Desplegable de cultura i natura d'Arbolí by Museus Acció Cultural 3

ARBOLÍ

Amb 119 habitants el 2020 i a 714m d'altitud, s'ubica a la Serralada Prelitoral Catalana, Muntanyes de Prades, Tarragona. Pertany, ara, a la comarca del Baix Camp, pero abans del 1990 pertanyia al Priorat. El terme és extens: uns 21 km2, amb alcades entre els 1009 metres del Puig de Galllcant i els 450m de la zona de La Valí. Els importants valors en biodiversitat i patrimoni natural ¡ cultural de les Muntanyes de Prades fa que gaudeixin de diversos nivells de protecció; Arbolí els comparteix: part del terme és Geozona i EIN, forma part de la Xarxa Natura 2000, és ZEPA i área d'interés faunístic i florístic, alguns punts están en el mapa de qualitat del cel nocturn. Al terme hi ha la Forest Pública Castillejos. Té declaráis diversos elements patrimonials BCIN i BCIL.

EL TERRA QUE TREPIGEM Part del terme és la geozona 307. Ho és perqué conserva la serie geológica molt visible i completa. Aquest fet li atorga valors didáctics, científics i paisatgístics importants: son visibles l'estratificació, el relleu esglaonat amb colors diferenciáis i bells penya-segats. S'hi afegeix l'existéncia de falles i nombrases coves d'origen cárstic o per dissolució de la roca.

cultura i natura A Siurana. polseguera Altavola* a la Febró La saragata a la Mussara i a Arbnli. el borrassó

Recitat per J.Abelló de renom Masdeu el 2019, a casa seva a Arbolí. Es deia a la seva infancia. *Segons comunicado de l'Ajuntament d'Arbolí, possiblement altavola estigui per Cal Tavola, la casa de l'escrivá a la Febró. Borrassó és un diminutiu de borrassa, peqa teixida on es recullen les olives, també és un sac per a productes d'horta. No hi ha oliveres a Arbolí, pero si horta, per aixó en la traducció al castellá passa a ser "labor" (feina agrícola)

La serie, de baix a dalt, amb una cronología entre 350 a 150 milions d'anys enrere, está formada per: Llicorelles (Carbonífer) amb intrusions de granit i altres roques. És un nivell on s'hi soten trabar metalls i minerals d'interés económic (coure, plata, barita...) - a La Valí es va intentar explotar el coure-. Era una época de selves trapicáis habitades per réptils i insectes. Gresos vermells del Cingle Roig (Triásic), d'una época amb predomini de clima árid i ventos. Damunt, la roca calcaría és resultat de l'acumulació de la cale, deis mol-luscs habitants d'un mar que va existir aquí. Es distingeixen tres nivells, testimonís de diferents episodis d'aquest mar: les del Cingle Blanc (Muschelkalk 1), les del nivell deroquesamb argila on s'ubica Arbolí (M2) i les del nivell on és Termita de Sant Pau, allí la roca mostra restes d'algues (M3). Mes amunt, veíem les argües verdoses ¡ guixos (Keuper) originades en aigües somes i cálides - proper a Gallicant hi ha restes d'explotació d'aquests materials - . La serie acaba amb les dolomies del cím de Puig Gallicant (Jurássic), quan ja hi havia dinosaures, els avantpassats deis ocells poblaven la térra i comencava a haver arbres de la familia deis pins.

L'ENTORN L'aigua. El riu Arbolí recorre el terme des de la part alta, on neix, fins al seu desguás com afluent del Siurana. Passa per Arbolí i desapareix, filtrat per la roca calcária, per "renéixer" a la font del Bres, a la part baixa. Allí rega La Valí (l'horta d'Arbolí) i mitjancjant canalitzacions -algunes de fusta - es va usar per fer funcionar els molins paperers i fariners que hi havia. El riuet de la Canaleta, al nord-est, desguassa ais Gorgs de la Febró. Regava les hortes conreades pels habitants de Gallicant. Son nombroses les fonts. Diverses amb estructures construídes o tallades a la roca per facilitar la recollida de l'aigua: la de Gallicant, amb una estructura en forma de basseta tancada amb volta. A Arbolí hi ha la deis Rentadors, una de les mes importants, amb dos raigs d'aigua inalterables en volum i temperatura (12°C) al llarg de l'any. Propera está la font Viva, tallada a la roca i que omple una bassa próxima.

Les plantes. Hi ha una gran biodíversitat pels diferents tipus de sois, aigua en relativa abundancia i diferencia d'altitud en zones properes entre si, tant de bolets, com de plantes herbácies (entre d'elles medicináis), arbustos i arbres. A les parts altes: ginebres, cirereta de pastor, are, blanc, blades i aurons, roure de fulla petita, pi roig i pinassa Pinus nigra com el Pi deis Prats en la foto ¡ el monumental Pi de la Senyora, mostren una vegetació propia de zones humides i fredes, que canvia a mida que baixem per .• I fer-se mes mediterránia amb predomini d'alzines Quercus //ex, una d'elles monumental, l'Alzina del Vernet, cádec, savines, pi blanc, romer, argelaga, estepa blanca... A La Valí, l'aigua i el recer expliquen la vegetació exuberant i els arbres enormes: destaquen les pinasses, algún cirerer, algún roure. A La Solana hi ha castanyers. A l'extrem sud-oest del terme hi ha alzinars molt ben conservats i una teixeda interessant. Destaca a la part mltjana I alta del terme d'Arbolí ¡'abundancia I varietat d'orquídles silvestres. És un deis munlclpls de Catalunya on h¡ ha mes dlversltat d'espécles (unes 40)1

ES Mes lluny trobem el que queda de la font Voltada: un abeurador al talús de pedra seca que suporta la carretera, que la va destruir. Els arbolinencs de major edat la consideraven molt antiga: "del

temps del moros". El mateix destí va teñir la font d'en Toda, coberta i amb 6 o 7 graons descendents per arribar a l'aigua. N'hi ha mes, entre d'elles, la font de Verdú i la font de la Ferradura, aquesta al centre d'una construcció

de pedra seca d'aquesta forma. Son habituáis, per embassar l'aigua, les basses -construídes- i els bassots - excavats al térra argílós-. A La Valí, la font del Bres és una font natural molt bella, considerada una de les surgéncies mes importants de les Muntanyes de Prades. La "boira de mar", fenomen ara escás, carregada d'humitat, mantenía les hortes sense regarles.

Els animáis. La manca del predador natural, el llop, fa que proliferin senglars i cabirols. de bosc explica el gran nombre d'espécies forestáis: esquirol, geneta, fagina i gat fer (se sap d'un que va criar recentment per la zona de Puig d'en Vínyes), i la gran abundancia de coves i poca contaminado, l'ímportant nombre de ratpenats. En canvi, es constata la davallada de guineus i conills. La zona ZEPA, que abraca gran part del terme, facilita la reproducció de l'áliga cuabarrada Aguila fasclata en perill d'extinció. Rapinyaires freqüents son l'astor, l'esparver, el xoriguer i el falcó pelegrí. A la primavera s'ha ¡dentificat l'áliga marcenca i és habitual veure corbs. Un gamarús, rapinyaire nocturn forestal, cria al campanar de l'església de Sant Andreu, habitatge habitual de l'óliba en zones mes humanitzades. Ocells propis d'aquest medi de cingles i boscos son el pela-roques, els pigots (el pigot verd, pigots garsers petit i gros) i el colltort. Els vells ens parlen del tord, la merla, el pinsá i el pit-roig, aquí anomenat cagamanecs.

CRÉDITS

Idea, disseny, textos i documentado: Montserrat Caballero Bassedas, museóloga deis Servéis Territorials (ST) de Cultura a Tarragona de la Generalitat de Catalunya.

Agraiments: A l'Ajuntament d'Arbolí, el suport per realitzar el treball de camp. A la Inés Sánchez Ortega ¡ al Richard Wade Thorne, directors de l'lnstitut de Permacultura Montsant per la informació en relació amb la seva activitat i a l'arquitectura sostenible amb qué está feta la seva seu. A la Lidia Cugat de l'Associació AFA "La Munlanya" per la col-laboració. Menció especial requereix la col-laboració del Josep Abelló de renom Masdeu, l'arbolinenc de major edat, pels seus records sobre la vida al poblé en la primera meitat del segle XX. A tots els especialistes que han permés que aquest treball tingui informació actualizada en els diferents camps que tracta: A l'investigador de I'IPHES, Dr. Josep María Vergés (IPHES-URV), per informació sobre les novetats en la prehistoria de les Muntanyes de Prades i les cultures ¡ població representades. Al Museu de Reus Salvador Vilaseca ¡ al seu director Marc Ferran per la col-laboració i fotografíes cedides i ais seus técnics, Jaume Massó, ¡ Raquel Aparicio, per la informació sobre els diversos jaciments arqueológics al terme i els materials dipositats al museu. Al Ramón Viñas Vallverdú, Dr. en Prehistoria i Historia Antiga i Arqueología del Comportament Símbólic, per informació i puntualitzacions sobre les pintures de la cova de l'Aleu. A l'arquitecta deis Servéis Territorials de Cultura a Tarragona, Carme Fernández, per la informació compartida i comentaris en relació al patrimoni historie construit al terme, en concret a la Torre del Manel, Gallicant i nueli historie d'Arbolí. A l'Andreu Cacho, geóleg, per la informació molt exhaustiva sobre la geología del terme ¡ el seu mapa geológic. A l'Ernest Gatell, orquidíóleg de l'ICHN, per la informació sobre les orquídíes del terme, correcció del text ¡ fotografíes d'orquídies. Al Marc Torrents, técnic de projectes del Gepec-EdC ¡ al Josep Maria Forcadell d'aquesta associació, per la resolució de dublés, informació i col-laboració en diversos assumptes de biodiversitat i fauna i flora del terme. Al Márius Domingo, naturalista i fotógraf, per la informació sobre la fauna del terme, comentaris al text i fotografíes cedides. Al Jordi Brú, fotógraf i bíóleg per la fotografía de Gallicant. A I'Albert Miquel Loewe, naturalista ¡ fotógraf per les fotografíes cedides. Al Museu Nacional Arqueológic de Tarragona ¡ a la seva directora Mónica Borrell per l'autoritzacíó per consultar bibliografía a la biblioteca del centre (tancada) i al técnic Josep Antón Remóla per la col-laboració. Al Consell Comarcal del Tarragonés per la donado del llíbre sobre la Xarxa Viária al Camp de Tarragona i a la Diputació de Tarragona per aportar bibliografía d'interés. Ais Servéis Territorials de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, a Joan Ramón Cabello, responsable de prevenció ambiental per la informació sobre la pedrera "Arbolí" i a les técníques Nuria Pérez i Mercé Casabona per les seves orientadons i informació. A la familia del Jordi Pámies, arbolinenc, que m'ha permés visitar la seva col-lecció particular i arxiu fotografíe, d'interés per a la historia recent d'Arbolí i fotografiar la reproducció en mida gran de la fotografía antiga d'arbolinencs davant l'església de Sant Andreu (original del Centre de Lectura de Reus)

IMATGES Fotografíes per ordre alfabétíc d'autors: Activitat d'escalada "blok" a Arbolí, activitat lúdíca ais Rentadors, organizada per la Devesa, autoría: Associació La Devesa. - Gallicant de nit, autor: Jordi Brú.- Geozona 307 des de la CC 242, Arbolí, llícorella (Carbonífer), calcaría amb algues (Muschelkalk III), ríu Arbolí ¡ pont d'accés al poblé, canalització de fusta a La Valí, font de la Ferradura, font del Bres, P¡ deis Prats Pinus nigra, Ca l'Arrel, esteles discoídals al cementíri actual, detall de Gallicant, GR7 per la zona de Gallicant cap a Arbolí, casa del carrer de la Font amb llinda del s.XVIl (1604), capitell de pilastra amb atlant de l'església de Sant Andreu, Torre del Manel o deis Moros, Mas de l'Escolá, Mas del Reí, Mas de la Garra, camí de roda de Reus a Cornudella de Montsant, murs de pedra seca a La Solana, fotografía de la reproducció de la foto antiga amb arbolinenes propíetat de la familia Pámies, detall de Los Castillejos, escultura d'en Baleta, autora: Montse Caballero.- cabírol Capreolus capreolus, astor Acc/p/íer genf/7/s, pela-roques Tichodroma muraría, autor: Márius Domíngo.-MR5006 vas geminat cova M, autor: Francesc Fernández / Museu de Reus; MR4350 Punxó dos de coníll cova C-H, MR5009 destral de coure cova M, MR4357 fragment cerámic decorat amb "estil Arbolí" cova C-H autora: Helena Sarda / Museu de Reus.- orquídíes Anacamptis champagneuxü, Cephalanthera rubra, Dactylorhiza fuchsü, Dactylorhiza ¡nsuiaris, Ophrys iutea, Ophrys speculum, Ophrys subinsectifera, Ophrys tenthredinifera, Oráis purpurea, autor: Ernest Gatell.- casa bíoclimática seu de l'lnstitut de Permacultura Montsant, autor: Instituí de Permacultura Montsant.- esquirol Sciurus vulgaris, mussol Athene noctua. autor: Albert Miquel Loewe.- Font deis Rentadors, autor: Blaí Roses.- Cova al Cingle Blanc, autora: Josepa Rovira.- Molí paperer La Casada, autor: Josep Joan Salvado.- pintures rupestres de la cova de l'Aleu, autor: Ramón Viñas. Plánol ¡ llegenda: Josep Maria Pena Valles, delíneant / Servéis Territorials de Cultura a Tarragona. AFA La Muntanya= Associació de Famílíes d'Arbolí; ARI = Allotjament Rural Independent; BCIL = Bé Cultural d'interés Local; BCIN = Bé Cultural d'interés Nacional; EIN = Espaí d'interés Natural; GEPEC-EdC = Grup d'Estudi ¡ Protecció deis Ecosistemes Catalans - Ecologístes de Catalunya; ICHN = Instituí Cátala d'Históría Natural; IPHES = Instituí de Paleoecologia Humana i Evolucíó Social; URV = Uníversilal Rovira i Vírgili; ZEPA= Zona d'especial proíecció d'aus;

Dipósíl Legal T 590 - 2020 / Impremía Requesens, Monlblanc / Edita Servéis Territorials de Cultura a Tarragona de la Generalital de Calalunya l g ) © ©J ™ —

Reconeixement no comercial (by-nc): es permet generar-ne obres derivades sempre que no se'n faci un ús comercial i se'n cítí l'autoría.

•+ + + + + + + + + + + + + + +

+ +

9 rvi

ELS ARBOLINENCS: HISTORIA I VIDA Els nombrosos jaciments prehistórics d'Arbolí son indíci d'una poblado important al llarg de mil-lennis que habítava i s'enterrava en coves, moltes al Cingle Blanc (coves A a N, cova de l'Aleu, Fumada,...) i en d'altres punts (avene del Pep Antón, cova de la Dou, coll del Nassot,...). Els materials procedents del terme, molts dipositats al Museu de Reus, son abundants i interessants. Ens parlen de gent diversa amb díferents cultures: Els primers de fa uns 6000 anys (neolític). Gent de l'altra banda del Mediterrani arribats per térra i per mar, després de milers d'anys de desplacament, porten ['agricultura, els primers recipients de cerámica i un canvi genétic. De fa uns 4500 anys son els fragments de vasos campaniformes, de possíble ús ritual i per beure cervesa, testimoni d'una cultura que compartía coneixements i costums amb pobles del centre i de l'oest d'Europa, quan es comencaven a utilitzar eines de metall (de coure). 4000 anys enrere entrem a l'Edat del Bronze. Els arbolinencs de llavors coneixien aquest aliatge de coure i estany, usaven cerámiques de perfíls angulosos a imitació deis recipients metál-lics i feien belles decoracions geométriques d'esí/7 Arbolí. Potser son els autors de les pintures rupestres de la cova de l'Aleu (BCIN): ditades, traces i altres signes en vermell. El seu ADN mostra que eren descendents de poblacions de les estepes d'Ásía, un canvi genétic que perdura avui dia en nosaltres. A partir de 2500 anys enrere pocs objectes, ibérics i romans, fan pensar en una davallada de població. Passaran segles perqué textos i tradició esmentin un assentament musulmá, del qual encara no s'han trobat restes.

Fa uns 800 anys (segles XIII i XIV), Arbolí ja existeíx, és un grup de cases amb ares apuntáis conserváis en algunes d'elles a Tactual nueli historie. Allí es traba una de les cases considerades mes antigües de la localitat: Ca L'Arrel. Del fossar o antic cementiri que estava on és ara el pare infantil, queden tres esteles discoídals conservades al cementiri nou, i una quarta al Museu de Reus. L'ermita de Sant Pau (BCIL) es data al segle XIII, tot i que avui está molt modificada. El basament de la torre del Manel o deis Moros (BCIN), diferent del parament, podría indicar una datació en aquest moment. Aquesta torre controlaría l'antic camí, actual GR7, procedent del nord cap a Gallicant i Arbolí. A Gallicant, esmentat ja el 1158 i ubicat en comunicado visual amb Siurana i el Priorat Historie i amb la Torre del Manel, diverses restes constructives semblen d'aquest moment ¡, algunes, part d'elements defensius: ares apuntats i de mig punt, un mur elevat, de carreus i sense oberturas... Al terme, podrien ser d'aquesta época molts deis senders empedrats, entre elIs el mateix GR7 quetravessa el terme de nord a sud, el del Grau de l'Embut que comunica amb Alforja, els deis Masos amb la Mussara i el d'Arbolí amb Siurana per Termita de Sant Pau. Fa entorn 350 anys (segles XVII i XVIII). És una época de creixement de la població, com a tota Europa. S'edifica un nou baB rrí de cases amb portes de llíndes horitzontals amb les dates 1604, 1611... ibalcons a del XVIII) Es construeix o es refá l'església de Sant Andreu (BCIL) el 1768. De grans dimensions, presenta elements d'estil barroc i neoclássic. Potser ara es construeix el pont de pedra que dona accés al poblé. La imatge de Sant Pau és el que queda d'un retaule barroc de Termita, cremat durant la Guerra Civil. Documents a l'Arxiu Diocesá de Tarragona i a l'Arxiu Historie de Tarragona, relatius a la gestió de l'aigua a La Valí, es vinculen a la nova industria de l'época, el paper, produít al Molí d'Agustí, al Molí de la Casada, al Molí del Pau i al del Remei. El Molí del Racó, fariner, és testimoni de l'extensió del cultiu del blat i, ¡ndirectament, del creixement de la població.

Potser ara es refá la Torre d'en Manel amb carreus petits, ben tallats i regulars. S'instal-len pagesos i pastors en el que será el llogaret de Gallicant, que mostra arcades rebaixades propies del XVIII indici també d'un moment de riquesa i creixement. Es construeixen .els grans masos; molts a l'altiplá sobre el Cingle Blanc (la majoria avui en ruñes): Mas del Sord o del Susagno, Mas

d'en Bruno, Mas de l'Escolá, Mas del Rei, Mas de Dalt, Mas del Blai, Mas de l'Esquerrer. Eres i premses de vi indiquen la importancia del cultiu del cereal i del vi. La nevera del Susagno i, propera a Arbolí, la de les Guixeres, el comerc, del gel. Ja en el terme d'Alforja, mes avall del Cingle Roig, una carrerada indica la importancia de la ramaderia. Masos senyorials com el de la Garra, son mostra de la riquesa agrícola a La Valí. Del segle XIX deuen ser les restes del camí de roda de Reus a Cornudella de Montsant. Son infraestructuras impulsadas per Caries III a fináis del XVIII peí canvi en els mitjans de transport, que incorpora carros i carruatges quan abans els desplacaments es feien a peu, amb animal de bast o en muía o cavall. Empedrat, passava peí Coll d'Alforja, com avui la carretera CC240, pero a un nivell mes baix. S'estén el cultiu de la vinya per la demanda de vi provocada per la plaga de la fil-loxera: molts deis murs de pedra seca al terme s'hi vinculen.

A principi del segle XX Arbolí té 500 habitants. Josep Abelló de renom Masdeu, 86 anys (2019), arbolinenc, ens parla de l'Arbolí que va conéixer. A Gallicant, 9 famílies vivíen de la sembra, del bosc (carboneíg) i de la ramaderia: Cal Salvado Manuel "Lo Sargantana", Ca l'Estudientó; Cal Matillo, Ca l'Anyet, Cal Bodro, Cal Casat, Cal Manuel, Ca l'Estudiant, Cal Joanet. A Arbolí, cada casa tenia cereals, 18 o 20 bens, 4 o 5 cabres i un parell de tocinos. Esmorzaven torrada amb cansalada o butifarra o arengada ¡ vi. Dínaven, usualment al camp, cassola amb verduras, ous, arras, nous i avellanes i vi. A les festes, sopa i pollastre, o perdius amb vinagreta. Sopaven amanida d'encíam i olives amb bacallá o tonyína salada. La llum era de carbur, d'oli, o de la xemeneia, també font de calor. Feia molt de fred a l'hivem! Era habitual explicar contes i jugar a cartes, les dones a la Busca i els homes amb diners al Monte, Manilla... No faltava mai aigua. Feien nemes a la zona deis Castillejos, sota el Mas deis Belgues i sota el Mas del Vernet. A la part alta del terme hi havia poc bosc, hi conreaven patates -trumfes- i a Gallicant, cereals. On el sol rocós o amb poca térra no permetia bosc ni conreu, es recol-lectaven herbes medicináis. Era feina

de les dones anar a recollir una flor blava (probablement Polygala calcárea) que venien a la industria veterinaria Serra de Reus. Es recollia molta farigola, sobretot a la zona de Mas del Xetxo, també espígol per fer colonia (al Mas deis Frares hi havia una destil-ladora). De poniol feien un licor. L'espernallac l'utilitzaven per desinfectar. Trementina en feien tots. El bosc estava net. Del bosc d'alzines feien carbó (a Gallicant, a les Obagues i al Coll d'Alforja). Les branques de pins i matolls es venien a pastisseries de Reus i les Borges, portades per 3 o 4 carros diaris. Els troncs eren per a la construcció. A La Valí hi havia l'horta del poblé i a les vessants, fruiters i vinya (perduda, iniciat el XX, per la fil-loxera), avellaners i ametllers. Els molins estaven en pie funcionament. També hi havia horta i fruiters a la zona del rierol de la Canaleta i zona d'aiguamolls mes avall de Gallicant. Calven amb escopeta i parany conills i perdius, de porcs senglars -jaballns- no n'hi havia. El seu avi (segona meitat del XIX) recordava l'existéncia de llops. Canvis a la segona meitat del segle XX: s'abandona Gallicant, els arbolinencs marxen cap a la ciutat i la industria. Deixen de funcionar els molins. Potser ara s'enderroca la torre del Manel, diuen que pels cercadors de tresors. S'obre la pedrera al Coll d'Alforja vinculada a la construcció del pantá de Siurana, i una

serradora (avui tancades). Pero és la construcció del campament militar de Los Castillejos l'any 1951 per allotjar 4000 soldats de les milícies universitáries, la que dona vida al poblé. S'obren botigues, restaurant i algún bar; augmenten els ramats i els productes d'horta. Quan s'enderroca l'any 2001, Arbolí té 133 habitants. Un gir a fináis del XX. S'inicia l'activitat de l'lnstitut de Permacultura Montsant amb seu en un edifici sostenible, que avanza els nous criteris i nova manera d'entendre la relació amb l'entorn - ecológica - que porta el segle XXI. Gent jove amb filis petits, escaladors, algún artista,

INFORMACIO Ajuntament d'Arbolí, Carrer Major, 20: 977 81 60 14 i 679 93 6792 www.arboli.altanet.org - aj.arboli@altanet.org ASSOCIACIONS I ENTITATS • Associació AFA La Muntanya: femescoleta@gmail.com • Associació de Cacadors: 602 36 06 82 • Associació Cultural La Devesa, Placa de l'Església, 2: associacio.cultural.la.devesa@gmail.com / www.ladevesa.cat • Associació de regants de La Valí (Contacte: Ajuntament) • Associació deVeins de La Valí i La Solana (Contacte: Ajuntament) CULTURA • Centre d'lnterpretació de l'Escalada, Carrer Major, 16: 977 81 60 14,67993 67 92 • Cova d'en Baleta amb escultura de Josep Salvado Jassans, Cingle Roig sobre Alforja • Ruta deis Miradors: www.muntanyescostadaurada.cat/es/ruta-dels-miradors-1

s'instal-len a Arbolí. La valorado de la natura, del sílenci ¡delsentorns saludables, així com les noves tecnologies, la proximitat a zones urbanes i les bones comunicacions, son factors d'atracció.

La cultura té un paper, hi ha un Centre d'lnterpretació de l'Escalada, l'associació cultural La Devesa revitalitza espais del poblé i porta activitats artístiques i de lleur e de qualitat. L'associació de pares i mares AFA "La Muntanya" lluita amb l'ajuntament per aconseguir una escola. Forma part de la ruta deis Miradors, i la Cova d'en Baleta, amb el bust d'aquesta persona, Francesc Ferreter de renom Baleta, tan vinculada al medi i al territori, fet per ¡'escultor Josep Salvado Jassans, és un monument a l'excursionisme. L'economia gira entorn la ramaderia extensiva, els ous, els productes artesanals: formatge i mel, els productes agrícoles tradicionals: oli, vi, avellanes, ametlles i els de varietats locáis com la de les cireres negreta, brancal i cor de colom i una novetat per a consum propi, el kiwis. A la vegada, el turisme de lleure i d'aventura (escalada, parapent, excursionisme...) i les activitats vinculades a la natura (ornitología, orquidiologia...), atrauen noves oportunitats de negocí i faciliten obrir allotjaments rurals i de restaurado. I molts reptes: la gestió de l'aigua, l'autosuficiéncia energética, la gestió del bosc, el manteniment de camins, la restauració de la zona de l'antíga extractiva "Arbolí" i el creixement demográfic... I aconseguir la creació del Pare Natural Muntanyes de Prades, que ha de facilitar la promoció i la valoració del patrimoni natural i cultural i la qualitat de vida.

SERVEIS • Botiga, carrer Major, 20 • Casal d'estiu Tres Pins: 648 74 78 50 / 671 78 13 85 www.arbolitrespins.com • Dispensan medie: edifici de l'Ajuntament • Escola: (projecte previst 2019-2024, contacte: Ajuntament) • Espai familiar: femescoleta@gmail.com 977 81 60 14 • Instituí de permacultura Montsant, Camí d'Arbolí a Cornudella de Montsant, sn. - 977 26 20 17 / www.permacultura-montsant.org ALLOTJAMENTS I RESTAURACIÓ • ARI Ca l'Estevet, Carrer Sant Pau, 36:696 77 39 33 • ARI El Racó de les Heures, Carrer de les Heures, 1: 629 31 21 64; 619 48 07 36 • Hostal i Restaurant l'Hostalet, carrer de la Font, 7:977 81 61 71 603 47 51 26 / 679 56 35 35 / www.hostaletarboli.com • El Racó de les Crepés (venda ambulant de crepés i entrepans) • Refugi Arbolí i bar.- Carrer Major, 16: www.refugiarboli.cat • Rock Climbing House.-Mas de les Guixeres, carretera TV-7012 s.n; info@rockclimbinghouse.com / www.rockclimbinghouse.com PRODUCTES • Oli i vi (DO Montsant) CATEURA / productor Alvaro Cateura / 616 89 90 20 • Formatge, llet, cabrit (ecológic) LA SEGALLA / lasegalla@lasegalla.cat / @lasegalla/678 95 11 39 • Mel, pol-len MEL DEL PADRÍ / meldelpadri@gmail.com / ©meldelpadri / 606 62 48 18; 639 93 38 76 FESTESI FIRES • • • •

Festa Major d'Arbolí: primer diumenge d'octubre Festa de Sant Pau ermita: 15 de gener Fira Rural: Tardor Castanyada: 31 d'octubre

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura S e r v é i s Territorials a Tarragona