Maginus
No sabem del cert si és una figura
històrica, és a dir, si va existir en realitat, o és una llegenda...
Diuen que va viure al segle III dC i que havia nascut a Tarragona, o a la Borgonya,
de família noble. Es fa ermità en una cova de les muntanyes de la Brufaganya.
El
governador de Tarragona, Daci, seguint les
ordres de persecució als cristians de l’emperador Domicià, li exigeix l’abjuració de la seva fe i ell s’hi nega.
A partir d’aquí hi ha un seguit d’episodis de persecució
acompanyats d’un seguit de miracles que finalitzen amb el seu assassinat. Se suposa
enterrat on va morir, a la Brufaganya. La tradició diu que és el lloc on ara s’aixeca el santuari, però les restes mai no es van trobar.
Miracles
Empresonat, cura la filla del seu perseguidor (Daci). Empresonat de nou, escapa mitjançant l’ajuda d’un àngel. Perseguit
i torturat pels soldats del
governador, quan tenen set els facilita aigua que fa brotar d’unes pedres de la Brufaganya, mitjançant cops del seu gaiato – aquesta aigua són les fonts on
neix el riu Gaià, que rep el seu nom d’aquesta eina.
La seva sang resultat de la tortura taca els pètals blancs d’unes roses que a partir d’aquell moment
tindran punts vermells. Finalment es decapitat i
esdevé, així, màrtir per la fe.
Relíquia
A principi del segle XIX, se li atribueix que no esclatés la bomba deixada pels francesos en la zona
de la fortificació per on ell va escapar, quan es retiraven
de
Tarragona
durant
la
Independència o Guerra del Francès.
guerra
de
El que es
considera la metxa de la bomba es venera
avui com una relíquia a l’església de Sant Magí de Tarragona.
Sant Magí
En la primera època de l’Església era la veu popular la que considerava santa a una persona. A partir del segle XIII
és el papa qui declara una persona santa després d’un procés de canonització. La canonització no santifica, reconeix. Per a ser
reconegut sant cal més d’un
miracle o el martiri, condicions que Sant Magí compleix.
Mitjançant la canonització es concedeix el
culte públic a la Església Catòlica, se li assigna un dia de festa i se li poden dedicar
esglésies i santuaris. Hi ha una solemne declaració papal que la persona contempla la visió de Déu i se li pot resar perquè intercedeixi davant Déu.
Característiques que l’identifiquen Home madur, barbut, amb túnica i descalç.
Atributs que acompanyen la seva representació Palma: el símbol que identifica la figura dels màrtirs.
Roses blanques espurnejades de vermell: en record de la sang produïda per les tortures dels seus botxins
Gaiato: eina dels pastors i símbol dels “pastors” d’homes. Ell ho és
com a guia i exemple de conducta
L’aigua: perquè és un dels seus dons en benefici dels homes.
Nimbe: herència del paganisme, era l’atribut del déu del sol i dels emperadors romans per representar la seva divinitat. El cristianisme el va adoptar per a Jesucrist i, des del segle IV, per a tots els sants.
Rosari: atribut posterior, del segle XVII, estar al càrrec del seu santuari
quan els dominics van
Virtuts que exemplifica
Caritat, guarició, oració, paciència
Iconografia o com se’l representa habitualment Amb túnica i un gaiato fent brollar una font d’aigua del terra. http://smagi.oasi.org