si tal paraula o tal expressió era correcta o no! Espero que gaudiu molt de la lectura d’aquests poemes i del descobriment del seu autor. Elena Lores
[10]
Relats en vers
L’amic Sempre anant a redolons gairebé no sé el que em dic, un amic farcit de raons, un roig ben malparit. No té el món horitzons, el projecte és el present, la memòria són cançons, tinc un amic persistent. Potser la vida ens canvia, però el cor mai ens l’altera, vàrem ser junts al tramvia, camí de casa, per la vorera. I ara, mig exiliat cabronàs, estic sol i fotut. Roig republicanitzat, t’has trobat a qui has volgut. Ningú com tu no m’ha entés, esta manera d’entendre les coses, de vore-ho tot del dret i revés de vore que el Roig és el color de les roses.
[13]
Guerra Plora la mare pels fills perduts, plora la mare vora els arbres caiguts, clama al cel, qui m’ha dut, esta guerra?, clama al cel, deslliura’m d’esta terra. Crida l’home, l’esglai del malferit, crida l’home, crida l’home maleït, crida i crida vora el riu d’aigua vermella, crida i crida, que ens ha dut la mala estrella. Roda la mola, xafa tot el que és viu, roda la mola, empana qualsevol niu, parlen els ulls, callen les mans, parlen els ulls, escolten soroll de sang. Gemega l’arrel, manca vent per les branques, gemega l’arrel, les fulles ara són blanques, plora la mare pels fills perduts, plora la mare vora els arbres caiguts.
[14]
Lluna L’ocell lluent de la nit, es desvetlla estabornit, vaga pel mig dels astres, solitària, al mig dels astres. Mirall del Sol, dóna vida a este mussol, pedra de les fosques, ombra amansa mosques. Sedant pels embriacs, llur trajecte, nostre relax, petita brossa a l’univers, qui no t’ha escrit mai un vers. Et veiem sense admirar-te, volem que parles, escoltar-te, pilota d’esfèric horitzó, poesia, acord, cançó.
[15]
Tardor Mar de maror, fulles mortes fan de llit, es desperta la tardor, el vent és guerra, crit. Tardor erràtica, menyspreada, humida, colorida, desitjada, branques nues, intempèrie, passen sants al calendari. Guaita del mar, el meu fanal, l’alegria del finestral, parla la solitud es mou la quietud. Vianants amunt i avall, passatgers de son i badall, cara llarga, cos arrupit, difunts, cor, ferit. Mar de tràngol emprenyada, és de dol, hi és de maror mar de tardor.
[16]