Contes de jocs

Contes de jocs Contes de jocs

Catorzè Premi Pilarín Bayés de contes escrits per nens i nenes

ISBN: 978-84-9979-551-5

9 788499 795515

Amb la col·laboració de:

Contes de jocs Catorzè Premi Pilarín Bayés de contes escrits per nens i nenes

Int_CONTES DE JOCS.indd 1

16/5/17 9:59

La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, compresos la reprografia i el tractament informàtic, resta rigorosament prohibida sense l’autorització dels propietaris del copyright, i estarà sotmesa a les sancions establertes a la llei.

Primera edició: maig de 2017 © dels textos: els diversos autors © dels dibuixos: Pilarín Bayés © d’aquesta edició: Editorial Mediterrània, SL Casp, 63, pral. 2a 08010 Barcelona Tel. 93 218 34 58 editorial@editorialmediterrania.com www.editorialmediterrania.com Realització editorial i maquetació: Ormobook Tipografia dels titulars: Anna, dissenyada per l’Anna Vives, una noia amb síndrome de Down que ha dedicat un any sencer a apropar-se al món de la lletra, treballant la lectura i l’escriptura.

ISBN: 978-84-9979-551-5 DL: B 11706-2017 Impressió: Ormoprint, Barcelona

Int_CONTES DE JOCS.indd 2

16/5/17 9:59

Ens fa molta il·lusió presentar-vos els quinze contes guanyadors d’aques-

ta catorzena edició del Premi Pilarín Bayés, un premi consolidat al llarg dels anys. Us volem felicitar a tots els qui hi heu participat, més de 5.500 nens i nenes d’arreu de Catalunya, perquè amb les vostres ganes d’escriure, les vostres idees, la vostra imaginació i el vostre entusiasme heu omplert multitud de contes sobre els jocs. Però també mereixen una gran felicitació els vostres mestres i les vostres mestres, per la feina de motivar-vos i de fer-vos descobrir que això de llegir i escriure obre portes a mons absolutament fascinants.

Heu escrit sobre els jocs, els que jugueu ara i els que jugaven els vostres avis; sobre joguines tristes quan se saben abandonades; sobre jugar junts i com això us fa més feliços que jugar sols; quantes coses interessants que heu dit!

Trobareu a continuació una pàgina amb alguns dels valors i aprenentatges que s’extreuen dels vostres contes i que, cada any, publiquem a través de l’estudi «Escoltem els infants». És una eina que editem amb la intenció que sigui útil a famílies i educadors per saber una mica millor què penseu els petits sobre les temàtiques que us plantegem cada any. L’estudi l’ha elaborat l’Oriol Ripoll, un especialista en jocs, professor universitari i autor i creador de jocs; veureu què ens diu. Ell també es mereix un sincer agraïment per tota la feina realitzada.

Agafeu el llibre i llegiu ara els contes guanyadors d’entre tots els participants. El jurat ha tingut feina a triar-ne només quinze! I veureu que la Pilarín, com sempre, ha fet uns dibuixos fantàstics!

Per acabar, enhorabona als guanyadors i a les guanyadores. I moltes felicitats a tots els participants perquè heu fet una gran feina. Desitgem que gaudiu molt dels contes publicats en aquest llibre. I l’any que ve us esperem en una nova convocatòria!

Oriol Bota Director de l’Obra Social Sant Joan de Déu

Mònica Estruch Directora d’Editorial Mediterrània 3

Int_CONTES DE JOCS.indd 3

16/5/17 9:59

Conclusions de l’estudi «Escoltem els infants» Trobareu a continuació algunes de les conclusions que es publicaran properament a l’estudi «Escoltem els infants» elaborat a partir de la lectura de tots els contes que heu escrit. El podreu trobar a www.premipilarinbayes.org.

Un llistat de contes com el que forma part del Premi Pilarín Bayés és un luxe. Gràcies a la gran quantitat d’opinions sobre un tema que involucra els infants i que està feta pels mateixos infants, es pot analitzar la seva mirada per tal d’extreure’n algunes conclusions.

La primera conclusió és que els adults que els acompanyem en el seu creixement ens hem de posar deures. El joc és una forma excepcional d’aprenentatge i, per aquest motiu, cal aprofitar el que ens han explicat els infants per elaborar un pla que ens permeti créixer amb ells i fer que el seu joc sigui més ric i permeti millors aprenentatges.

I com podem fer aquests deures? He estructurat els temes sobre els quals cal treballar en quatre blocs. Al final de cadascun hi ha una sèrie de preguntes que podem apuntar en un full i després dedicar-nos a buscar la manera de respondre-les. Comencem?

Idea 1 - El paper dels adults El joc permet als infants entendre el món, apropar-se als altres, crear comunitat i relacionar-se per fer aprenentatges importants. Però en la majoria dels contes, els jugadors són infants i els adults no hi apareixen mentre juguen (les famílies només apareixen en un 20 % dels contes, i els entorns educatius, en un altre 26 %; encara que els adults només fan de planificadors de jocs, no acaben jugant amb els nens i les nenes). Així que en aquestes comunitats i aprenentatges els adults no hi som presents.

4

Int_CONTES DE JOCS.indd 4

16/5/17 9:59

Així que com a primer bloc de reflexions proposo que ens preguntem: juguem prou amb els infants? Si ens creiem que és un moment molt important per socialitzar-nos, tenim experiències per jugar plegats o només fem de proposadors, de supervisors o de fiscalitzadors?

Idea 2 - El joc com a font de valors culturals La majoria dels contes fan referència a jocs tradicionals. Aquests són únics perquè reflecteixen els elements culturals d’un lloc (i, per tant, tenen elements diferents segons els llocs on es practiquen), i ens apropen a persones que els juguen, ja que bàsicament sempre es tracta dels mateixos patrons de joc.

Com que el joc tradicional respon a les necessitats que tenim totes les persones del món, a tot arreu hi ha jocs de córrer, de saltar, de perseguir-se o de ser hàbils, per exemple.

El que és diferent per a cada poble és on es fan les accions, amb qui i amb què es fan, i en quin moment es fan. I, fins i tot, si aquestes accions tenen sentit per a una festivitat concreta o una estació.

En molts dels contes presentats encara estava arrelada la idea que els jocs tradicionals d’arreu del món són elements folklòrics que ens separen dels altres i en dificulten la comunicació, quan és exactament al contrari.

Aquest punt ens hauria de fer pensar: quin és el paper que donem al joc tradicional?

L’utilitzem per mostrar els punts de trobada amb persones d’altres indrets del món? Coneixem la seva importància com a fenomen per explicar la cultura d’un poble?

5

Int_CONTES DE JOCS.indd 5

16/5/17 9:59

Idea 3 - El paper de la tecnologia Un tercer punt que es deriva de l’estudi és la dualitat entre el desig de jugar davant una pantalla que tenen els infants (tal com mostren la gran quantitat de pares i educadors preocupats sobre el paper educatiu dels videojocs i alguns estudis sobre el tema) i la sensació d’estar fent una acció negativa que mostren els contes.

Afegim una tercera pota a aquesta reflexió: els videojocs aporten una gran quantitat d’experiències positives als aprenentatges formals i no formals que complementen el que s’està portant a terme a l’aula, a casa o al centre de lleure.

Per tant, caldrà apuntar a la llista de deures quin és el coneixement que tenim els educadors sobre els videojocs i el seu paper educatiu. I quina és la percepció que transmetem als infants sobre el fet de jugar-hi.

Idea 4 - Repertoris que haurien d’evolucionar El món del joc comercial ha evolucionat molt i hi ha títols molt emblemàtics que aporten molt a l’educació dels infants. La interculturalitat present a la nostra societat hauria d‘haver pintat molt en el repertori de jocs. I malgrat això, en la seva majoria, els contes podrien haver estat escrits fa trenta anys... i els jocs serien els mateixos.

Aquí totes les persones adultes tenim un paper molt important a fer: obrir camí, transmetre novetats, aportar nova mirada. Si el repertori és pobre és perquè els adults no l’estem enriquint (amb títols i amb reflexions). Caldrà posar-nos deures i dedicar estones a aprendre nous jocs. I lligant-ho amb els altres tres punts: jugar més amb els infants, analitzar els jocs perquè vegin el valor que aporten i obrir la mirada a noves formes de jugar que responguin a les necessitats i als interessos dels infants.

6

Int_CONTES DE JOCS.indd 6

16/5/17 9:59

Agafem els contes com una oportunitat d’escoltar què pensen els infants sobre el fet de jugar. Comencem per aquests quatre aspectes i veurem com es transforma la forma com vivim l’experiència de jugar i la forma com els podem utilitzar per aprendre. Si no ho fem, estem desaprofitant el que els infants ens han explicat amb les seves històries.

Oriol Ripoll Professor universitari i autor i creador de jocs Autor de l’estudi «Escoltem els infants»

7

Int_CONTES DE JOCS.indd 7

16/5/17 9:59

Veredicte del Catorzè Premi Pilarín Bayés de contes escrits per nens i nenes Reunit el jurat del Catorzè Premi Pilarín Bayés de contes escrits per nens i nenes, presidit per Pilarín Bayés i integrat per Jordi Albertí, Diana Casellas, Bruno Cesena, Víctor Cucurull, Mònica Estruch, Eduard Fornés, Alegria Julià, Gonçal Luna, Meritxell Margarit, Laura Mateu, Marta Pomés, Diana Riba, Laura Rubio i Mercè Ubach, resol premiar els contes següents:

Cicle inicial: El misteri de la caixa desapareguda, amb el pseudònim Els detectius, del Col·legi Sant Domènec de Guzman de Tarragona.

Jugar i jugar sense parar, amb el pseudònim Indis, del Col·legi Verge del Roser de Vallirana.

El Hassan aprèn a jugar, amb el pseudònim Els juganers, del Col·legi Claret de Sabadell.

L’Amira, una nova amiga, amb el pseudònim Els estels juganers, del Col·legi Immaculada Concepció de Barcelona.

Una recerca i una troballa inesperada, amb el pseudònim Les àguiles, de l’Escola Bellavista-Joan Camps i Giró de Les Franqueses del Vallès.

8

Int_CONTES DE JOCS.indd 8

16/5/17 9:59

Cicle mitjà:

Cicle superior:

La pilota solidària, amb el pseudònim Jamaclara, de l’Escola Pau Casals de Viladecans.

La màgia del joc, amb el pseudònim El llibre petit, de l’Escola Saint George’s School de Fornells de la Selva.

Les aventures del Dudu, amb el pseudònim Els 25 llibreters, de l’Escola Anselm Clavé de Ripollet.

Diari de Nil Walker, amb el pseudònim Romamor, de l’Escola Marinada de Palausolità i Plegamans.

Jugant es fan amics, amb el pseudònim Els mussols nocturns, del Col·legi Asunción de Ntra. Sra. de Barcelona.

El maletí vermell, amb el pseudònim Fiona, de l’Escola Teresa Claramunt de Sabadell.

Descobrint jocs diferents!, amb el pseudònim Els exploradors, de l’Escola Mestre Marcel·lí Domingo de Roquetes.

El descobriment de l’Èric, amb el pseudònim Cigne Blanc, de l’Escola Vedruna Sagrat Cor de Tarragona.

El malson que va canviar la vida d’en Pau, amb el pseudònim Confiança, del Col·legi Nostra Senyora de Montserrat de Parets del Vallès.

Quin color guanyarà?, amb el pseudònim Cla20, de l’Escola Saint George’s School de Fornells de la Selva.

9

Int_CONTES DE JOCS.indd 9

16/5/17 9:59

Int_CONTES DE JOCS.indd 10

16/5/17 9:59

El misteri de la caixa desapareguda Pseudònim: Els detectius Autors/es: Evelin Valentina Allen, Manuel Blanco, Paula Espín, Manuel Fernández, Daniel Freixas, Jana Gómez, Lidia Gómez, Pau Morales, Miguel Ángel Peña, Ona Poblet, Òscar Porro, Adrián Preciado, Lucas Robres, Mar Rodríguez, Sebastià Alexandre Rojas, Alba Sabaté, Carolina Sánchez, Jana Sánchez Categoria: Cicle inicial Escola: Col·legi Sant Domènec de Guzman, Tarragona Mestra: Juani Morales

Int_CONTES DE JOCS.indd 11

16/5/17 9:59

Un bon matí, els nens i les nenes de 2n B van arribar a classe i van des-

cobrir que al prestatge de les joguines faltava la caixa de les construccions. De seguida van dir-li a la seva senyoreta.

La senyoreta Sara els va proposar un joc: —Fareu de detectius i buscareu pistes per trobar on és la caixa.

Els nens i les nenes van fer grups i es van repartir per tota l’escola per buscar pistes.

—Que divertit serà aquest joc!

—Cada grup heu de triar un nom —va dir la senyoreta Sara.

El grup dels follets va anar al pati i allí van buscar pels porxos i res, després van mirar per les papereres i només van trobar-hi papers, restes de pell de mandarina...

Un dels nens va mirar per la font però només hi va veure aigua. Tots estaven una mica desanimats fins que l’Alba va mirar per l’hort i va fer un crit: —Mireu, he trobat una tapa que sembla la de la caixa de les construccions!

A la tapa, hi havia una nota misteriosa que deia: «El meu nom serveix per anomenar altres coses».

Al mateix temps, el grup de les aranyes va anar a la cuina, allí van trobar una nota que deia: «Pregunteu a la cuinera què cuinarà avui per al primer plat». Així ho van fer i la cuinera va respondre: «Sopa de lletres!»

12

Int_CONTES DE JOCS.indd 12

16/5/17 9:59

Int_CONTES DE JOCS.indd 13

16/5/17 9:59

El grup de les tortugues va mirar per la sala de música, i per la taula de la senyoreta Laura, que era la professora de música, van trobar fet amb algunes peces de construcció el signe Z. El Lucas va descobrir de seguida que el signe que havien trobat era el signe del silenci en el llenguatge musical.

Quan cada grup va acabar la seva missió va tornar a la classe per resoldre el misteri tots junts.

El grup dels follets va portar la seva pista: la paraula tapa.

El grup de les aranyes va dir la seva pista: lletres.

El grup de les tortugues va ensenyar el signe que havia trobat: Z. Tots van pensar en un lloc on es fes silenci, on hi hagués lletres i tapes i de cop van fer un crit: —La biblioteca! És clar, allà hem de fer silenci, els llibres tenen tapes i són plens de lletres!

Tots els grups van anar cap a la biblioteca i allí van trobar la caixa de les construccions amb una nota que deia: «Felicitats! Heu acabat el joc dels detectius correctament i ara com a premi agafeu-me i jugueu tots junts a fer unes construccions ben boniques».

Els nens i les nenes, molt contents, van tornar cap a la classe i van jugar la resta del matí.

I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat!

14

Int_CONTES DE JOCS.indd 14

16/5/17 9:59

Jugar i jugar sense parar Pseudònim: Indis Autors/es: Amalur Alcaide, Marina Álvarez, Helena Bogunyà, Marta Brugarolas, Noa Calvo, Carla de la Fuente, Carlos Flores, Marina Franco, Marc Frutos, Ángel García, Daniel Giménez, Martina González, Álvaro Jiménez, Gerard López, Mireia Martín, Leire Martínez, Gloria Merino, Adrià Niño, Mireia Ramírez, Álex Rodríguez, Carmen Romero, Arantxa Ruiz-Ruano, Pol Vacas, Asier Vallejo, Guillem Zayas Categoria: Cicle inicial Escola: Col·legi Verge del Roser, Vallirana Mestra: Àngels Martínez

Int_CONTES DE JOCS.indd 15

16/5/17 9:59

La Lluna Blanca i el Petit Avet eren dos germans indis que vivien en un poblat,

al peu de la Gran Muntanya, amb els seus pares.

La Lluna Blanca ajudava la mare a cosir i a cuinar. En Petit Avet aprenia a caçar amb el seu pare. Però el que més els agradava de tot era sortir fora, a l’aire lliure, i jugar i jugar sense parar amb els amics.

Jugaven amb la pilota que havien fet amb pell de búfal, o a bales, també a fer curses...

Anaven al riu on, si feia calor, es banyaven, pescaven peixos... A l’hivern lliscaven sobre la neu flonja amb trineus construïts per ells mateixos... Gaudien molt i s’ho passaven d’allò més bé!

Un dia, tot jugant, es van allunyar del poblat. De cop van veure un nen jugant tot sol i s’hi van acostar: —Hola! Com et dius? —va preguntar decidida la Lluna Blanca.

—William —va respondre amb timidesa el nen.

—Estàs sol? Vols venir a jugar amb nosaltres?

—Mmmm... m’encantaria! M’avorreixo tant jugant tot sol! Allà, al Fort, no hi ha nens de la meva edat!

—Doncs vine! Nosaltres som una bona colla! —el va engrescar el Petit Avet.

—És que... els meus pares no volen que m’allunyi del Fort... Tenen por de vosaltres, els indis.

16

Int_CONTES DE JOCS.indd 16

16/5/17 9:59

Int_CONTES DE JOCS.indd 17

16/5/17 9:59

—De nosaltres? Au vine... que els pares estan carregats d’orgues! No ho sabran i després t’acompanyarem de nou aquí! —va insistir l’Àliga Desperta, el més gran de la colla.

No va costar gaire convèncer en William que, emocionat, va córrer darrere d’ells. No van parar de saltar, pujar, baixar, inventar i imaginar mil aventures. Van jugar tant que no es van adonar que el temps passava fins que es va fer fosc.

—Uf, que tard que és! No sé si sabrem trobar el camí de tornada... —va dir en William preocupat.

—Vine amb nosaltres! El meu pare t’acompanyarà! —va dir el Petit Avet.

Però quan van arribar al poblat, la Lluna Blanca es va adonar que no havia estat una bona idea: tots els miraven amb cara de preocupació. Quan van entrar al tipi i van explicar el que havia passat, el pare i la mare no van dir res, però el pare va sortir corrents a preparar els cavalls.

—Hem de portar en William a casa seva, ràpid! —va cridar.

Però en aquell moment van sentir soroll de cavalls que s’acostaven. Efectivament, una comitiva de soldats cavalcava en direcció al poblat. Abans que poguessin reaccionar, els indis estaven envoltats de soldats que els apuntaven amb els seus rifles.

En William ràpidament va entendre què passava i va sortir corrent: —No, no! No dispareu! —cridava dirigint-se als soldats.

—William, corre, vine cap aquí! Fugim! —va dir una veu des de darrere els matolls.

18

Int_CONTES DE JOCS.indd 18

16/5/17 9:59

—Però què dius, pare? Fugir? Feia temps que no m’ho passava tan bé! He trobat uns amics magnífics, hem jugat tota la tarda sense parar...

En aquell moment tots els nens i les nenes indis es van acostar a en William. Van fer una rotllana i van començar a jugar a pilota. Indis i soldats se’ls miraven bocabadats. Els nens van caminar cap a ells i, agafant-los dels braços, els van fer entrar a l’improvisat camp de joc. Grans i petits es passaven la pilota entre rialles, crits de joia i aplaudiments.

Els nens, amb els seus jocs, van fer entendre als adults que, per a ells, l’important era jugar i jugar, gaudint d’aquella terra que tant estimaven i que no importava amb qui ho fessin sinó com de bé s’ho passaven!

A partir d’aquell dia la vida a la Gran Muntanya va canviar: les veus enjogassades dels nens i nenes es deixaven sentir mentre, al voltant del foc, tot fumant la pipa de la Pau, els grans parlaven de pactes i d’acords.

19

Int_CONTES DE JOCS.indd 19

16/5/17 9:59

Int_CONTES DE JOCS.indd 20

16/5/17 9:59

El Hassan aprèn a jugar Pseudònim: Els juganers Autors/es: Abril Àlvarez, Naia Calvo, Clàudia Falcón, Neus Fernández, Paula García, Laia García, Sergio Lastra, Alejandro Ledesma, Andreu López, Alba López, Gerard Lorenzo, Iván Martín, Diana Martínez, Manuela Mesa, Marc Navas, Ingrid Paloma Müler, Carla Periago, Queralt Quintana, Fernando Rivas, Naia Sánchez, Álvaro Tenorio, Danna Amy Torres, Elah Vetoret, Júlia Zamora Categoria: Cicle inicial Escola: Col·legi Claret, Sabadell Mestra: M. Pau Mosquera

Int_CONTES DE JOCS.indd 21

16/5/17 9:59

Aquest trimestre quan hem tornat de les vacances de Nadal, ens hem trobat una sorpresa molt agradable.

Ha vingut un nen nou!

La nostra mestra, l’Alícia, ens l’ha presentat.

—Es diu Hassan. Té sis anys com vosaltres. Al seu país estan en guerra. Parla una llengua diferent de la nostra. Li haurem d’ensenyar català i castellà.

Mai havia jugat a res, per tant, no sabia fer-ho i nosaltres l’havíem d’ensenyar. El primer dia que vam sortir al pati, feia molt de fred: havia nevat!

Tots estàvem molt contents perquè podríem fer ninots de neu. També ens podríem tirar boles de neu!

El Hassan ens mirava sorprès perquè al seu país no hi havia neu i no sabia que s’hi podia jugar.

Tots els nens i les nenes van començar a tirar-se boles de neu fent una batalla. Que di­ vertit! Tothom reia. La Manuela i l’Alba es van adonar que el Hassan s’ho mirava molt seriós. Segurament, aquell joc li va recordar la guerra del seu país i es va posar molt trist.

La mestra també es va adonar que el Hassan estava trist, espantat... Va cridar els nens i les nenes de la classe i els va explicar què passava.

—Què podem fer? —va preguntar la mestra.

—Podem jugar a un altre joc! —van dir uns nens.

22

Int_CONTES DE JOCS.indd 22

16/5/17 9:59

Int_CONTES DE JOCS.indd 23

16/5/17 9:59

—Podem fer veure que som àngels de neu! —van dir unes nenes.

—Ja ho sé! —va dir l’Íngrid. Per què no fem un ninot de neu gegant entre tots?

—Sí, sí! —van respondre tots alhora. Fem un ninot de neu al mig del pati perquè el vegi tothom.

De seguida ens vam organitzar i vam començar a portar boles de neu al centre del pati.

La Carla i la Paula van agafar de la mà el Hassan i li van donar una bola de neu. El Sergio li va assenyalar on l’havia de posar. I així, de mica en mica, vam anar construint el nostre ninot especial. De sobte, algú va llançar una bola de neu i va anar a parar al cap del Hassan. Tothom es va quedar callat pensant que es tornaria a posar trist. Però, tot seguit, es va posar a riure. Va entendre que allò era un joc.

Des d’aquell dia, vam començar a ensenyar-li jocs diferents i, en poc temps, en Hassan va aprendre moltes coses noves del nostre país. Nosaltres també vam aprendre moltes coses del seu. Ens ho vam passar molt bé plegats. Va ser un curs genial!

24

Int_CONTES DE JOCS.indd 24

16/5/17 9:59

L'Amira , una nova amiga Pseudònim: Els estels juganers Autors/es: Marta Andreu, Sofía Bayona, Paola Blanco, Yaiza Caballero, Berta Cantó, Erika Carbonell, Enzo Carmona, Ainhoa Castillejo, Irene Cortada, Jan Egler, Adrià Fayos, Laura Fernández, Pablo Fernández, Natalia Fernández, Elia Gallardo, Edurne García, Ona Llorca, Noa Martínez, Gemma Mateu, María Megías, Javier Mena, Angel Omaña, Daniel Ortega, Lucía Pérez, Guillem Riba, Elisabet Salgado, Marc Tramunt Categoria: Cicle inicial Escola: Col·legi Immaculada Concepció, Barcelona Mestra: Ènia Portal

Int_CONTES DE JOCS.indd 25

16/5/17 9:59

Com cada matí l’avi Joan acompanyava el Martí a l’escola. Aquell dia l’avi va veure que el seu net anava molt seriós i callat i li va preguntar: —Et passa alguna cosa, Martí?

El nen va dubtar si explicar-li al seu avi el que li passava però finalment li va dir: —Avui no tinc ganes d’anar a l’escola, avi.

A l’avi li va sobtar aquesta resposta perquè al Martí li agradava molt anar a l’escola a aprendre i a jugar amb els seus amics.

—I això per què és, Martí? T’ha passat alguna cosa? —va tornar a preguntar-li l’avi una mica amoïnat ja que no li agradava veure el seu net tan trist.

—Ara ja no m’ho passo tan bé a l’hora del pati —va contestar el Martí amb una veu molt trista. I va continuar explicant: —Fa uns dies la mestra Roser ens va presentar una nena nova que estarà a la nostra classe. Es diu Amira. La Roser ens va dir que no entén el català ni el castellà i que ha­ víem de tenir molta paciència per comunicar-nos amb ella. Ve d’un altre país. Mmmmm... ara no me’n recordo d’on era... i que havia hagut de marxar del seu país perquè estava en guerra. L’Amira portava a les mans una nina despullada i molt despentinada i l’abraçava amb molta força. Uns quants nens i nenes de la classe es van riure de la seva nina i vaig sentir que la Sílvia deia en veu baixa que ella preferia les seves nines noves, sempre pentinades i ben vestides.

El Martí va callar com si estigués recordant aquell moment que no li va agradar, però el seu avi Joan el va animar a continuar parlant d’allò que el posava trist.

26

Int_CONTES DE JOCS.indd 26

16/5/17 9:59

Int_CONTES DE JOCS.indd 27

16/5/17 9:59

—Martí, abans m’has dit que ja no t’ho passaves tan bé a l’hora del pati, per què? És que ha passat alguna cosa amb l’Amira?

El Martí va sospirar i va continuar parlant: —Al pati ningú vol jugar amb ella perquè no entén les normes dels jocs, llavors ella juga sola amb la seva nina, però..., jo no la veig contenta, avi. M’agradaria jugar amb ella però tinc por que els companys es riguin de mi.

—Riure-se’n? —va preguntar l’avi.

—Sí, alguns diuen que jugar amb nines és cosa de nenes.

L’avi Joan va somriure sorprès, no entenia com a l’any 2017 encara hi hauria nens i nenes que pensessin així.

—I tu què en penses, Martí? Tu també creus que jugar amb nines és cosa de nenes?

—Jo crec que no hi ha jocs de nenes ni de nens, avi. Tots podem jugar a tot. Fixa’t —va dir amb una veu entusiasta—, l’Aina és la que millor juga a futbol de la classe i l’Oriol el que salta millor a corda... Jo sé que si jugués amb l’Amira i amb la seva nina ella es posaria molt contenta i seria una manera de fer-me amic seu.

En aquells moments, els ulls del Martí estaven il·luminats i transmetien il·lusió. L’avi, en veure’l, es va sentir molt orgullós del seu net. Era un bon noi i l’havia d’animar perquè fes el que volgués sense importar-li el que la resta en pensés.

—Mira, Martí, a la vida et trobaràs moltes persones que no pensaran com tu i t’intentaran convèncer que estàs equivocat, però sigues valent i fes cas a allò que et dicti el cor. Moltes vegades cal que algú comenci a fer quelcom perquè molts altres el se28

Int_CONTES DE JOCS.indd 28

16/5/17 9:59

gueixin. Si vols jugar amb l’Amira i la seva nina, juga amb ella, gaudeix, fes-te amic seu! i ja veuràs com els altres nens i nenes acaben jugant amb vosaltres quan vegin que us ho esteu passant molt bé. Si vols, li diré a l’avia que faci robeta per a la nina de l’Amira. Pregunta-li a l’Amira què li agradaria què li fes i demà li portes.

Ja arribaven a l’escola, el Martí, de sobte, se sentia especialment content. Abans d’acomiadar-se del seu avi li va fer una forta abraçada i un superpetó.

—Gràcies, avi —li va dir—. T’estimo molt!

Tots dos sabien que aquell dia el Martí tindria una nova amiga.

29

Int_CONTES DE JOCS.indd 29

16/5/17 9:59

Int_CONTES DE JOCS.indd 30

16/5/17 9:59

Una recerca i una troballa inesperada Pseudònim: Les àguiles Autors/es: Dana Sabrina Alsina, Kadiatou Balde, Amjad Boukhzar, Camila Calzada, Adam Darkoui, Abdellatif El Asri, Lena El Mihaoubes, Naiara Espinar, Bintou Fofana, Leyre González, Raúl González, Gerard González, Xavier Lloret, Danny Lopera, Wiktor Mac, Melina Juliette Marcillo, Elena Muñoz, Lizbeth Scarlet Portero, Salma Reffase Categoria: Cicle inicial Escola: Escola Bellavista-Joan Camps i Giró, Les Franqueses del Vallès Mestra: Cristina Oliver

Int_CONTES DE JOCS.indd 31

16/5/17 10:00

Vet aquí una història que molt bé podria ser ben real i haver passat al pati d’una escola qualsevol. I el protagonista en podries ser tu. Però posem-li un nom..., podríem dir-li... Jan.

En Jan era un nen trist quan sortia al pati. Sempre feia cara llarga i de vegades deixava escapar alguna llàgrima perquè se sentia sol. Voltava pel pati com ànima en pena. En Jan no tenia amics perquè ningú volia jugar amb un nen tan trist. La seva mestra, la Cristina, estava molt preocupada per aquesta situació.

Un dia, al pati de l’escola, en Jan va xocar amb la Mia, que corria esperitada cap al lavabo.

—Ups! Perdona, Jan! Estàs bé? És que no puc aguantar més. Ja torno! —va dir tot fent uns saltironets graciosos i nerviosos que deixaven ben clar que allò era urgent.

Era una nena ben estranya aquesta Mia, va pensar en Jan. Havia començat feia un parell de setmanes a l’escola.

La Mia no havia fet encara amics. Potser es devia al fet de ser nova. O potser de venir d’un altre país. Potser pel color de la seva pell, ja que sobtava una nena de pell negra com el carbó. Senzillament malgrat ser igual... era diferent.

—Hola, Jan —va dir ella tot tornant del lavabo i visiblement molt més tranquil·la. El seu somriure deixava veure unes dents blanques com la neu—. Saps què he pensat? Doncs que a partir d’avui t’ajudaré a buscar allò tan important que has perdut.

—Què he perdut jo? —va dir ell malhumorat.

—L’alegria —va respondre la Mia—, conec un lloc on n’hi ha molta, i potser hi trobem la teva!

En Jan no sabia què pensar. De fet, no va tenir temps de pensar res, perquè la Mia ja l’havia agafat de la mà i l’arrossegava amunt i avall del pati a la recerca del que havia perdut el seu nou amic.

32

Int_CONTES DE JOCS.indd 32

16/5/17 10:00

Int_CONTES DE JOCS.indd 33

16/5/17 10:00

El panorama, però, era desolador. La pista de futbol s’havia convertit en una batalla campal! Els nens de la classe estaven empipats perquè els de segon els havien envaït la pista i no hi havia qui jugués a futbol tranquil·lament.

—No hi ha dret que els grans abusin per imposar-se als més petits. Quina barra!

—Doncs veniu amb nosaltres! Estem buscant un tresor! Bé, una mena de tresor especial.

Oi, Jan? Els nens s’hi van afegir encantats! Una recerca del tresor! Que emocionant! Més enllà van veure que les nenes jugaven amb les raquetes. Bé, ho intentaven, perquè hi havia una acalorada discussió sobre que alguna volia manar massa o que una altra s’havia colat a la fila. Com que parlaven totes alhora no hi havia qui entengués res de res.

—Per què no deixeu de barallar-vos? Au! Veniu amb nosaltres! Estem buscant una cosa molt important —va dir en Joan amb un posat seriós i una mica setciències, tot ajustant-se les ulleres que li relliscaven nas avall.

Encuriosides de veure’ls tots tan animats es van afegir a la recerca sense pensar-s’ho dues vegades.

També s’hi va afegir un grupet de nenes que van trobar a la sorrera lamentant-se que no podien jugar amb la sorra ja que feia dies que algú havia trencat els cubells i les eines.

—És que no cuiden el material! —rondinava la Joana.

I vet aquí que sense adonar-se’n tot el grup corria amunt i avall pel pati tot buscant un lloc on hi hagués la felicitat.

34

Int_CONTES DE JOCS.indd 34

16/5/17 10:00

—Ui! Us heu fixat que estem tots junts jugant? I tot gràcies a en Jan! I a la Mia! —tots van esclafir a riure. Fins i tot en Jan. —Veus com hem trobat l’alegria? —va dir la Mia. —Caram! Què hi feu tots aquí plegats? —va preguntar la Cristina, que s’havia apropat al grup—. I aquestes rialles a què es deuen? Em sobta que no hi hagi queixes del futbol ni ningú plorant. I veig que no hi ha ferits! A què es deu aquest miracle?

—És que hem trobat una cosa que havia perdut en Jan! I a sobre hem après un munt de coses avui al pati, Cristina! —va dir l’Aniol.

—I doncs? Què és el que heu après avui? —preguntà la Cristina.

—A relacionar-nos —va respondre en Max. —I a tolerar i acceptar la diversitat —va afegir la Noa. Tots volien dir-hi la seva! Poc a poc, els nens i les nenes de la classe es van animar a fer una llista del que havien après: a dialogar, a resoldre conflictes, a ser comprensius, a conviure, a participar, a ser justos i democràtics, a treballar en equip, a saber guanyar i perdre, a respectar les normes del joc, a promoure la igualtat, a saber compartir i cooperar, a cuidar el material, a saber esperar el torn… i sobretot a gaudir jugant.

—Teniu tota la raó. Sí que n’heu après, de coses. Estic molt orgullosa de vosaltres —va concloure la Cristina.

I així va ser com aquesta colla de nens i nenes van viure des de llavors més plenament les entranyables aventures de les estones del pati, creixent més feliços. I és que la vida no és un joc. O sí?

35

Int_CONTES DE JOCS.indd 35

16/5/17 10:00

Int_CONTES DE JOCS.indd 36

16/5/17 10:00

La pilota solidària Pseudònim: Jamaclara Autors/es: Claudia Abellán, Jara Alcaire, Marc Mata, Rania Tribak Categoria: Cicle mitjà Escola: Escola Pau Casals, Viladecans Mestra: M. Ángeles Bogajo

Int_CONTES DE JOCS.indd 37

16/5/17 10:00

La Berta vivia en un camp de futbol d’un poble petit que travessava un riu d’aigües transparents, situat en una vall d’un color verd lluminós.

Era una pilota vermella amb dibuixos d’estrelles de diferents colors, simpàtica, bufona, riallera, divertida i molt eixerida. Des de ben petita tenia un desig: que tothom fos feliç.

Aquest desig va fer que un bon dia preparés la motxilla i marxés del camp de futbol, on vivia amb altres pilotes de diferents mides i colors, a la recerca de joguines espatllades i abandonades, que ja no tenien ganes de somriure ni gaudien dels jocs per als quals s’havien fabricat perquè ja ningú no les volia.

El camí se li feia llarg i feixuc. Se sentia cansada, sola, desil·lusionada, trista..., fins que un dia va trobar un cèrcol estirat a terra. Estava una mica rovellat i tenia els ulls plorosos.

—Hola! Quina sort que tinc! Estava tan sola i avorrida...! M’alegro moltíssim de poder fer una xerradeta amb algú! —va dir contenta la pilota.

—Em dic Ric. I tu? —va preguntar el cèrcol.

—Soc la Berta. Què fas aquí?

—Durant molts i molts anys he treballat en un zoològic en un espectacle de dofins. Venien molts infants a veure’ns. Ens ho passàvem molt bé, ens divertíem. Els nens i les nenes reien, picaven de mans i tothom era feliç —explicava el Ric amb cara de trobar a faltar els aplaudiments i els crits d’alegria de la canalla. I continuava explicant—. Un dia va aparèixer al zoològic un altre cèrcol que era més brillant, més gran i més lleuger que jo.

D’aleshores ençà ja no em fan servir. I a tu, què t’ha passat per abandonar el teu poble?

—He deixat casa meva perquè des de petita...

I la Berta va explicar al Ric quin era aquell desig que sempre havia tingut.

38

Int_CONTES DE JOCS.indd 38

16/5/17 10:00

Int_CONTES DE JOCS.indd 39

16/5/17 10:00

Així que, junts i contents, van continuar el viatge. Pel camí jugaven: el Ric s’estirava tant com podia i, mentre caminava, la Berta anava botant a un costat i a un altre. Després, la pilota feia un salt i passava per sobre del Ric. Altres vegades, el cèrcol girava i girava sense parar i la Berta havia de passar sense tocar-lo.

«Com trobava a faltar aquestes estones de joc! Que bé que m’ho estic passant! Feia tant de temps que no jugava...!» Això era el que sentien els dos amics.

Van passar alguns dies i, gairebé sense adonar-se’n perquè el temps els havia passat ràpid, van arribar a un poble que tenia poques cases i que estava molt cofoi de la seva església. Es tractava d’una església d’estil romànic del segle xi, petita i envoltada d’arbres, que atreia molts amants de l’art. Els habitants eren raquetes de tennis que tenien les cordes trencades, el mànec desgastat..., totes estaven malmeses. Les pilotes, que eren els altres habitants del poble, no volien jugar amb elles.

En entrar al poble, els van rebre la senyora Raqueta Alcaldessa i la seva filla.

—Tenim un greu problema! —va exclamar l’alcaldessa—. En aquest lloc només poden entrar raquetes i pilotes. El cèrcol no pot passar! —va cridar.

Els dos visitants van pensar el mateix: anar a la botiga de disfresses, que estava indicada en un senyal que van veure a l’entrada, i comprar una disfressa de pilota per al Ric. —Aquesta disfressa m’agrada molt perquè té moltes ratlles de colors llampants, els meus preferits. A més a més, és gran i ben segur que és de la meva mida. Me la compro, senyor Raqueta Botiguera.

—Anem-hi, Ric! Ara ens deixaran passar! Parlarem amb la senyora Raqueta Alcaldessa i li explicarem la raó per la qual hem vingut fins aquí i quina és la nostra idea —va dir la Berta.

40

Int_CONTES DE JOCS.indd 40

16/5/17 10:00

Es van adreçar a casa de l’alcaldessa, van picar a la porta i quan aquesta va obrir...

—Tenim la solució per aconseguir que tots els habitants d’aquest poble siguin feliços!

—van cridar el Ric i la Berta—. Muntarem un circ per guanyar diners i així poder arreglar totes les raquetes de tennis —explicaven entusiasmats.

—Em sembla una idea fantàstica! —va respondre la senyora Raqueta Alcaldessa. —Vinga, anem per feina!

En pocs dies el circ estava muntat i oficialment inaugurat. El dia de la primera funció va venir molta gent de tots els pobles i les ciutats dels voltants. Va ser tot un èxit! Tots els espectadors i les espectadores quedaven bocabadats amb els divertits trucs que feia el Ric. D’aquesta manera, van aconseguir prou diners per arreglar totes les raquetes.

Com gaudien ara les pilotes jugant amb elles! Que contentes que estaven les raquetes de tornar a ser útils! Tots els habitants del poble eren superfeliços. El desig de la Berta, compartit pel Ric, s’havia fet realitat. En agraïment, tot el poble va organitzar una festa on tothom s’ho va passar d’allò més bé.

Al dia següent, de matinada, després d’acomiadar-se de cada pilota i de cada raqueta, el Ric i la Berta van continuar el seu camí cap a indrets on hi hagués joguines a les quals també poguessin ajudar a tornar a ser felices.

Això ho van fer durant molt i molt de temps i m’han dit que encara continuen fent-ho. Potser algun dia passin pel teu poble...

41

Int_CONTES DE JOCS.indd 41

16/5/17 10:00

Int_CONTES DE JOCS.indd 42

16/5/17 10:00

Les aventures d'en Dudu Pseudònim: Els 25 llibreters Autors/es: Juan Amador, Yerai Báez, Pau Cáceres, Joan Caravantes, Lucía Carranza, Nuria Coca, Yanira dos Santos, Dudu Dossou, Iman El Kadiri, David Garcia, Mireia González, Marián Jiménez, Ibrahim Kamara, Naiara Martín, Unai Fernández, Laura Ponce, Alejandro Pua, Irene Roca, Ivan Rodríguez, Marcos Salido, Aitor Sánchez, Aitana Sánchez, Unai Segovia, Iker Soriano, Pol Torres Categoria: Cicle mitjà Escola: Escola Anselm Clavé, Ripollet Mestra: Patricia Martín

Int_CONTES DE JOCS.indd 43

16/5/17 10:00

En un racó del món viu en Dudu. En Dudu té 6 anys i viu amb els seus pa-

res, l’Olga i el Sèptim, al Benín, un país de l’oest africà. També viu amb els seus tres germans grans i la seva germana petita, la Lesly, que gairebé sempre vol jugar amb ell. Tots junts viuen a Ganvié, un poblat petit amb cases construïdes amb grans troncs a sobre del llac Mono. Allà hi viuen vuit famílies, amb la pell negra, els cabells negres rinxolats i vestits amb robes de mil colors i infinits estampats. Les teulades estan fetes de palla i l’estructura de les cases és de fusta. A dins només hi ha un gran espai on, a les nits, tota la família dorm amb estores. Durant el dia dinen al voltant d’un foc que sempre està encès al damunt d’unes pedres i els serveix per escalfar-se, per cuinar i per bullir l’aigua per poder-la beure. Una galleda, que hi ha en una cantonada de la casa, serveix per fer les seves necessitats. En Dudu, cada matí, és l’encarregat de buidar-la al riu, tasca que li fa molt de fàstic. Per moure’s pel poblat cada família té una barca i la fan servir per a gairebé tot: per pescar, per anar de casa en casa, per anar al bosc o al mercat d’altres ciutats.

A les tardes, sempre que en Dudu vol sortir de casa seva, demana permís als pares, aleshores crida la seva germana petita, la Lesly, i pugen a la barca i remant, remant, arriben a la vora del llac on es troben amb els seus amics: la Magalí i en Loga.

Aquella tarda tots plegats van fer el camí fins al bosc, per buscar-hi el pal perfecte per ferse un mandró. Havien sentit històries de grans caçadors que havien ferit un lleó només disparant una pedra amb el seu mandró.

El bosc de Ganvié era ple d’arbres enormes, no tots iguals, i el terra, en aquella època de l’any, estava humit i ple de fulles. Era la llar de lleons peluts, serps verinoses, aus de molts colors, panteres sigil·loses, micos escaladors, aranyes peludes, lleopards àgils, formigues perilloses i tota mena d’animals salvatges.

Quan cadascú va trobar el seu pal amb dues banyes, el van esmolar amb una pedra punxeguda i van lligar una goma, que ja portaven de casa, a l’extrem de cada banya. Els amics ja tenien el seu mandró i es podien convertir en caçadors!

44

Int_CONTES DE JOCS.indd 44

16/5/17 10:00

Int_CONTES DE JOCS.indd 45

16/5/17 10:00

En Loga i la Magalí volien anar a buscar un lleó. Van començar a caminar ajupits i a poc a poc per no fer gaire soroll i amb els ulls ben oberts per si trobaven algun rastre que els portés fins a l’animal. La Lesly els seguia sense saber ben bé què feia.

Llavors en Dudu va tenir una idea: «M’amagaré entre els arbres i rugiré com un lleó mentre remeno les branques! GRAAAA!!!!, els faré un bon ensurt!»

En Loga, la Magalí i la Lesly, amb el seu mandró a la mà, no s’havien adonat que en Dudu no els seguia. De sobte, van sentir un soroll que venia de darrere de l’arbre més gran: —GRAAAA! GRAAAA! —Ei, heu sentit aquest soroll? —va dir en Loga.

—Sí! Sembla un lleó! —va respondre tremolant la Lesly.

—Prepareu el vostre mandró! —va xiuxiuejar la Magalí.

Quan tenien la goma del mandró ben estirada i a punt per disparar la pedra... de darrere de l’arbre va aparèixer en Dudu movent les mans enlaire i rugint.

Els amics, molt espantats, van fugir cames ajudeu-me mentre en Dudu els perseguia cridant: —Nois, noies! Que soc jo! Soc en Dudu, soc en Duduuuuu!

La Lesly, que ja havia començat a plorar, va sentir la veu del seu germà i va dir: —Magalí, Loga, atureu-vos, que és en Dudu!

46

Int_CONTES DE JOCS.indd 46

16/5/17 10:00

En Loga i la Magalí es van aturar de cop i volta i es van girar i quan van veure en Dudu...

—Dudu! Ens hem espantat molt!

Aleshores, es van abraçar ben fort i les llàgrimes de la Lesly es van convertir en una gran rialla que de seguida va contagiar a tots i van començar a riure de valent.

Ja començava a fer-se fosc a Ganvié, el sol s’amagava per darrere els arbres. Plegats van decidir tornar a casa i cadascú va pujar a la seva barca. En Dudu, mentre remava a les aigües tranquil·les, pensava: els amics són el millor que tinc i junts ho podem aconseguir tot!

Aquella nit tots van dormir tranquil·lament i van somiar amb la seva propera aventura.

I això és tan veritat com que aquest conte s’ha acabat.

47

Int_CONTES DE JOCS.indd 47

16/5/17 10:00

Int_CONTES DE JOCS.indd 48

16/5/17 10:00

Jugant es fan amics Pseudònim: Els mussols nocturns Autors/es: Marc Aguilar, Meritxell Agustina, Carla Barroso, Sandra Beneito, Aitor Blanch, Lena Boajram, Tristán Clemente, Adriana Gato, Mariona Gil, Màxim Hernández, Daira Jiménez, Adam Khaliki, Erika Mao, Ona Pallàs, Paula Perals, Miroslav Polkanov, Martí Pons, Carla Rodríguez, Sandy Rodríguez, Laia Rovira, Noelia Ticas, Jia Wei Tsi, Nuria Vega, Qiaoxi Zhu, Tao Zhu Categoria: Cicle mitjà Escola: Col·legi Asunción de Ntra. Sra., Barcelona Mestra: Esther Rovira

Int_CONTES DE JOCS.indd 49

16/5/17 10:00

A la classe de 4t de Primària la mestra els dona una notícia: tindran una nova companya que ve d’un altre país i no parla el nostre idioma.

—Espero que intenteu ser amics seus i jugueu al pati.

—Sí! —van dir tots alhora.

La Sofia escoltava la conversa que tenia la mestra amb els alumnes darrere la porta. Es trobava molt nerviosa i amb molta vergonya. Com serien els seus nous companys? Va veure com la mestra obria la porta i la invitava a entrar.

La Sofia caminava amb el cap baix i mirava els nens de reüll. Ells la miraven encuriosits.

Va dir un breu «Hola» quan es va posar davant de la classe i els alumnes van començar a parlar i a dir coses que no entenia. Que difícil era estar en un país nou i sense entendre l’idioma!

Va seure en un lloc buit que la mestra li va indicar, al costat d’un nen ros amb moltes pigues a la cara. El nen, que es deia Sergi, li va parlar, però la Sofia no entenia res. En Sergi, en veure que no li seguia la conversa, va callar i es va posar a fer la feina que la mestra havia encomanat.

Va sonar el timbre, era l’hora del pati, els nens xisclaven i començaven a recollir. La Sofia estava desconcertada, va imitar els seus companys i es va posar a recollir, va agafar l’esmorzar i es va posar a la fila.

El pati era molt gran, tenia les parets de pedra, el terra era de color verd intens i hi havia una font i una gran porteria per jugar a futbol.

Els seus companys de classe començaven a jugar a tota mena de jocs, però ningú va anar a buscar-la o li va dir per jugar.

50

Int_CONTES DE JOCS.indd 50

16/5/17 10:00

51

Int_CONTES DE JOCS.indd 51

16/5/17 10:00

La Sofia es va acostar a un grup de nenes que saltaven a corda. Els va demanar per jugar. Les nenes no entenien el que deia, es van mirar, van riure i van continuar jugant.

La Sofia es va allunyar d’elles, va seure en un racó del pati i es va menjar l’entrepà mentre veia com la resta jugaven i reien.

L’hora del pati es va acabar, van tornar a la classe i la Sofia es va sentir bastant perduda ja que no entenia l’idioma ni tampoc ningú va intentar comunicar-se amb ella.

Els dies van passar, a poc a poc va entendre alguna paraula i en va aprendre alguna altra en català, però al pati mai aconseguia fer-se entendre i no podia jugar amb els companys.

Però un dia va passar alguna cosa diferent!

Davant de l’escola hi havia un parc on els nens berenaven i jugaven abans de tornar a casa. La Sofia acostumava a anar-hi amb la seva mare, però ella es mantenia asseguda en un banc mentre mirava els nens com jugaven.

La seva mare estava molt preocupada, però llavors va tenir una gran idea!

Es va acostar a una botiga que hi havia al costat del parc i va comprar una pilota, li va donar a la Sofia i li va dir que anés a jugar.

La Sofia, una mica trista, ja que es veia jugant sola al parc amb la pilota, va anar a la zona de pista amb cara de pena i arrossegant els peus.

De cop, l’Èric, un nen de la seva classe amb els cabells cargolats, es va acostar a ella amb un somriure i li va preguntar si volia jugar. La Sofia no l’entenia, llavors l’Èric va fer veure que jugava a futbol amb una pilota imaginària i, quan va veure que la Sofia l’entenia, li va assenyalar la pilota i a ells dos. La Sofia va dir que sí amb el cap i tots dos es van posar a jugar.

52

Int_CONTES DE JOCS.indd 52

16/5/17 10:00

A poc a poc, gran part dels nens del parc es van afegir al partit i la Sofia, tot i no saber gaire de jugar a futbol, es va sentir molt feliç, ja que feia molt de temps que no se sentia acceptada i amb amics.

L’endemà, va portar una corda a l’escola, com havia vist a altres nenes que en duien al pati, i va veure amb goig que molts nens, de totes les edats, venien a jugar a saltar.

Així, a l’hora del pati, jugava amb els nens a futbol, corda, cromos, a amagar-se, a «tocar i parar»... i continuava el joc al parc que hi havia davant de l’escola quan acabaven les classes.

A l’aula, els companys s’acostaven més a ella, intentaven comunicar-se i li ensenyaven noves paraules, al mateix temps que li preguntaven com es deien algunes coses en el seu idioma.

La Sofia se sentia feliç! I es va adonar que fent servir el joc va aprendre a fer amics i una llengua nova.

53

Int_CONTES DE JOCS.indd 53

16/5/17 10:00

Int_CONTES DE JOCS.indd 54

16/5/17 10:00

Descobrint jocs diferents!

Pseudònim: Els exploradors Autors/es: Bader Akessas, Maria Alanyà, Carla Allepuz, Noemí Anguera, Mar Ballesté, Joel F. Beltrán, Ainhoa Ber, Guillem Cid, Ivan De Biase, Juan Dos Anjos, Weam El Moussaoui, Marc Forés, Andra Gas, Kevin Gasulla, Hajar Hassan, René Lara, Dèlia Lluís, Raúl López, Aleix Lorite, Edgar Martínez, Aura Muñoz, Elvira Roig, Bernat Térmens, Cinta Vericat, Marc Villaécija, Júlia Villar Categoria: Cicle mitjà Escola: Escola Mestre Marcel·lí Domingo, Roquetes Mestra: Marina García

Int_CONTES DE JOCS.indd 55

16/5/17 10:00

En una ciutat anomenada Roquetes

vivien cinc xiquets molt juganers, observadors i exploradors que es deien Laia, Arnau, Sandra, Lurdes i Esteve. Eren cinc amics a qui els agradaven molt les aventures. Tots els caps de setmana es reunien per xerrar i jugar a l’Hort de Cruells.

Un dissabte de juny molt calorós, de bon matí, van quedar al casal que hi ha al parc per veure una exposició de joguines de l’època dels seus avis. Hi havia joguines molt antigues: trenets, cotxes, baldufes, castells de fusta, boles de colors, nines de roba, xarranques i moltes d’altres fetes pels mateixos nens.

Al fons del passadís, girant a la dreta, hi havia una porta tancada amb un cartell que deia: «PROHIBIT EL PAS. NOMÉS PER ALS EMPLEATS DEL CASAL». L’Arnau, que era el més decidit, va dir: —Entrem? Segur que aquí tenen guardades joguines molt curioses.

—No podem. Està prohibit —va respondre la Laia.

—Ja entraré jo al davant —va afegir l’Arnau.

I van entrar a veure què hi havia al magatzem. Quan van ser dins, van trobar una mena de Portal Màgic.

—Això sembla que és un Portal Màgic! —va dir l’Arnau.

—Podem entrar. Aquí no hi ha cap cartell que ho prohibeixi —va respondre la Laia.

56

Int_CONTES DE JOCS.indd 56

16/5/17 10:00

Int_CONTES DE JOCS.indd 57

16/5/17 10:00

I els cinc amics van passar ben decidits. Aleshores, es van trobar davant d’un panell de control. L’Esteve, que era molt despistat, va caure per les escales i va tocar, sense voler, una tecla del panell de control.

—T’has fet mal? —li va preguntar la Laia.

—Estic bé! En comptes de veure les estrelles, he vist joguines! —va respondre rient l’Esteve.

De cop i volta, en una pantalla van veure una Roquetes molt modernitzada on no hi havia gens de contaminació. S’havia convertit en una ciutat enorme, amb carrers molt amples, llargs i plens d’habitatges grans, luxosos i lluminosos. Tenien formes geomètriques estranyes i eren molt diferents. Van entrar i van descobrir un món fantàstic.

—Pot ser el futur del planeta Terra! —va dir la Lurdes.

—Podríem anar a descobrir jocs del futur —va afegir l’Arnau.

Els cinc amics van anar caminant per tota la ciutat. Van buscar l’Hort de Cruells i el seu parc, i al seu lloc van veure que hi havia un gran centre comercial. Al cap d’una estona, van trobar un nen amb una consola i li van preguntar: —On jugueu els nens? On són els parcs?

—Cadascú juga a casa seva amb les seves consoles. No tenim cap parc, ara tot són edificis.

—Que avorrit! Per què no tornem? —van cridar tots alhora.

58

Int_CONTES DE JOCS.indd 58

16/5/17 10:00

Van buscar el Portal Màgic i van pitjar un altre botó i van arribar a l’any 1960. Ara Roquetes era una ciutat molt petita, amb cases molt baixes i amb pocs cotxes pel carrer.

Les dones anaven carregades amb els cistells d’anar a comprar. Les noies portaven faldilles molt llargues i de molts colors o minifaldilles i bruses molt amples; els nois vestien pantalons també molt amples i una camisa.

Els nens feien un joc que li deien el «Rotlle de la patata». S’agafaven tots de les mans fent una rotllana i cantaven una cançó i a la tornada tothom s’ajupia. Altres jugaven amb boles. Feien un circuit a terra i les boles picaven les unes contra les altres. Un altre grup jugava al Xurro, mango, mediomango, mangotero. Era un joc una mica bèstia: uns xiquets s’ajupien i els altres els saltaven damunt. Guanyava qui saltava més lluny. Les nenes jugaven a la goma. Dues nenes es ficaven una goma als peus i una altra nena saltava i saltava. Cada vegada s’anava apujant la goma i qui la tocava, perdia. Un altre grup de nenes, al «pi pont». El podien fer amb paret o sense, elles el feien a la paret. Els van agradar molt els jocs, però volien descobrir més coses. Llavors, la Lurdes va pitjar el botó i...

A continuació van arribar al pol nord. Van conèixer els esquimals que vivien en unes cases fetes amb gel anomenades iglús. Aquestes cases estaven construïdes parcialment sota terra per estar més ben protegides. S’entrava a l’iglú a través d’un túnel molt llarg sota el nivell de la casa per no deixar escapar l’aire calent de l’interior. Allí emmagatzemaven la carn congelada i els utensilis de caça. Dins la casa mantenien l’escalfor cremant oli de foca i de balena. Els esquimals no anaven a comprar roba a cap botiga, sinó que les peces de vestir que portaven eren fabricades per ells mateixos amb les pells dels animals del seu entorn: balenes, foques, ossos polars, llops, esquirols, guineus, caribús... Els nens esquimals els van ensenyar paraules en la seva llengua. Així van aprendre que abric es deia aqtigi; pantalons, qarlik; guants, akgaak; botes, kamik, immiut eren les ulleres i... moltes més. També els van ensenyar molts jocs: Tir amb trineu. Primer havien de muntar una muntanya de neu, després posar el trineu a la part més alta i empènyer, així baixaven a molta velocitat. Resultava una mica perillós.

59

Int_CONTES DE JOCS.indd 59

16/5/17 10:00

Pesca ràpida. Era necessari tenir una canya de pescar preparada, llavors començava a comptar el cronòmetre i al més ràpid possible havien de fer un forat al gel i intentar pescar un peix. Qui ho feia més ràpid i pescava el peix més gran, guanyava.

El Nuklugak. S’agafava un tros d’os o de fusta ple de foradets i es penjava del sostre. Els jugadors havien de tirar palets primets dins dels foradets. Guanyava qui n’encertava més.

Els van agradar molt i s’hi volien quedar, però havien de tornar amb les seves famílies.

Altre cop van pitjar el botó i... van arribar a la selva. Van veure un munt de micos penjats de lianes, de cop un tigre els va perseguir i van marxar corrent. L’Esteve es va despistar, va trobar un poblat enmig de la selva i va cridar: —Un poblat! Un poblat!

Els nens hi van anar corrents. Quan van arribar-hi, van trobar un munt de cabanes. Van entrar en una. Era molt petita. Tot estava en una habitació on hi havia mobles vells fets amb fusta dels arbres, llits de palla i poques coses més. Feien el menjar fora fent foc entre unes pedres i menjaven el que caçaven i els fruits que trobaven.

Els xiquets es feien pilotes amb la pell dels animals i jugaven a passar-se-les, amb les lianes feien gronxadors, tallaven fusta i muntaven petites maquetes, amb fang feien escultures, saltaven per les pedres del riu... Es van posar a jugar amb ells. Llavors va aparèixer un lleó que els volia atacar. Es van espantar molt i van fugir ràpidament saltant per les pedres del rierol. La Laia va trepitjar una pedra on hi havia un botó i es va obrir el Portal Màgic i van tornar a l’any 2017.

Quan van veure que havien tornat a la seva ciutat es van sentir contents, orgullosos, tranquils i satisfets de tornar a casa. Havien après moltes coses i molts jocs curiosos, interessants, divertits, tradicionals i alguns, fins i tot, perillosos.

60

Int_CONTES DE JOCS.indd 60

16/5/17 10:07

El dilluns següent els cinc amics van ensenyar els jocs que havien descobert als seus companys de classe. S’ho van passar pipa i a partir d’aquell dia van tenir molts jocs nous i divertits per jugar.

61

Int_CONTES DE JOCS.indd 61

16/5/17 10:00

Int_CONTES DE JOCS.indd 62

16/5/17 10:00

El malson que va canviar la vida d'en Pau Pseudònim: Confiança Autora: Marc Bertolín, Dídac Blanco, Sergi Carmona, Daniela Carreño, Martí Casanovas, Lucía del Castillo, Jana Fàbregas, Telma Flores, Nil García, Martina García, Gerard Gea, Alex Giménez, Jèssica Lloret, Gemma Martínez, Marc Martínez, Pol Mayo, Irene Melero, Jou Gerson Moreno, Oriol Muñoz, Enric Pellisé, Adrià Prada, Lucía Prados, Alejandro Rodríguez, Almudena Ruiz, Roger Seguer, Alba Tintó, Enric Xiberta Categoria: Cicle mitjà Escola: Col·legi Nostra Senyora de Montserrat, Parets del Vallès Mestra: Imma Riera

Int_CONTES DE JOCS.indd 63

16/5/17 10:00

Hi havia una vegada un nen que es deia Pau. Vivia amb els seus pares i no tenia

germans. El seu pare era l’amo d’una fàbrica de joguines molt important. Així doncs, per a ell, tenir les últimes novetats era normal i el que més li agradava era passar-se hores i hores jugant tot sol a la seva habitació. Com més joguines tenia, més en volia.

La seva mare fins i tot li deia: —Algun dia t’empatxaràs amb tantes joguines!

Però ell sempre li contestava el mateix: —Ja saps que mai en tindré prou i d’inventors de joguines sempre n’hi haurà.

A l’escola treia molt bones notes, però no tenia gaires amics perquè era molt egoista i no compartia les seves coses amb ningú. Tenia por que si li agafaven alguna cosa li trenquessin i ell es quedés sense.

Va arribar el Nadal i la seva carta als Reis era molt i molt llarga. Tot el que demanava era per a ell i sempre era el mateix: joguines, joguines i més joguines.

La nit de Reis, va veure per la televisió una notícia que li va cridar molt l’atenció: la Laura, una nena de la seva edat, estava ingressada a l’hospital perquè tenia una malaltia molt greu. Però curiosament no se la veia enfadada i això és justament el que li va cridar l’atenció. Fent-li companyia hi havia els seus pares i el seu germà petit. El periodista que explicava la notícia li va preguntar al germà de la Laura què demanava als Reis. Ell, molt seriós, va respondre: —Que la meva germana es curi ben aviat per poder jugar amb ella.

64

Int_CONTES DE JOCS.indd 64

16/5/17 10:00

Int_CONTES DE JOCS.indd 65

16/5/17 10:00

El periodista va insistir: —Només demanes això?

I un altre cop la seva resposta va ser la mateixa: —Sí, aquest és el meu únic desig.

En Pau li va explicar a la seva mare el que havia sentit a la televisió i després de parlar-ne una estona se’n va anar a dormir. Però aquella nit no va poder dormir tranquil. Va tenir un malson: en lloc de ser la Laura qui estava al llit de l’hospital era ell. Estava trist i enfadat i ni tan sols tenia forces per jugar. L’únic que desitjava era poder sortir d’allà, curar-se i poder tornar a casa i estar amb la seva família.

L’endemà al matí, quan es va despertar va anar a veure tot el que li havien portat els Reis, però aquesta vegada no va córrer a desembolicar els regals ni va cridar d’alegria. La mare, tota estranyada, li va preguntar: —Per què no obres els teus regals?

Ell li va respondre: —Aquesta nit he somiat que era jo qui estava malalt i això m’ha fet pensar que, en realitat, no necessito tantes joguines per ser feliç. Tenir amics i poder jugar amb ells deu ser més divertit.

I mirant els seus pares va dir: —Què us sembla si aquest matí anem a l’hospital a portar totes aquestes joguines als nens i les nenes que estan malalts? Ells tenen dret a jugar i a tenir companyia.

66

Int_CONTES DE JOCS.indd 66

16/5/17 10:00

Els pares van estar molt contents amb la seva idea. Es van posar ben mudats i van marxar cap a l’hospital per poder compartir els seus regals amb tots els nens i les nenes que estaven malalts.

Quan va acabar el dia, en Pau se sentia molt més feliç. Havia après una bona lliçó: tots els nens i les nenes tenen dret a jugar, encara que n’hi ha alguns que per diverses circumstàncies no ho poden fer.

I a partir d’aquell dia va tenir més amics amb qui compartir les seves joguines i també va anar a visitar la Laura, amb qui va fer una gran amistat.

Conte contat, conte acabat!

67

Int_CONTES DE JOCS.indd 67

16/5/17 10:00

Int_CONTES DE JOCS.indd 68

16/5/17 10:00

La màgia del joc Pseudònim: El llibre petit Autora: Lourdes García Categoria: Cicle superior Escola: Saint George’s School, Fornells de la Selva Mestre: Jordi Serra

Int_CONTES DE JOCS.indd 69

16/5/17 10:00

Un diumenge del mes de gener, estava jo asseguda al banc de fusta de

la meva habitació, ben bé al costat de la finestra. Des d’allà veia caure lentament una pluja fina a través del vidre entelat. Em sentia molt feliç. Estava al meu regne de color rosa, tot era de color rosa: el llit, les cortines, les parets... Tot i que també hi havia algun toc lila suau a les calaixeres, als armaris, als coixins, etc. I enganxat a la porta amb lletres daurades hi havia el meu nom.

Aquesta habitació és plena d’història. Sempre ha estat l’habitació de les nenes. Primer de la meva àvia, després de la mare i ara la meva. Mentre pensava tot això em sentia afortunada. Tenia una família que m’estimava, bons amics i moltes joguines i llibres per a mi sola. Els meus dos germans eren nens, per tant, no estaven gens interessats en les meves joguines.

Tenia tantes joguines repartides per tota l’habitació que no sabia exactament quantes nines o jocs de taula hi podia haver dins dels armaris i baguls. La majoria de les meves joguines s’apilonaven dins de les seves caixes sense obrir. Eren regals d’aniversaris, de Nadal, etc.

Hi havia una nina que em feia por. Era una nina antiga que havia estat de la meva àvia i després de la meva mare. Elles mai hi van jugar. Era una nina perfecta amb els seus rínxols de color or, els ulls blau cel i amb llargues pestanyes. Anava vestida elegantment, amb un vestit rogenc de vellut a conjunt amb les sabates. Es notava que era una nina d’una altra època. Del que estava segura era que mai la trauria de la seva luxosa caixa. Potser algun dia seria la nina de la meva filla.

Aquell matí de diumenge plujós vaig estar jugant amb les meves nines preferides i després vaig llegir una miqueta, fins que la mare ens va avisar a tots per dinar. Mentre

70

Int_CONTES DE JOCS.indd 70

16/5/17 10:00

Int_CONTES DE JOCS.indd 71

16/5/17 10:00

gaudíem d’un deliciós dinar de diumenge i ja estàvem assaborint les postres, el pare va dir: —Escolteu-me un moment, si us plau! La mare i jo us volem donar una notícia.

Els tres germans vam emmudir. Alguna cosa devia passar. No enteníem res!

El pare va dir que ell i la mare havien decidit participar en un projecte solidari d’ajuda als nens i a les nenes orfes de la guerra de Síria, que portaven ja uns mesos en un camp de refugiats. Jo vaig pensar que hauria de donar alguna de les meves joguines, agafaria les més velles i les que menys m’agradessin. De seguida, però, vaig descobrir que estava molt equivocada, perquè la mare va dir que vindria a casa una nena de la meva edat en acolliment.

Immediatament se’m van encendre totes les alarmes: —Què?

—No ho vull!

—On dormirà?...

I ja al final no sabia ni què dir. Em vaig posar a plorar i em vaig enfadar molt amb els pares. Els meus germans, al contrari, van dir que era una excel·lent idea. El pare, amb una mirada trista, em va agafar de les mans i em va dir: —Has d’aprendre encara moltes coses. Imagina’t que fossis tu qui s’hagués quedat completament sola al món enmig d’una guerra cruel i injusta. No voldries trobar persones generoses disposades a compartir tot el que tenen amb tu?

72

Int_CONTES DE JOCS.indd 72

16/5/17 10:00

Jo no sabia què respondre. Tenia deu anys. Havia vist a la televisió algunes imatges d’aquella guerra. Era horrorós! Sobretot quan sortien nens i nenes ferits o plorant. Així que vaig entendre que jo havia d’ajudar tant com pogués aquella nena. La mare va dir que es deia Lyna i que tenia deu anys, com jo.

A partir d’aquell moment vam començar a preparar la seva arribada. La mare i jo vam anar a comprar-li roba, sabates, mitjons, calcetes, raspall, raspall de dents... Però, res de joguines, va dir la mare, perquè jo en tenia massa a la meva habitació.

—Glups!

—Què?

Però veient la cara de la mare no vaig gosar dir res.

Per fi va arribar la Lyna a casa, la vaig rebre molt neguitosa. No era com l’havia imaginada. M’esperava una nena musulmana, molt morena, i quina sorpresa! Res a veure!

Tenia els cabells molt clars, els ulls blaus i la pell molt més blanca que jo. La seva roba era vella i lletja i duia una motxilla molt atrotinada.

La va obrir i de dins va treure una foto molt arrugada de la seva família i un nino de drap brut i desgastat. La seva mirada era realment trista, li vaig agafar la mà i la vaig abraçar i, de reüll, vaig veure com li queien unes llàgrimes per les galtes.

Ens comunicàvem en anglès, mentre rèiem molt perquè no ens enteníem. De vegades em demanava permís per agafar joguines, malgrat que estaven als calaixos amb el seu nom, era molt educada. I sabeu què? Li va encantar la nina antiga, aquella que a mi em feia tanta por! A la nit dormia amb ella i el seu nino.

73

Int_CONTES DE JOCS.indd 73

16/5/17 10:00

Sense adonar-nos-en ens vam fer inseparables, ella em parlava d’Alep, la seva ciutat, i plorava recordant els seus pares. Però cada vegada menys. Va descobrir una persona generosa amb ganes de compartir que estava amagada dins meu. I juntes vam aprendre què vol dir jugar amb una altra persona. Ara ja no vull que s’acabi mai la màgia del joc compartit, sembla impossible que fa poc temps jo no sabia jugar amb algú altre. Ja no queden joguines per estrenar als armaris ni als baguls. Ara, mentre juguem una partida de cartes, d’escacs, amb les nines, etc., ella em diu que jugar amb mi és tot un miracle de felicitat. I jo li responc que gràcies a ella he après a jugar de debò. Visca el joc compartit, ja no vull jugar mai més sola!

74

Int_CONTES DE JOCS.indd 74

16/5/17 10:01

Diari de Nil Walker Pseudònim: Romamor Autora: Aina Civit Categoria: Cicle superior Escola: Escola Marinada, Palau-solità i Plegamans Mestra: Núria Soler

Int_CONTES DE JOCS.indd 75

16/5/17 10:01

El Nil és un nen comú, amb una vida habitual...

Però ell no sap que

d’aquí a uns dies serà el nen més feliç de l’univers.

El Nil és un nen tímid i molt simpàtic, és intel·ligent i molt pallasso; però té una gran diferència amb els nens de la seva classe: li agraden les coses de nenes. Que què vull dir amb les coses de nenes? Al Nil li agrada maquillar-se, vestir-se amb els vestits de la seva germana Jana i jugar amb les Barbies que li regalen els seus pares de tant en tant.

Un dia, mentre jo caminava pel carrer, em vaig trobar una llibreta bastant destrossada sobre un banc. A la portada hi havia una «N» feta de goma eva i decorada amb diamantets i una ballarina. Al principi vaig pensar que seria d’alguna nena com ara la Núria Valls o la Noèlia Vàzquez. Però resulta que quan vaig obrir aquella llibreta em vaig sorprendre en llegir a la primera pàgina: Nil Walker. Em van agafar tantes ganes de llegir que vaig seure al banc on havia trobat la llibreta i vaig començar a llegir el diari del Nil Walker: DIMARTS 24 D’ABRIL No és just, tots els nens es riuen de mi. Jo faig el que vull, tinc 12 anys i ja soc prou gran. A mi m’agrada jugar amb les nenes de la meva classe, sobretot amb l’Alba i la Berta. Elles són les úniques que m’entenen i són les úniques en qui puc confiar. Els explico tots els meus secrets, i elles ja saben que estimo el Pol. Quan li vaig dir a la Clara, una amiga meva, ella ho va dir als meus pares i no s’ho creien. Els pares em van anar observant i al final van descobrir que era un nen especial. I ara vinga psicòlegs, vinga metges... Ja n’estic tip! Què té de dolent estimar una persona del mateix gènere?

Quan entro a l’escola tothom em mira malament, menys l’Alba i la Berta que em venen a saludar i m’expliquen coses com ara: «Saps què, Nil? M’han regalat un gos!»

76

Int_CONTES DE JOCS.indd 76

16/5/17 10:01

Int_CONTES DE JOCS.indd 77

16/5/17 10:01

o «Nil, la meva mare ja està preparant la meva festa d’aniversari que serà la setmana que ve, i tu hi estàs convidat.»

De vegades, la Berta diu que em fan bullying, però jo l’ignoro. La veritat és que molta gent m’ignora o m’insulta, però llavors venen l’Alba i la Berta i em defensen. És com si jo fos el rei i elles els meus soldats, me les estimo molt i és com si fossin les meves germanes.

Jo tinc una germana 2 anys més gran que jo i un cosí a qui l’únic que li interessa és el futbol.

Avui, al pati, ha passat la pitjor cosa que podia passar. Tots els nens i les nenes de 6è han volgut jugar a futbol, fins i tot l’Alba, que no li agrada gens. Total, que quan he entrat a la pista per jugar, el Quim m’ha dit que jo no podia jugar perquè m’agradaven les Barbies, llavors m’ha enviat amb la Xantal, una nena amb síndrome de Down.

Em fa molta pena i per això sempre l’ajudo amb tot el que puc.

Ha estat el pitjor pati del món i, per acabar-ho de rematar, han dit que demà, i demà passat, i l’altre, i l’altre..., tornarien a jugar a futbol i a sobre sense mi... Adeu, diari!

Bona nit!

DIVENDRES 27 D’ABRIL Estic cansat! No puc més! El Quim em posa molt nerviós!

Avui, en arribar a casa després de l’escola, m’he posat a plorar com una magdalena.

Sí, he plorat, jo, Nil Walker, que no ploro mai, he plorat.

Mentre plorava he sentit una veu, sí, una veu que em cridava: 78

Int_CONTES DE JOCS.indd 78

16/5/17 10:01

—Nil! Nil! Soc jo! El teu besavi Joan!

Jo m’he sorprès. Sabia que el meu besavi Joan era mort. Es va morir quan jo tenia 2 anys i per això no me’n recordo.

—Nil! Nil! Escolta’m! A mi quan era petit també em va passar una cosa semblant. Era un divendres fred de desembre i estava jugant al pati a un joc que es diu la petanca.

Jo sempre guanyava i el Josep Maria, el nen més popular del barri, tenia enveja. Resulta que aquell divendres va convidar tots els meus amics a jugar a futbol. No em va semblar mala idea jugar a futbol, ja que no em desagradava, encara que m’agradava més la petanca. Total, que vaig anar cap al Josep Maria i li vaig preguntar si podia jugar-hi. Ell, com jo ja suposava, em va dir que no, i a sobre em va deixar en ridícul davant la nena que m’agradava, la teva besàvia Marina. Em vaig posar vermell com un tomàquet i em vaig tancar al lavabo. La veritat és que no sé per què ho vaig fer.

Però el que vaig fer després és el que m’agradaria que fessis tu, així que escolta’m bé, Nil: vaig agafar la porta del lavabo, la vaig obrir amb totes les meves forces i vaig anar cap al Josep Maria. Tenia molta por perquè si el meu pla no sortia bé el Josep Maria em pegaria. Vaig anar cap a ell i li vaig preguntar si jo també podia jugar, ell, igual que el primer cop, em va dir que no. Llavors li vaig contestar dient-li que quin dret tenia a dir-me que no. Tots els meus amics em van defensar i van dir que jo tenia raó i que ells no jugarien si jo no jugava.

Quan vam pujar a la classe, la teva besàvia em va dir a cau d’orella que ho havia fet molt bé i que era molt valent per haver plantat cara al Josep Maria. Des d’aquell moment me’n vaig enamorar totalment.

—Besavi! I això és el que he de fer jo? Plantar-li cara al Quim?

—Sí, fillet meu. Tu ets més valent del que et penses, tu ho pots fer...

79

Int_CONTES DE JOCS.indd 79

16/5/17 10:01

Així és com ha anat la cosa i ja ho tinc decidit. Si el meu besavi Joan ho va poder fer contra el Josep Maria, jo ho podré fer contra el Quim.

Bona nit, diari!

DILLUNS 30 D’ABRIL Per fi ha arribat el dia i, sí, avui ho he fet i ha anat perfecte. Per fi soc el nen més feliç del món, no, de l’univers!

Tot ha començat a l’hora del pati quan han fet els equips. He anat cap al Quim i m’ha dit que no podia jugar. Llavors he fet el que em va dir el meu besavi: —Tu quin dret tens per no deixar-me jugar? Tots som iguals i encara que m’agradin les Barbies puc jugar igualment. Que no entens que, per molt que et creguis el líder de la classe, no tens dret per dir qui pot jugar i qui no? I avui, per més que no em deixis, penso jugar!

—Ben fet, Nil! Aquesta veu em sonava, però la veritat és que em vaig sorprendre en veure la Martina Castells que anava cap al Quim i li deia: —El Nil té raó! Si el Nil no juga, jo tampoc!

—Ni jo! —va dir l’Alba.

—Jo tampoc jugo! —va continuar la Berta.

—Ni jo!

80

Int_CONTES DE JOCS.indd 80

16/5/17 10:01

—Jo tampoc!

—Si no juga el Nil, nosaltres no juguem!

Avui m’ho he passat pipa i ara tothom m’ajuda i em respecta.

Crec que ja no estimo el Pol, ara estimo la Martina. Però això és una altra història. Bona nit, diari!

81

Int_CONTES DE JOCS.indd 81

16/5/17 10:01

Int_CONTES DE JOCS.indd 82

16/5/17 10:01

El maletí vermell Pseudònim: Fiona Autora: Lola Freixenet Categoria: Cicle superior Escola: Escola Teresa Claramunt, Sabadell Mestre: Raúl García

Int_CONTES DE JOCS.indd 83

16/5/17 10:01

Hi havia una vegada un poble de pocs habitants on tot era gris. Ningú somreia

i els adults es dedicaven, igual que els infants, a treballar i treballar fins que el cos els deia prou i queien en la més profunda de les depressions o acabaven malalts.

Llavors, el metge treballava dia i nit per curar-los fins que ell també emmalaltia. En el seu llit de mort, l’últim dels metges nomenava el seu successor.

Un bon dia, arribà a aquell petit poble un nou metge amb un maletí vermell. Aquest metge era molt estrany. Feia servir paraules com somriure, alegre, divertit… Cada cop que curava un malalt, feia una ganyota estranya: aixecava la comissura dels llavis i se li empetitien els ulls.

Pel poble corrien rumors que el nou metge feia servir tècniques mai vistes per curar els pacients. Quan algú es presentava a la seva consulta, treia del maletí vermell una caixa, diferent per a cada pacient, i els deia amb afecte: —Aquesta caixa conté el més potent dels medicaments. Això és un joc, un muntatge d’elements amb la finalitat de la diversió, l’entreteniment i l’esbarjo. Què, juguem una partida?

Als malalts adults, els treia un tauler quadrat i de coloraines amb un dau i unes fitxes i els deia que allò era el parxís.

A altres els treia un altre tauler de quadres blancs i negres amb unes peces dels mateixos colors i els ensenyava a jugar a escacs.

Per als més petits també tenia jocs i joguines. Treia un objecte esfèric que botava i els deia que allò era una pilota.

Ningú sabia què passava però, tothom, tant grans com petits, sortien com nous de la consulta i insistien a tornar-hi.

84

Int_CONTES DE JOCS.indd 84

16/5/17 10:01

Int_CONTES DE JOCS.indd 85

16/5/17 10:01

La gent es motivava tant que, com que no podia tornar al metge sense motiu, treballava el doble i quan queia malalta, tornava al metge més contenta que mai.

Al final, el metge, cansat que tothom es posés malalt per poder jugar, va regalar tots els seus jocs al poble.

Com que ningú el necessitava, ja que ningú es posava mai malalt, va decidir marxar.

En el seu comiat, va pronunciar unes paraules que tothom recordaria: —El truc per conservar l’eterna salut és aconseguir l’equilibri entre la feina i la diversió. No cal ni abusar ni menysprear-ne cap de les dues… Encara que sembli fàcil, ningú ho ha aconseguit mai, així que us hi haureu d’esforçar... i molt!

86

Int_CONTES DE JOCS.indd 86

16/5/17 10:01

El descobriment de l'Èric Pseudònim: Cigne Blanc Autora: Carla Ferrer Categoria: Cicle superior Escola: Escola Vedruna Sagrat Cor, Tarragona Mestra: Dolors Guinovart

Int_CONTES DE JOCS.indd 87

16/5/17 10:01

Fa dos anys,

la família de l’Èric va traslladar-se a Algèria perquè al seu pare li van oferir una feina molt interessant a la seva empresa. L’Èric era un nen català de vuit anys i d’estatura mitjana. Tenia els cabells daurats com els rajos del sol i els ulls verds maragda. L’Èric era fill únic, perquè la feina del seu pare portava la família d’una banda a una altra del món i era molt complicat tenir germanets en aquestes circumstàncies. Per tot això, l’Èric era un nen solitari, acostumat a jugar tot sol amb les seves joguines que, per cert, acostumaven a ser les més boniques i modernes del mercat. Malgrat la seva solitud, era un nen amable i pacient.

El pare de l’Èric era enginyer i a la seva empresa li van oferir la possibilitat d’anar a Algèria per construir un oleoducte, que era un dels projectes més importants que havia aconseguit l’empresa. Als pares de l’Èric els costava prendre aquesta decisió, perquè volien un germanet per al seu fill i anar-se’n tan lluny suposava endarrerir novament els plans d’augmentar la família, per això s’ho van rumiar molt, però finalment van decidir marxar, però amb el propòsit que aquesta seria la darrera experiència laboral del pare a l’estranger.

El dia previst, l’Èric i els seus pares van agafar l’avió que els portaria a la seva nova destinació, al continent africà. Al cap de moltes hores van arribar a Alger, la capital del nou país que els havia d’acollir durant una temporada. Esgotats pel viatge, van començar a buscar la casa on viurien. Finalment, la van trobar, van descarregar l’equipatge i van buscar l’habitació per descansar. L’Èric no va tardar ni cinc minuts a adormir-se.

L’endemà al matí, el pare de l’Èric va llevar-se d’hora i va anar cap a la fàbrica on treballaria. Allí va trobar-se amb els operaris que l’ajudarien en el projecte de l’oleoducte. Van agafar el material necessari i van anar cap al lloc on s’estaven posant les primeres peces d’aquell immens tub subterrani. Mentrestant, l’Èric i la seva mare van dedicar-se a visitar la seva nova ciutat i van anar a dinar a un restaurant típic d’allí.

Al vespre, gairebé a l’hora de sopar, el pare de l’Èric va tornar a casa i es va posar a

88

Int_CONTES DE JOCS.indd 88

16/5/17 10:01

Int_CONTES DE JOCS.indd 89

16/5/17 10:01

jugar amb el seu fill. L’Èric admirava el seu pare i somiava que de gran seria com ell, per això cada dia quan tornava de treballar li preguntava què havia fet i el seu pare li explicava històries que el mantenien atent i entretingut.

Un dia l’Èric va decidir anar amb el seu pare per veure on treballava, perquè les seves històries li agradaven tant que volia conèixer en persona com era una jornada de feina: la fàbrica, els companys del seu pare, l’oleoducte que construïa, les màquines que feien servir per encaixar aquelles peces que semblaven formar part d’un trencaclosques gegant... Quan va arribar a la fàbrica es va posar a jugar amb la joguina que s’havia endut de casa. Era un helicòpter teledirigit, espectacular, molt bonic, que li havien regalat els seus pares per l’aniversari. Era la seva joguina preferida, a part de l’osset de peluix que tenia des que va néixer. A més de volar, l’helicòpter estava personalitzat, l’Èric l’havia cobert d’adhesius i era de color blau fosc, però les hèlixs eren daurades i quan aterrava i s’aturaven brillaven i li donaven un aspecte realment impressionant. L’Èric estava enamorat d’aquell helicòpter.

Al cap d’una estona, l’Èric va anar a jugar pels voltants de la fàbrica, encara que no molt lluny perquè el seu pare li havia dit que no estigués gaire temps fora. Mentre anava caminant amb el seu inseparable helicòpter, va arribar a un descampat que era ideal per fer volar la seva joguina. Al descampat també hi havia un grup de nens algerians que jugaven a futbol amb una pilota feta per ells mateixos amb papers de diari i cinta adhesiva. Quan els nens van veure l’helicòpter de l’Èric van deixar de jugar i es van posar en rotllana al seu voltant, sorpresos per aquella joguina que feia volar. L’Èric els va explicar com funcionava i els va deixar provar-la però, de sobte, va aparèixer el seu pare i va dir-li que era hora d’anar-se’n. Llavors, es va acomiadar d’aquells nens i va marxar cap a casa, on els esperava la seva mare per sopar. L’Èric va explicar als seus pares que havia conegut molts nens i que s’ho havia passat d’allò més bé ensenyant-los a fer volar el seu helicòpter. Per a l’Èric havia estat un gran dia i se’n va anar a dormir molt feliç.

90

Int_CONTES DE JOCS.indd 90

16/5/17 10:01

Després d’aquell dia, l’Èric es va quedar amb les ganes de tornar a la fàbrica amb el seu pare i li va demanar d’acompanyar-lo un cop per setmana. Així, la setmana següent l’Èric tornava a la fàbrica on havia conegut aquells nens algerians i portava un altre cop el seu fantàstic helicòpter. Però, aquesta vegada, la trobada no va anar com l’Èric pensava i els nens gairebé no li van fer cas. Quan va tornar a casa amb el seu pare estava molt poc parlador i a la nit els seus pares li van preguntar què li passava. L’Èric els va explicar que estava trist i decebut perquè els seus nous amiguets no li havien fet gaire cas aquella tarda.

La setmana següent l’Èric va tornar amb el seu pare, aquest cop amb una joguina diferent però no menys espectacular: es tractava d’una consola portàtil, un model nou que els seus pares li havien comprat abans de marxar cap a Algèria. Com en les anteriors visites, l’Èric se’n va anar una altra vegada al descampat per trobar-se novament amb la colla de nens i quan va arribar els va cridar a tots plegats per ensenyar-los la seva nova joguina. Els nens van aturar el partit durant uns minuts, però de seguida un d’ells va cridar que havien d’acabar el partit abans de tornar a casa i en aquells moments el marcador estava empatat a dos gols.

A la tornada, l’Èric novament estava trist i, a més, aquesta vegada no entenia per què els seus nous coneguts no li havien fet gaire cas si ell els havia portat una joguina nova i encara més impressionant que el seu estimat helicòpter. Aquella mateixa nit, enraonant amb els seus pares, l’Èric es va adonar que per molt boniques, noves i cares que fossin les seves joguines sempre les havia gaudit en solitud i, per aquest motiu, cada cop li feien menys il·lusió i trobava a faltar la companyia d’altres nens i nenes. Els pares de l’Èric el van mirar amb cara de satisfacció i li van dir que la propera vegada que anés a la fàbrica no portés cap joguina.

D’aquesta manera, una setmana més tard l’Èric tornava a la fàbrica amb el seu pare, però aquest cop no portava res a les mans. En arribar al descampat, es va aturar durant uns instants a veure com jugaven els seus companys i un d’ells el va saludar. Quan l’Èric es va apropar, els va preguntar si podria jugar amb ells i, sense donar-li cap resposta, 91

Int_CONTES DE JOCS.indd 91

16/5/17 10:01

un dels nois li va passar la pilota i li va dir que anava amb el seu equip. No van caler més paraules i la tarda li va passar a l’Èric tan ràpidament que quan el seu pare el va anar a buscar per tornar a casa no podia creure que fos tan tard.

Aquella nit l’Èric no va parar de parlar durant tot el sopar. Parlava i parlava i els seus pares l’escoltaven amb molta atenció. L’Èric estava eufòric, feliç i xerraire. S’ho havia passat d’allò més bé, havia rigut, havia suat, havia cridat d’emoció i, fins i tot, havia aturat un penal! Quan va anar al llit, va agafar el seu osset de peluix, com feia cada nit, i el va abraçar ben fort. Llavors va veure l’helicòpter al seu costat i es va adonar que mai s’ho havia passat tan bé com aquella tarda, malgrat no tenir cap joguina espectacular a les seves mans i haver jugat a futbol amb una pilota que s’anava desfent a mesura que li donaven cops de peu.

Després d’aquest viatge a Algèria, l’Èric va tornar a casa amb els seus pares i el primer que va fer va ser convidar tots els seus amics de classe a casa seva per passar-se tota la tarda jugant al jardí tots plegats. Ningú li va demanar que tragués les seves joguines i l’Èric no se’n va recordar ni un sol moment. A la nit, quan es va posar al llit, li va dir a la seva mare que posés totes les seves joguines a les prestatgeries de l’habitació i, mentre tancava els ulls, pensava que ja no necessitaria tantes joguines per sentir-se un nen feliç.

92

Int_CONTES DE JOCS.indd 92

16/5/17 10:01

Quin color guanyarà?

Pseudònim: Cla20 Autora: Clara Pujolar Categoria: Cicle superior Escola: Saint George’s School, Fornells de la Selva Mestre: Jordi Serra

Int_CONTES DE JOCS.indd 93

16/5/17 10:01

Visca, he tornat a guanyar!

Hola, jo soc una fitxa blava del parxís. Visc a casa la Clara i soc la preferida de tots, gairebé he guanyat totes les partides i mai em quedo sense lloc quan juguen la família i els amics. Bé, realment les altres fitxes blaves també m’ajuden, però s’ha de reconèixer que pràcticament sempre soc la primera a arribar al punt final.

Com us podreu imaginar, al tauler no només hi juguem les fitxes blaves, també hi ha tres grups més: les fitxes vermelles, les grogues i les verdes. Som quatre fitxes de cada color, però el nostre grup és el millor perquè hi soc jo. Els altres grups tenen altres habilitats. Les verdes són especialistes en fer barrera, és a dir, a posar-se de dos en dos a la mateixa casella, tot el dia estan barrant-nos el pas a les altres fitxes.

Mai ens deixen passar i fem una cua darrere d’elles que sembla la del supermercat.

Les vermelles tenen l’habilitat de treure números grans, són les que tenen sort a cada tirada, però de tota manera guanyem nosaltres. I les fitxes grogues normalment són les que comencen primeres, tot i que gairebé sempre queden les últimes.

Ara deixeu-me presentar-vos el membre més important i actiu del parxís, el dau. És el que ens diu quantes caselles hem d’avançar o si hem de tornar cap a casa. És com el guia, ens diu si guanyem o perdem i quins moviments hem de fer. En definitiva, és el que ens dona la sort a tots.

—Silenci! Silenci! Que venen!

—Ui! Diria que sento veus noves.

—Sí, són els cosins de la Clara —diu la fitxa verda.

—Per fi ens treuen del calaix!

94

Int_CONTES DE JOCS.indd 94

16/5/17 10:01

Int_CONTES DE JOCS.indd 95

16/5/17 10:01

Ja començava a pensar que s’havien cansat de nosaltres perquè ja feia tres setmanes que no ens treien del calaix. Van començar a jugar però era molt estrany, no em movia, el dau no em donava sort o què passava? Vaig tenir una sensació que mai havia sentit, tot era molt estrany. En aquell moment només podia pensar: Per què no em moc? Què estava passant? Només veia els meus companys passar per davant de casa meva. Cada vegada em sentia pitjor. Fins que em vaig adonar que només hi havia tres persones i no m’havien escollit a mi per jugar.

Si la fitxa vermella treia un quatre guanyava perquè només en quedava una del seu color per arribar al punt final. A les verdes els faltaven nou caselles perquè la darrera del seu equip arribés. En canvi, al meu equip encara ens quedava recórrer tot el parxís. Ara tocava el torn de les fitxes grogues, només els faltaven deu caselles perquè l’última guanyés. Era impressionant, mai havien avançat tan ràpid!

El cosí de la Clara va tirar el dau i va treure un quatre, estaven a sis caselles del final i de poder guanyar la partida. Ara les vermelles tiraven i amb sort traurien un quatre i guanyarien, no és que volgués que guanyessin elles, però com que jo no jugava tant m’era. Les vermelles no van tenir sort perquè van treure un tres en lloc d’un quatre. Les verdes estaven nervioses, si el dau els donava un sis i un tres guanyaven. Van treure un quatre, el nombre que necessitaven les vermelles. Les grogues van ser les úniques que van tenir sort i el dau va marcar sis. Això volia dir que havien guanyat! Ningú es pensava que guanyarien. El més lògic era que guanyessin les fitxes vermelles o les verdes, però les grogues, qui s’ho podia imaginar?

Totes les fitxes estaven molt impressionades per la victòria del grup groc. Totes van anar a donar l’enhorabona a les companyes grogues i van decidir fer una festa sorpresa per celebrar-ho. La celebració tindria lloc al cap de trenta minuts a casa del dau, o sigui, al punt d’arribada. Tots hi estàvem convidats. Tothom estava amagat menys jo, estava massa trista per donar l’enhorabona, no m’ho podia creure. Com podria ser que no m’haguessin escollit per jugar, ja no era la preferida?

96

Int_CONTES DE JOCS.indd 96

16/5/17 10:01

Des de casa meva es veien totes les fitxes passant-s’ho molt bé, es divertien molt.

Començava a pensar que no importava a ningú, com si fos invisible. Tothom estava massa ocupat per perdre el temps amb mi.

Estava en un racó de casa meva quan vaig sentir algú caminant, era el dau. No sabia què volia.

—Hola, què fas aquí tota sola? —va preguntar el dau.

—Hola, avui no m’han triat per jugar. —vaig explicar.

—Ah! Això és el que passa? —va exclamar el dau.

—Sí —vaig respondre.

—Tranquil·la, és la primera vegada. Això no significa res, a totes les altres fitxes els ha passat altres cops —va dir pausadament el dau.

—Potser sí, tens raó, però és tan estrany! Mai m’havia passat i per un moment m’he sentit invisible, com si ningú em fes cas.

—Va, som-hi! Que tots et trobem a faltar a la festa. I no et preocupis, que això és un joc i de vegades totes quatre podreu jugar-hi i d’altres no.

Vaig decidir fer-li cas i afegir-me a la festa. Feia temps que no em divertia tant. Tot eren rialles i bromes entre nosaltres. Les fitxes grogues estaven eufòriques i era un dels millors moments que havíem passat totes juntes. El dia va ser molt divertit, tot i que no vaig jugar la partida. Es feia tard, ja portàvem dues hores de diversió i vam decidir anar a descansar per recuperar forces.

97

Int_CONTES DE JOCS.indd 97

16/5/17 10:01

L’endemà, encara sentíem les rialles dels cosins de la Clara per casa. Estàvem nervioses per si el calaix tornava a obrir-se per fer la revenja que ells havien programat.

Finalment, vam sentir unes passes molt a prop i el calaix es va obrir.

Quina angoixa, no sabia si eren dos, tres o quatre jugadors. Encara estava més nerviosa després de l’experiència del dia anterior. No volia que es repetís. Amb sort, seria una de les escollides. Tot seguit vaig recordar el que m’havia dit el dau i vaig preparar-me per si avui tampoc em triaven. Vaig obrir els ulls i davant meu hi havia la Clara i el seu cosí petit. Uf! Això no pintava gaire bé. De cop en Jordi, el cosí gran, va cridar «jo també jugo!» Ja eren tres. Estava menys nerviosa, però encara tenia el dubte de si podria jugar o no. Van triar l’equip vermell, el verd i el groc! No m’ho podia creure, per segon cop no m’havien escollit! Estava enfadada i nerviosa perquè ja començava a pensar que no els agradava el meu equip, ni jo. M’estava plantejant anar-me’n quan vaig sentir la mare de la Clara que deia «jo també vull jugar, vull el color blau!» En aquell moment em vaig sentir viva, estava molt contenta, ja no pensava si no els agradava o si no era la preferida, sinó que em sentia feliç.

Va començar la partida i ens anàvem avançant les unes a les altres. Ja hi tornàvem a ser, les grogues van començar, les verdes ens feien barreres tota l’estona i les vermelles treien números grans. Al cap d’una estona estàvem totes a la recta final, a cada color ens faltava una fitxa per arribar i guanyar, havíem de treure un dos cadascuna.

Era el torn de les vermelles, tothom estava nerviós. Van tirar el dau i va sortir un dos.

Van guanyar, però no em va importar, havia après una lliçó i era que no sempre jugarem o guanyarem. Això no vol dir res, l’important és passar-s’ho bé i compartir estones amb totes les companyes. I sempre tenir la intriga i l’emoció de saber, quin color guanyarà?

98

Int_CONTES DE JOCS.indd 98

16/5/17 10:01

Int_CONTES DE JOCS.indd 99

16/5/17 10:01

Escoles participants al Catorzè Premi Pilarín Bayés de contes escrits per nens i nenes Col·legi Asunción de Ntra. Sra., Barcelona Col·legi Cardenal Vidal i Barraquer, Cambrils Col·legi Claret, Sabadell Col·legi Divina Providència, Vilanova i la Geltrú Col·legi El Carme, Tarragona Col·legi El Casal, Castellar del Vallès Col·legi Immaculada Concepció, Barcelona Col·legi Jesús, Maria i Josep (Manyanet Sant Andreu), Barcelona Col·legi Mare de Déu de Montserrat, Les Borges Blanques Col·legi Mare Nostrum, Tarragona Col·legi Nostra Senyora de Montserrat, Parets del Vallès Col·legi Pineda, L’Hospitalet de Llobregat Col·legi Sagrada Família, Barcelona Col·legi Sagrada Família, Tortosa Col·legi Sagrat Cor de Jesús, Vic Col·legi San Jaime, L’Hospitalet de Llobregat Col·legi Sant Domènec de Guzman, Tarragona Col·legi Sant Josep Vedruna, Tàrrega Col·legi Singuerlín, Santa Coloma de Gramenet Col·legi Verge del Roser, Vallirana Cultura Pràctica, Terrassa English Academy Santa Claus, Barcelona Escola Alta Segarra, Calaf Escola Ametllers, Sant Joan de Vilatorrada Escola Àngela Roca, Viladecans Escola Anselm Clavé, Ripollet Escola Arrels-Blanquerna, Badalona Escola Baldiri Reixac, Barcelona Escola Balmes, Mataró Escola Bellavista-Joan Camps i Giró, Les Franqueses del Vallès Escola Cambrils, Cambrils Escola Camp Joliu, L’Arboç Escola Campderrós, Vallirana Escola Castell Ciuró, Molins de Rei Escola Castell de Dosrius, Dosrius

Escola Catalònia, Barcelona Escola Cèlia Artiga, Reus Escola Congost, Canovelles Escola d’Alfés, Alfés Escola del Lligallo del Gànguil, Lligallo del Gànguil Escola Doctor Trueta, Viladecans Escola El Carrilet, Palafrugell Escola El Farell, Caldes de Montbui Escola El Pilar, Cornellà de Llobregat Escola El Serrallo, Tarragona Escola Els Estanys, Platja d’Aro Escola Els Secallets, Coma-ruga Escola Els Valentins, Vilamacolum Escola Emili Teixidor, Roda de Ter Escola Espiga, Lleida Escola FEDAC Canet, Canet de Mar Escola FEDAC Vic Pare Coll, Vic Escola FEDAC Lleida, Lleida Escola FEDAC Sant Andreu, Barcelona Escola Garcia Fossas, Igualada Escola Guixot, Sabadell Escola Herois del Bruc, Piera Escola Isabel Besora, Reus Escola Jesuïtes Sarrià-Sant Ignasi, Barcelona Escola Joan Ardèvol, Cambrils Escola Joan Baptista Serra, Alcanar Escola Joaquim Blume, Sabadell Escola Joviat, Manresa Escola L’Estel, Castellnou de Seana Escola La Bòbila, Cambrils Escola La Florida, Santa Perpètua de Mogoda Escola La Immaculada, Vilassar de Dalt Escola La Mitjana, Lleida Escola La Muntanya, Aiguafreda Escola La Roureda, Tordera Escola La Valira, La Seu d’Urgell Escola Les Arrels, Mollerussa Escola Les Alzines, Girona Escola Les Vinyes, Sant Cugat Sesgarrigues

100

Int_CONTES DE JOCS.indd 100

16/5/17 10:01

Escola Manyanet Molins, Molins de Rei Escola Mare de Déu de Montserrat, Castellbisbal Escola Mare de Déu del Rocío, Sant Vicenç dels Horts Escola Mare de Déu del Roser, Barcelona Escola Maria Borés, La Pobla de Claramunt Escola Marinada, Palau-solità i Plegamans Escola Maristes Champagnat, Badalona Escola Mediterrània, Viladecans Escola Mercè Rodoreda, Santa Coloma de Gramenet Escola Mestre Marcel·lí Domingo, Roquetes Escola Mogent, Montornès del Vallès Escola Montclar, Jorba Escola Montessori, L’Hospitalet de Llobregat Escola Ntra. Sra. de Montserrat, Rubí Escola Pàmies, Ginestar Escola Pau Casals, Viladecans Escola Pau Casals, El Vendrell Escola Pia, Balaguer Escola Pineda, L’Hospitalet de Llobregat Escola Pràctiques, Barcelona Escola Príncep de Viana, Lleida Escola Puig i Gairalt, l’Hospitalet de Llobregat Escola Quatre Vents, Manlleu Escola Ramon Estadella i Torradeflot, Guissona Escola Ramon Llull, Barcelona Escola Sant Jordi, Puigverd de Lleida Escola Sant Miquel, El Pla de Manlleu Escola Santa Perpètua, Santa Perpètua de Mogoda Escola Santa Teresa de Lisieux, Barcelona Escola Setelsis, Solsona Escola Tagamanent, La Garriga Escola Tecnos, Terrassa Escola Teresa Altet, Rubí Escola Teresa Claramunt, Sabadell Escola Teresa Miquel i Pàmies, Reus Escola Terraferma, Alpicat Escola Torres Jonama, Mont-ras Escola Vedruna Escorial Vic, Vic Escola Vedruna Girona, Girona

Escola Vedruna Sagrat Cor, Tarragona Escola Vedruna Tordera, Tordera Escola Virolai, Barcelona Escoles Minguella, Badalona Institució Montserrat, Barcelona Saint George’s School, Fornells de la Selva SEK-Catalunya, La Garriga

101

Int_CONTES DE JOCS.indd 101

16/5/17 10:01

Escoles guanyadores de les catorze edicions 2004

2006

Àgora, Sant Cugat del Vallès CEIP Els Pins, Barcelona CEIP Herois del Bruc, Piera CEIP Mare de Déu de Montserrat, Castellbisbal CEIP Pràctiques, Tarragona CEIP Sant Bonifaci, Vinaixa CEIP Santa Maria de Gardeny, Lleida Col·legi Mare de Déu de Montserrat, Les Borges Blanques Daina Isard, Olesa de Montserrat Escola Pia, Tàrrega La Salle, Palamós Maristes, Sabadell Menéndez Pidal, Barcelona Santíssima Trinitat, Badalona

CEIP Carrilet, Palafrugell CEIP Doctor Joaquim Salarich, Vic CEIP Joaquim Ruyra, Barcelona CEIP Martí Poch, L’Espluga de Francolí CEIP Pàmies - ZER La Font de l’Aiguadí, Ginestar CEIP Rosa Sensat, Reus CEIP Rubén Darío, Barcelona CEIP Timorell, Castelldans Col·legi Episcopal, Lleida Col·legi Sant Josep, Tàrrega Col·legi Sant Miquel, Barcelona Col·legi Vedruna, Terrassa Escolania de Montserrat, Montserrat Institució Escolar Claret, Sabadell Escola Mare de Déu del Roser, Barcelona

2005

2007

CEIP Els Til·lers - ZER El Francolí, La Masó CEIP Gerbert d’Orlhac, Sant Cugat del Vallès CEIP Mare de Déu de Montserrat, Castellbisbal CEIP Pràctiques, Tarragona CEIP Ruiz Giménez, Palamós CEIP Santa Maria d’Avià, Avià Col·legi Sant Josep Obrer, L’Hospitalet de Llobregat Col·legi Sant Josep, Tàrrega Col·legi Sant Miquel, Barcelona Col·legi Vedruna, Girona Mare de Déu del Roser, Barcelona Escola Montessori, L’Hospitalet de Llobregat Santíssima Trinitat, Badalona Xaloc, L’Hospitalet de Llobregat

CEIP Joan Benet i Petit, Els Torms CEIP Malagrida, Olot CEIP N-I de Pràctiques, Barcelona CEIP Pràctiques, Tarragona CEIP Sant Josep, Tàrrega CEIP Torres Jonama, Mont-ras Col·legi Episcopal, Lleida Col·legi Mare de Déu de Montserrat, Les Borges Blanques Col·legi Nostra Senyora del Carme, Balaguer Col·legi Sant Miquel, Barcelona Escola l’Espill, Manresa Escola Montessori, L’Hospitalet de Llobregat Institució Escolar Claret, Sabadell Saint George’s School, Fornells de la Selva ZER El Sió, Butsènit d’Urgell

102

Int_CONTES DE JOCS.indd 102

16/5/17 10:01

2008 CEIP 3 d’abril, Móra la Nova CEIP El Canigó, Sant Just Desvern CEIP Els Raiers, La Pobla de Segur CEIP Font d’en Fargas, Barcelona CEIP Macià-Companys, Agramunt CEIP Maria Ossó, Sitges CEIP Martí Poch, L’Espluga de Francolí CEIP Pàmies, Ginestar CEIP Pràctiques, Tarragona Escola Claret, Sabadell Escola Cultura Pràctica, Terrassa Escola Mare de Déu del Lledó, Valls Escola Mare de Déu del Roser, Barcelona Institució Montserrat, Barcelona 2009 CEIP Annexa-Joan Puigbert, Girona CEIP Joan Maragall, Vilanova del Camí CEIP La Farigola del Clot, Barcelona CEIP Mare de Déu de Montserrat, Castellbisbal CEIP Palau, Palau-solità i Plegamans CEIP Puiggraciós, La Garriga CEIP Subirats, Lavern CEIP Vila-Romà, Palamós Col·legi Mare de Déu de Montserrat, Les Borges Blanques Escola Mare de Déu del Roser, Barcelona Escola Pia, Olot Escola Sant Domènec de Guzman, Tarragona Escola Shalom, Barcelona Institució Montserrat, Barcelona

2010 CEIP Annexa-Joan Puigbert, Girona CEIP Bellavista-Joan Camps, Les Franqueses del Vallès CEIP Enric Granados, Barcelona CEIP Pàmies, Ginestar CEIP Sant Sebastià, Els Pallaresos Col·legi Mare de Déu de Montserrat, Les Borges Blanques Escola Cultura Pràctica, Terrassa Escola Lola Anglada, Esplugues de Llobregat Escola Loreto-Abat Oliba, Barcelona Escola Montessori, L’Hospitalet de Llobregat Escola Reina Elisenda, Barcelona Escola Sant Jordi, Puigverd de Lleida 2011 CEIP Dr. Salarich, Vic CEIP Els Raiers, La Pobla de Segur Escola Cultura Pràctica, Terrassa Escola J. Dalmau Carles, Girona Escola Josep Veciana, Perafort Escola La Draga, Banyoles Escola La Immaculada, Barcelona Escola Lola Anglada, Esplugues de Llobregat Escola Maria Ward, Badalona Escola Reina Elisenda, Barcelona Escola Saint George’s School, Fornells de la Selva Escola Shalom, Barcelona Escolania de Montserrat, Montserrat Institució Escolar Claret, Sabadell Institució Montserrat, Barcelona

103

Int_CONTES DE JOCS.indd 103

16/5/17 10:01

2012 Col·legi Claret, Sabadell Col·legi Sant Miquel Arcàngel, Molins de Rei Escola Alexandre Galí, Barcelona Escola Arabell, Lleida Escola Infant Jesús, Barcelona Escola Joan Ardèvol, Cambrils Escola Mare de Déu del Roser, Barcelona Escola Pia Balaguer, Balaguer Escola Ramon Faus i Esteve, Guissona Escola Rubén Darío, Barcelona Escola Salvador Espriu, Granollers Escola Terraferma, Alpicat 2013 Escola Casals-Gràcia, Manlleu Institució Montserrat, Barcelona Escola Joan Ardèvol, Cambrils Col·legi La Presentació, Reus Escola Lola Anglada, Esplugues de Llobregat Escola Mare de Déu de Montserrat, Castellbisbal Col·legi Mare de Déu de Montserrat, Les Borges Blanques Escola Pàmies, Ginestar Escola Pia de Balaguer, Balaguer Escola San Jaime, L’Hospitalet de Llobregat Escola Sant Miquel, El Pla de Manlleu Escola Segimon Comas, Sant Quirze de Besora Escola Terraferma, Alpicat Escola Valeri Serra, Bellpuig

2014 Escola Sant Miquel, Molins de Rei Escola Gerbert d’Orlhac, Sant Cugat del Vallès Escola Claret, Sabadell Escola Carme Auguet, Girona Escola Doctor Trueta, Viladecans Escola Guixot, Sabadell Escola Mare de Déu del Roser, Barcelona Escola Montpedrós, Santa Coloma de Cervelló Escola Pia, Balaguer Escola Pineda, L’Hospitalet de Llobregat Escola Sant Jordi, Puigverd de Lleida Escola Santa Teresa de Lisieux, Barcelona Escola Terraferma, Alpicat Fundació Privada Cor de Maria, Olot 2015 Escola La Salle Bonanova, Barcelona Escola La Muntanya, Aiguafreda Escola Barceló i Matas, Palafrugell Escola Sagrada Família, Barcelona Escola Sant Miquel Arcàngel-Molins Manyanet, Molins de Rei Escola Josep Espasa, La Pobla de Cérvoles Escola Sagrada Família, Tortosa Escola Claret, Sabadell Col·legi Terraferma, Alpicat Escola Sant Miquel, El Pla de Manlleu Escola Vedruna, Palafrugell Escola Sagrat Cor, Tarragona Escola Pineda, L’Hospitalet de Llobregat Escola Sagrat Cor, Centelles Escola Montserrat, Sarrià de Ter

104

Int_CONTES DE JOCS.indd 104

16/5/17 10:01

2016 Col·legi Mare de Déu de Montserrat, Les Borges Blanques Col·legi Verge del Roser, Vallirana Escola Acadèmia Apiària, Piera Escola Arabell, Lleida Escola Carles III, Sant Carles de la Ràpita Escola Els Valentins, Vilamacolum Escola La Ràpita, La Ràpita Escola L’Estel, Castellnou de Seana Escola Molins Manyanet, Molins de Rei Escola Pia de Balaguer Escola Quixot, Sabadell Escola Terraferma, Alpicat Escola Vedruna Sagrat Cor, Tarragona Escoles Betlem, Premià de Dalt

2017 Col·legi Asunción Ntra. Sra., Barcelona Col·legi Claret, Sabadell Col·legi Immaculada Concepció, Barcelona Col·legi Nostra Senyora de Montserrat, Parets del Vallès Col·legi Sant Domènec de Guzman, Tarragona Col·legi Verge del Roser, Vallirana Escola Anselm Clavé, Ripollet Escola Bellavista-Joan Camps i Giró, Les Franqueses del Vallès Escola Marinada, Palau-solità i Plegamans Escola Mestre Marcel·lí Domingo, Roquetes Escola Pau Casals, Viladecans Escola Teresa Claramunt, Sabadell Escola Vedruna Sagrat Cor, Tarragona Saint George’s School, Fornells de la Selva

105

Int_CONTES DE JOCS.indd 105

16/5/17 10:01

Int_CONTES DE JOCS.indd 106

16/5/17 10:01

Índex Presentació.............................................................................................................................. 3 Conclusions de l’estudi «Escoltem els infants»....................................................................... 4 Veredicte.................................................................................................................................. 8 El misteri de la caixa desapareguda......................................................................................11 Jugar i jugar sense parar....................................................................................................... 15 El Hassan aprèn a jugar........................................................................................................ 21 L’Amira, una nova amiga...................................................................................................... 25 Una recerca i una troballa inesperada................................................................................. 31 La pilota solidària.................................................................................................................. 37 Les aventures d’en Dudu...................................................................................................... 43 Jugant es fan amics.............................................................................................................. 49 Descobrint jocs diferents!...................................................................................................... 55 El malson que va canviar la vida d’en Pau.......................................................................... 63 La màgia del joc.................................................................................................................... 69 Diari de Nil Walker................................................................................................................. 75 El maletí vermell..................................................................................................................... 83 El descobriment de l’Èric....................................................................................................... 87 Quin color guanyarà?........................................................................................................... 93 Escoles participants al Catorzè Premi Pilarín Bayés...........................................................100 Escoles guanyadores de les catorze edicions....................................................................102

Int_CONTES DE JOCS.indd 107

16/5/17 10:01

Int_CONTES DE JOCS.indd 108

16/5/17 10:01

Contes de jocs Contes de jocs

Catorzè Premi Pilarín Bayés de contes escrits per nens i nenes

ISBN: 978-84-9979-551-5

9 788499 795515

Amb la col·laboració de:

Cob_Contes de Jocs.indd 1

15/5/17 11:50