Guia del comprador

LA GUÍA

DEL COMPRADOR

Arriba l’hora de calçar-se els esquís i les botes, de sentir com la sola dels esquís llisca per la neu, de gaudir de l’entorn i notar com l’aire fred ens colpeja la cara. Un bon moment per canviar de material i estrenar nous esquís i noves botes.

Celes Piedrabuena. ISPO, Sasco, Fischer

Ja la tenim aquí! Per fi! Ja tenim una nova temporada en tombar de la cantonada i de ben segur que veient les novetats d’esquís i botes que us hem avançat a la revista us venen ganes d’estrenar nou material. De calçar-vos unes botes i uns esquís nous. Dir-vos d’entrada que això no és del tot necessari. Que si us ho podeu permetre millor. Estareu més contents i afegireu el vostre granet de sorra a la roda del negoci de l’esquí, però no sempre és possible. No passa res. Ara bé, gairebé podríem considerar com un pecat no començar la temporada amb els esquís i les botes sense passar pel taller, sobretot els primers. No és obligatori, però sí recomanable, sobretot si no hem tocat les nostres joguines en els darrers mesos. Tant en un cas com en un altre segur que quan us heu llegit les novetats d’esquís i botes que us hem avançat en aquests dos primer números de la temporada, articles en què hem fet servir conceptes com espàtula, cua, rocker, amplada de patí o radi de gir. Tot seguit us els expliquem per a una major comprensió. 1. Autoexamen: Encara que tinguem la cartera plena i ens comprem el model més car i el més avançat tecnològicament això no vol dir que esquiarem com els àngels. Hem de tenir present primer el nostre nivell, si en sabem molt o poc; de la nostra condició física, si som dels que només fem esport quan esquiem o bé si l’esquí és una part més de la nostra pràctica esportiva i quant de temps esquiarem; és a dir, si som dels que pugem tres caps de setmana al llarg de la temporada o anem cap de setmana sí cap de setmana també. De veritat, si féssim un estudi del nombre de jornades d’esquí ens emportaríem més d’una sorpresa.

2. On esquiarem: Hi ha esquís que cosmèticament són tan macos que ens roben el cor a la primera, però igual aquests esquís que ens tenen robat el cor no s’ajusten a l’ús que d’ells en farem. És evident que la tendència, el nombre més gros de models es troben en el vessant all mountain, tot terreny, el que ens dona una major polivalència i amplia el nostre ventall. Esquiar fora pista és el somni de tot esquiador, però, què volem dir per fora pista? Esquiar amb neu fins al genoll o fer petites incursions més enllà de la neu trepitjada. Cal anar a pams i saber ben bé on passarem la major part de les hores de les nostres jornades d’esquí.

SOM-HI!

3. Qüestió de diners: La lògica diu que a major pressupost millor esquí podem tenir als nostres peus. Sí i no. És evident que com més car sigui un esquí millors materials incorporarà, però això no vol dir que aquest esquí Premium sigui el que millor s’adapti a les nostres condici ons d’esquiador. De fet, pot ser tot el contrari, raó per la qual sempre és aconsellable anar a una botiga especialitzada, ser sincer i confiar en el teu venedor de confiança.

4. Lloguer de material. Com dèiem abans, pot ser que la teva voluntat sigui la de ser un gran esquiador, la d’anar un munt de cops a esquiar, però, sigui pel que sigui no hi vas tant com voldries. Aleshores, igual et planteges, necessito comprar-me uns esquís nous? Doncs igual no, una opció és llogar-los, bé sigui a una botiga especialitzada o bé a la mateixa estació. Avui dia, la majoria d’estacions i botigues disposen ja de bon material, dels models més avantatjats, raó per la qual el lloguer ve a ser una bona opció.

5. Testa el material. Com que la majoria de nosaltres no som provadors d’esquís, a l’hora de comprar-nos uns esquís o unes botes ens hem de guiar pel nostre nas, pels consells del venedor i pels consells o explicacions que us puguem donar els periodistes especialitzats. Però, són paraules i més paraules, no pas fets. El millor? Gairebé totes les marques duen a terme al llarg de la temporada un test de material a les principals estacions. Estigues atent als mitjans especialitzats, a les xarxes, a les botigues i assabenta’t de quan es duen a terme i a on. Els testos són 100% recomanables, ja que podrem provar un o els models que vulguem molta estona i a més comptar in situ amb els consells o les respostes del personal entès de la marca en qüestió. 6. Bota o esquí. Home, l’ideal seria que si pots estrenar tant unes botes com uns bons esquís, doncs millor que millor. Ara bé, si has de triar una de les dues opcions, per una qüestió de pressupost, per exemple, t’aconsellem que et decantis primer per la bota. Personalment opino que és la part més important. Tinguis el peu que tinguis, no t’espantis. Avui dia, ja tinguis un peu molt ample, ja tinguis un peu com una truita, amb molt de pont o amb alguna malformació pel que sigui, la majoria de botes del mercat es poden termoformar, tant els botins com les carcasses, el que fa que un cop dut a terme aquest procés la bota encaixi al peu com un guant a la mà.

7. La talla. Veritat que les vambes o sabates que portes cada dia són de la teva talla i no pas un número més gran o un de més petit? Doncs amb les botes d’esquí passa igual. No cal dir que una bota d’un número inferior al que ens toca serà un martiri i una més gran serà un patiment, ja que no agafarà bé el peu i aquest ens ballarà dins de la bota, el que obligarà a estrènyer-les en excés. La talla de la bota ha de ser la que toca ni més ni menys. Un consell, quan aneu a comprar una bota si porteu el mitjó amb què esquiareu, millor que millor, així la tria serà la més encertada possible.

8. Motlle. Que si una bota té aquest o aquell motlle, però, què volem dir? Quan parlem de motlle estret volem dir que el volum i la forma interior de la bota a la part davantera son estrets. El motlle, com la talla, ha de ser el correcte, ni massa estret ni massa ample. Ara bé, quan parlem de motlle estret parlarem d’una bota més orientada a la competició, en què prima la precisió per damunt de la comoditat, i viceversa.

PARTS DE L’ESQUÍ i GEOMETRIA DE L’ESQUÍ

Espàtula (1): És la part superior de l’esquí, la part davantera. D’un temps ençà la majoria d’espàtules dels esquís presenten un enlairament més o menys pronunciat, el que serà indicatiu d’una tendència més o menys rocker. Cua (2): És la part posterior de l’esquí i, com l’espàtula, pot tenir un enlairament més o menys pronunciat i més o menys progressiu, el que determinarà el comportament de l’esquí. A major enlairament tant de l’espàtula com la cua, major comportament all mountain o tot terreny.

2 4 1

3

Fixació (3): Ja fa anys que en la majoria d’esquís la fixació va incorporada en el moment de la compra, tot i que els models és habitual que els models de freestyle o freeski no la incorporin. En el primer cas, la que ve de sèrie ja ha de transmetre la suficient confiança i tranquillitat a l’usuari, tot i que després la podrem regular en funció de les nostres característiques físiques i tècniques; com sempre, mai està de més consultar a u venedor especialitzat. Amplada del patí (4): Per amplada de patí entenem l’amplada de l’esquí a la seva part central, és a dir, a sota de la fixació. Com més ampla sigui aquesta amplada, major serà la flotació de l’esquí. És a dir, millor serà el seu comportament fora pista i al revés, com més estret sigui, millor serà el seu comportament a la pista. Això en teoria, perquè després intervenen conceptes com el rocker que influeixen en el patí i que varien el seu comportament. Radi de gir: Tots els esquís tenen radi de gir, el qual indicarà la capacitat de girar de l’esquí. És a dir, com més petit sigui aquest radi, més tancat serà el radi del gir; és a dir, més propens a l’eslàlom serà un esquí. I al revés, com més gran sigui, més facilitat per traçat grans viratges tindrà. Però, com es mesura. El radi de gir és l’arc lateral de l’esquí, la seva corda, i ve determinat per la diferència d’amplada entre l’espàtula i la cua.

bé la llengüeta, sense pessigar-la o doblegar-la. Després, deixa-les en un lloc sec, en el que no faci molt de fred, si no vols que l’endemà quan te les vagis a calçar estiguin tant o més dures rígides que un paper de vidre

9. Índex de flexió. Surt a tots els catàlegs i a tota explicació de qualsevol bota que aparegui a les revistes o premsa especialitzada. Com indica el seu nom fa referència a la capacitat de flexió de la bota, a quina sigui la seva flexibilitat. Un índex que pot variar de més a menys. Com més alta sigui aquesta duresa, més premiarà la bota el rendiment i no pas la comoditat. Per exemple, una bota d’un índex de flexió de 90 vol dir que estem davant una bota que ofereix un bon equilibri entre la comoditat i la precisió. Per sota d’aquesta xifra es premiaria la comoditat i per sobre el rendiment, en detriment del confort.

10. Manteniment. Ja pots tenir els esquís i les botes més innovadores del mercat que si no les cuides com cal ni et duraran gaire ni et donaran el rendiment que després esperes d’elles. La sola dels esquís i els cantells es castiguen, tant si en fas un bon ús com si t’és igual ratllat la sola damunt les pedres. La norma diu que el millor seria dur els esquís un o dos cops al taller en el decurs de la temporada o, com a mínim, tractar-los amb estima: eixugar-los amb un drap de la humitat, protegir-los com cal tant en el trasllat com a casa i encarar-los quan toqui. Pensa que els cantells i les soles són la part dels esquís que estan en contacte amb la neu i les que garanteixen el correcte lliscament. I les botes també demanen manteniment. Com els esquís, les soles, la pontera i la talonera es desgasten amb el pas de les jornades d’esquís. Vigila, ja que després perdràs seguretat i precisió a l’hora d’esquiar i, un cop acabis la jornada d’esquí, ajusta la tanca de les botes, sense estrènyer-les massa, mirant de col.locar