1.1 Capa pluvial de seda domassada amb aplicacions de pasamanería d’or (segle XIX), casulla alba (segle XIX), sotana (2015) 1.2 i 1.3 Dalmàtica de seda domassada amb aplicacions de pasamanería d’or (segle XIX), alba (segle XIX), sotana (2015). Juntament amb 1.1 formen la terna 1.5 Creu procesional. Probablement del segle XIX. Metall repussat,.cincellat i calat 1.6 i 1.7 Portaciris processionals. Conjunt amb 1.5 1.8 Imitació d’un vitrall. Disseny d’en Pere Sales. (2015). Entre les línies i els colors s’endevinen les muntanyes de la Brufaganya, el riu Gaià i el text Sant Magí. Paper transparent plastificat.
Sense l’Església Catòlica no s'entén la figura de Sant Magí
L’ESGLÉSIA CATÒLICA APOSTÒLICA ROMANA Una institució de les més grans del món. En formen part més de mil milions de persones, la meitat de tots els cristians i més d’una sisena part de la població del planeta... i una institució de les més antigues: Compta amb dos mil anys d’història. El seu origen està amb Jesús i els dotze apòstols. La seva missió es difondre l’evangeli de Jesús, l’administració dels sagraments i l’exercici de la caritat. El papa és la seva màxima autoritat en els assumptes terrenals de la fe, la moral i la governabilitat. L’actual és en Jorge Mario Bergoglio, què rep el nom pontifici de Francisco. El primer va ser Sant Pere. La seu és a la ciutat de Roma a Itàlia, dins de l’Estat Vaticà, un Estat independent reconegut internacionalment.
Té un paper destacat en la civilització occidental a la qual pertanyem
ELS VITRALLS Un vitrall o una vidriera de colors és una composició pictòrica de vidres de color units mitjançant tires de metall, principalment plom. A les esglésies comença a tenir un paper important a França fa set cents anys, des de on s’estén a la resta d’Europa. Té una funció simbòlica perquè genera un ambient càlid, acolorit i irreal. I una funció docent, perquè explica una història. La importància de la llum en la religiositat té orígens antiquíssims. En moltes cultures la llum s’identifica amb quelcom bell i transcendent i, sovint, amb la mateixa divinitat. A l’Edat Mitjana, a Europa, un corrent de pensament medieval identificava la llum amb la bellesa divina. Una imitació de vitrall, obra d’en Pere Sales per a l’exposició, amb motius vinculats a Sant Magí i amb el seu nom dibuixat, ens ajuda a recrear l’ambient d’una església.
VESTIMENTA SAGRADA Quan el sacerdot fa l’ofici de la missa porta casulla, alba, amito, estola, cíngol i si l’acompanyen el diaca i el subdiaca aquests vesteixen dalmàtica, alba, amito i cíngol i el diaca també estola. A la processó el sacerdot pot vestir la capa pluvial A l’exposició el sacerdot vesteix la capa pluvial de les processons, una casulla i alba. Està acompanyat de dos diaques amb dalmàtiques i alba. Una creu i dos portaciris processionals completen l’escena. La indumentària eclesiàstica es va anar establint en el transcurs dels segles, perquè Jesús no va indicar la necessitat de cap tipus específic de vestimenta. L’origen està en la indumentària de la gent del poble quan es va difondre el cristianisme en època de la Roma Clàssica. La casulla, per exemple, deriva de la pénula, mena de capot rodó i sense mànigues que es passava pel cap i s’utilitzava molt per a viatges, perquè el seu principal ús era el de protegir de la pluja. El vestien homes i dones. Els colors s’utilitzen segons l’època de l’any i el motiu de la celebració. El vermell és propi del Divendres Sant i, en general, de la Passió de Jesucrist, de l’Esperit Sant, de la Confirmació i dels màrtirs (com és el cas de Sant Magí).
2.1 Muntatge fotogràfic que construeix una imatge de Maginus a partir d’escultures, pintures del sant i escenes de la pel·lícula sobre la història de Sant Magí (2015)
2.2 Símbols del sant: bàcul, rosa, palma, aigua. I atributs: caritat, oració, paciència i curació. Dibuixos de El Faro (2015)
2.3 Fotografia de la Brufaganya amb el santuari actual. Als cingles de la part superior hi ha coves. En una d’elles se suposa que es va retirar Sant Magí (llavors Maginus) per fer vida eremítica. A la vall es troben les fonts d’aigua. Fotografia de la confraria de Sant Magí Màrtir
De Maginus… a Sant Magí
MAGINUS No sabem del cert si és una figura històrica, és a dir, si va existir en realitat, o és una llegenda... Diuen que va viure al segle III desprès de Crist i que havia nascut a Tarragona, o a la Borgonya, de família noble. Es fa ermità en una cova de les muntanyes de la Brufaganya. Daci, governador de Tarragona, segueix les ordres de persecució als cristians de l’emperador Domicià* i li exigeix l’abjuració de la seva fe, ell s’hi nega... A partir d’aquí hi ha un seguit d’episodis de persecució acompanyats d’un seguit de miracles que finalitzen amb el seu assassinat, per soldats del governador. Se suposa enterrat on va morir, a la Brufaganya. La tradició diu que és el lloc on ara s’aixeca el santuari, però les restes mai no es van trobar
*Possiblement, hi ha aquí una confusió de noms i dates. Es tractaria, en tot cas, de l’emperador Trajà Deci que efectivament va reinar al segle III, perquè Domicià és del I. D’altra banda, no es coneix cap “governador” de Tarraco. La fotografia reprodueix un bust de Trajà Deci al Museu Capitolí de Roma datat el 249 d C. Ell també va perseguir els cristians.
Miracles Empresonat, cura la filla del seu perseguidor (Daci). Empresonat de nou, escapa mitjançant l’ajuda d’un àngel. Perseguit i torturat pels soldats del governador, quan tenen set els facilita aigua que fa brotar d’unes pedres de la Brufaganya, mitjançant cops del seu gaiato – aquesta aigua es consideren les fonts on neix el riu Gaià. Alguns diuen que el riu rep el seu nom d’aquesta eina. La seva sang, resultat de la tortura, taca els pètals blancs d’unes roses que a partir d’aquell moment tindran punts vermells.
Finalment es decapitat i esdevé, així, màrtir per la fe.
Relíquia A principi del segle XIX, se li atribueix que no esclatés la bomba deixada pels francesos quan es retiraven de Tarragona durant la guerra de Independència o Guerra del Francès. en la zona de la fortificació per on ell havia escapat de Daci. El que es considera la resta de la metxa es conserva a l’església de Sant Magí com una relíquia
Sant Magí En la primera època de l’Església era la veu popular la que considerava santa a una persona. A partir del segle XI-XII és el papa qui declara una persona santa després d’un procés de canonització. La canonització no santifica, reconeix. Per a ser reconegut sant cal més d’un miracle o el martiri, condicions que Sant Magí compleix. Mitjançant la canonització es concedeix el culte públic a la Església Catòlica, se li assigna un dia de festa i se li poden dedicar esglésies i santuaris. Hi ha una solemne declaració papal que la persona (el sant) contempla la visió de Déu i se li pot resar perquè intercedeixi davant Déu.
Representació de Sant Magí Característiques: Com l’identifiquem Home madur, barbut, amb túnica i descalç Atributs: Acompanyen la seva representació Palma: l’element que identifica la figura dels màrtirs. Roses blanques espurnejades de vermell: en record de la sang produïda per les tortures dels seus botxins Gaiato: eina dels pastors i símbol dels “pastors” d’homes. Ell ho és com a guia i exemple de conducta L’aigua: perquè és un dels seus dons en benefici dels homes. Nimbe: herència del paganisme, era l’atribut del déu del sol i dels emperadors romans per representar la seva divinitat. El cristianisme el va adoptar per a Jesucrist i, des del segle IV, per a tots els sants. Rosari: atribut posterior, del segle XVII, quan els dominics van estar al càrrec del seu santuari Virtuts: Ell és l’exemple Caritat, guarició, oració, paciència Iconografia: com se’l representa habitualment Amb túnica i gaiato fa brollar aigua del terra
3.1 mapa geogràfic físic i polític on estan representats tots els continents i on s’han indicat mitjançant tatxes de colors els punts on hi ha edificis o llocs dedicats a Sant Magí. 3.2 fotografia aèria de la ciutat de Tarragona. És visible la part alta amb el santuari de Sant Magí fins al barri del Serrallo, on hi ha també molts espais dedicats al sant.
Molts llocs arreu del món recorden Sant Magí
“A prop” Sant Magí a Tarragona Pel nucli antic i al barri mariner del Serrallo, noms de carrers i places, murals i escultures recorden la importància de la devoció a Sant Magí a la ciutat en els darrers segles i fins avui dia. Destaca l’església del segle XVIII dedicada a Sant Magí. Primer una capella en el Portal de la Vall o Portal del Carro. Per allí se suposa que va sortir quan l’àngel el va alliberar de l’empresonament. Allí també es conserva una pintura mural del sant. L’església ampliada ocupa l’interior de la muralla romana.
Patró de la ciutat Un sant patró, o simplement patró, és el sant protector d’un grup concret: localitat, regió, país, corporació o professió. És un tipus de veneració compartida per catòlics, ortodoxes i anglicans, en canvi, no per la majoria de protestants. Els pescadors li tenen especial veneració, segurament des de l'expansió de la veneració del sant a la ciutat fa tres -cents anys. Llavors el barri dels pescadors estava al nucli antic perquè no hi havia barris fora muralla Era una època on s'anava a missa abans d'anar a la feina, per això segurament un ofici a les cinc de la matinada a l'església de S.Magí se li diu "dels pescadors".
“Sant Magí Lluny” La devoció de Sant Magí a Tarragona inclou la de Sant Magí de la Brufaganya o Sant Magí Lluny La Brufaganya és on la tradició ens diu que va fer vida eremítica en la cova que avui dia es visita i on, pròxim al riu, va ser assassinat. És on es troben les fonts que va fer sorgir en benefici dels seus botxins i que donen una aigua que es considera salutífera. Aquesta aigua és protagonista de la festivitat del sant el 19 d’agost. Allí es va construir el santuari actual datat al segle XVIII i que s’aixeca en el lloc d’esglésies anteriors (segles XIII i XVI)
Sant Magí al món Sabem de la devoció a Sant Magí en altres punts de la geografia de Catalunya i també a les Balears, a Murcia, a Galícia... I per tot el món. Hem trobat referències d’aquesta devoció a Cuba, probablement portada per emigrants del nostre país, així com en altres punts del planeta.
4. El Culte a Sant Magí 4.1 plafó: fotografies de la processó de Sant Magí en el moment de passar per davant de la catedral, a Tarragona, (1930?) i de la baixada de l’aigua (2014) 4.2 quadre amb exvots de plata i estany. Reprodueixen parts del cos en record i testimoni de la seva guarició gràcies a la intervenció de Sant Magí (segona meitat segle XIX) 4.3 Exvot en forma de quadre que conté una cama de llautó i el text del donant (1967) 4.4 Vitrina amb objectes vinculats al culte: ampolletes de vidre i càntirs de terrissa de diverses formes per a l’aigua de sant Magí (segle XX). Ex-vot pintat a l’oli (1858). Espasa de fusta amb bany de plata i or d’un pas o del seguici de la processó (probablement finals del XIX). Exvots de cera que reprodueixen parts del cos (mà, ronyó, cap) (probablement principi del XX) 4.5 Gaiatos cedits en dipòsit per portadors de l’aigua de S. Magí. De diverses fustes. Destaquen les de sabina.
Fer, resar i agrair… la relació de les persones amb el sant
L’aigua de Sant Magí És la que brolla de les fonts que es troben al santuari de la Brufaganya i que tradicionalment es considera que té virtuts salutíferes. La gran difusió del poder miraculós de l’aigua va tenir lloc a partir del segle XVI principalment al territori de Catalunya i l’Aragó i encara perdura avui dia. Moltes poblacions la vigília de la festa reben aigua de la Brufaganya: Tarragona, Barcelona, Igualada, Cervera i altres.
Festivitat de Sant Magí Se celebra el 19 d’agost i l’aigua hi té un paper fonamental. És la baixada de l’aigua, què es porta en carros (ara en camions) des de la Brufaganya a Tarragona. El seguici popular: gegants, nans, grallers i la guàrdia urbana muntada a cavall, rep els carruatges. A la plaça de la Font, l’aigua es beneeix i es porta al Portal del Carro on els tarragonins poden beure-la i comprar-la. L’Associació de pescadors “l’Ancora” ofereix un pater noster cantat
Anada a buscar l’aigua A la Baixada de l’Aigua la precedeix l’Anada a buscar l’Aigua, un recorregut de Tarragona a la Brufaganya en diversos vehicles, muntures o a peu. És la realització d’un itinerari entre la ciutat i el santuari que en altres llocs rep el nom de romeria. La de Sant Magí no ha rebut mai aquest nom, però comparteix la vessant religiosa, lúdica i social.
Novena La festivitat de Sant Magí està precedida per una novena. Al llarg dels nou dies anteriors se celebren actes d’oració en el seu honor.
Aplecs L’Aplec de les Roses al juny i l’Aplec General al setembre. Un aplec és una trobada dels fidels en honor del sant en el seu santuari que sol estar en un lloc isolat. Els assistents tenen procedències diferents. És un acte festiu on a més de les cerimònies religioses solen haver jocs, danses i un àpat comunitari que referma els lligams dels assistents.
La processó Tenim dades des de l’any 1847. Es va perdre al llarg del segle XX. L’any 1997 l’Ajuntament decideix reprendre-la
VITRINA Exvots Els de Sant Magí, de cera, es van cremar degut al seu mal estat. Només ens han arribat aquests tres (un cap, una mà i un ronyó). La col·lecció d’exvots pintats dipositats a la confraria és molt interessant en quantitat i en qualitat. A la vitrina exposem un d’ells datat el 1858, que mostra la devoció dels sants entre els homes de mar.
Contenidors de l’Aigua de Sant Magí L’aigua de Sant Magí es pot recollir en contenidor propi o adquirir-la, per part dels fidels, en petites ampolles de vidre o recipients de terrissa que varien el disseny cada any, Són recordatoris, ajuden al finançament de la confraria i poden ser objecte de col·leccionisme.
Objectes Les imatges i els objectes que ajuden a fer visible i més proper l’objecte de fe, són nombrosos en l’Església Catòlica. A la vitrina veiem una espasa que vol reproduir la utilitzada pels soldats per tallar el cap de Sant Magí (observeu que imita una taca de sang a la fulla),
Exvots Són objectes oferts a Déu, a la Mare de Déu o als sants, com a resultat d’un vot fet en un moment de perill o malaltia. Els objectes es dipositen a l’església o capella. Sant Magí, per ser un sant guaridor té moltíssims exvots: La col·lecció de vaixells que penja del sostre de l’església. La col·lecció d’exvots pintats dipositats a la confraria. Els exvots figurats conservats també a la confraria. Tots ells en són testimoni. A l’exposició teniu una mostra dels figurats penjats a la paret i una mostra dels de cera i pintats, a la vitrina.
:
Crèdits de l’exposició:
Crèdits de la publicació Disseny i textos: Montserrat Caballero Bassedas / Serveis Territorials de Cultura a Tarragona de la Generalitat de Catalunya. Fotografies: Montserrat Caballero Bassedas amb excepció de: p.3 1.. Basilica di Sant Pietro in Vaticano i Via della Conziliazioni (2013). By Luca Aless / Wikimedia Commons (CC BY-SA 3.0)p.3.2. Map of Vatican City By Francesco Piraneo G./ Wikimedia Commons (CC BYSA; source).p.4, Vitrall amb Sant Magí; p.7 foto 1 i p.14 foto 2 Foto de la Brufaganya; p.9 Miracle de Sant Magí en la Guerra del Francés a l’església de Sant Magí a Tarragona; p.10. processó Autor: F. Virgili; p.14, 1 i 3; p.17. 1, 2, foto 3 Carles Mallol; P.18, fotos 2, 3, 4 Web de la Confraria de Sant Magí Màrtir de Tarragona http://smagi.oasi.org/ p.8, foto 2. Decio, 249 d C circa. Musei Capitolini (2013) By Sailko / Wikimedia Commons (CC BY 3.0) p.14. 4 Iglesia de San Luis Obispo de El Caney (Santiago de Cuba, Cuba) Sobre una ermita dedicada a San Luis y San Magín edificada el 1654. L’església actual és del segle XIX en estil colonial i actualment només dedicada a Sant Lluís de El Caney. Autor: rdmazo en panoramio.com Per a la documentació, la importante colaboració de Josep Mas i del presidente de la confraría, Adolf Quetcuti i del seu equip Agradeixo aquí el recolzament, l’interès i la informació de Mossèn Francesc Gallart, capellà administrador de l’església de Sant Magí
VISITES A L’EXPOSICIÓ Visites concertades Telèfon 977 23 34 12 i santmagitgn@gmail.com
SOL·LICITEM LA VOSTRA COL·LABORACIÓ! Sabeu de llocs on hi ha culte a Sant Magí o imatges o referències del sant? Si us plau, envieu la informació a: santmagitgn@gmail.com
: