Treball guanyador del 2n premi. Premi GMC 2016-2017. La fluorita, tot un món. by Grup Mineralògic Català

Agraïments Volem donar les gràcies a la nostra tutora del Treball de Recerca Laura Rebollal i als nostres pares, ja que sense ells aquest treball no hagués estat possible. També volem agrair al servei de microscòpia de la UAB per fer les preparacions per veure al microscopi petrogràfic i els professionals Doctora Alegret, Aida Cardús i M. Rosa Solanas Martínez per haver contestat les nostres preguntes. Agrair també als professors de l’institut que ens han ajudat a realitzar el treball i a tota la gent que ha respost la nostra enquesta.

*anar a l’annex 1 1

Índex de contingut

pàg.

1- Introducció 1.1- Introducció del treball……………………………………………. 3-4 1.2- Objectius……………………………………………………….…. 5 1.3- Hipòtesis………………………………………………………….. 5 1.4- Metodologia………………………………………………………. 5-6

2- Context teòric 2.1- Què és la fluorita …...………………………………......…………..7-8 2.2- Etimologia del nom “fluorita”…………………………...………….. 9 2.3- Història de la fluorita……………………………………….............9-10

2.4- Classificació i propietats de la fluorita………………………...……...10-13 2.4.1- Propietats escalars………………...………………………..….. 10 2.4.2- Propietats vectorials………………………………………….10 2.4.3- Propietats òptiques………………………………………….. 10-11 2.4.4- Altres propietats importants…………………………………. 11-12 2.4.5- Estructura cristal·lina de la fluorita…………………………….. 12-13

2.5- Usos de la fluorita.…………………………………………...….. 13-14

3- Context pràctic 3.1- Treball de camp a la Mina de St. Marçal…………………………...15-17 3.2- Observació de la fluorita al microscopi petrogràfic…………….…..17-23 3.3- Experiment de la fluorita i l’àcid fluorhídric………………………... 23-31 3.4- La fluorita i el fluor a la nostra vida quotidiana…………………......31-35 3.5- Enquesta sobre la fluorita i el fluor………………………………... 35-39

4- Síntesi final

5- Bibliografia i webgrafia

41-47

*anar a l’annex 1 2

Índex de figures: Imatges:

pàg.

Imatge 1: Fluorita……………………………………………………………….... 7 Imatge 2: Enrique Schwandhard……………………………………………….. 9 Imatge 3: Henry Moissan………………………………………………………...9 Imatge 4: Estructura cristal·lina de la fluorita…………………………………. 12 Imatge 5: Molècula d’àcid fluorhídric…………………………………………... 13 Imatge 6: Collaret de fluorita……………………………………………………. 13 Imatge 7: Microscopi petrogràfic……………………………………………….. 17 Imatge 8: Plantilla de l’enquesta………………………………………………...35 Conjunt d’imatges pròpies 1: Introducció……………………………………....3-4 Conjunt d’imatges pròpies 2: Treball de camp de la Mina de St. Marçal…..15-16 Conjunt d’imatges pròpies 3: Pràctica del microscopi petrogràfic…………..18-22 Conjunt d’imatges pròpies 4: Experiment de l’àcid fluorhídric……………….24-31

Gràfics: Gràfic 1: Escala de Mohs (propietats vectorials)...........................................10 Gràfic 2: Gràfic enquesta 1………………………………………………………37 Gràfic 3: Gràfic enquesta 2……………………………………………………... 37

Mapes: Mapa 1: Jaciments més importants de fluorita del món……………………... 7 Mapa 2: Jaciments més importants de fluorita d’Espanya…………………...8 Mapa 3: Jaciments de fluorita a Catalunya…………………………………….8 Taules de valors: Taula de valors 1: Composició fluorita segons impureses químiques……....11

Equacions: Equació 1: Equació química de la reacció de la fluorita amb l’àcid sulfúric.. 10 Equació 2: Grams de fluorita a ml. d’àcid sulfúric……………………………. 29

*anar a l’annex 1 3

1.1- Introducció: Primer de tot, cal destacar que aquest treball de recerca ha estat realitzat amb els majors esforços per part nostra però també, per part de la nostra tutora Laura Rebollal. Hem de dir que quan ens van proposar els temes de treballs de recerca ja teníem molt clar que triaríem un treball de ciències, perquè ens agraden molt i com que estem fent el batxillerat científic vam pensar d’aprofitar els nostres coneixements per a aplicar-los dins d’aquest treball. Convé destacar que, encara que aquest projecte tracti sobre un mineral i per tant la ciència principal tractada sigui la geologia, hem enfocat l’estudi des de molts altres punts de vista com la química o la sociologia. L’experiència de treball ha sigut molt bona

sobretot

durant

les

diferents

pràctiques experimentals i el treball de camp.

Dins

del

experimental

cal

referència

context fer

del

una

pràctica

treball especial

l’àcid

fluorhídric, experiment altament perillós que vam haver de consultar a enginyers químics abans de realitzar-lo, ja que no sabíem si el podíem fer dins del laboratori de l’institut. Amb molta precaució vam acabar fent aquest experiment gràcies a la confiança del professorat i les recomanacions dels químics professionals. L’experiment va ser tot un èxit i gran part d’aquest èxit ha estat gràcies a tot el coneixement de mecàniques de laboratori que hem anat adquirint durant la secundària i el primer any de batxillerat on molt bons professors ens han guiat. El treball de camp va ser també una molt bona experiència. Normalment els treballs de recerca es veuen com treballs només de recopilació d’informació documental però nosaltres vam anar a la muntanya a buscar

mineral

per

aconseguir

exemplars físics a fi d’estudiar-los després

*anar a l’annex 1 4

amb les eines del laboratori. Així doncs, el treball ha estat molt agradable de realitzar per les diverses parts que aquest conté. Com a conseqüència d’això, no s’ha fet gens monòton i hem pogut apropar-nos una mica més a la realitat que estàvem estudiant. Creiem també, que hem après molt sobre totes les matèries ja conegudes i també sobre matèries que no en sabíem tant, com per exemple el treball social on hem hagut de preguntar a diferents professionals per tal d’analitzar i comparar les seves respostes i també el procés de fer una enquesta, el recompte i l’anàlisi de resultats. Finalment, dir que el treball en la seva totalitat és una anàlisi rigorosa de les característiques, propietats, composició i utilitats de la fluorita, també l’experimentació de tot aquest contingut teòric i un estudi sociològic del coneixement de la població sobre aquest mineral.

*anar a l’annex 1 5

1.2- Objectius del treball 1- Estudiar on podem trobar el fluor en la nostra vida quotidiana, i investigar perquè hi és present. 2- Investigar si la fluorita és la principal font d’extracció del fluor que utilitzem. 3- Fer una enquesta a la població per saber el grau d’informació que té la societat sobre aquest mineral i el fluor. 4- Analitzar si el fluor extret de la fluorita és beneficiós per nosaltres o tot just al contrari, ens perjudica. 5- Anar a buscar la fluorita a una mina de Catalunya i estudiar les seves característiques i propietats. 6- Observar la fluorita amb el microscopi petrogràfic.

1.3- Hipòtesis 1- “Si s’extreu el fluor de la fluorita per a usos quotidians, llavors ens pot afectar negativament la salut si en fem un ús prolongat”. 2- “Si la fluorita està formada per fluor entre altres coses, llavors podem extreure l’ió fluor de la fluorita mitjançant reaccions químiques”.

1.4- Metodologia El nostre treball és un treball científic, i per realitzar-lo hem aplicat el mètode hipotètic-deductiu. El treball es pot dividir en

tres

parts

ben

diferenciades.

Primerament, hem fet recerca sobre les característiques i propietats del mineral, per tant, és la part teòrica. Per altra banda vam anar a buscar el mineral al Montseny, per més tard experimentar amb aquest i observar-lo amb diferents microscopis i augments per així arribar a veure la seva estructura. També ens vam proposar d’aconseguir l’ió fluor al laboratori a partir del mineral que havíem obtingut.

*anar a l’annex 1 6

Finalment, vam pensar que també podríem preguntar a la població què en sabia d’aquest mineral i els efectes del fluor sobre la salut, ja que amb els anys la geologia ha anat perdent prestigi social i la gent normalment té poc interès en aquesta branca de la ciència i per això vam realitzar una enquesta que constava de 10 preguntes fàcils de respondre per completar el nostre treball social juntament amb les entrevistes als professionals.

*anar a l’annex 1 7

2- Context teòric 2.1- Què és la fluorita: La fluorita és un mineral la fórmula química del qual és: CaF2, per tant sabem que està format per cristalls compostos empíricament amb una proporció d’un àtom de calci per cada dos de fluor. Aquest mineral el podem trobar en diferents parts del món en major o menor mesura. En són exemples: la Xina, USA, Mèxic, Alemanya, Regne Unit, Namíbia (que es troba al Sud d’Àfrica), Rússia i Espanya (Mapa 1). Cal dir que la composició (referint-nos al % en massa de fluor, calci i impureses que té el mineral) de fluorita és particular de cada lloc, ja que la podem trobar de diferents colors segons el lloc de la seva formació.

En el nostre país podem destacar les següents localitats amb les seves respectives comunitats autònomes on podem trobar més fluorita: Caravia i Ribadesella (Principat d’Astúries), Carranza (Viscaia), Irún i Villabona (Guipúscoa) del País Basc; Pics d’Europa i voltants de Castella i Lleó, Cantàbria i Principat d’Astúries; Contraviesa, Lújar

i Alnújara

(Granada) d’Andalusia; Volcà de Tejeda (Gran

Canària) de les Illes Canàries; Sallent de Gállego (Osca) d’Aragó; Colmenar del

*anar a l’annex 1 8

Arroyo a la Comunitat de Madrid; La Bodera (Guadalajara) de Castella-La Manxa (Mapa 2) i Catalunya (llocs específics en el mapa 3).

Dins de Catalunya, cal destacar les mines que estan situades en els següents llocs: Parc Natural del Montseny (Vallès Oriental, Selva i Osona), Sant Cugat (Vallès Occidental), Anglès (Selva), Ulldemolins (Priorat). (Mapa 3)

*anar a l’annex 1 9

2.2- Etimologia del nom “fluorita”: El nom “fluorita” deriva del llatí de la paraula “fluo” que significa “corrent d’aigua”. La paraula “fluo” en la seva forma verbal és “fluor” que significa “fluir”.

2.3- Història de la fluorita No sabem ni qui ni quan es va descobrir la fluorita perquè no està documentat, creiem que en el moment del descobriment no existia la idea de la transparència en la investigació, és a dir, no importava qui descobria el mineral, sinó només el descobriment d’aquest. La fluorita va ser utilitzada de manera accidental pel vidrier alemany Enrique Schwandhard quan va sotmetre aquest mineral a diferents àcids. Com a resultat va aparèixer un vapor que va dissoldre el vidre de les seves lents. L’any 1780 Carlos Guillermo Sebeéle va anomenar

aquest

gas

“taladra-vidres”

posteriorment àcid fluorhídric (HF). En conseqüència de treballar amb aquest àcid, Sebeéle va morir als quaranta-quatre anys. Més tard, Davy i el físic francès Ampere van descobrir que aquest àcid contenia l’element Fluor. Davy va voler anar més lluny, i aquesta ambició va fer que ell perdés la vida als cinquanta anys quan va intentar aconseguir Fluor pur a partir de la fluorita. L’any 1830 dos germans anglesos anomenats Tomás y Jorge Knox van intentar d’alguna manera fer que el clor de l’àcid clorhídric mitjançant una reacció de desplaçament reaccionés amb el mercuri del fluorur de mercuri, deixant així el fluor lliure. Però van fracassar amb aquest experiment i fins i tot es van intoxicar a causa de l’àcid clorhídric. No va ser fins a l’any 1886 quan Henry Moissan va aconseguir aïllar el fluor en forma de gas de color groguenc verdós, gràcies a l’estudi previ que va fer sobre els experiments no factibles dels altres químics. El seu *anar a l’annex 1 10

experiment va ser un èxit gràcies a *l’electròlisi que va fer mitjançant una solució de fluor hidrat de potassi i àcid fluorhídric *anhidro. Va aconseguir àcid fluorhídric a partir de la fluorita mitjançant la següent equació química: CaF2 + H2SO4 -----> CaSO4 + 2HF

2.4- Classificació i propietats de la fluorita Grup de minerals: Halurs (Annex 2: explicació d’altres grups de minerals) Els halurs són combinacions de metalls amb elements halògens com el fluor o el clor, a vegades amb incorporació d’aigua. Tenen una densitat baixa i són *hidrosolubles. A part de la fluorita (CaF2) podem esmentar altres exemples com la sal o halita (NaCl) o la silvina (KCl). 2.4.1- *Propietats escalars: *Hàbit: La fluorita cristal·litza en forma cúbica però de vegades la podem trobar en forma de dodecaedres, hexaoctaedres o tetrahexaedres. Aquesta cristal·lització li dóna un hàbit massiu, compacte, terrós, globular o botrioïdal. Densitat: La densitat de la fluorita és 3,18 g/cm3. Punt de fusió: El punt de fusió de la fluorita és 1360 ºC 2.4.2- *Propietats vectorials: Duresa: La duresa d’aquest mineral és de 4 segons l’escala de Mohs, que vol dir que es pot ratllar amb un ganivet d’acer. *Tenacitat: La fluorita és un mineral fràgil. *Fractura: La fractura de la fluorita és estellada i subconcoïdal. *Exfoliació: Octaèdrica perfecte en (111) o cúbica en (100)

2.4.3- Propietats òptiques: Color: Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre. Cal dir que el color ve donat per les impureses químiques presents a cada exemplar de mineral.

*anar a l’annex 1 11

Ratlla: Blanca. *Lluïssor: La seva lluïssor és vítria, és a dir que té la intensitat de reflexió de la llum semblant al vidre. *Birefringència: Pot presentar birefringència dèbil en alguns cristalls purs. Fluorescència: La fluorita sota llum ultraviolada presenta fluorescència blava i violeta. La fluorita és termoluminescent quan s’escalfa. Cal dir que el terme fluorescència es va descobrir per primer cop en la fluorita.

2.4.4- Altres propietats importants Propietats magnètiques: La fluorita no és magnètica. Propietats elèctriques: La fluorita no condueix l’electricitat en estat sòlid, ja que és una xarxa iònica, només condueix l’electricitat fosa o dissolta en aigua. Propietats químiques: Fórmula : CaF2 Elements químics: Calci (Ca), Fluor (F) Composició química: F: 48,67%, Ca: 51,33% (fluorita pura: no conté altres elements químics) La fluorita natural conté impureses descrites al següent punt: Impureses en el mineral natural: la fluorita natural pot tenir impureses com l’itri (Y), el cesi (Cs), el sodi (Na), el silici (Si), l’alumini (Al), el ferro (Fe), el magnesi (Mg), l’europi (Eu), el samari (Sm), l’oxigen (O), el clor (Cl), l’estronci (Sr) i matèria orgànica.

*anar a l’annex 1 12

Solubilitat: la fluorita és totalment soluble en àcid sulfúric (H2SO4) i lleugerament soluble en àcid clorhídric (HCl). És molt poc soluble en aigua.

Ambient de formació: La fluorita sol aparèixer en roques ortomagmàtiques o plutòniques, però es pot trobar més fàcilment en jaciments hidrotermals que estiguin en contacte amb roques carbonatades. Es pot trobar també, però més rarament, en roques sedimentàries.

2.4.5- Estructura cristal·lina de la fluorita L’estructura cristal·lina és la distribució espacial dels elements que formen un cristall (àtoms o molècules) constituint en conjunt un edifici amb una energia lliure molt petita. Les substàncies adopten, en cristal·litzar, l’estructura més estable. En general, l’estructura d’una determinada substància depèn de la tendència dels àtoms a formar una estructura que ompli de la millor manera possible l’espai. La simetria de l’estructura tendeix a ésser la més elevada possible. Els tipus d’estructures que es pot obtenir poden ser: empaquetats, de coordinació, de cadenes, estratificades, tridimensionals, moleculars, etc.

Organització iònica de la fluorita: L’estructura cristal·lina de la fluorita és formada per enllaços iònics entre *cations de Ca2+ i *anions F-. Per cada *cel·la cristal·lina trobem quatre cations de calci que es troben envoltats per vuit anions de fluor als vèrtexs del cub. Els cations de calci ocupen l’estructura compacta cúbica (a l’interior) mentre que els anions de fluor ocupen les posicions tetraèdriques (a l’exterior). Hi ha el doble d’anions de fluor que de cations de calci per l’estequiometria del compost. Per cada ió Ca2+ hi ha d’haver dos ions de F- per equilibrar la càrrega del compost per això la fórmula de la fluorita és: CaF2.

*anar a l’annex 1 13

El fluor dins de l’estructura cristal·lina de la fluorita Els enllaços iònics són la unió d’un catió amb un anió, en el cas de la fluorita s’uneixen el calci i el fluor. El fluor és l’element més *electronegatiu de la taula periòdica amb un valor de 3,98, cosa que permet un enllaç molt estable amb qualsevol catió.

2.5 Usos de la fluorita. Usos industrials: La fluorita antigament s’utilitzava ja en àmbits de la metal·lúrgia com a fundent durant el procés de fosa del ferro, el mineral feia disminuir la viscositat de l’escòria que deixa el procés de fosa del ferro i així es podia retirar més

fàcilment.

Aquesta

tècnica

encara

s’utilitza a l’actualitat. Actualment però la major part de la fluorita que s’utilitza a la indústria és emprada per aconseguir àcid fluorhídric (HF). L’àcid fluorhídric s’utilitza en química orgànica per aconseguir compostos orgànics fluorats, també s’utilitza per obtenir criolita (Na3AlF6) artificial que es fa servir per obtenir alumini (Al). Aquest àcid també s’utilitza per obtenir hexaflorur d’urani (UF6) per la indústria nuclear. També s’utilitza també per corroir el vidre i poder-lo moldejar. La fluorita s’utilitza en la indústria del ciment, ja que redueix

l’energia

tèrmica

que

s’ha d’utilitzar i

augmenta un 15% la resistència de compressió d’aquest producte. El mineral també s’utilitza com a recobriment de refrigeradors d’indústries, cases i automòbils.

*anar a l’annex 1 14

Usos quotidians: En un context allunyat de la ciència, molta gent utilitza la fluorita per trobar-se a un mateix buscant la pau interior. Molts espiritualistes diuen que és un mineral deixat a la Terra per un ésser superior. També s’utilitza per a dolors cerebrals i neurosis, ja que es creu que el mineral té una connexió amb el sistema neuronal (s’utilitza com a remei espiritual, no medicinal). La fluorita és molt apreciada pels col·leccionistes. De tant en tant els buscadors de tresors exposen els seus millors exemplars de fluorita (que han trobat buscant en mines abandonades) en exposicions on els aficionats a la mineralogia poden comprar les millors peces d’aquest mineral per un preu variable d’entre pocs euros fins a més de 10000 €. També és una apreciada peça de joieria. Tot aquest conjunt d’usos confirmen el nostre objectiu de recerca 2, perquè la fluorita és la major font d’extracció de fluor que els humans podem aprofitar.

Usos que es va fer de la fluorita en el passat Era un mineral que es venia enganyant al comprador pel fet que formava cristalls de colors molt bonics i es podia arribar a confondre amb altres minerals, per aquest fet, la fluorita era coneguda com la falsa ametista o falsa maragda. Durant el segle XVII alguns vidriers alemanys empraven la fluorita per gravar vidre, però s'anaven passant el secret de com fer-ho uns als altres i no sabem qui va ser el primer en aconseguir-ho. Els primers esments científics d'aquesta reacció són de mitjans del segle XVIII, però es fa evident que el procés es coneixia des de bastant més abans.

*anar a l’annex 1 15

3- Context pràctic 3.1- Treball de camp a la Mina de St. Marçal: Diari de camp: Situació: Les Mines de St. Marçal (Annex 3.1: història de les mines) estan localitzades a Catalunya, a la província de Barcelona i precisament a la comarca d’Osona quasi al límit amb les comarques de la Selva i el Vallès Oriental. Formen part del terme municipal de Viladrau i estan al límit del Parc Natural del Montseny. Les coordenades de la mina són 41°48'29.6"N 2°24'29.7"E i està situada entre els 1300 i 1400 metres d’altitud a l’est del cim del Matagalls.

Diari: El dissabte 30 de juliol ens vam trobar per anar a buscar la mostra de fluorita necessària pel procés experimental (objectiu 5). Ens va acompanyar el senyor Patrici Batalla, el qual es va oferir a portar-nos en cotxe (Annex 3.2: accés al lloc amb cotxe). En arribar al Coll de St. Marçal del Montseny, vam esmorzar i seguidament ens dirigirem cap al lloc on havíem de començar a caminar. Vam ascendir fins a les mines de Sant Marçal seguint el camí d’accés que es troba al Km 5,5 de la carretera GIV-5201. El camí d’accés a les mines s’ha de fer a peu, és de sorra i té una dificultat moderada (Annex 3.3: història geològica de la zona de les mines de St. Marçal). La caminada té una durada aproximada de 30 minuts i el punt d’arribada és l’entrada número 1 de la mina. Seguidament, amb el material necessari, el qual constava d’un casc, un frontal, una pala, un rasclet i un martell, vam començar a buscar el mineral. Els llocs de recerca eren principalment dos: el primer era dins de la mina i el segon era el terregall que hi havia just davant de l’entrada (Annex 3.6: el

*anar a l’annex 1 16

filó de fluorita). Cal fer l’observació que la mina era una mica estreta, de poca altura (poc més d’un metre en algunes parts) i també hi havia un corrent d’aire molt fred, per això vam preferir no endinsar-nos massa per tal de no posar-nos en perill. En aquesta parada vam aconseguir diverses mostres de fluorita, fins i tot una de cristal·litzada (objectiu 5). Més tard, vam continuar la nostra ascensió pel mateix camí fins a l’entrada número 2. En arribar (aproximadament 10 minuts a peu), ens vam adonar que era impossible accedir a dins la mina, perquè la porta estava tancada i no es podia obrir. Tot i així, vam agafar algunes mostres més de fluorita del terregall. Finalment vam continuar cap a l’entrada número 3 de la mina. Al mig del recorregut ens vam trobar el camí tancat i hi havia un senyal de prohibit el pas, per tant vam decidir de no continuar la nostra ascensió. Per tal d’aconseguir més mostres de

fluorita

vam

baixar

fins

l’entrada número 1 de la mina. Allí en vam obtenir unes quantes més, i després vam començar el descens fins al cotxe. Per tornar seguírem la mateixa ruta fins a arribar a Terrassa. (Annex 3.4 i 3.5: mapes topogràfic i geològic).

Conclusió final de la sortida: Després del treball de camp a les mines de St. Marçal del Montseny, vam obtenir un total de 20 mostres de fluorita que anirien destinades a l’experimentació, a l’observació amb el microscopi petrogràfic i com a mostres a guardar per completar el treball. A part de passar una bona estona cal dir que hem acomplert l’objectiu 5 del treball de recerca i la sortida ha estat un total èxit. Per tal d’entendre la formació *anar a l’annex 1 17

de la fluorita al Montseny cal fer referència a la totalitat de l’annex 3, allí hem explicat detalladament la història geològica del lloc i hem elaborat mapes que la complementen. És molt important conèixer el lloc on s’ha de treballar per saber si veritablement allí es troba el mineral que es busca. Una altre factor que no cal descuidar també és la seguretat. S’ha de conèixer el terreny a la perfecció, sobretot si és un territori que ha sigut manipulat per a extreure recursos minerals, perquè hi podria haver dolines o forats perillosos. Per a finalitzar la conclusió d’aquest treball de camp hem volgut realitzar un tall geològic de la zona que hem estudiat per fer una síntesi de tots els coneixements cartogràfics i geològics que hem estudiat des de casa i estant allí presencialment. (Annex 3.7: Tall geològic). En el tall geològic podem observar el perfil topogràfic amb els diferents materials que es troben dins del terreny. Cal dir que el contacte entre fil·lites i granodiorites és irregular, ja que es tracta de roques metamòrfiques de contacte i magmàtiques per tant no formen estrats. L’escala del perfil és 1:1417 amb una equidistància de 25 metres (càlculs adjunts a la figura).

3.2- Observació de la fluorita al microscopi petrogràfic i a la lupa binocular Objectiu de l’observació L’objectiu de l’observació de la fluorita al microscopi petrogràfic i a la lupa binocular és estudiar l’estructura cristal·lina d’aquest mineral utilitzant diversos augments en ambdós aparells.

El microscopi petrogràfic i la lupa binocular Microscopi petrogràfic: El microscopi petrogràfic o microscopi de llum polaritzada és un tipus de microscopi òptic al qual se li ha afegit dos polaritzadors (un a l’objectiu i l’altre al condensador). El conjunt dels dos polaritzadors consta de dos cristalls de Nicol fets de calcita d’exfoliació romboèdrica tallada diagonalment per un angle de 68o. El que fa aquest cristall és dividir en dos la llum *anar a l’annex 1 18

sense polaritzar que entra per una de les cares del prisma a causa de la birefringència de la calcita. Les dues divisions de llum ja seran dos feixos de llum polaritzada. El primer d’aquests dos feixos de llum en diem ordinari i aquest a causa del major índex de refracció que té, sortirà més desviat cap a un angle lateral per l’exfoliació de la calcita, en canvi l’altre feix de llum que en diem extraordinari té un índex de refracció menor i no és reflectit cap a un angle diferent, sinó que travessa el cristall sense variar el seu angle de direcció i surt per l’altra banda en forma de llum polaritzada. Els dos polaritzadors del microscopi petrogràfic han de tenir els seus plans de polarització orientats perpendicularment un cap a l’altre. La resta del microscopi funciona com un microscopi òptic normal amb lents d’augment de vidre i amb una font de llum per il·luminar la mostra. Aquest tipus de microscopi porta tres conjunts de lents en total: les primeres són les lents del condensador, que reben i ajunten el feix de llum, generat per la font de llum, directament cap a la preparació. Un cop travessada la preparació, les lents de l’objectiu i les lents de l’ocular augmenten la imatge que reben de la font de llum i aquesta imatge augmentada és la que veiem per l’ocular. El microscopi òptic no pot mostrar elements inferiors de 0,2 µm i el seu límit és 1500 augments. En el nostre cas hem utilitzat un microscopi òptic que permetia augments de 40, 100 i 400.

Lupa binocular: La lupa binocular a diferència del microscopi òptic normal, utilitza dos oculars amb el propòsit d’oferir angles de visió diferents als ulls esquerre i dret, cosa que fa que es produeixi una visualització en tres dimensions de l’objecte que s’està observant. De lupes binoculars n’hi ha de dos tipus, la composta i la simple: la composta requereix una preparació prèvia de la mostra i acostuma a fer-se servir *anar a l’annex 1 19

a laboratoris professionals per estudiar mostres líquides o sòlides amb una gran precisió, en canvi el simple s’utilitza per estudiar superfícies de sòlids deixant la possibilitat a l’observador d’anar movent la mostra per veure diferents punts de vista d’aquesta. En el fons la lupa binocular simple és una lupa normal millorada encara que disposa de font de llum i condensador. En el nostre cas hem utilitzat una lupa binocular simple amb una capacitat d’augments d’entre 20 i 40.

Observació de la fluorita: Primer de tot, cal destacar que per a realitzar

aquesta

pràctica

vam

facilitar dues mostres de fluorita al servei de la microscòpia/petrografia de la UAB que ens va atendre i va preparar la làmina fina del mineral per poder veure-la al microscopi.

Observacions amb la lupa binocular: La primera mostra que vam observar va ser amb la lupa binocular amb els dos augments possibles. A diferència del microscopi petrogràfic aquí podem veure la mostra amb el color real i podem observar fins i tot la lluïssor vítria i també les cares dels prismes de fluorita.

Augments: x20 Quan observem la mostra amb l’objectiu de 20 augments podem veure els cristalls de fluorita una mica més de prop que a simple vista i podem apreciar la lluïssor vítria d’aquest mineral. A la imatge podem veure que a la part superior i al centre hi ha un color més groguenc mentre que a la part inferior hi ha un color més blanc. La part groga serien els cristalls de fluorita sencers *anar a l’annex 1 20

que no han sigut alterats durant el procés de preparació de la mostra, en canvi els cristalls de color blanc són cristalls que han sigut tallats per la meitat durant aquest procés i que per tant han perdut la forma del cristall gran i han quedat com a microcristalls. Una altra cosa a destacar és la taca negra que hi ha a dalt a la dreta. Aquesta taca és una impuresa del mineral i seria una part de la roca encaixant del filó d’on vam extreure el mineral. Encara que aquesta impuresa no sigui fluorita, és important, perquè ens recorda l’origen d’aquest mineral dins de formacions plutòniques i metamòrfiques de contacte d’on es desprenen fluids salins que acaben per formar-lo al costat de la roca encaixant.

Augments: x40 Observant la mostra amb els 40 augments, podem veure més bé el que hem dit de l’observació dels 20 augments. Aquí podem distingir a la part superior els cristalls petits que han sigut alterats durant el procés de preparació i a la part inferior la superfície d’un prisma que no ha sigut alterat i que queda llis. Amb aquest nombre d’augments es

pot

apreciar

millor

distribució

d’aquests prismes cúbics de la fluorita, ja que aquests es formen un dins de l’altre fent un sistema de cubs dins de cubs. A la part central de la imatge podem observar un vèrtex d’un d’aquests cubs que surt per entremig dels microcristalls que han sigut alterats. A sota d’aquest vèrtex hi ha la cara de l’altre prisma que hem anomenat abans però cal destacar que les dues coses no són del mateix cub sinó que són de cubs diferents que estan fusionats un dins de l’altre.

Observacions amb el microscopi petrogràfic: A diferència de la lupa binocular, el microscopi petrogràfic ens mostra les imatges amb el color corresponent al de la llum polaritzada que no és el real però que ens ajuda a distingir les espècies de minerals i impureses que hi ha dins d’una mostra. *anar a l’annex 1 21

En aquest cas la mostra és una làmina fina de pocs nanòmetres, cosa que no permet veure-la en 3D. Si s’observa la mostra amb llum no polaritzada, es veu en blanc i negre i només es poden distingir els límits dels prismes de fluorita cosa que pot ajudar però es perden detalls com en el cas de les impureses.

Augments: x40 Amb els 40 augments ja es poden distingir moltes coses com per exemple les dues zones clarament visibles: la zona grisa i la zona blanca amb trossos de color blau i groc. La zona grisa seria la zona totalment composta per fluorita, en canvi la zona blanca amb colors seria la zona on hi ha impureses d’altres minerals. Per poder veure aquests detalls més profundament ja hem d’utilitzar objectius que permetin més augments, ja que amb 40 augments encara es veu molt petit tot.

Augments: x100 Amb els 100 augments ja podem apreciar els prismes de fluorita (en gris) que formen aquests cubs tan vistosos i que es travessen uns als altres. A la part inferior de la imatge, podem apreciar també aquestes impureses de color groc, blau i lila.

*anar a l’annex 1 22

Aquestes impureses són elements com el sodi, potassi o el magnesi entre d’altres que són els que donen el color a la mostra que en el nostre cas era de color groguenc. Si mirem la segona foto, podem veure que és diferent, perquè la llum no està polaritzada. Podem distingir clarament els límits de cada cub i el sistema interior del mineral.

Augments: x400 Amb els 400 augments ja podem veure l’estructura profunda del mineral, tot i que costa una mica distingir els detalls de la foto. Podem

veure

petits

cristalls

sobre

els

prismes més grans, possiblement aquests cristalls van ser els últims a formar-se i si el procés de formació hagués estat més llarg, potser haurien crescut més però es van quedar petits perquè no van tenir temps de formar-se. També es poden distingir les impureses però no tan bé com amb 100 augments.

Conclusions de l’observació: En conclusió, podem dir que l’observació de la fluorita a la lupa binocular i al microscopi petrogràfic ha sigut tot un èxit. Hem pogut observar moltes de les característiques que hem estudiat en el context teòric, cosa que també demostra que tota la informació recopilada i que té relació amb aquesta pràctica és certa. Una altra cosa a destacar és que hem pogut observar el mineral que hem estat estudiant molt detalladament i amb molta precisió, cosa que ens ha ajudat a completar el nostre estudi. Hem pogut veure que la fluorita microscòpicament continua tenint la mateixa organització cúbica que podem observar a simple vista i fins i tot, hi podem veure rastres de la seva formació i amb això entendre millor el seu ambient de formació. A diferència de mirar el mineral superficialment, amb el microscopi hem *anar a l’annex 1 23

pogut veure detalls com les impureses químiques (els colors groc, blau i lila de les fotos del microscopi de llum polaritzada) que en el fons són aquestes les que donen el color groc de la mostra. Amb tot això, podem deduir també, que per tant, per cada tipus diferent de fluorita hi haurà impureses diferents que es podran apreciar també amb el microscopi petrogràfic. Amb aquesta pràctica hem pogut, a part de poder observar el mineral, aprendre el funcionament del microscopi petrogràfic, les diferències d’aquest amb el microscopi òptic i el funcionament de la lupa binocular. Finalment, dir que amb aquesta pràctica hem pogut realitzar el nostre objectiu 6 amb èxit.

3.3 Experimentació fluorita Obtenció del fluor Seguint la nostra segona hipòtesi del treball “Si la fluorita està formada per fluor entre altres coses, llavors podem extreure l’ió fluor de la fluorita mitjançant reaccions químiques”, en aquest experiment ens disposem a aïllar el fluor de qualsevol altre element químic, cosa que no és gens fàcil perquè el fluor, com hem mencionat abans, és un element molt reactiu i electronegatiu, cosa que provoca un imminent enllaç molt fort quan troba un element compatible al seu entorn. Durant el procés de recerca, vam trobar dos processos que vam veure factibles per aprovar la nostra hipòtesi. La primera part de l’experiment és la mateixa per a qualsevol dels camins a seguir: aconseguir àcid fluorhídric (que aconseguim mesclant la fluorita amb àcid sulfúric (la reacció i les dades queden plasmades a l’informe de l’experiment)). A partir d’aquí teníem dues possibilitats: aconseguir el gas fluor (F2) a partir de la *electròlisi de l’àcid fluorhídric (HF) i fluorur de potassi (KF), opció que vam haver de descartar pel gran risc d’explosió al qual ens exposàvem. Per assegurar-nos que no era factible vam preguntar a químics i enginyers químics per tenir una opinió dels professionals (Annex 5.5: Email Tània) que també ens van recomanar de no fer-ho. A partir d’aquí, vam decidir fer la segona opció que està explicada a l’informe i que tracta sobre com aconseguir l’ió fluor a partir de l’àcid fluorhídric aplicant la teoria d’àcid per Arrhenius.

*anar a l’annex 1 24

Objectiu de l’experimentació Obtenció de l’ió fluor a partir de la fluorita aplicant reaccions químiques i la teoria d’àcid segons Arrhenius.

Fonament teòric Per poder realitzar aquest experiment hem tornat a repassar temes de química de 1r de batxillerat relacionats amb la química de les reaccions inorgàniques i els àcids, també hem hagut de buscar informació de seguretat per poder treballar amb compostos amb els quals s’ha d’anar amb compte com l’àcid fluorhídric. Dins d’aquests apartats hem de destacar els següents punts, perquè són de gran importància a l’hora de posar els coneixements en pràctica i els explicarem profundament a l’annex (Annex 4: fonament teòric de l’experiment amb la fluorita): -

Els criteris energètics de les reaccions exotèrmiques i endotèrmiques.

Els criteris cinètics de les reaccions químiques.

Definició d’àcid segons Arrhenius.

Ió hidroni.

Reacció de doble desplaçament.

Plantilla

dades

propietats

dels

compostos

utilitzats

durant

l’experimentació. -

Informació de seguretat sobre l’àcid fluorhídric (HF).

Material Per portar a terme aquesta experimentació necessitem: -

*Campana de gasos

Recipient de polietilè o polipropilè (x2)

Fluorita en pols (CaF2)

Àcid sulfúric 1M (H2SO4)

Aigua destil·lada (H2O)

Pipeta (amb pera o *pipetajador)

Vas de precipitats

Balança digital

*anar a l’annex 1 25

Espàtula

Pinces per a vasos de precipitats

Etiqueta per marcar el contingut de cada recipient

Material de protecció (Ulleres, mascara

gas,

bata

laboratori, guants) -

Morter metàl·lic

Comptagotes

*Paper indicador universal del pH

Fogonet

Embut

Boli “bic” (Només el plàstic de fora)

Mètode: Aquests són els passos a seguir durant l’experimentació al laboratori: 1r pas: aconseguir fluorita (CaF2) i triturar-la a trossets petits (pols blanca). 2n pas: pesar la quantitat de fluorita que hem aconseguit a la balança digital. 3r pas: calcular la quantitat d’àcid sulfúric necessària per poder mesclar amb la fluorita. 4t pas: deixar la fluorita dins d’un recipient de *polipropilè. S’ha de preparar 2 proves perquè tenim 2 àcids sulfúrics de diferent concentració. Dins d’aquest pas també s’ha de calcular el pH dels dos àcids sulfúrics. 5è pas: a la campana de gasos i amb la seguretat necessària posar gota a gota l’àcid sulfúric sobre la fluorita que es troba al recipient. S’ha de vigilar de no provocar esquitxos. Dins d’aquest pas s’ha de calcular el pH de les dues proves d’àcid fluorhídric. 6è pas: un cop s’hagi format l’àcid fluorhídric, preparar un vas de precipitats amb aigua destil·lada. 7è pas: amb una pipeta deixar gota a gota l’aigua sobre l’àcid fluorhídric. La pipeta mai s’haurà de col·locar directament sobre el recipient on hi hagi l’àcid fluorhídric sinó que s’haurà de col·locar inclinada i només la punta podrà estar sobre la vora del *anar a l’annex 1 26

recipient. Un cop s’hagi dissolt l’aigua, s’ha de tornar a calcular el pH de les dues dissolucions d’àcid fluorhídric. 8è pas: retirar la pipeta un cop s’hagi abocat l’aigua destil·lada. En cas que s’observi cap canvi, posar en pràctica el pla B. 9è pas: observar la reacció i prendre apunts. 10è pas: un cop acabat l’experiment abocar l’àcid fluorhídric amb compte al contenidor de seguretat on hagi d’anar. 11è pas: un cop abocat l’àcid fluorhídric s’ha de mirar el precipitat que ha quedat sota el recipient de polipropilè i determinar si és guix. 12è pas: Rentar la resta del material i mirar que no quedi rastre de substàncies nocives. 13è pas: valoració i conclusió.

Pla B: preparar un vas de precipitats amb aigua destil·lada i posar-ho en un bec de butà. Escalfar l’aigua fins a 30ºC i tirar-la amb la pipeta sobre la mescla d’àcid fluorhídric.

Procediment

Procediment previ

Experiment

Dia

20 de setembre de 2016

26 de setembre de 2016

Hora

18:00 fins a 19:30

15:15 fins a 16:45

Pas 1: El dia 20 de setembre a les 18:00 ens vam trobar per a triturar el cristall de la fluorita

per

poder

portar

terme

l’experiment. De les 20 mostres que aconseguírem a la mina vam fer una tria i vam escollir els exemplars més bruts o amb

cristalls

tan

macos

per

triturar-los. Per separar el cristall de la *anar a l’annex 1 27

roca encaixant vam fer servir un tornavís com a piqueta i un martell. Els cristalls que anaven caient de la roca encaixant els vam guardar a un costat. Després, vam triturar aquests cristalls amb un morter metàl·lic i vam aconseguir la pols de fluorita. La pols de fluorita abans de l’experiment va passar per un procés de selecció per tal d’eliminar impureses. Pas 2: El dia 26 a les 15:15 ja al laboratori 1 de l’institut Montserrat Roig, vam començar l’experiment. Un cop ordenat tot el material, vam decidir no fer servir gaire quantitat de fluorita per a no tenir problemes després amb els àcids per això vam calcular 15 grams de fluorita per a cada prova. Primer de tot, vam tarar la bàscula per a després amb una espàtula posar la fluorita dins dels vasos de precipitats de polipropilè (que seria on s’hauria de formar l’àcid fluorhídric). Pas 3: Seguidament, vam calcular els mil·lilitres d’àcid sulfúric per a dissoldre 15 grams de fluorita. (Càlculs a l’apartat de dades i resultats) Pas 4: Un cop obtinguts els resultats dels càlculs ens vam dirigir a la campana de gasos i allà amb una pipeta graduada amb pipetejador, vam posar el volum d’àcid sulfúric que havíem d’utilitzar a dos vasos de precipitats diferents per a les dues proves. Vam prendre les mostres de pH. Pas 5: Quan vam tenir els dos vasos de precipitats amb àcid sulfúric i els dos vasos de precipitats de polipropilè amb fluorita, vam prosseguir a mesclar les dues

substàncies.

Vam prendre les

mostres de pH i vam remenar bé la fluorita i l’àcid sulfúric amb un boli bic de

*anar a l’annex 1 28

plàstic, el qual agafàrem amb unes pinces per seguretat. Pas 6: Seguidament, vam preparar un vas de precipitats amb uns 200 ml d’aigua destil·lada i el vam deixar al costat. Pas 7: Un cop obtingut l’àcid fluorhídric, vam afegir l’aigua destil·lada mitjançant una pipeta a poc a poc i sempre evitant que la pipeta toqués l’àcid fluorhídric, per tant ho vam fer inclinant aquesta. Després d’afegir l’aigua vam calcular el pH un altre cop. Pas 8 i pas 9: Vam retirar la pipeta amb seguretat i vam observar els resultats. Pas 10: Vam

abocar

amb

seguretat

l’àcid

fluorhídric dins del recipient de seguretat dels àcids. Pas 11: Un cop abocat l’àcid fluorhídric vam observar el precipitat que va quedar al fons del vas de precipitats.

Dades i resultats Resultats del pas 1: Al triturar els exemplars de fluorita, vam obtenir una pols blanca i cristalls una mica més grossos (2mm). En total vam recollir 180g de fluorita en pols. Resultats del pas 2: Com a resultat vam aconseguir dos vasos de precipitats de polipropilè amb 15 grams i 14’9 grams de fluorita respectivament. Resultats del pas 3: Teníem 14’9 grams de fluorita (CaF2 ) i volíem saber quants mil·lilitres d’àcid sulfúric (H2SO4 ) necessitaríem per aconseguir l’àcid fluorhídric (HF). Vam seguir la fórmula següent: .CaF2 + H2SO4 ------> CaSO4 + 2HF

*anar a l’annex 1 29

Resultats del pas 4: pH H2SO4 (1): 3 - 2 pH H2SO4 (2): 1,5 Resultats del pas 5: La fluorita de la prova 2 es va tornar de color negre en un principi, en canvi la fluorita de la prova 1 només es va enfosquir una mica. Va quedar una massa semisòlida al fons dels vasos de precipitats. Vam prendre el pH: pH HF (1): 2 pH HF (2): 1,5 Resultats del pas 6: Vam posar 5 ml més d’àcid sulfúric dins del recipient d’àcid fluorhídric per accelerar la reacció, ja que havia quedat una massa semisòlida de fluorita. Resultats del pas 7: Un cop vam col·locar l’aigua, va reaccionar la prova 2, vam poder observar fum blanc i bombolles dins del recipient. També va pujar la temperatura del recipient fins a uns 25-30 ºC (El recipient estava a temperatura ambient, uns 22,5 ºC). La prova 1 no va reaccionar. pH HF(aq) (1): 2 pH HF(aq) (2): 1 Resultats del pas 8: Cal dir que finalment, vam decidir no posar en marxa el pla B, ja que l’àcid fluorhídric (2) que venia de l’àcid concentrat va reaccionar amb l’aigua. Resultats del pas 11: Després d’eliminar l’àcid fluorhídric, al fons del pot va quedar un sòlid blanc.

*anar a l’annex 1 30

Conclusions Aquest experiment ha estat imprescindible per a la realització d’aquest treball de recerca. No només hem demostrat que el que vam anar a buscar i vam agafar de la Mina de St. Marçal era fluorita i no una altra cosa, sinó que també es pot extreure àcid fluorhídric a partir de la fluorita. Sabem que el que vam obtenir era àcid fluorhídric, principalment perquè l’estat físic dels productes que era gas i sòlid i sabem que l’àcid sulfúric no és troba en estat gasós a la temperatura a la qual estàvem treballant (uns 22 ºC), i en canvi l’àcid fluorhídric sí. També hem demostrat que segons la teoria d’Arrenhius podem aconseguir l’ió fluor a partir de l’àcid fluorhídric al posar-hi aigua, ja que ha augmentat l’acidesa de la dissolució a causa dels protons de l’HF s’han dividit deixant sol l’ió F-. Dir també que segons la reacció havia de quedar guix com a residu a part del producte de l’àcid fluorhídric i podem assegurar que realment el que va quedar era guix, ja que la fluorita que vam fer servir era groga i el que va quedar va ser pols blanca (color del guix). Cal dir també que la prova que vam fer amb l’àcid sulfúric 1M creiem que no va funcionar a causa de diversos factors. El primer factor és que no podíem saber del cert si aquell àcid era 1M, ja que la Rosa Peris, la nostra professora de química, ens va dir que aquell àcid era molt antic i que podria no ser 1M, a més que no estava concentrat, cosa que fa que les reaccions siguin molt més lentes perquè no hi ha prou xocs entre molècules de reactius i no s’assoleix l’energia d’activació per poder començar la reacció. El segon factor era la temperatura, perquè estàvem treballant a temperatura ambient i com hem dit abans les partícules no tenien suficient energia per començar la reacció. Per altra banda cal dir també que a part de la part experimental també hem après les mesures de seguretat per tal de portar a terme un experiment perillós. Normalment a l’educació secundària no se’n fan d’aquest tipus d’experiments. Finalment, cal destacar que va ser una experiència molt agradable i l’experiment va ser tot un èxit i hem demostrat la hipòtesi 2 “Si la fluorita porta fluor, llavors podem extreure fluor de la fluorita mitjançant reaccions químiques”.

*anar a l’annex 1 31

Protecció per les persones i el medi ambient Com hem explicat a l’annex (Annex 4) fonament teòric de l’experiment amb la fluorita), cal prendre totes les mesures de seguretat per tal d’evitar qualsevol contacte amb aquest àcid, perquè és molt perillós per a les persones i pel medi ambient. També treballarem amb àcid sulfúric que, encara que és menys perillós que l’àcid fluorhídric, hem de tenir en compte que també és tòxic i corrosiu; per tant, utilitzarem mascareta, guants i ulleres. Per la resta de materials, no cal prendre cap mesura de seguretat especial. Un cop acabat l’experiment, s’haurà d’abocar la mescla al contenidor de seguretat.

3.4-On podem trobar i com ens afecta el fluor que consumim durant la nostra vida quotidiana. Per poder completar la nostra hipòtesi 1 i els nostres objectius 1 i 4, hem hagut de buscar informació de diverses fonts. El fluor és un element que es ven molt com a producte d’higiene dental i per això sabíem que era necessari buscar opinions diferents per poder contrastar, ja que alguns professionals es decantarien a dir que el fluor és bo i d’altres que és dolent per la salut. Vam contactar amb la Doctora Alegret, odontopediatra de la clínica dental Dr. Muntaner, per a tenir l’opinió del dentista (opinió positiva del fluor), amb Aida Cardús com a farmacèutica (opinió neutra del fluor) i amb M. Rosa Solanas Martínez com a naturista i dietista (opinió negativa del fluor). Per completar aquesta part, també vam contactar amb la Mina d’Aigües de Terrassa per saber la concentració de fluor a l’aigua potable perquè en formar part de l’estat espanyol l’aigua està fluorada. Així doncs, deixarem el llistat d’aliments i objectes/productes

*anar a l’annex 1 32

on el fluor està present en major mesura, explicarem el problema del fluor a l’aigua potable, explicarem algunes solucions que ens donen els professionals per curar una sobredosi de fluor, direm la dosi letal de fluor i seguidament, exposarem el contrast de les opinions i coneixements dels professionals. Per acabar, exposarem les nostres conclusions de cada apartat fent una síntesi i valoració de la informació que hem recollit. (Per a trobar les respostes directes dels professionals consultar l’annex 5)

On podem trobar el fluor que utilitzem a la vida quotidiana Aliments: -

Aigües fluorades: contenen aproximadament entre 0.7 – 1.2 mg/l (El fluor pot venir o bé per abundància de fluorita al terreny geològic o bé artificialment posat per les agències d’aigua).

Peixos: salmó, sardines o bacallà (entre 0.01 a 0.17mg/100 gr.).

Mariscs.

Carns: com el pollastre.

Fruites i hortalisses: com les taronges o cebes.

Làctics: llet materna i llet fluorada.

Vegetals verds: com els espinacs o els enciams.

Fruits secs com les nous.

Cereals.

Te.

Objectes i productes d’higiene: -

Paelles de cuinar.

Pasta de dents i col·lutoris bucals.

És recomanable que els homes (adults) ingereixin uns 4mg/dia i les dones (adultes) 3mg/dia. Cal dir que a partir de 10 mg/dia patiríem una intoxicació.

El fluor a l’aigua potable Espanya és un dels pocs països de la Unió Europea que no ha prohibit la fluoració de l’aigua potable pública, perquè ha volgut seguir el model dels Estats Units *anar a l’annex 1 33

d’afegir fluor a l’aigua per tal d’evitar el problema de les càries. Sabem però, que això pot comportar efectes secundaris per a la població, ja que en determinats llocs hi ha massa concentració de fluor a l’aigua potable i com que no es vol eliminar, es deixa. En són exemples les illes de Gran Canària i Tenerife de les Illes Canàries, ja que són illes volcàniques i aquest tipus d’ions acostumen a aparèixer a causa de l’activitat volcànica de la zona. Segons el Govern de Canàries, la concentració de fluor varia depenent l’època de l’any i pot arribar a 10 mg/l en algunes localitats, cosa que ja suposa una intoxicació. Aquest problema va provocar fluorosis a gran part de la gent d’aquestes poblacions i actualment, ja s’està tractant de solucionar el problema. Aquí a Catalunya no tenim aquesta situació, però per assegurar-nos-en vam preguntar a la Mina d’Aigües de Terrassa per saber la concentració de fluor a l’aigua potable i ens van dir que en el nostre municipi els valors de fluor sempre estan per sota de 0,25 mg/l valor que ens indica que teòricament no hauríem de patir cap intoxicació.

Antídots contra una sobredosi de fluor Vam preguntar a veure si existia alguna forma de fer baixar els nivells de fluor del nostre cos, la naturista M. Rosa Solanas Martínez ens va recomanar prendre algun suplement d’alga clorel·la i alga kelp, fer una bona depuració hepàtica amb plantes medicinals, per exemple una barreja de: carxofera, card marià, dent de lleó i boldo i fer una bona depuració renal amb plantes medicinals, per exemple una barreja de: bedoll (abedul), cua de cavall, ortiga verda. Per part de la farmacèutica, no ens va donar cap solució per fer baixar els nivells de fluor del nostre cos.

La dosi letal de fluor Una dosi de 5 g/dia podria provocar osteoporosis, una malaltia sistèmica de l’esquelet que es caracteritza per una disminució de la massa òssia i una deterioració de la microarquitectura dels ossos, la qual cosa suposa un augment de la fragilitat dels ossos i del risc de patir fractures. Tanmateix, s’han donat casos en els quals fins i tot ha arribat a causar la mort.

*anar a l’annex 1 34

Conclusió: Com ja esperàvem, les respostes de la Doctora Alegret són clarament positives vers el fluor. Fins i tot, esmenta que per un menor de sis anys no hauríem de preocupar-nos, perquè seria beneficiós per l’infant si seguim les mesures quantitatives que diuen les guies espanyoles i americanes, segons la doctora menys de 1000 ppm*. Tot i que per els adults no se sol recomanar el fluor, ella creu que tot el que estigui aplicat de manera tòpica prevé l’aparició de càries i reforça l’estructura de les dents. Per tant, segons la doctora el fluor no ens provoca cap perjudici, sinó tot el contrari, ens beneficia i molt. Pel que fa a les respostes de la farmacèutica Aida Cardús, podem veure com fa un balanç entre els beneficis i els perjudicis que ens pot provocar el fluor. Finalment, la senyora M. Rosa Solanas Martínez, dietista i nutricionista ens va donar una visió totalment negativa davant el fluor, ja que segons ella, no necessitem suplementar-nos de cap de les maneres amb fluor perquè ja l’incorporem amb l’alimentació. Amb les opinions dels diferents professionals, hem arribat a la conclusió que el fluor és present a la nostra vida quotidiana, i no en som conscients de que l’estem ingerint mitjançant l’alimentació i la higiene. Nosaltres creiem que el fluor, com els altres elements, és necessari pel bon funcionament de l’organisme, però cal evitar-lo al màxim, perquè com hem pogut veure, pot comportar malalties associades i en alguns casos extrems la mort. Cal dir que no hem trobat cap estudi científic que demostri que el fluor té un paper directe a l’hora de curar les càries. Podem suposar que molts cops recomanen fluor perquè és un producte que es ven molt car i per tant és un negoci. El cas més clar, és el d’un conegut nostre, el qual se li va detectar que tenia càries i li van recomanar higiene de fluor un cop al dia (abans d’anar-se’n a dormir). Tanmateix el dentista va afirmar que si ho realitzava correctament, la càries desapareixeria i no caldria treure-la com fan amb les càries dels adults. Doncs bé, el cas és que després de sis mesos de tractament, el pacient que tenia 9 anys, va notar un cruiximent a la boca amb un dolor intens quan estava menjant. Va anar al dentista on li van dir que el queixal s’havia partit per la meitat a causa de la càries, per tant, la càries no havia desaparegut com el dentista li va dir.

*anar a l’annex 1 35

En definitiva, tot i que pot ser que el fluor ajudi a prevenir càries, nosaltres creiem que el fluor no té un efecte beneficiós directe vers la nostra salut, i cal anar molt en compte amb les dosis que en prenem d’aquest. Amb aquest apartat donem per finalitzats els nostres objectius 1 i 4 i confirmem la nostra hipòtesi 1 “Si s’extreu el fluor de la fluorita per a usos quotidians, llavors ens pot afectar negativament la salut si en fem un ús prolongat”.

3.5- Enquesta: Objectiu de l’enquesta Després d’haver preguntat als experts sobre el fluor, hem realitzat una enquesta a la població per saber el grau de coneixement que tenen sobre aquest tema. Cal dir que han respòs l’enquesta un total de 100 persones de diferents edats i no hem fet distinció dels resultats segons el sexe, perquè hem considerat que no eren paràmetres que suposessin un biaix en els resultats.

Plantilla de l’enquesta Hem realitzat aquesta enquesta a partir de “Formularios de Google”, perquè és una eina que permet que la gent contesti d’una manera ràpida i efectiva, pel fet que

comptabilitza

totes les respostes obtingudes. La plantilla consta d’un total de 10 preguntes en les quals s’ha de marcar la casella que es creu més convenient. Cal dir que la pregunta número 2 és oberta, és a dir, l’entrevistat ha d’escriure el que cregui convenient en comptes d’escollir una de les caselles. La plantilla té les següents preguntes amb les respectives respostes: Pregunta 1. Sabies de l’existència de la fluorita? -Resposta 1-Sí -Resposta 2-No Pregunta 2. Només si la teva resposta anterior ha sigut afirmativa. Sabries dir què és? *anar a l’annex 1 36

-Resposta oberta Pregunta 3. Segons els espiritualistes, la fluorita, com altres minerals que cristal·litzen, té propietats espirituals per calmar l’aura del nostre cos i trobar la pau interior, creus que és cert? -Resposta 1-Sí -Resposta 2-No Pregunta 4. Sabies que una de les majors fonts d’extracció del fluor (el que hi ha a les pastes de dents, col·lutori bucal) és la fluorita? -Resposta 1-Sí -Resposta 2-No Pregunta 5. Fas servir pasta de dents fluorada o pasta de dents sense fluor? -Resposta 1-Pasta de dents fluorada -Resposta 2-Pasta de dents sense fluor Pregunta 6. Creus que el fluor que consumeixes diàriament et pot acabar afectant negativament la salut a llarg termini? -Resposta 1-Sí, molt -Resposta 2- Bastant -Resposta 3- Una mica -Resposta 4-Gens Pregunta 7. Sabies que Espanya és un dels pocs països de la Unió Europea que encara no ha prohibit la fluoració de l’aigua pública? -Resposta 1-Sí -Resposta 2-No Pregunta 8. Només si la teva resposta anterior ha sigut afirmativa. Creus que s'hauria de prohibir la fluoració de l'aigua? -Resposta 1-Sí -Resposta 2-No Pregunta 9. Creus que el fluor que recomanen els dentistes als nens només elimina la placa bacteriana de les dents? -Resposta 1-Sí -Resposta 2-No

*anar a l’annex 1 37

Pregunta 10.Creus que el fluor ens aporta més beneficis que perjudicis o just el contrari? -Resposta 1-Ens beneficia, sense perjudicar-nos -Resposta 2-Ens perjudica -Resposta 3-Ens beneficia segons l’ús que en fem.

Resultats de l’enquesta Com a resultats de la pregunta 1, podem observar que un 50% de la gent va respondre que coneix l’existència de la fluorita i un 50% no.

Tanmateix, la pregunta número 2 tenia com a objectiu

saber

realment sabien què era la fluorita. Cal dir que aquesta pregunta,

segona únicament

l’han respòs un total de 47 persones de les 50 persones que hi havien respòs afirmativament a la 1a qüestió. D’aquestes 47 persones, 46 han respòs que és un mineral, mentre que hi ha hagut una persona que ha respòs un dels usos de la fluorita: aconseguir fluor per prevenir les càries. Pel què fa a la 3a pregunta, un 75% de les persones no creu en les propietats espirituals de la fluorita, davant el 25% que sí que hi creu. Referent a la resposta 4, la gran majoria de la gent no sap que la fluorita és una de les extraccions del fluor, perquè només un 30% de la gent ha respòs afirmativament. Tanmateix, un 72% dels enquestats utilitza pasta de dents fluorada mentre que només un 28% l’utilitza no fluorada. En la pregunta 6, hem obtingut els següents *anar a l’annex 1 38

resultats: un 53% de persones creu que el fluor pot tenir una mica d’efectes en la nostra vida a llarg termini; un 26% pensa que no ens pot afectar; un 17% té la visió de que ens pot afectar bastant i; finalment, un 4% creu que ens pot afectar molt. Pel què fa a la 7a pregunta, gran part de la població no té constància que Espanya és un dels pocs països de la Unió Europea que no ha prohibit la fluoració de l’aigua, perquè només un 22% diu que ho coneix. De les 22 persones que han contestat la pregunta 7 afirmativament, només 18 han contestat la pregunta 8; i tots han coincidit en el mateix, la fluoració de l’aigua a Espanya hauria de ser prohibida. Cal dir que en aquesta pregunta hem hagut de realitzar el recompte manualment, perquè algunes persones que havien votat negativament la pregunta anterior, havien respòs també aquesta. Com a resultats a la pregunta 9, hem pogut apreciar que un 74% dels enquestats creu que el fluor no només pot ajudar a curar la placa bacteriana de les dents. Finalment, a l’última pregunta, un 85% de les persones creuen que el fluor ens pot beneficiar segons l’ús que en fem, mentre que un 11% creu que ens perjudica i un 4% creuen que ens beneficia sense perjudicar-nos. (Trobareu tots els gràfics a l’annex 6)

Conclusions de l’enquesta Com a conclusió, podem dir que la meitat de la població sí que coneix l’existència del mineral fluorita, mentre que l’altra meitat no en té consciència d’aquest. D’altra banda, podem veure que gran part de la població no creu que el mineral pugui calmar l’aura del nostre cos i trobar la pau interior. Això pot ser perquè la gent creu només tot allò que veu que té un efecte directe, i no es deixa influenciar per la religió ni la por. A més, la població no sap que la fluorita és una de les majors fonts d’extracció del fluor, perquè la geologia no és un tema d’interès i ha anat perdent prestigi social al llarg dels anys. Com ja crèiem, la gran majoria de la població utilitza pasta de dents fluorada. Primerament, això pot ser a causa de que quan anem al supermercat o a la farmàcia a comprar-lo, no ens parem a mirar si conté o no fluor, ja que és un paràmetre del qual no en fem massa cas. Una altra raó, pot ser perquè quan anem a comprar tenim a l’abast moltes marques de pasta de dents amb fluor mentre que només poques són sense fluor. La causa més evident que la gent no compri pasta de dents sense fluor pot ser l’econòmica, pel fet que aquest tipus de *anar a l’annex 1 39

pasta de dents és molt més cara. Pel què fa als efectes del fluor, la població creu que sí que els pot afectar una mica, tot i que amb aquesta resposta, podem deduir que no saben que el fluor els pot perjudicar molt més del que creuen, ja que l’ingereixen de manera involuntària al rentar-se les dents. A part d’això, la població tampoc coneix que Espanya és un dels pocs països que no prohibeix la fluoració de l’aigua. Això pot ser a causa de que la gent no està ben informada sobre aquest tema perquè no interessa. També pot ser a causa de que els processos de purificació de l’aigua són molt cars. La gent que sí que coneixia aquest problema, coincideix en que s’ha de prohibir la fluoració de l’aigua a Espanya. Les respostes de la pregunta 9 ens diuen que la gent creu que el fluor no només ens pot beneficiar a l’hora d’eliminar la placa bacteriana. Els entrevistats reafirmen la seva resposta en la pregunta 10 on diuen que ens pot beneficiar segons l’ús que en fem. En definitiva, es pot apreciar que la gent no té suficient informació sobre la fluorita i els efectes del fluor i les raons d’això són diverses. No només la gent no està interessada en el tema, sinó que el Govern i el sector sanitari és indiferent davant d’aquest i no posa els mitjans necessaris per evitar-ho. Amb aquest apartat també donem per finalitzat el nostre objectiu 3 i el nostre Treball de recerca.

*anar a l’annex 1 40

4- Síntesi final: Per finalitzar aquest Treball de recerca, volem dir que hem complert tots els objectius i hipòtesis que ens vam plantejar en un principi. Ha sigut un treball llarg però gens feixuc. Creiem que aquest informe sobre la fluorita pot servir com a font d’informació per a persones que estiguin interessades en la fluorita i les seves qualitats i la ciència en general, ja que dins d’aquest s’hi troben moltes disciplines interrelacionades com la geologia, la química, la física o fins i tot la sociologia. Cal dir també que hem demostrat que darrere d’un mineral com la fluorita hi ha un gran ventall de vies d’investigació, cosa que molta gent no creu, ja que normalment la geologia és una ciència vista molt superficialment. També creiem que tothom s’hauria d’interessar una mica més en les coses que ens envolten i no tant en distraccions innecessàries, ja que si així fos, la gent se n’adonaria que dins de les coses que semblen més senzilles, hi ha un gran món de coses interessants per descobrir. Finalment, dir un altre cop moltes gràcies a tota la gent que ens ha ajudat a realitzar aquest projecte i ensenyar a tothom que la fluorita és tot un món.

*anar a l’annex 1 41

4- Bibliografia i webgrafia Bibliografia: 1- PALACIOS, Laura. Minerals i roques dels països catalans, Barcelona, Pòrtic Natura,2003. 2- GARCÍA GIL, M. F.; FUENTE, P. i POVO, F.: Microdureza como indicador de la distorsión estructural en fluoritas naturales, Oviedo, Universidad de Oviedo, 1981 3- COSTA, MARC; FERRER, MARC; BONAFEU, M. DOLORS; ESTRADA, MONTSE; ROGER, EULÀLIA, Ciències de la Terra i del medi ambient 1:Batxillerat modalitat de ciències i tecnologia, Barcelona, Castell nou Edicions, 2012 Webgrafia: Aetox,

Toxicología

clínica

(en

línia)<http://www.aetox.es/secciones/clinica/>

(consulta: 7 de setembre de 2016)

Aguainfant,

Aguas

bebida

envasadas

España

(en

línia)<http://www.aguainfant.com/AGUAS-ESP/excel-datos/Espana-fluor.htm> (consulta: 23 de setembre de 2016)

AnimalResearch, Evaluación de la toxicidad de los productos químicos (en línia)<http://www.animalresearch.info/es/el-diseno-de-la-investigacion/toxicologia-qui mica/evaluacion-de-la-toxicidad-de-los-productos-quimicos/>

(consulta:

setembre de 2016)

Asturnatura,

Fluorita

(en

línia)<http://www.asturnatura.com/mineral/fluorita/1112.html> (consulta: 25 de maig de 2016)

*anar a l’annex 1 42

Blogspot,

poder

los

cuarzos

(en

línia)<https://lapisexcelis.blogspot.com.es/2013/03/fluorita.html> (consulta: 12 de setembre de 2016)

Blogspot,

Fluorosis

dental

esqueletica

(en

línia)<http://tevayteviene.blogspot.com.es/2010/04/fluorosis-dental-y-esqueletica-efe ctos.html> (consulta: 11 de setembre de 2016)

Blogspot

“Flúor:

malo

para

tus

dientes

para

salud”

(en

línia)

<http://siempre-natural.blogspot.com.es/2012/02/fluor-malo-para-tus-dientes-y-para-t u.html –> (Consulta: 15 d’agost de 2016)

Chemistry, Why does HF has so much lower boiling point compared to water (en línia)<http://chemistry.stackexchange.com/questions/35349/why-does-hf-has-so-muc h-lower-boiling-point-compared-to-water> (consulta: 24 d’agost de 2016)

Delta

dental,

Datos

acerca

del

flúor

(en

línia)<https://es.deltadentalins.com/oral_health/about-fluoride.html> (consulta: 23 de setembre de 2016)

Definición.de,

Definició

placebo

(en

línia)<http://definicion.de/placebo/>

(Consulta: 21 d’octubre de 2016)

Documentación

APA,

(en

línia)<http://documentacion.apa.es/pdfs/fichas/F007.pdf> (consulta: 8 de setembre de 2016)

DSalud,

Los

graves

peligros

del

flúor

(en

línia)<http://www.dsalud.com/reportaje/los-graves-peligros-del-fluor/> (consulta: 23 de setembre de 2016)

*anar a l’annex 1 43

Ecured,

Ácido

Fluorhídrico

(en

línia)<https://www.ecured.cu/%C3%81cido_Fluorh%C3%ADdrico> (consulta: 8 de setembre de 2016)

buenas

manos,

Flúor,

beneficios

peligros

(en

línia)<http://www.enbuenasmanos.com/el-fluor> (Consulta: 29 d’agost de 2016) Enciclopèdia

catalana

“Definició

estructura

cristal·lina”

(en

línia)

<http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0232091.xml> (Consulta: 4 de juliol de2016)

sevier,

Efectos

del

flúor

sobre

sistema

nervioso

(en

línia)<http://www.elsevier.es/es-revista-neurologia-295-articulo-efectos-del-fluor-sobr e-el-S0213485310003191?redirectNew=true> (consulta: 26 de setembre de 2016) Wikipèdia, Fluorita (en línia)<https://es.wikipedia.org/wiki/Fluorita> (consulta: 19 de juny de 2016)

tamiz,

Premios

Novel

Quimica

1906

Henri

Moissan

(en

línia)<http://eltamiz.com/2010/10/13/premios-nobel-quimica-1906-henri-moissan/> (consulta: 9 de setembre de 2016) El 9 nou, La Diputació i l’Obra Social La Caixa inverteixen 51.000 euros en la restauració

les

antigues

mines

Sant

Marçal,

Montseny

(en

línia)<http://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/la-diputacio-i-lobra-social-la-caixa-inv erteixen-51-000-euros-en-la-restauracio-de-les-antigues-mines-de-sant-marcal-al-m ontseny/> (consulta: 11 de setembre de 2016)

“Estructuras

cristalinas”

(en

línia):

<http://ocw.uniovi.es/pluginfile.php/693/mod_resource/content/1/1C_C11812_A/cont enidos%20en%20pdf%20para%20descargar/7.pdf > (Consulta: 15 d’agost de 2016)

*anar a l’annex 1 44

FAO,

Capítulo

10:

Minerales

línia)<http://www.fao.org/docrep/006/w0073s/w0073s0e.htm>

(en

(consulta:

setembre de 2016)

Gemselect,

Información

piedra

preciosa

fluorita

(en

línia)<http://www.zonadiet.com/nutricion/fluor.htm> (consulta: 12 de maig de 2016)

Generalitat

Catalunya,

Mines

Sant

Marçal

(en

línia)<http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_ natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/consulta_de_les_ fitxes_descriptives_dels_eig/documentos/322_descrip.pdf>

(consulta:

setembre de 2016)

Govierno de España, Calidad del agua de consumo humano en España informe tecnico (en línia)<http://www.msssi.gob.es/profesionales/saludPublica/docs/2014_INFORME_fin al.pdf> (consulta: 7 de setembre de 2016) Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Mapa geològic de Catalunya (en línia)< http://betaportal.icgc.cat/visor/client_utfgrid_geo.html> (consulta: 16 de maig de 2016) Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Geoíndex – Visor de Geotreballs (en línia)< http://siurana.icgc.cat/visorIGC/geotreballs.jsp> (consulta: 16 de maig de 2016) Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Evolució paleogeogràfica (en línia)< http://www.igc.cat/web/ca/mapageol_atles_evoluciopaleo.html>

(consulta: 17 de

maig de 2016)

*anar a l’annex 1 45

Macyca’s

Blog,

fluor

muy

peligroso

(en

línia)<https://macyca.wordpress.com/2012/04/19/el-fluor-es-muy-peligroso/> (consulta: 28 de setembre de 2016)

Mindig, La fluorita en Gran Canaria: Un nuevo hallazgo mineralógico (en línia)<https://docs.google.com/file/d/0B89WKRYWCAm9ZEhLTDVST0FUUDZwLVV TREZ0VVRHQQ/edit> (consulta: 28 de setembre de 2016)

Minerales del mundo, Fluorita (en línia)<http://mineralesdelmundo.com/fluorita/> (consulta 20 de juny de 2016)

Mineral

digital,

fluorita

Gran

Canaria

(en

línia)<http://elmineraldigital.blogspot.com.es/2012/03/la-fluorita-en-canarias-un-nuev o.html> (consulta: 28 de setembre de 2016)

Minas y energia, Fluorita, el mineral que brilla en la oscuridad (en línia) <http://www.minasyenergia.upm.es/attachments/article/2450/Fluorita_triptico_v2.pdf > (Consulta: 5 de setembre de 2016)

Mundo

Hvacr,

Cadena

fluor

(en

línia)<https://www.mundohvacr.com.mx/mundo/2014/07/cadena-de-fluor/> (consulta: 23 de maig de 2016)

Natursan,

Alimentos

ricos

flúor

(en

línia)<http://www.natursan.net/alimentos-ricos-fluor/> (consulta: 12 de setembre de 2016)

Nubes

colores,

Ensayo

cientifico

(en

línia)<http://nubesdecolores.hacerforo.net/t326-ensayo-cientifico-morir-en-el-laborato rio-quimica> (consulta: 12 de setembre de 2016)

*anar a l’annex 1 46

Lenntech,

Flúor-F

(en

línia)<http://www.lenntech.es/periodica/elementos/f.htm>

(consulta: 23 de maig de 2016)

Poligaz,

¿Que

fluorita?

(en

línia)<http://www.poligaz.com/2011-05-02-12-33-35/44-que-es-la-fluorita.html> (consulta: 27 de setembre de 2016)

QuimiTube, Enlace Químico ejercicio 28: Cálculo de la energía reticular del fluoruro de

calcio,

CaF2

por

Born

Haber

Born

Landé

(en

línia)<http://www.quimitube.com/videos/enlace-quimico-ejercicio-28-calculo-de-la-en ergia-reticular-del-fluoruro-de-calcio-caf2-por-born-haber-y-born-lande> (consulta: 26 de novembre de 2016)

Slide

share,

Informació

protocol

cambra

(en

línia)<http://es.slideshare.net/loreto_saavedra/evaluacin-riesgo-y-protocolo-cambra20263775> (Consulta: 29 de setembre de 2016)

Taringa, El fluor (en línia)<http://www.taringa.net/post/info/13570032/El-Fluor.html> (consulta: 17 de maig de 2016)

Textos

científicos,

Producción

aplicaciones

del

flúor

(en

línia)<http://www.textoscientificos.com/quimica/inorganica/halogenos/fluor> (consulta: 4 de juliol de 2016)

Universitat

Cervera,

Halògenos

(en

línia)<http://www.unedcervera.com/c3900038/quimica_ingenieria/tema2.html> (consulta: 4 de juliol de 2016)

Universitat Politècnica de València, Procedimiento standard para trabajo con ácido fluorhídrico (en línia)<https://www.sprl.upv.es/D7_2_12_b.htm> (consulta: 5 d’agost de 2016)

*anar a l’annex 1 47

Universitat Politècnica de València, Procedimiento standard para trabajo con ácido fluorhídrico (en línia)<https://www.sprl.upv.es/D7_2_12_b.htm> (consulta: 5 d’agost de 2016)

Wikiloc,

Ruta

Mines

Sant

Marçal

Matagalls

(en

línia)<http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9873598> (consulta: 8 de setembre de 2016)

Youtube,

Flúor

(F2)

Producción

Industrial

(en

línia)<https://www.youtube.com/watch?v=q-z9HngRxw8> (consulta: 5 d’agost de 2016)

Youtube,

K51

Grabamos

vidrio

(en

línia)<https://www.youtube.com/watch?v=rzg7v3C8W8M> (consulta: 26 de setembre de 2016)

Zonadiet,

flúor

nutrición

(en

línia)<http://www.zonadiet.com/nutricion/fluor.htm> (consulta: 12 de setembre de 2016)

Uned,

Fluorita

(en

línia)<http://www2.uned.es/cristamine/fichas/fluorita/fluorita.htm> (consulta: 28 de setembre de 2016)

*anar a l’annex 1 48

*anar a l’annex 1 49