Jocs Florals
Curs 2023-24
Autoria de la portada: Lucas Chávez Salazar (6è de primària)
Jocs Florals Curs 2023-24
Benvinguts un any més al món de la creativitat i l'expressió artística que floreix a les aules de la nostra estimada escola. En aquest recull,
celebrem la riquesa cultural i lingüística de Catalunya, destacant el paper fonamental que juguen les arts, especialment la literatura i la poesia, en el desenvolupament dels nostres infants. En aquest recull, a través dels seus enginyosos contes, poemes plens de color i algunes mostres artístiques plenes d’imaginació, els nostres alumnes no només exploren les meravelles de la paraula escrita, sinó que també es converteixen en guardianes de la tradició literària. Recordem amb orgull els Jocs Florals, una venerable festa de la poesia que inspira les seve cultural. En les pàgines d'aquest
i el compromís dels nostres seus mestres, cultiven
lingüística que els acompanyarà submergir-se en aquest vola lliure i la creativitat no coneix límits.
LE INICIAL
L'aventura d’ una abella
Hi havia una vegada una abella que volava
per un camp de flors. Hi havia geranis, girasols, margarides, tulipes... tot quedava ben acolorit. L'abella volia olorar totes les flors.
Però, com que n'hi havia tantes, va neguitejar-se. No sabia si tindria temps d’olorar-les totes en un sol dia!
Va anar de flor en flor, però quan ja en portava unes quantes va començar a sentirse cansada. De sobte, va ensopegar amb les ales amb un gira-sol! Aquest moviment la va fer caure fins a una teranyina i s'hi va quedar atrapada. L'abella va veure com les ales quedaven enganxades entre els pètals del gira-sol. I, quan intentava moure-les, les notava adolorides. Després de molts intents, l'abella va desistir-ne i es va quedar adormida damunt de la teranyina.
Va passar la nit i l'endemà al matí un bruixot que investigava les flors es va apropar al camp. Anava observant a través de la seva lupa totes les flors fins que va veure l'abella atrapada!
La va ajudar fent un encanteri i l’abella va poder sortir de la teranyina. L'abella es va quedar tranquil·la i contenta.
Com a mostra d’agraïment, l'abella va anar al seu rusc i va demanar un pot de mel per poder regalar-lo al bruixot i va continuar la seva aventura.
SEGON PREMI - SUPERGRUP
Samuel Freiherr, Eloy Tomás, Alba Miranda, Aran Rodrigues, Olívia Mas i Sira Domènech
El gripau escriptor
Hi havia una vegada un gripau que era escriptor. Tenia molta imaginació i li encantava inventar-se històries. El gripau vivia a una muntanya ben alta i verda, a prop d’un llac. Tenia un llapis amb el qual creava històries apassionants. Per al gripau, el llapis era molt especial.
El millor amic del gripau era el mico. El mico també vivia a prop del llac i li encantava banyarse allà. El mico era molt divertit i li agradava molt escalar els arbres i jugar amb els altres animals.
Un dia, el gripau es va llevar molt angoixat: havia perdut el seu llapis! Estava molt trist perquè sense el seu llapis no podria escriure, i per a ell, escriure i inventar-se històries plenes d’aventures era el seu somni des de ben petit.
El mico, que sabia com d’important era el llapis pel seu amic, el va voler ajudar. Va veure un llapis molt semblant al del gripau i el va anar a buscar.
-Amic gripau, crec que he trobat el teu llapis! Vine amb mi!
Però, quan els dos amics van arribar al lloc on havia de ser el llapis, ja no hi era. Quina mala sort!
Sort que el gripau i el mico tenien més amics i companys! Van cridar tots els animals i es van reunir davant del llac: cérvols, ratolins, escarabats, conills, eriçons, ocells, ossos i molts més van ajudar a buscar el llapis. Van buscar pels arbres, per les plantes, per la vora del llac.... però no el van trobar. L’endemà, els animals es van adonar que faltava algú: la tortuga! I si ella sabés on es troba el llapis? La van trobar descansant a la vora del llac, al costat d’una pedra llisa i plana. Tenia un objecte a la boca...
I de sobte, l’expressió de la cara del gripau va canviar. Havien trobat el seu llapis! Però la tortuga l’havia mossegat... Ja no era el mateix llapis d’abans. Tenia uns forats que feien molt difícil escriure històries. La tortuga va demanar disculpes als seus companys: -Perdoneu, tenia molta gana...No passa res, tortuga - Li va dir el gripau. -A tothom li podria passar... Tot i això, el gripau va plorar i plorar... què faria ell sense el seu estimat llapis? Quins contes podria escriure? -No et rendeixis, gripau -li va dir el seu amic mico- Segur que trobem una solució.
Exacte! Una solució! El gripau es va quedar mirant el seu llapis. Ja no el podria fer servir per escriure, tenia molts forats, un al costat de l’altre. I fins i tot la mina per escriure havia desaparegut.... -Un moment! -Va dir el gripau. Va fer uns petits retocs al seu llapis i se’l va mirar meravellat. Ja no era un llapis, però havia creat un nou instrument: una flauta! Els amics del gripau el van mirar bocabadats. -Però, amb una flauta no pots escriure, gripau! El gripau va bufar la seva nova flauta. I, com per art de màgia, van començar a sortir lletres d’un color brillant. Després de les lletres, van sortir paraules, i després, frases. El gripau estava creant històries! Les històries es van quedar suspeses a l’aire, mentre tots els animals llegien i llegien, contenint l’emoció. El gripau ja no tenia un llapis, però tenia una flauta molt especial, plena d’històries i aventures per compartir. FI
PRIMER PREMI - ELS LLAPIS
Joana Ademà, Abril Olivella, Noa Vázquez, Elías Armada, Clara Tugas.
POESIES DE CICLE MITJÀ
Un llibre màgic
Jo tinc un llibre màgic d’or.
És de pell ferma com un roc.
Té un dibuix al davant, de l’arc de Sant Martí i de flors.
Per dins té les pàgines nevades, veiem lletres amb música d’ocells.
Quan el cel plora sembla cotó fluix, i l’atrapa un cinturó brillant com el Sol.
Hi té dibuixada una rosa calada,
que ha robat petits cristalls de gel.
Amb les seves punxes el protegeix mentre balla al so del vent.
ACCÈSSIT - ÒNICX
Muriel Artís Palau
El mar
La sorra daurada em brilla als ulls, les onades ballen amunt i avall.
Dins l’aigua nedo amb els peixos, escapant de meduses, pops i calamars.
És
tranquil, silenciós i misteriós
Dofins s’amaguen al fons del mar.
Peixos petits fugen dels pescadors.
El mar té tots els colors.
3R PREMI - PIRULETA
Aina Rius Fernández
El Sol és tan brillant com un diamant.
El Sol és tan groc com l’or.
És tan rodó com una bola de futbol.
A les nits el Sol se’n va a dormir.
Quan el Sol s’aixeca fa un camí lluent.
El Sol il·lumina els dies més grisos i ens llevem cada dia més feliços.
Sol
3R PREMI - RAYO
Víctor Cardona i Vidal
Desert
El mar sec, sorra d’or i el gran Sol resplendeix fort.
Fa molta calor no hi ha claror.
Quan ets al desert sents desesperació.
Piràmides sense fi, amb pintures a dins on els faraons descansen en pau i tranquils.
2N PREMI - EL NEN
Víctor Gras de Molins Alonso
La natura
Les plantes ballen amb la melodia del vent mentre creixen i broten les flors de colors.
Els arbres es despentinen i es miren veient com en són de diferents.
El llac es mou de costat a costat, les plantes es miren en ell, l’aire et fa un massatge a la pell, i et sents lliure i tranquil.
El terra del bosc té vida, hi ha cucs i fileres de formigues. Volant pel cel veus ocells i, a les flors, papallones de colors.
2N PREMI - MITJÓ Gal·la Riera Fonoll
Qui sóc jo?
Qui sóc jo? Què hi faig aquí?
Per què em van triar a mi?
Quin és el meu propòsit?
Com seré de gran?
Els amics i la família que m’estimen de veritat són la meva vida.
De mi què en pensaran?
Tots aquests dubtes em desperten la curiositat.
Qui sóc jo? Què hi faig aquí?
Per què em van triar a mi?
1R PREMI - NIT Laia Llobet Sendra
Tu et despertes contenta, feliç i alegra com un nadó amb una joguina nova.
Et despertes fent camí, seguint i seguint, apartant la boira que no et deixa sortir.
Però de vegades et despertes amb tinta bruta com si un pop t’hagués tacat, i et fa pansir.
Tens dret a estar enfadada com una mona.
Però és millor que mirem el racó bo, de la sort que pot tenir gent com tu i com jo.
Tu
1R PREMI - ÒNICX
Muriel Artís Palau
POESIES DE CICLE SUPERIOR
Un dia de pluja
Les gotes impacten a la meva finestra, un diumenge a les 10 del matí.
Avui no tinc ganes de fer res, i em quedo pensant al meu llit.
Desitjo tenir una vida sana, tot el que faig és per a la meva mare.
Si fos famós voldria saber com utilitzar la fama.
A mi m’agraden les fulles.
Ja he acabat i, si no t’ha agradat, això és culpa d’un dia de pluja
MENCIÓ ESPECIAL - EL MÁS PERRÓN
Leo Saavedra Hoyos
La poesia
La poesia són frases d’amor et fan sentir alegria i de vegades tristor.
La poesia és per enviar missatges molt motivadors, que et fan sentir molt admirador.
La poesia és també com cançons, envien missatges molt inspiradors.
MENCIÓ ESPECIAL - MACHUPICHU
Lucas Chávez Salazar
L ’ocell de colors
L’ocell blanc planeja vora l’aigua lluent.
De sobte, passa l’ala per damunt, se li tenyeix d’un blau pàl·lid que desconeix.
Ara no és un ocell blanc,
ara és un ocell blau mar cristal·lí.
L’ocell emprèn de nou el vol
i sense voler-ho fer suca les plomes més fines
i suaus a un arbre amb les fulles tendres.
Ara és un ocell, més estrany del que era abans.
Amb una ala blava i unes plomes verdes.
L’ocell vola sens parar fins que xoca amb el sol ardit
i el seu cap petitó i blanquinós es torna ardent, vermell roent.
Emprèn el vol altre cop cap a casa tot acolorit, deixant l’aire florit.
ACCÉSSIT - TARDOR
Martina Salamó Coll
Històries
Històries per explicar, mentides i veritats totes són interessants i, algunes, al·lucinants!
Històries per explicar, no sé per on començar.
Històries d’amor, de tristesa i de sinceritat,
però les millors històries són les de veritat.
Històries per explicar, comentar o interpretar.
Experiències per treballar i records per acabar.
ACCÉSSIT - MP-17
Martina Segura Ruíz
Somriures de veritat
Un somriure de veritat es regala, no es força
s’acompanya amb felicitat, no amb ironia o angoixa.
Un somriure de veritat es dona a persones que estimes, que coneixes o admires.
Un somriure de veritat
no es compra ni es ven. Es dona amb agraïment, no ho facis per compliment. ...
Un somriure de veritat el dono a les persones que m’han cuidat, que m’han acompanyat i estimat.
Perquè un somriure de veritat sempre ho val, i és apreciat.
3R PREMI - N-26
Nora Tugas de Felipe
La ràbia
Ràbia, rabiosa, sempre furiosa, tu m’acompanyes i em sento confosa.
Ràbia, rabiosa, sempre delirant
vermella t’amagues i a poc a poc et vas escapant.
Ràbia, rabiosa, sempre airada, jo et rebutjo cada vegada.
Ràbia, rabiosa, ja t’he fet fora, alegria i joia sento alhora.
Calma, calmosa, sempre tranquil·la, la pau que tu em dones em fa créixer dia a dia.
2N PREMI - LA ROSA
Paula Cabello González
Irlanda
Recordo fàcilment Irlanda, els dies d’estiu amb pluja freda, un mar verd de turons i prats, veig vaques i ovelles, cent ramats.
El mar s’enfada i s’esberla contra les roques, sorra daurada amb pedres aspres, l’aigua és el mirall del cel grisós cobert d’un ambient ventós.
Irlanda, me l’estimo sense dubtar.
Família i amics que sempre trobo a faltar. Amb ells són felices les estones i el temps se’n va volant com les ones.
Alanna Bates Rodríguez
2N PREMI - TOMÀQUET
El prat
Un mar d’herba.
Les flors fan de peixos, els troncs de taurons, els turons d’onades, oceà de tardor.
Arriba la tarda.
Les ombres dansen
amb el camí del sol.
Les fulles tremolen
amb la fredor del vespre.
La nit és aquí.
Les flors brillen lluitant contra la por, l’hortizó s’esborra per la foscor.
El matí es desperta. L’herba mullada s’asseca amb la brisa.
La vall contenta
saluda el nou dia.
Un mar d’herba.
Les flors fan de peixos, els troncs de taurons, els turons d’onades, oceà de tardor.
Bernat López Figueras
1R PREMI - DRAC
CONCURS DE PUNTS DE LLIBRE
Detalls decoratius: Alumnat de i3 Espais d’aprenentatge de 5è i 6è
