Full de sala de l'exposició d'en Joaquim Cabezas a Valls by Museus Acció Cultural 3

EXPOSICIÓ PATI DE SANT ROC // INSTITUT ESTUDIS VALLENCS Carrer JAUME HUGUET, 1 // VALLS

13 de setembre - 15 d’octubre // 2019 dimarts a divendres: 19 h - 21 h // dissabtes, diumenges i festius: 12 h - 14 h ENTRADA GRATUITA

INAUGURACIÓ: DIVENDRES 13 de SETEMBRE a les 19 h TALLER DE CIANOTÍPIA: DISSABTE 28 de SETEMBRE al matí. Inscripció 10€ (socis IEV 5€)

INFORMACIÓ: telèfon 977 60 06 60 // iev@iev.cat www.iev.cat // www.issuu.com/museusacciocultural3 // www.scan.cat

Introducció Joaquim Cabezas i l’Arxiu Històric de Tarragona Joaquim Cabezas Rectoret (Barcelona, 1935) va estudiar dibuix i gravat a l’Escola Massana, a Barcelona i, tot just arribat a Tarragona als anys 70, va ser una peça clau per a la creació de l’Agrupació Fotogràfica de Tarragona, de la qual va ser president entre els anys 1970 i 1973 i de 1980 a 1994. Ha estat professor de fotografia elemental i ha participat en nombrosos concursos nacionals i internacionals, obtenint la distinció d’Excel·lència de la Federació Internacional d’Art Fotogràfic, així com el reconeixement com a soci d’honor de la Federació Catalana de Fotografia. Ha fet de jurat en nombrosos concursos i és autor de l’estudi “Pioners de la fotografia a Tarragona 1840-1940”, pendent de publicació. En l’àmbit de la difusió, Cabezas ha realitzat i realitza una tasca exhaustiva, en forma de múltiples exposicions, xerrades i projeccions de diapositives. L’any 2008, va cedir en dipòsit a la Generalitat de Catalunya, per a ser ubicada a l’Arxiu Històric de Tarragona, un conjunt de documentació fruit de la seva tasca al llarg d’anys d’estudi de la fotografia i de creació artística. La documentació dipositada, que ha passat a formar part dels “Fons Personals” de l’AHT, és variada; inclou més de 3.000 cartells de temàtica fotogràfica, fotografies antigues — datades entre finals del s. XIX fins a mitjan segle XX—, àlbums de postals fotogràfiques d’autor i de publicitat, fullets de fotos, làmines, programes de cinema i publicitat, catàlegs i butlletins de l’Associació Fotogràfica de Tarragona, fotografies i diapositives diverses, principalment de temàtica tarragonina. En la vessant creativa, cal ressaltar les més de 200 fotografies del mateix autor presentades a concursos nacionals i internacionals, així com les pertanyents a les diferents exposicions que ha fet al llarg dels anys, tant amb obres de creació pròpia (Venus Plastik, Fotograffitis, Prisioneros del Asfalto, Picaportes) com de fotografia històrica (El coloreado de la fotografía Antigua, Arqueología Fotográfica, La Fotografia Ambulante 1880-1980 “El Minutero”, El Niño y el Juguete). Finalment, el fons compta també amb una interessant biblioteca i hemeroteca especialitzada, formada per més de 300 publicacions dels segles XIX i XX, amb revistes, catàlegs d’exposicions, manuals de fotografia i dossiers de fotografia. La documentació fotogràfica del fons Joaquim Cabezas, com la resta de documentació fotogràfica de l’arxiu, es troba ubicada en un dipòsit climatitzat, amb control permanent de temperatura i humitat, per tal d’assegurar unes bones condicions de conservació. Quant a la documentació no fotogràfica del fons, es conserva en un mobiliari específic, atenent al seu format. Garantida la seva conservació —i en funció dels recursos disponibles—, el personal de l’Arxiu Històric de Tarragona va avançant en la classificació i la descripció de la totalitat de la documentació dipositada, amb la finalitat de posar-la a disposició dels investigadors interessats en la seva consulta. Ricard Ibarra Ollé Director de l’Arxiu Històric de Tarragona 1

Joaquim Cabezas, un gravador esdevingut un gran fotògraf. Tarragoní d’adopció, ens ha aportat milers de fotografies que documenten, són obres d’art, i ens ensenyen a veure el nostre entorn d’una manera molt més enriquidora i fascinant. Home de família, sobre ella ha construït la seva aportació a la cultura. Bon comunicador, el seu paper com a soci fundador i president, molts anys, de l’Agrupació Fotogràfica de Tarragona, els nombrosos cursets que ha impartit, les activitats divulgatives i aportacions crítiques que ha realitzat, han ajudat a estendre el coneixement i la valoració de la fotografia socialment. Home curiós i molt interessat en conèixer i en aprendre va convertir-se en col·leccionista de material fotogràfic per saber més i saber en profunditat d’una tècnica que l’apassionava. Home implicat en la societat on viu, ha dipositat part del seu fons personal a l’Arxiu Històric de Tarragona, perquè tothom el pugui gaudir i conèixer. L’exposició mostra al públic interessat una selecció de la seva obra, molta d’ella a l’Arxiu Històric, que ens aproxima al que ha estat la seva aportació al món de la fotografia. I destaquem l’ús de tècniques de laboratori manual, pre-photoshop.

Fil conductor de l’exposició: L’exposició ocupa el Pati Sant Roc de l’Institut d’Estudis Vallencs. És la itinerància de l’exposició que es va inaugurar a l’Arxiu Històric de Tarragona a la tardor de 2018. En l’exposició original hi havia material original vinculat a la seva vida com a fotògraf i també objectes col·leccionats per ell. En la itinerància a Valls només hem inclòs les reproduccions de les seves fotografies que mostren la seva versatilitat i capacitat com a fotògraf i el seu autoretrat. Les fotografies estan organitzades en els apartats: La persona, El col·leccionista, El fotògraf, L’artista, El divulgador i estan presidits pel seu autoretrat en gran mida sobre un fons on es veu la superfície de la lluna i el planeta Terra, que, titulem Univers i que, interpretem, representa el món imaginatiu i fantàstic del fotògraf i la seva relació amb l’entorn. Aquest autoretrat està reproduït en un muntatge realitzat per l’artista Pau López.

Muntatge expositiu: El gran autoretrat contextualitzat, Univers, presideix l’espai expositiu i ens parla d’una manera simbòlica de l’artista i de la seva obra. En la itinerància hem perdut el treball de senyalització de l’exposició que guiava i interpretava i feia una reflexió visual sobre aquesta mostra, obra de l’artista Pau López. Recomanem observar la qualitat de les reproduccions fotogràfiques realitzades al taller del fotògraf Rubén Perdomo. El disseny de l’exposició acaba amb el treball d’un tercer creador tarragoní, en Gerard Sierra, responsable del tipus de lletra Centcelles, amb la qual llegiu aquest text. En la itinerància també hem canviat el cromatisme, decidit per en Pau a partir de l’autoretrat Univers, però hem seguit el seu criteri i aquest autoretrat continua guiant-lo. Observeu que no hi ha cartel·les d’explicació de les fotografies, és que no volem que hi hagi filtres ni barreres al mirar les obres! La informació, per aquells que la busquin, està en aquest document. Finalment, comentar que aquesta exposició va formar part del Festival Internacional de Fotografia de Tarragona SCAN.

Gran fotògraf, molt premiat, molt implicat en activitats participatives i divulgatives. De

les moltes medalles rebudes al llarg de la seva vida com a fotògraf, destaquem dues dissenyades i fetes per ell mateix. Les del 25è Aniversari AFT i la del X Concurs social. Recordem que d’ofici és gravador. Dels

trofeus, dels molts que ha obtingut al llarg de la seva vida, més de cent! Destaquem el 23è César August, rebut l’any 1993 com a premi per les tres fotos de cianotípia que podem veure a l’exposició. En relació a aquest premi recorda el seu pes i volum i la seva originalitat en una època on tot eren copes. En tot cas, el César August va arribar a ser un premi tarragoní de renom internacional. També va rebre el trofeu anomenat Maginet, un altre trofeu tarragoní. Material que mostra la seva activitat divulgativa són els reconeixements i diplomes obtinguts com a fotògraf; algunes de les acceptacions internacionals d’obra, documents necessaris per obtenir, per exemple, el reconeixement excelencia i artista de la FIAP (Federation Internationale de l’Art Photografique). Es conserven nombrosos cartells de les seves exposicions individuals i col·lectives, així com el document de soci de l’Agrupació Fotogràfica de Tarragona amb el número 4. Pel que fa a les càmeres fotogràfiques utilitzades per ell, una de les primeres, permetia fer negatius més grans i per tant de més detall i qualitat en canvi, en la seva darrera època com a fotògraf ja consolidat va utilitzar càmeres comunes. No cal cap gran equip per fer unes fotos magnífiques! Finalment, destaquem el seu treball de recerca sobre els fotògrafs tarragonins del segle XIX que no s’ha arribat a editar.

Autoretrat d’en Joaquim Cabezas, que reuneix moltes de les característiques del seu treball, la reutilització d’una idea, d’una fotografia – en aquest cas la de l’úter o embrió en diferents contextos i amb lleugeres o importants modificacions. Segons diu, cal fer moltes fotografies amb variacions, perquè facilita obtenir resultats interessants. Aquesta fotografia en concret la relaciona amb el comentari de la seva esposa: estàs sempre a la lluna! i amb la seva pròpia opinió de ser sovint un embrió a l’espera de fer i d’inspirar-se. L’autoretrat original estava sobre un fons blanc a la manera d’un úter –l’hem utilitzat per a la imatge de l’exposició a SCAN i també al flyer-. Aquí està inserit en un paisatge lunar amb el planeta Terra al fons. Com ho interpretem? Potser s’amaga de l’astronauta que passa més avall? Potser no vol mirar la immensitat que l’envolta? Nu, amagat, tapant-se els ulls, ens fa reflexionar sobre la indefensió del ser humà davant l’univers, potser espantat de les coses que els humans arribem a fer i que ens dóna una aparença tan poc humana. Es tracta d’un somni? No pararíem de fer especulacions davant un muntatge tan suggeridor.

Fotografia feta l’any 1968 per la NASA (National Aeronautics and Space Administration. Muntatge d’en Joaquim Cabezas, entorn el 1990. Muntatge manual de laboratori per part d’en Joaquim Cabezas sense utilitzar el photoshop.

L’obra Univers, centra tota l’exposició i explica, en part, la personalitat d’en Joaquim Cabezas. A la vegada, és, també, l’origen del treball de senyalització de l’artista Pau López sobre el paviment (que la itinerància no ha pogut conservar amb excepció de la franja d’origen a sota de l’autoretrat. D’allí sortien línies que conduïen als títols de les seccions, de manera que presenta una explicació visual de l’exposició: ens indica com moure’ns, ens guia, ens proporciona elements visuals – molt semblants a les icones dels ordinadors, per identificar i per comprendre. En les pròpies paraules del Pau López:

provo de mundanitzar l'espai expositiu i deixar una petja d'artesania, color i humanitat, dibuixant un sistema de coordenades que ens permetin travessar els itineraris de l'exposició d'en Cabezas des d’una perspectiva mig científica, mig simbòlica.

La parella. Autoretrat d’en Joaquim Cabezas amb la seva esposa, Maria. Ella ha estat companya, amiga i musa de la seva activitat fotogràfica al llarg de tota la seva vida (seixanta anys de casats aquest any 2018!) Fotografia feta davant un mirall i tractada amb la tècnica del gra o puntejat. Entorn 1960. Encara vivien a Barcelona

La dona. Inspirada en la iconografia hindú, aquesta fotografia en B/N té una gran força expressiva. La posició, la manca de color, les mans esteses o unides, el rostre cap amunt, tot el conjunt transmet sentiment, inclús la espiritualitat del ioga que la Maria tota la vida ha practicat. Ens fa reflexionar sobre el gran paper de la dona en la família. Entorn 1975. Ja a Tarragona.

La família. Veiem aquí el grup familiar: El Joaquim i la Maria amb la Olga, el Roger i l’Albert. Asseguts en el sofà de casa es fan un retrat humorístic que transmet la bona sintonia i les seves ganes de riure i passar-s’ho bé. Ell els hi ho va demanar per acabar un rodet de fotografies. La Olga ens comenta: arribes del col·legi i et trobes que, corrent, t’has de disfressar perquè et facin una foto!!! Fotografia improvisada. Observeu que han quedat fora de la fotografia els peus!. Entorn 1990. A Tarragona.

En Joaquim ha estat un gran col·leccionista, de moltes coses, però aquí ens interessa la seva vessant col·leccionista de la història de la fotografia. Ha recopilat fotografia antiga, anuncis, objectes i documents relacionats amb la fotografia i la seva comercialització, historietes, còmics, postals i multitud de retalls de revistes que hi tenen a veure, així com centenars de publicacions. El seu gran interès per conèixer tot allò vinculat amb aquesta tècnica explica, en gran part, la col·lecció. Al plafó veiem una reproducció d’un retall de revista (de la revista Hola, però no podem saber l’any) que reprodueix un fotògraf ambulant, - “minutero”davant les runes de Varsòvia, l’hivern de 1946. Fa el retrat d’una dona somrient davant una escenografia de paisatge primaveral i castell de somni. Els enormes contrastos visuals i de significat de la imatge ens mostra la fotografia també com a creadora d’il·lusions i d’enganys. El text (incomplet) a la revista ens diu: “Europa empieza a sonreir. Es el año 1946, la guerra en Europa ha tocado a su fin y las calles vuelven a llenarse de alegria... Varsovia, en la imagen, fue totalment destruïda...

En la col·lecció del Joaquim Cabezas trobem objectes i documents diversos vinculats a la comercialització i l’ús de la fotografia. Destaca l’agenda Lumière, interessant pel seu contingut en material d’exposició i de laboratori i aquesta, en concret, per les valuoses anotacions de fórmules manuscrites d’un fotògraf d’Osca. El disseny de les targetes postals que incorporen un reportatge fotogràfic del lloc i d’altres postals amb tècniques diverses. Les nombroses referències humorístiques als diaris i revistes 9

relacionats amb la fotografia i els fotògrafs, així com documents que ens mostren els inicis de l’ús de la fotografia per part dels no professionals.

Hi podem veure diverses tècniques fotogràfiques del segle XIX i principi del XX. Fotografies acolorides i estereoscòpiques – dues fotografies de costat amb un lleuger canvi del punt de mira de manera que, a través d’un visor, la superposició feia impressió de tres dimensions-. A la vitrina, n’hi ha d’acolorides per veure-les en color i perforades de manera que les llums feien l’efecte d’estar enceses. Són d’època de Napoleó III, a meitat del segle XIX. Destaca, però, entre totes, la fotografia en color (Placa Autochrome Lumière) dins un marc metàl·lic. És una mostra de les primeres fotografies en color que es van fer i està datada entorn l’any 1910. Recordem que no va ser, però, fins als anys ’70 quan la fotografia (i el cinema) en color van passar a ser habituals. Hi trobem exemples d’altres tècniques com l’acolorit a l’oli a la manera d’una pintura, així com fotografies humorístiques on els retrats es fan darrera un decorat pintat. Fotografies en el format targeta de visita (sobre una cartolina), testimoni del gran èxit de la fotografia entre la societat burgesa. Hi ha constància de diversos tallers fotogràfics que van haver de contractar més gent – dones - per enganxar les fotografies al suport en cartolina perquè no donaven abast. Es feia constar el nom del fotògraf i els mèrits, sovint amb dissenys acuradíssims, com es pot comprovar en les diverses targetes alemanyes, molt reconegudes pels seus dissenys i qualitat, i del país, entre d’altres de fotògrafs tan famosos com les tres generacions de Napoleón, una família d’origen francès per part de la matriarca. Instal·lats a Barcelona, van ser famosos per l’excel·lent qualitat de les seves fotos i van arribar a ser fotògrafs de la família reial. També va col·leccionar objectes diversos utilitzats per mostrar fotografies i conservar-les. Àlbums, de gran qualitat en els materials de la coberta (vellut, pell, aplicacions de metall, lacat...) Algun amb capsa de música que sona quan s’obre l’àlbum , perquè el mecanisme encara funciona i la majoria amb l’interior amb paper cartolina amb detalls daurats o amb dibuixos en color de motius diversos. Marcs de diversos tipus i altres mètodes per mostrar les fotos com la d’un soldat sobre suport metàl·lic (que en origen tenia un peu per mantenir-lo inclinat). És un objecte interessant, que en el seu moment va estar molt de moda, principalment entre els soldats i reclutes que marxaven i deixaven així, als éssers estimats, el seu record.

President de l’Agrupació Fotogràfica de Tarragona diversos anys, Docent, Crític, ... I gran comunicador, molt implicat en tot el que es podia fer per difondre la fotografia i que aquesta tècnica fos coneguda, valorada i enriquís la nostra societat.

Com a president de l’Associació Fotogràfica de Tarragona atorgant el premi César August. Tarragona, any 1975.

Sala d’exposicions a la seu de l’Agrupació Fotogràfica de Tarragona. Obra Cultural de la Caixa, a la Rambla Nova, 122

XII Curset de Fotografia a Tarragona. Any 1990

El seu currículum és ple de tallers i cursos de fotografia. Aquí, en l’any del 150è aniversari de la fotografia, impartint un curs.

Tarragona, entorn 1990.

Com a expert en fotografia, forma part d’un jurat, tasca que feia amb freqüència.

Fotògraf de la societat... Amb aquests quatre exemples, tenim una mostra del ventall amplíssim dels seus interessos en relació a aquesta temàtica. La persona, però, és sempre el centre, ja sigui com a retrat, com a protagonista o espectador, com a habitant temorós dels suburbis de la gran ciutat o com a dama en un entorn luxós. Per a moltes d’aquestes fotografies ha escollit el blanc i negre, potser perquè el missatge sigui més potent.

Retrat del “tio Daniel”. La Galícia rural entorn 1990.

Destaca l’enquadrament de la fotografia, que inclou les mans al bastó de manera que tot ell: mirada una mica expectant, mig somriure i mans relaxades, ens envia un missatge més complet del que ens proporcionaria només el rostre.

Partit de futbol a Tarragona. Entorn 1975

Pantalons amples i els cabells llargs dels homes a la moda que els Beatles havien estès els anys ’70. Tothom estàtic menys el porter i la pilota que marquen la línia visual en diagonal que equilibra la fotografia a la vegada que mostra contrastos i modes.

Dama (la seva esposa) en interior modernista. La Selva del Camp, cap a 1991

Un fulard al voltant del barret ha convertit un vestit d’estiu en una indumentària d’acord amb l’entorn què, així, ha pres vida.

Suburbi de Barcelona. Zona de Montjuïc. Entorn 1965

Un home que podria ser un sensesostre, insegur, mira a l’interior d’un túnel. L’obertura el focalitza i el primer pla amb tolls i runa contrasta amb els habitatge del fons. Ell queda com a protagonista en la incertesa, amb el fons sòlid i confortable dels edificis del fons. 12

Fotògraf de les tradicions... Joaquim Cabezas ens ha proporcionat uns reportatges amplíssims de les tradicions de la societat on viu en tot el seu ventall: el social, l’emotiu, el moment inesperat o inusual, el punt de vista diferent, el crític, l’humorista o, també, el de la tradició tal qual la coneixem en tot el seu esplendor. Aquí mostrem quatre d’aquests diferents aspectes Setmana Santa a Tarragona. Entorn 1985.

Caiguda d’un castell a la plaça de braus de Tarragona. 1992

Romeria de la comunitat andalusa de Tarragona davant l’església de Sant Pere del Serrallo. 1994.

Moment que mostra la concentració i respecte del rociero mayor, responsable del simpecado amb la Mare de Déu. La fotografia, des de dalt, permet recollir tots els elements del moment, guia, cavall, pas i comitiva amb vestits de faralaes.

Presentació d’un ball per les festes de Santa Tecla al Teatre Metropol de Tarragona. 1995.

Fotògraf dels objectes... Joaquim Cabezas ens ha proporcionat documentació de molt del patrimoni del nostre entorn: picaportes, reixes, balcons, botigues, oficis.... Molt d’aquest patrimoni, malauradament, ja ha desaparegut, d’aquí la importància del seu treball que ens ha proporcionat dades i testimonis fonamentals per al seu coneixement, perdut en cas contrari. Picaporta modernista, primera meitat del segle XX.

Forma part de la col·lecció de fotografies sobre aquests objectes que en Joaquim va fer per tota Espanya. Els de Tarragona, formen part del fons municipal. Aquest, segons ens diu, possiblement sigui valencià on molts són de llautó, en contraposició als de Castella, la majoria de ferro forjat. En aquest picaporta en concret, destaca el cuidat detall del disseny que s’adapta perfectament a la decoració floral de la porta. Entorn 1980.

Reixa de porta amb disseny de volutes i la data – 1865 – al centre. Tarragona.

Destaca la forma semicircular, perquè la majoria són rectangulars. És de Tarragona i forma part del reportatge sobre aquestes reixes que Cabezas va fer el 1996 quan va observar que les remodelacions arquitectòniques i noves construccions provocaven la seva desaparició. El seu ús era el de donar llum i ventilació a l’entrada i escala de l’edifici i, en el seu moment, eren habituals. Fotògraf de la ciutat de Tarragona... Joaquim Cabezas ha viscut la major part de la seva vida a Tarragona i ha estat un cronista gràfic, de vegades irònic i de vegades sorprenent de la ciutat en totes les seves vessants del dia a dia. Els reportatges amb visions generals i de detall, amb enquadres inesperats, de la Chartreuse, de la Savinosa, de la Escola Saavedra,... proporcionen un reportatge riquíssim per al coneixement d’aquest patrimoni, molt d’ell ja desaparegut i que ens ajuden a fer-nos una idea del que hem perdut. El conegut carrer Compte. Tarragona, 2017Amb

els seus pilons pintats, en una fotografia que uneix document, dels pilons i d’una pintura mural immediata, amb una visió humorística de l’entorn urbà. 14

La Sabinosa. Tarragona, entorn 1980.

Detall d’un racó amb un camió abandonat. Visualment destaquen els colors i la disposició en diagonal que equilibra tota la composició. Documentalment, s’observa la qualitat del mur de pedra, les bigues de color verd que encara aguanten i la invasió de la vegetació. Una visió inusual de la imatge tradicional que tenim d’aquest sanatori a la vora del mar, des de fa anys abandonat. Ens fa recordar la seva activitat diària i l’època en que era un referent per a la ciutat.

Botiga d’escombres a la Baixada del Roser de Tarragona, entorn 2007

Amb el seu propietari i artesà a l’espera de clientela. Forma part d’un altre dels reportatges documentals de la vida de la ciutat i de les activitats i objectes d’altres èpoques. En aquest cas de botigues i comerços de Tarragona ara desapareguts.

Paviment del teatre Metropol de Tarragona, realitzat el 2005.

Teatre i interiorisme obra de l’arquitecte Jujol, el 1908. Forma part d’un reportatge sobre aquest edifici en els seus espais i detalls.

Fotògraf de la Tarragona que no veiem... Joaquim Cabezas en la seva vida diària no perdia aquesta capacitat d’observar, de sorprendre’s ell mateix i de captar, del nostre entorn, allò que ignorem, perquè sovint vivim sense “mirar” el que ens envolta. Fotografia que forma part de la sèrie “presoners de l’asfalt”. Tarragona entre 2008 i 2009.

Són objectes diversos enganxats al ferm pel pas dels cotxes i per la calor. En aquest cas es tracta d’un tub de pintura. En Joaquim comenta l’anècdota que, mentre observava un d’aquests objectes, inclinat sobre el paviment, un guàrdia urbà li va demanar què feia. Ell va comentar que analitzava la qualitat i conservació del paviment. Aquesta explicació va ser acceptada molt més fàcilment que si hagués dit que volia fotografiar l’asfalt! Fotografia d’un aparador del carrer Unió de Tarragona. 2015.

L’ombra converteix l’expositor de mitges en una sofisticada dama.

Grup de músics. Tarragona, Portal del Roser des de dalt de la muralla, entorn 2010.

Fotografia girada de cap a peus, com en Joaquim em va mostrar quan seleccionàvem les imatges que havien de formar part de l’exposició. Sembla que les ombres caminin, em va dir.

Mirades amunt.

L’estètica que ens envolta i que no veiem perquè no forma part del nostre camp de visió habitual. La seva obra ens fa descobrir aquests altres espais. Aquí, com els fanals, els remats dels edificis i els arbres es converteixen en una composició geomètrica, artística i bellíssima. 16

Fotògraf de la natura Dins aquesta activitat tan productiva d’observar l’entorn i deixar-ne constància, havia d’estar representada la natura. Les seves fotografies de flors i plantes, al natural o amb composicions més o menys complexes són nombrosíssimes. En les tres fotografies per a l’exposició, seleccionades, comprovem, però que altres assumptes dins aquest camp també van ser objecte de la seva atenció. El mar de plom.

Fotografia feta amb filtre blau i amb la composició en diagonal, subjacent, que utilitza sovint . La disposició de la persona i de la barca en contrast amb les onades horitzontals donen una gran impressió de moviment. Digital o didalera (Digitalis purpurea), Galícia, entorn 1998.

flor molt habitual al camp gallec, en tot el seu esplendor. Planta medicinal molt coneguda per la seva acció cardiotònica i diürètica, entre d’altres.

Cabellera. Tarragona, entorn 2015.

Fotografia de la base seca de les fulles al voltant del tronc d’una palmera canària (Phoenix canariensis), tan freqüent en els nostres parcs i entorns urbans i rurals, de manera que sembla una cabellera rosa. Feta passejant.

Fotògraf de la denúncia Part de la seva producció fotogràfica és la de la denúncia: d’injustícies, d’atemptats polítics, d’atemptats ecològics... Dins d’aquest grup està la sèrie fotogràfica dels grafittis murals amb missatge.

Fotografia d’un dels grafittis, pintures murals al carrer, Tarragona, 1985.

En contra de l’OTAN. De gran força visual amb el munt de calaveres i la simplicitat dels colors blanc negre i gris. El text fa un joc de paraules on es llegeixen dos missatges, “Per un futur no tan negre” i “N(o) OTAN. 17

Composició d’en Cabezas amb la participació del seu fill Roger. Riells del Fai, entorn 1980

Fotografia que denuncia la soledat i desesperació del drogoaddicte. Feta des de dalt per fer més evident la petitesa de la persona davant el seu destí.

Polígon Entrevies de Tarragona, l’any 1987

Fotografia dels bombers en acció en l’incendi provocat per l’atemptat d’ETA als dipòsits d’Empetrol (ara Repsol).

Riells del Fai, 1981

Peixos – barbs morts per la manca d’aigua i, potser, la contaminació.

De somnis, del missatge simbòlic... Hem escollit tres fotografies on les tècniques o el tractament posterior, o la pròpia imatge en sí no té per objectiu reproduir la realitat sinó emetre un missatge de bellesa irreal, de somni o de realitats paral·leles, de símbols... Regata nocturna.

Fotografia feta a velocitat lenta de manera que capta el moviment de tres vaixells que es converteixen en molts. Els contrastos entre la representació de la mobilitat dels vaixells il·luminats, el reflex de la lluna al mar i la negror del cel, generen una imatge una mica fantasmagòrica. Una fotografia que agradava molt al Joaquim Cabezas Adoració. Riells del Fai, entorn 1998.

Fotografia de la seva esposa Mari amb una túnica vermella davant un rocam del mateix color. La posició i el rerefons converteix l’escena en una imatge, un diria que “bíblica”.

La fugida del paradís. Tarragona, entorn 1985.

Fotografia composada de diverses imatges a la manera d’un collage. A la part inferior veiem una fotografia en B/N dels seus dos fills fugint d’un arbre amb una serp. La part central, de perímetre ondulat amb un fons en color tractat de manera que queda decolorat i uniforme, té com a figura central un retrat de la seva filla dormint amb el cos cobert de línies ondulades. A la part superior la nit amb la lluna plena. El somni en el mon real de la fugida del paradís? Tarragona, entorn 1985. 19

Artista de la construcció d’allò irreal, del que és i no és... Una fotografia de la sèrie VenusPlastik il·lustra aquesta línia de treball de creació. En aquesta sèrie, l’artista cerca, mitjançant complements, escenografies i composicions fotogràfiques, pretendre una realitat que els espectadors reconeixem com irreal. Maniquí. Tarragona, entorn 1989.

Veiem aquí la fotografia del bust d’una maniquí amb maquillatge i ulleres i il·luminació, a la que s’ha incorporat un fons geomètric, de manera que veiem una imatge sintètica, atemporal, d’una dona. Tècnicament, s’ha utilitzat el mètode denominat col·loquialment “bocadillo” i que consisteix en la sobreposició de negatius o positius. Artista de l’estètica. De lo bell i de lo tenebrós. Moltes de les fotografies d’en Cabezas cerquen l’estètica, la bellesa suau o l’impacte agressiu. Poden ser muntatges a partir d’altres fotografies a les quals incorpora elements diversos o fotografies d’un cúmul d’elements amb els quals aconsegueix l’objectiu buscat. Fantasia marina. Tarragona, 1981.

Fotografia d’un cap de llobarro per on treu la mà la seva esposa Mari. L’escena es completa amb altres peixos i mariscs adquirits al mercat a la manera d’un bodegó. En aquest cas l’efecte inesperat d’una mà humana ensangonada, que surt de la boca del peix, produeix un efecte de sorpresa anguniosa.

Papallones. Tarragona, 2015

Muntatge amb papallones sobre una fotografia d’anunci. Tècnicament consisteix en incorporar elements aliens, no fotogràfics sobre una fotografia. El resultat, en aquest cas, és una imatge “dolça”, “suau”.

Artista de la tècnica i del detall Amb un gran domini de les tècniques fotogràfiques, del disseny i de la precisió, Cabezas, en molts casos les utilitza per crear muntatges on la bellesa és el denominador comú. Cianotípies. Tarragona, 1986

Diverses fotografies fetes amb la tècnica de la cianotípia i posteriorment acolorides amb tinta xina. Aconseguir aquests colors requeria diverses capes de tinta xina a mà.

Artista de l’efectisme i de les textures Amb una gran curiositat per experimentar, manipula les imatges i utilitza superposicions, filtres i variacions en la il·luminació per aconseguir resultats molt interessants i estètics. .

Exòtic. Tarragona, entorn 1990

Fotografia de la seva filla Olga amb una segona fotografia superposada creant transparències i textures.

CRÈDITS Idea, disseny i comissariat de l’exposició Joaquim Cabezas. Viure la Fotografia Montserrat Caballero Bassedas, museòloga dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona Organització: Arxiu Històric de Tarragona Ha donat suport: Serveis Territorials de Cultura a Tarragona Lones, i part artística de l’exposició original: Pau López, artista Tipus de lletra: Font Centcelles: Gerard Sierra Disseny, textos del cartell i del full de sala: Montserrat Caballero, museòloga Documentación dels objetos exposats en l’exposició original del Fons Joaquim Cabezas: Isabel Companys, técnica del Archivo Histórico de Tarragona (objectes que no s’exposen en aquesta itinerància) Suport en el disseny de la documentació en general i la seva edició: Laia Lanceta, tècnica de l’Arxiu Històric de Tarragona Documentació de les fotografies exposades: Montserrat Caballero amb la col·laboració de Joaquim Cabezas i Isabel Companys Edició de les fotografies: Rubén Perdomo Estudio Perdomo Tel : 977 224 679 - (+34) 654329080 info@rubenperdomo.com http://rubenperdomo.com Carrer del Vidre, 6 / Tarragona, 43003 Agraïments: Al Joaquim Cabezas Rectoret, fotògraf i artista, per la seva col·laboració intensa, disponibilitat, generositat i ajut en tots els aspectes relatius al projecte expositiu, a les fotografies i als objectes que hi havien d’anar i a la informació que les acompanya. Ha estat un plaer conèixer-lo i aprendre i meravellar-se amb la seva obra i amb aquest món tan enriquidor que és la fotografia. Al Ricard Ibarra, director de l’Arxiu Històric de Tarragona, per la seva implicació, seguiment i impuls al llarg de tota la generació del projecte expositiu fins a la seva realització que a permès que hàgim pogut disposar d’una exposició de qualitat en les dates acordades, a pesar de les limitacions pressupostàries i de calendari. A la direcció i equip d’SCAN i, especialment al seu coordinador, Josep Rigol, per les facilitats donades. A tots els tècnics, artistes i professionals que han col·laborat, pel seu treball, la seva implicació i gran capacitat. Entre tots hem fet l’exposició! I un desig de futur: Que aquesta exposició obri la porta a gaudir de moltes més, que ens permetin conèixer l’amplitud i quantitat de patrimoni fotogràfic i de creació –ingent- que ens ha aportat l’obra i el treball d’en Joaquim Cabezas Rectoret Per a l’itinerància de l’exposició a l’Institut d’Estudis Vallencs: Agraïm la col·laboració de la direcció i del personal de la institució en la gestió d’aquesta itinerància i el seu interès, què ha permès que l’obra d’aquest fotògraf i artista, tan nostre, mort aquest mateix any 2019, continuï sent coneguda i comentada. Informació: Els documents de l’exposició es troben al web www.issuu.com/museusacciocultural3