Sortida del GMC a les mines de La Martorellense

Page 1

Sortida a les mines de “La Martorellense” Diumenge 19 d’ octubre de 2014

Organitzat pel Grup Mineralògic Català


El passat diumenge 19 ens vàrem aplegar 15 socis i 8 acompanyants per anar a visitar les antigues mines de galena de La Martorellense. A tres quarts de nou ja estàvem tots sota el pont de l´autopista, a la carretera de Gelida just a la sortida de Martorell. Després de passar llista, repartir els dossiers i d´una petita explicació sobre el context geogràfic i geològic, ens vàrem dirigir a peu cap a la nostra primera parada, el Socavón San Eusebio, l´antiga galeria que endinsant-se a la Serra de l´Ataix anava a buscar el filó que explotava el pou Rosanes situat a dalt la Serra. Pel camí i a peu de carretera ja férem la primera troballa, uns bonics rovellons que van collir els companys Bel i Castanera. Un cop arribats al lloc, que es troba a l´interior d´una propietat privada, ens ajuntarem amb el grupet d´espeleòlegs de Speleocorb que ens van fer de guies. Per tal de no molestar més de l´imprescindible als propietaris dels terrenys on es troba la boca del Socavón, vàrem optar per dividir-nos en dos grups. Mentre el primer grup, portat per Sergi Falguera, Carles Bel i Jordi Trujillo (Speleocorb), s´endinsaven al Socavón, la resta, guiats per mi mateix, Frederic Varela, ens dirigirem a la pedrera Tamariu, a poca distància del Socavón. Allà, després de barallar-nos una bona estona amb les bardisses i de la bona feina del company Prudenci Gatell i el seu fill, poguérem accedir a un dels fronts de l´antiga pedrera, avui totalment invadida per la vegetació, on recollirem algunes mostres de galena, eritrina (micros) i malaquita. Després d´una bona estona remenant la zona, ens dirigirem altra vegada cap a Can Pastallé, on trobarem ja el primer grup que just havia sortit del Socavón. Seguidament aquest primer grup es va dirigir a la pedrera Tamariu, mentre nosaltres ens preparàvem per entrar a la galeria, acompanyats pels companys de Speleocorb. La galeria és un llarg túnel ben recte, excavat a la roca i reforçat en alguns punts amb voltes de maó i amb algunes petites galeries laterals cegues. Es poden observar també cap a la zona final els buits que van deixar els treballs (“realces”) en buidar la galena del filó vertical. Les parets del Socavón mostren per trams les diverses coloracions dels òxids de ferro, dels sulfurs i les formacions de carbonat de calci. A la part final vàrem arribar a la zona on hi ha el pou que baixa fins a 50 metres a nivells inferiors i que es troben inundats fins al nivell de la boca d´aquest pou. Després de comentar una mica la història d´aquesta petita obra d´enginyeria de principis del segle XX i de recollir algunes mostres de galena i baritina massives, vàrem fer el recorregut de sortida per retrobarnos amb els companys que tornaven de la pedrera Tamariu. Tot comentant la jugada i veient que fet i fet ja era gairebé l´hora d´anar a dinar, vàrem decidir deixar la visita a les instal·lacions de la part alta de la Serra per a una propera ocasió i amb més temps, ja que el lloc bé ho mereix. Volem agrair als membres de Speleocorb i especialment a Jordi Trujillo i a Josep Manuel Victòria les gestions fetes per tal de fer possible la visita del GMC al Socavón San Eusebio, i al mateix Jordi Trujillo i a tots els seus companys per la seva valuosa companyia i extraordinària amabilitat, així com també a Sergi Falguera, per a la seva col·laboració en la sortida. Frederic Varela Balcells


"Briefing" abans de començar la sortida.

Tot esperant el permĂ­s per entrar a la propietat privada on es troba la boca del SocavĂłn San Eusebio.

Un dels grups preparant-se per entrar a la galeria.


Dins del Socavón, gairebé un quilòmetre de galeria rectilínia. El petit puntet lluminós al centre de l´imatge és la boca d´entrada de la galeria.

Dins del Socavón San Eusebio.

Formacions de carbonat càlcic tenyides parcialment per òxids de ferro.


Formacions de carbonat càlcic al sostre de la galeria.

Treballs per el mètode de "realce" per extreure la galena.

Canal de desguàs i més formacions de carbonat càlcic i òxids de ferro.


La galena, el mineral que s麓explotava.

Boca del pou dins el Socav贸n que condueix a les galeries Inferiors i que es troben inundades.

A la sortida, comentant la visita.


Camí cap a la pedrera Tamariu.

Pedrera Tamariu. Tall de la pedrera.

Uns quants que ens resistíem a marxar, acompanyats de Jordi Trujillo (segon per la dreta), al que agraïm juntament amb la resta de membres de Speleocorb la seva amabilitat i l´inestimable col·laboració en el bon desenvolupament de la sortida.


Organitzadors i guies: Frederic Varela i Sergi Falguera. Disseny i creació d’aquest document: Carles Bel. Fotografia: Agustí Asensi, Frederic Varela, Jordi Gil. Fotografia portada: Xavier Rodríguez. Redacció del text: Frederic Varela. Un especial agraïment a les persones que han col·laborat amb la seva presència a la sortida.

Organitzat pel Grup Mineralògic Català.


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.