BIBLIOTECA XERTOLINA, 1
LA COOPERATIVA SANT MARC DE XERT Història del cooperativisme i de l’oli com a font de riquesa 50è aniversari (1964-2014)
LA COOPERATIVA SANT MARC DE XERT Història del cooperativisme i de l’oli com a font de riquesa 50è aniversari (1964-2014)
BIBLIOTECA XERTOLINA, 1
B
e
n
i
c
a
r
l
ó
Amb el suport de
Primera edició novembre de 2014 © Dels seus autors Coordinació Josep Meseguer-Carbó © D’aquesta edició Onada Edicions Edita Onada Edicions Plaça de l’Ajuntament, local 3 Ap. de correus 390 12580 Benicarló www.onadaedicions.com onada@onadaedicions.com Tel. 964 47 46 41 Disseny de la col·lecció Ramon París Penyaranda Maquetació Òscar París Garcia Correcció lingüística Rosa Maria Camps Cardona ISBN: 978-84-15896-64-7 Dipòsit legal: CS-425-2014 Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright. PEFC Certificat Aquest producte procedeix de boscos gestionats de manera sostenible i fonts controlades www.pefc.org
ÍNDEX
Pòrtic
11
Introducció
13
Medi físic, usos del sòl i producció agrícola: l’agricultura de Xert Francesca S. Segura Beltran 15 El terme de Xert. Superfície i relleu
15
Unitats estructurals
16
Pendents 19 Litologia 19 Població, agricultura i ramaderia en segles passats
23
Els usos del sòl
28
L’agricultura actual
30
La producció agrícola i la comercialització de la Cooperativa Sant Marc
32
Conclusions 34 Bibliografia 35
Les oliveres de xert Xavier Coloma 37 Les varietats d’olivera del Maestrat
37
L’agricultura de Xert
39
El cultiu de l’olivera a Xert
40
Referències històriques al cultiu de l’olivera de Xert
40
Les principals partides en què es cultiva l’olivera a Xert
41
Noves possibilitats de l’olivera
45
La Cooperativa de Xert: de la Unión Chertolinense a la creació de la Cooperativa Sant Marc (1916-1963) Anna Alexandra Beltran Segura i Vicent Beltran Calduch 47 Introducció 47 El cooperativisme a Europa i a l’Estat espanyol
48
El cooperativisme agrari al País Valencià des de mitjan segle xix fins al primer terç del segle xx
52
El cooperativisme agrari a Xert: de la Unión Chertolinense a la creació de la Cooperativa Sant Marc
54
La història de la Cooperativa a través de les actes
56
Segon llibre d’actes
56
Bibliografia 66 La Cooperativa Agrícola Sant Marc (1964-2014) Manuel Beltran Beltran i Francisco Mateo Torres González 67 Els orígens
67
La Cooperativa Agrícola Sant Marc (1964-2014): cinquanta anys de projectes col·lectius
68
Clausura 76 La Secció de Crèdit de la Cooperativa Agrícola Sant Marc (1964-2014) Juan Antonio Adell Sanz 77 Antecedents de les seccions de crèdit
77
La normativa de les seccions de crèdit
78
La secció de crèdit de Xert
79
Agraïment 79 Els comtes de Pestagua i el seu palau a Xert Joan Antoni Micó Navarro 81 Introducció 81 Els Calduch, origen de la fortuna i vincle familiar amb Xert
82
Els Feliu: els antecedents castellonencs i la vinculació amb Xert 83 Els comtes de Pestagua. El final del vincle familiar amb Xert i la venda de les terres i del palau del carrer de València La darrera intervenció arquitectònica al palau dels comtes de Pestagua Carlos Martín González
88
95
Primer encàrrec: informar de l’estat de l’edifici
95
Segon encàrrec: trobar la utilitat futura de l’edifici
96
Tercer encàrrec: elaborar el projecte i engegar les obres
97
L’encàrrec pendent: acabar l’obra
102
L’olivera, l’oliva i l’oli. aproximació al cicle vegetatiu de l’Olea Europæa Josep Meseguer-Carbó
103
Introducció 103 El cicle vegetatiu: faenes i ferramentes
106
Noves oliveres: l’ullastre empeltat i el planter
106
Esporgar
107
Llaurar
109
Llevar els bordims de les soques
110
Desreblar
111
Afemar o tirar el guano
112
Ensofatar
112
Entaular o enrutlar
113
Collir les olives
114
Plegar les olives
115
Moldre les olives
121
Agraïments 122 Bibliografia 122 Annex fotogràfic
125
PÒRTIC
É
s un plaer poder dedicar unes paraules a tots els socis de la nostra cooperativa l’any del cinquantè aniversari. I no voldria començar este escrit sense agrair a tots aquells socis que ja no estan presents entre nosaltres i que en el seu moment, cadascun pel seu compte, van ficar el seu granet perquè enguany, any 2014, poguérem celebrar els cinquanta anys de vida de la nostra cooperativa. També hem d’agrair a tots els socis actuals la seua implicació perquè en estos moments puguem viure esta festa i al mateix temps expressar l’alegria que suposa poder parlar de la continuïtat de la nostra cooperativa en estos temps tan complicats pels quals estem passant. La nostra cooperativa té una funció molt important dins del nostre poble perquè dóna una sèrie de servicis als seus socis, que encara que no ho parega són necesaris per al desenvolupament de la localitat i que farien molta falta si no els tinguérem. En l’actualitat, la nostra cooperativa s’ha anat implicant en les tasques quotidianes del nostre poble i s’ha adaptat als nostres temps a mesura que canvien les necessitats dels socis. Avui en dia té diverses seccions, que abracen diferents servicis que poden utilitzar els socis sense que s’hagen de desplaçar a altres llocs. Les seccions que conformen la cooperativa actualment són:
12
Pòrtic
—L’almàssera, que es cuida de moldre les olives de terra, les collides, les ecològiques i les mil·lenàries. També dóna el servici de venda del nostre oli i té una planta d’energia fotovoltaica. —La Secció de Crèdit, que dóna un servici financer als nostres socis i en l’actualitat té firmat un contracte d’agència amb Bantierra per oferir la resta de servicis bancaris dels quals no disposa la secció de crèdit. —El magatzem està dedicat a la venda de tota classe de productes, tant agrícoles com d’una altra classe, necessaris per als agricultors, i també es cuida de la compravenda de les collites de l’ametla i de la garrofa. La nostra cooperativa ara i abans ha estat present en totes les cases del nostre poble. En cada casa hi ha, com a mínim, un membre que n’és soci, cosa que ens ha d’omplir d’orgull perquè demostra que la cooperativa no és sols un edifici, un banc, unes oficines o un magatzem, sinó que la cooperativa som tots, i per això ha tingut i tindrà dins de la seua capacitat una llavor social consistent a col·laborar amb totes les associacions culturals del poble. I, per acabar, no voldria més que animar-vos que continueu fent tots un esforç igual al que van fer aquells socis que van iniciar la cooperativa i igual als que l’han continuat construint fins a l’actualitat, pensant sempre que, encara que en algun moment no hi ens trobem representats, la cooperativa intenta vetlar pels interessos de tots els socis. El llibre que tenim a les mans és un regal de la nostra història, de la nostra cultura i de la nostra tradició, i ho hem d’agrair als col·laboradors perquè de manera altruista han dedicat hores a poder investigar i escriure un fragment de la història de la nostra cooperativa a fi d’obserquiar-nos amb un present per celebrar cinquanta anys. Miguel Ángel Segarra Beltran President de la Cooperativa Agrícola Sant Marc
INTRODUCCIÓ
L
a Cooperativa Agrícola Sant Marc de Xert compleix cinquanta anys, però no només això, perquè la cooperativa actual continua amb la història del cooperativisme de Xert, que es remunta noranta-set anys enrere i que l’any 2016 arribarà al centenari. Primer va ser la Sociedad de Cooperación y Ayuda Mutua La Unión Chertolinense i després la Industrial Chertolinense, que va ser extingida per l’actual Cooperativa Sant Marc, la qual es va adaptar a la dictadura prenent el nom de l’advocació més destacada de l’ermitori de Sant Pere i Sant Pau de la Barcella. Les rogatives del 25 d’abril per demanar a sant Marc pluges abundants i la protecció de la collita de les tempestes han lligat durant cinquanta anys l’agricultura i una advocació local enclavada en un espai sagrat especial, relativament proper a la localitat i en una contrada aleshores en vies de despoblament, és a dir, amb els elements necessaris per al mite. L’èxit veritable de tot plegat, però, ha estat la capacitat d’adaptació del cooperativisme i el benefici que ha reportat a Xert cadascuna de les empreses de caràcter ecològic, agrari, econòmic, social, cultural o patrimonial que ha empès en cada moment la cooperativa. Avui, la cooperativa, motivada pel cinquantè aniversari i com a conseqüència de l’interès que sempre ha mostrat per obres d’acció social i cultural, publica una aproximació a la seua història en el llibre La Cooperativa Sant
14
Introducció
Marc de Xert. Història del cooperativisme i de l’oli com a font de riquesa. L’autoestima i la valoració del passat és una condició indispensable per assumir el present i projectar-se cap al futur; iniciatives com publicar un llibre d’aquest tipus augmenten la consideració pel territori, i posen èmfasi en la importància dels esdeveniments quotidians i pròxims. Una flor no fa primavera. Però no és el cas. És aquest llibre el tercer que edita la Cooperativa Sant Marc de Xert amb la finalitat de conèixer i valorar el patrimoni local. A més a més, aquest llibre és una flor especial perquè és el primer número de la col·lecció “Biblioteca Xertolina”, que s’alberga en el catàleg de la prestigiosa editorial Onada Edicions i que acollirà títols de temàtica local amb el suport institucional i econòmic d’empreses i entitats públiques o privades que en cada moment puguen oferir aquesta ajuda. Aquest llibre és una obra formada a partir de vuit articles, els quals estan elaborats per nou autors que des de disciplines diverses ––geografia, onomàstica, història, arquitectura i etnografia–– s’han apropat als projectes cooperatius xertolins. No obstant aquest apropament, ha suposat una incursió important en la història local, que en el fons és una contribució a la història del país. Esperem que els socis de la Cooperativa Agrícola Sant Marc valoren positivament aquesta aproximació a la història del cooperativisme de Xert i a la riquesa que aporta la producció de l’oli d’oliva, perquè és un reconeixement a l’èxit d’una forma d’organitzar-se i d’un treball col·lectiu que beneficia tota la comunitat, però, per damunt de tot, perquè aquest llibre és un meritori homenatge a la gent que ha suat treballant la terra per guanyar-se la vida.
MEDI FÍSIC, USOS DEL SÒL I PRODUCCIÓ AGRÍCOLA: L’AGRICULTURA DE XERT Francesca S. Segura Beltran Departament de Geografia Universitat de València
1. El terme de Xert: superfície i relleu
A
mb una extensió de 82,58 km2, és un dels termes més grans de la província de Castelló, en ocupar el lloc 22è d’un total de 135. Té una forma poligonal molt complexa que afavoreix que confronte amb un gran nombre de municipis. Al molló dels Cinc Termes, al sud-oest, hi convergeixen, en el sentit de les agulles del rellotge, Sant Mateu, la Salzedella, Tírig, Catí i Xert; pel nord, al Turmell es troben els termes de Morella i Vallibona. Més a l’est, els límits són amb Canet i la Jana. Dels termes veïns, només Morella, Catí i Vallibona, el superen en extensió, mentre que la Jana és el que té una superfície més reduïda (només 20 km2) perquè prové d’una segregació no gaire llunyana de Traiguera. El relleu del terme presenta unes grans diferències d’altitud. Des dels 341 m a la vora de la rambla de Cervera, fins als 1.270 del Turmell, podem trobar relleus en diferents altituds (figura 2). La zona D és la més baixa de tot el terme; el sector està recorregut per la rambla de Cervera que, com a riu sec que és, no porta aigua, però en canvi és la responsable de les zones conreades del poble. Així, els Corrents o les Planetes són terrasses al·luvials, és a dir, són replans creats per la rambla al llarg dels darrers dos milions d’anys. També la part final del barranc de la Barcella té una altitud semblant i, igual que la rambla de Cervera, ha permès el conreu d’aquesta partida del terme.
16
Medi físic, usos del sòl i producció agrícola: l’agricultura de Xert
A ambdós costats de la Rambla, el relleu s’alça fins assolir els 800 m de les parts més elevades de les Moles. El cim quasi pla d’aquestes muntanyes es manté entre 700 i 800 metres. Per acabar, al sector A els relleus imponents del Turmell i de Penyablanca superen els 1.200 metres i enganxen amb els Ports de Morella i de la Sénia. Taula 1. Superfície d’alguns termes municipals del Baix Maestrat i dels Ports Superfície Morella Catí Vinaròs Cervera del Maestrat Vallibona Xert Rossell Canet lo Roig Sant Mateu Traiguera La Salzedella Benicarló Tírig Sant Jordi Càlig Sant Rafael del Riu La Jana
km2 414 102 96 93 91 83 75 69 65 60 50 48 42 37 27 21 20
2. Unitats estructurals El terme de Xert és una cruïlla on convergeixen diverses estructures morfològiques, la qual cosa li confereix una gran diversitat paisatgística. El territori pertany a l’àmbit Ibèric, graderia de serres que travessa la península en direcció NNW-SSE des del Cantàbric fins al Mediterrani. Tanmateix, quan arriba al nord de Castelló, la serralada està afectada per falles de direcció catalànide (NNE-SSW), que fragmenten el relleu en una sèrie de blocs fallats i corredors paral·lels a la costa.
La Cooperativa Agrícola Sant Marc de Xert (1964-2014)
17
El Sistema Ibèric es va formar durant l’orogènia alpina, és a dir, en un període comprès entre 40 i 15 milions d’anys (Oligocè i Miocè). Abans, el territori de Xert estava sota el mar de Tetis, precursor de l’actual Mediterrani. Bona prova d’aquest fet són les moles formades per les conquilles de Toucàsia (Quereda, 1976, 1982). Posteriorment, a aproximadament 30 quilòmetres de la costa, el Sistema Ibèric es va fracturar tot seguint una direcció catalànide i es van formar les fosses del Maestrat. Més endavant, durant el Pliocè i el Plistocè, els corredors es van reblir de dipòsits continentals de tipus fluvial (ventalls al·luvials als de l’interior) i de transició (marjals i albuferes, als costaners).
Figura 1. Tall topogràfic que mostra les diferents unitats estructurals al Maestrat i als Ports. S’hi poden observar el sector de moles i el sector fracturat. Font: Piqueras (2012).
Seguint Canerot (1974) i Piqueras (2012), a la figura 1 es pot observar l’estructura general del nord de Castelló. En concret, al terme de Xert, es poden distingir les següents unitats tectòniques (figura 3): a) La part septentrional del terme (zona A) està formada per una sèrie de serres plegades que donen continuïtat al Sistema Ibèric (Turmell, Penyablanca) i que connecten, per una banda, amb els Ports de Morella i, per l’altra, amb els Ports de Tortosa i Beseit. b) A continuació, el conjunt de les moles (Mas d’en Rei, Llarga, Gran, Murada, del Grau, de la Font de l’Albi i Moleta Rodona) (zona B) integren un espai de transició entre els plecs del nord i la zona fracturada del sud. Formen part d’un conjunt més ampli, com ara les moles d’Ares o de Forcall, i són testimoni de sectors situats al final de les serralades de plegament, ja que no han patit cap compressió, la qual cosa permet estrats quasi horitzontals. En realitat, són sinclinals penjats d’ampli radi de curvatura, tot indicant un relleu invertit més complex, però la disposició tabular dels estrats justifica l’apel·latiu de moles.
18
Medi físic, usos del sòl i producció agrícola: l’agricultura de Xert
Figura 2. Model digital d’elevacions on es representen les altituds del terme en metres. Font: http:// terrasit.gva.es. Modificat.
La Cooperativa Agrícola Sant Marc de Xert (1964-2014)
19
c) Al sud d’aquest sector se situa la zona fracturada, formada per un conjunt de fosses i de pilars tectònics de direcció catalànide. D’oest a est, se succeeixen una sèrie de serres que pertanyen al Sistema Ibèric, com ara la Valldàngel Occidental (zona C), la Valldàngel Oriental, i la Serra d’Irta, únic indret on el Sistema Ibèric arriba a la mar. Entremig apareixen una sèrie de corredors o fosses, com ara la vall de Catí, la fossa Vilafamés-Sant Mateu-Tortosa (zona D), la fossa de Vinaròs-Benicarló o la fossa d’Alcalà, on s’han instal·lat tradicionalment la població i les vies de comunicació. El terme de Xert inclou part de la Valldàngel Occidental (zona C) i de la fossa Vilafamés-Sant Mateu-Tortosa (zona D), i la darrera formació constitueix l’única zona quasi plana del territori. 3. Pendents El pendent és un factor important per a la viabilitat i el conreu. A la figura 3 els colors blanquinosos són les zones pràcticament planes, mentre que els foscos indiquen pendents molt empinats fins a arribar als 79º que són parets quasi verticals. Les zones amb pendents baixos es localitzen a les planes al·luvials de la rambla de Cervera i del barranc de la Barcella, però també es troben al cim de les moles. L’agricultura és possible en el primer cas, però òbviament no ho és en el segon. Des de les valls fluvials els pendents augmenten i assoleixen el màxim valor al cantell de les moles, on les parets són pràcticament verticals. També són molt elevades a la zona A, perquè els relleus també ho són. Val a dir que avui en dia només es conreen les zones menys empinades, però hi ha nombrosos exemples de parcel·les molt petites localitzades en vessants molt pronunciats. L’abandonament d’aquestes terres va començar amb la mecanització del camp als anys seixanta per la impossibilitat d’utilitzar maquinària i avui en dia són espais ocupats pel matossar i pel bosc, normalment replantat pels mateixos agricultors. 4. Litologia L’estructura tan complexa del terme municipal i la litologia (figura 4) tenen un clar reflex sobre els recursos naturals del poble. Al sector plegat dominen el calcari i les dolomies (zona A) i a les moles predomina l’alternança de calcari i de margues (zona B). El mal anomenat marbre de les moles, no ho
20
Medi físic, usos del sòl i producció agrícola: l’agricultura de Xert
Figura 3. Mapa de pendents. Els tons clars indiquen zones quasi planes i els foscos, pendents elevats. Font: http://terrasit.gva.es. Modificat.