Biblioteca Pública de Maó 150 anys
EXPOSICIÓ
Activitat amb l’à lbum de fragments de pergamins
Activitat amb l’àlbum de fragments de pergamins Amb motiu del 150 aniversari de la creació de la Biblioteca Pública de Maó s’ha realitzat la restauració d’un conjunt de fragments de pergamins que va recollir el bibliotecari Ramón A. Braña a l’any 1866. A part de la visita a les instal·lacions de la biblioteca per a conèixer el seu contingut i serveis, proposam una activitat didàctica per a alumnes a partir de 5è de primària. Amb aquesta activitat els volem donar a conèixer l’àlbum que recull els fragments restaurats i una part de la feina de l’arxiu, com és l’inventari i anàlisi de documents. Objectius: - Conèixer la història de la biblioteca: Com ha arribat fins ara? - Presentar el contingut i serveis de la biblioteca - Conèixer algunes característiques dels llibres de l’època medieval. - Treballar amb material de l’arxiu, fent la descripció d’uns fragments de pergamí. Activitats: Proposam repartir els alumnes en dos grups per tal de realitzar 2 activitats a l’hora: - Visita a la biblioteca: es pot fer una visita general o una visita centrada en algun tema que interessi a la classe (fons antic, hemeroteca, etc...) - Activitat amb l’àlbum de pergamins: A través d’aquesta activitat es podrà veure l’àlbum i després treballar amb alguns dels fragments amb l’ajut d’una fitxa. A partir d’una fitxa didàctica, ajudam als alumnes a mirar l’àlbum i a adonar-se de les característiques dels fragments (tinta, colors, il·lustracions, etc). També proposam conèixer una mica la feina a l’arxiu, demanant als alumnes que facin una fitxa on analitzen un dels fragments de l’àlbum. Finalment, per a realitzar tant a la biblioteca com a classe o a casa, oferim la possibilitat que l’alumne creï el seu propi fragment de pergamí didàctica (aquesta activitat té una durada aproximada d’1 hora). Proposta d’activitats complementàries: Per tal de poder treure un millor profit de la seva visita, potser interessant que abans de venir es treballin alguns conceptes: - Els llibres medievals, el pergamí, els còdex, la paleografia, etc. - La biblioteca pública de Maó: què coneixem, quin us en feim... Concertar visites: Podeu concertar la vostra visita, posant-vos en contacte amb la biblioteca (per telèfon, correu electrònic o passant directament per la biblioteca). L’àlbum de pergamins estarà exposat a la biblioteca entre els dies 21 i 2 de desembre. Tot i açò, si esteis interessats en fer l’activitat en altres dates podeu consultar-ho i posar-nos d’acord. Contacte: Biblioteca Pública de Maó Plaça Conquesta, 8 - 07701 Maó (Illes Balears) Telèfon i Fax: 971 36 91 90 / 971 35 37 17 http://www.bibliomao.es/
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA PELS MESTRES
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA PELS MESTRES: Conceptes: Còdex, pergamí, paleografia,... Per tal d’aprofitar al màxim la visita a la biblioteca i l’activitat de l’àlbum de pergamins, seria interessant que els alumnes tenguin clars alguns conceptes, com ara: Còdex: Llibre antic escrit a mà i format per fulls plegats en dos i reunits en quaderns cosits i protegits per unes tapes. (IEC) Pergamí: Pell d’ovella, de cabra, de vedell o, eventualment, d’altre animal, preparada per a escriure-hi, ésser impresa o emprada en enquadernació. (IEC) Per a la seva elaboració, el primer que se feia era fer net la pell amb aigua freda fins que quedés completament neta, es posava a secar perquè amb el procés de putrefacció li caigués el pèl. Com que aquest mètode tan natural era massa lent van idear un mètode menys “natural” però més ràpid, consistent en submergir les pells durant uns dies, en grans botes de fusta o pedra, plenes d’una mescla d’aigua i calç. Seguidament es treien les pells i es penjaven una a una en grans planxes corbades i verticals de fusta. Amb un instrument tallant se’ls extreia el greix subcutani que quedava i s’afaitava la cara del pèl. Després les pells es tornaven a posar en remull, només en aigua neta, fins a eliminar totalment les restes de calç que poguessin tenir. Era el moment de deixar que les pelles s’eixuguessin estenent-les en bastidors de fusta circulars o rectangulars. Durant aquest procés de secat patien diverses raspadures més. Acabat aquest procés ja tenien pergamins a punt per a ser emmagatzemats o venuts però no del tot llestos per a escriure-hi. Normalment el copista era el que s’encarava de tallar-los a la mida que necessitava, a cosir les petites ruptures produïdes pel secat en tensió de la pell i si era necessari a aplicar-los una fina capa de yeso en pols o cendra. Un pergamí sempre presenta dues cares, la que havia estat coberta per pèl més fosca i la que estava en contacte amb la carn molt més clara. Com més inapreciable és la diferència de color entre les dues cares ens trobam davant un pergamí de millor qualitat i més treballat. Vitel·la: Pergamí de qualitat superior, que es caracteritza per una gran finor i blancor, fabricat amb pell de vedell molt jove o nonat. (IEC) Paleografia: Ciència que estudia les inscripcions i els escrits antics i en determina la interpretació, l’origen, l’època, etc. (IEC) Tipus de lletres: Lletra cursiva: Aquella escriptura feta d’una forma ràpida, amb lletres lligades entre si... Seria una escriptura manuscrita. Lletra gòtica: Una escriptura més rígida i uniforme. Amb la idea d’aprofitar el paper, es contrauen les lletres, els traços cap amunt i avall són curts i s’empren abreviatures. La forma com està tallada la punta de la ploma fa que tengui una imatge concreta: l’horitzontal i vertical fa les retxes gruixudes i l'obliquo les fa fines. Lletra capital: L’escriptura amb totes les lletres majúscules i més rectes. Tipus de tintes:
Tinta de carbó: Tinta a base de carbó de llenya o de negre fum mesclat amb goma. Aquest tinta ja s’emprava a l'Antiguitat i a Orient. Es caracteritza pel color molt negre. Tinta sèpia: En els manuscrits medievals també s’emprava la tinta vermella que es feia amb sulfur de mercuri, blanc d’ou i goma aràbiga. El seu color és més clar.
Història de la biblioteca Podreu trobar informació sobre la biblioteca a: - Web de la biblioteca: http://www.bibliomao.es/ - Maria Lluïsa Serra Belabre: Directora de http://issuu.com/bibliomao/docs/mls
la
Casa
de
Cultura
de
Maó:
150 aniversari de la Biblioteca Pública de Maó. La Biblioteca Pública de Maó es creà mitjançant R.O de 21 de novembre de 1861, ara fa 150 anys. Cercant documents que ens diguessin com eren les coses de la biblioteca en aquell temps, hem vist que la data d’aquesta disposició no deixa de ser anecdòtica, ja que la creació de la biblioteca responia a un procés que havia començat molts anys abans. Dels antecedents més llunyans ens dóna notícia un volum que l’historiador i arxiver Francesc Hernández Sanz afegí a l’arxiu municipal, el qual conté les actes i els estatuts d’una societat fundada a Maó el 1778 amb el propòsit de formar una biblioteca comú. Tot i que no resten més testimonis d’aquell projecte, la concepció d’una biblioteca compartida pels ciutadans en aquells temps és un fet aïllat i insòlit, que mostra el grau d’assumpció que aquella societat maonesa tenia vers als principis revolucionaris de la Il·lustració. La desamortització dels convents i la exclaustració dels religiosos, molts anys desprès, el 1835, deixà abandonades les propietats religioses que l’Estat no vengué de forma immediata. Entre elles, les biblioteques. Tenim un altre antecedent molt clar a la R.O. tramesa pel Governador de les Illes a l’Ajuntament de Maó: “Enterada S.M. la Reyna gobernadora del oficio de VS número 110, con el que dirigió los inventarios pertenecientes a los archivos y bibliotecas de Conventos suprimidos en Mahon, se ha servido aprobar el proyecto de que se forme en con estos libros una Biblioteca en aquella Ciudad, siempre que esto no produzca gastos ni sueldo de empleados a cuyo fin oyendo VS a la Comisión encargada de la formación de dichos inventarios y si es necesario a la Diputación provincial propondrá los medios y arbitrios de llevarse a cabo en términos económicos.--=Al mismo tiempo es la voluntad de SM que VS de las gracias en su Real Nombre a dicha comisión por su laboriosidad y desinterés y que se remita una nota de los cuadros de pinturas a la Academia de San Fernando como lo hago con esta fecha para los efectos convenientes. Lo digo a VS de Real Orden para su conocimiento y efectos correspondientes. Dios guarde a VS muchos años. Madrid, 11 de julio de 1836.=Rivas=Gobernador civil de las islas Baleares: Es copia.” Arran d’aquest decret, el Ministeri de Foment, la Diputació, l’Ajuntament, la Delegació del Govern a les illes i la Subdelegació a Menorca, tractaren de coordinar-se per trobar un local i una persona
que s’encarregués de dur-lo a efecte; la veritat és que, sense més resultats que la correspondència creuada entre aquestes institucions, que conserva l’Arxiu Municipal i una ubicació provisional per als llibres dels convents maonesos i del de Sant Diego, al convent del Carme de Maó. La falta de mitjans per realitzar aquest projecte fou la causa que no arribés a bon terme en un primer moment. Era tan innovador que no hi havia comparances possibles ni models a seguir. Tinguem en compte que no fou, fins al manco deu anys més tard, que el govern central començà a crear, molt a poc a poc, una xarxa de biblioteques públiques a partir dels llibres que havien estat desamortitzats. No fou fins molt més tard encara, el 1858, que creà un cos de funcionaris per gestionar aquell patrimoni cultural desamortitzat. Finalment, els ciutadans de Maó veieren escoltada la seva proposta. Diuen els primers cronistes que fou el subgobernador Agustín Sevilla qui impulsà novament la creació de la biblioteca, la qual ara assumia vocació insular. Les gestions que realitzà donaren lloc al decret de creació de l861, el que commemorem avui. Llavors no hi havia, segur, més d’una dotzena de biblioteques públiques a Espanya. Conseqüència d’aquesta disposició, el 1864 es destinaren 1000 escuts per a les despeses que hi fessin falta i s’hi nomenà el primer director, el prevere maonès i naturalista Francisco Cardona i Orfila. El 1866 vingué un jove bibliotecari, Ramón Alvarez de la Braña, qui, l’any següent, obrí al públic la biblioteca. Col·laborador de la premsa local, especialment del Diario de Mahón, publicà aquell mateix any una memòria que conté nombroses dades damunt l’estat de la biblioteca en els anys precedents. Complits els seus compromisos a Maó, el nostre bibliotecari es traslladà a la península. Allà publicà també moltes obres sobre paleografia, descripció de monuments, guies de viatges, història... L’arxiu administratiu de la biblioteca conserva la correspondència i els informes que enviava als seus superiors. Entre els papers que deixà hi ha un àlbum preciós que formà per tal de tractar de conservar multitud de fragments de còdexs manuscrits en pergamí que els frares venien emprant per relligar altres llibres. Aquests fragments són, amb seguretat, els documents més antics que conserva la biblioteca. Allotjats en un nou àlbum que en facilita la consulta i millora les condicions de conservació, recentment han estat objecte de neteja i restauració per la restauradora Judit Tur Portella. El seu desconeixement, les possibilitats que ofereix per estudiar antecedents desconeguts de la cultura menorquina, el valor artístic de les miniatures que conté, el valor simbòlic, en tant que mostra els orígens i les etapes més significatives en la evolució de les biblioteques, han fet aquest àlbum creditor de la nostra atenció en aquesta efemèride. Hi ha prop de 160 trossos de pergamí de mides tan diferents com ho poden ser els lloms dels llibres als quals foren adaptats: entre l’octau i el gran foli, els formats estàndards que emprà el llibre imprès. Reutilitzats ja abans de formar part de les enquadernacions de llibres més moderns, molts d’aquests fragments estan sobreescrits, amb anotacions i comentaris als marges, com si la seva utilitat per a l’estudi hagués primat sobre qualsevol altra consideració.
La lletra gòtica, capital o cursiva, tan petita en molts casos, en llatí, els textos retallats, de línies incompletes, fora del seu context, fan el contingut d’aquests escrits molt difícil d’entendre. Tot i així, una ullada ràpida permet apreciar una gran varietat de temes, entre els que destaquen els textos bíblics i de tipus religiós, però també hi trobem anotacions musicals, texts històrics i científics, com ara els fragments d’anatomia del full 14 o les figures geomètriques del full anterior. La comparació entre uns i altres podria donar-nos una idea de si es feren als propis convents o, com ocorregué més tard, amb l’aparició del llibre imprès, els nostres convents els feren importar. L’anàlisi d’experts també podrà donar llum sobre la cronologia d’aquests textos. En aquest sentit, cal destacar el fet què, entre el llibre manuscrit en pergamí i el llibre imprès, que aparegué ja en el segle XV, hi ha d’haver tot un període caracteritzat per l’ús de la lletra feta a mà damunt paper, un suport que s’estengué ràpidament a partir del segle XIII. Aquests pergamins, així, ofereixen unes dades que no teníem sobre les biblioteques medievals menorquines, però deixen un buit relatiu al període de temps anterior a la impremta. El que més crida l’atenció son les il·lustracions que contenen. Un altre director, Miquel Roura i Pujol, que arribà a la biblioteca el 1875, a la obra que publicà “Reseña de los incunables de la Biblioteca Pública de Mahón”, es fixà en la continuïtat que tenen els gusts i els hàbits adquirits durant molts segles en aparèixer la impremta i destacava la ornamentació feta a mà que s’afegia als primers impresos o incunables posteriorment a la seva edició. Al pròleg del catàleg de llibres de la biblioteca, que publicà el 1885, menciona les tècniques que els monjos medievals empraven per escriure, amb especial menció a les tintes. La de color negre, feta amb carbó o sípia, és la més comú, seguida del vermell, que s’emprava sobre tot per als índex i signatures (la paraula llatina rubrum: vermell, ha donat lloc al nom rúbrica) essent molt més rares la tinta blau, groc, verd i l’or, que es feia diluint en goma aràbiga la pols d’aquest metall. A la nostra mostra no falten aquests colors. La tornada al present ens du al tòpic. Cóm s’imaginaven que seria la biblioteca desprès de 150 anys aquells primers directors? Ara ens crida l’atenció la convivència harmònica entre aquells vellíssims manuscrits i els ordinadors, dvds, contes il·lustrats, novel·les i llibres de divulgació que acaparen l’interès dels usuaris avui dia. Del limitadíssim rang de consultes que llavors tenia aquella biblioteca incipient, destinada al servei d’una població bàsicament analfabeta, a les visites que en rep ara hi ha un salt quantitatiu i qualitatiu del qual ens afalaga considerar-nos partícips. L’exposició d’aquest àlbum va adreçada, sobre tot, a paleògrafs i historiadors que puguin desxifrar tanta incògnita, però creiem que pot ser molt interessant també per al públic comú, degut al marcat caràcter que mostren aquestes restes, les quals denoten una concepció decorativa antiga, insòlita als nostres ulls, carregada d’un simbolisme arcaic, arrelat en unes tradicions formades al llarg de segles de lenta evolució. L’acondicionament dels documents ha estat acompanyada d’una digitalització, la qual cosa ens permet oferir-ne còpies als investigadors que ens les demanin. Els grups d’instituts i escoles que vulguin venir a veure-les no podran ser molt nombrosos. En cas contrari, hauran de ser dividits, dins o abans d’arribar a la biblioteca, per simultaniejar la visita d’una de les parts del grup amb una altra activitat. Preguem a tots els professors, professores i responsables de grups que trobin interessant la visita, que reservin una data per al seu grup per telèfon, mail o directament. Estarem encantats de poder compartir el coneixement d’aquest tresor inesperat.
El públic independent, lectors i lectores que venen pel seu compte, trobaran aquesta exposició oberta tota aquesta setmana que comença el 21 de Novembre, fins dia 3 de desembre, dins l’horari habitual de la Biblioteca: dilluns, a divendres de 9’30 a 13’30 i de 17 a 20’30. Dissabtes només de matins. Dimecres dia 23, per commemorar aquesta data, farem jornada de portes obertes. De nou del matí a nou del vespre, totes les persones que vulguin conèixer els espais normalment vedats al públic: dipòsits, fons antic, arxiu històric... tindran ocasió de visitar-los en petit grups acompanyats d’una persona de la biblioteca. Maó, 14 de novembre de 2011. Juan Fco. Sánchez Nistal. Biblioteca Pública de Maó
Fitxa didàctica
Benvinguts a la Biblioteca Pública de Maó. Amb motiu del 150 aniversari de la creació de la nostra Biblioteca s’ha realitzat la restauració d’un conjunt de fragments de pergamins que va recollir el bibliotecari Ramón A. Braña a l’any 1866. A part de la visita a les instal·lacions de la biblioteca per a conèixer el seu contingut i serveis, us proposam una activitat per a conèixer l’àlbum que recull els fragments restaurats i una part de la feina de l’arxiu, com és l’inventari i anàlisi de documents.
Obriu l’àlbum per la pàgina 1: Pedazos de códices, Que yo el bibliotecaria D. Ramon A. Braña arranqué de los lomos de algunos libros de esta biblioteca de Mahon, por creerlos útiles para el estudio de la Paleografia. 1866.
Abans de començar a mirar l’àlbum a fons és important que tinguem clars algunes de les idees d’aquesta presentació. Cercau que són: còdex: __________________________________________________________ __________________________________________________________ __________________________________________________________ __________________________________________________________ pergamí: __________________________________________________________ __________________________________________________________
Ramón Alvárez de Braña va ser un jove bibliotecari que va venir a Maó el 1866 i va treballar-hi durant uns anys. Va ser el que va obrir al públic la biblioteca. Va ser un gran col·laborador de la premsa local, sobretot del Diario de Mahón, Publicà una memòria amb nombroses dades sobre l’estat de la biblioteca en els anys previs. Acabada la seva tasca a Maó, va tornar a la península on publicà moltes obres sobre paleografia, descripció de monuments, guies de viatges, història...
Per què els trossos eren als lloms de llibres? Perquè, sovint, es reutilitzaven trossos de pergamins per a reforçar enquadernacions de llibres antics, per evitar el seu deteriorament.
________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________ paleografia: _________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________
Mirau l’àlbum i observau com són els diferents fragments, les seves formes, colors i continguts.
Tipus de tintes i lletres: Tinta de carbó:
Identificau fragments que tenguin aquestes característiques i anotau el seu nombre (recordau que heu de posar el nombre de la pàgina, un punt i el nombre del fragment): 5 fragments de tinta de carbó. ____________________________________________________________ ____________________________________________________________ ____________________________________________________________ ____________________________________________________________ ____________________________________________________________ 5 fragments de tinta sèpia. _____________________________________________________________ _____________________________________________________________ _____________________________________________________________ _____________________________________________________________ _____________________________________________________________ 3 fragments de 2 o més colors (indicau quins colors hi ha en cada cas) _____________________________________________________________ _____________________________________________________________ _____________________________________________________________ 3 fragments amb dibuixos (que representen?) _____________________________________________________________ _____________________________________________________________ _____________________________________________________________ 3 fragments amb lletres decorades (quines lletres són?) _____________________________________________________________ _____________________________________________________________ _____________________________________________________________
Tinta a base de carbó de llenya o de negre fum mesclat amb goma. Aquest tinta ja s’emprava a l'Antiguitat i a Orient. Es caracteritza pel color molt negre. Tinta sèpia:
En els manuscrits medievals també s’emprava la tinta vermella que es feia amb sulfur de mercuri, blanc d’ou i goma aràbiga. El seu color és més clar. Lletra cursiva: Aquella escriptura feta d’una forma ràpida, amb lletres lligades entre si... Seria una escriptura manuscrita. Lletra gòtica: Una escriptura més rígida i uniforme. Amb la idea d’aprofitar el paper, es contrauen les lletres, els traços cap amunt i avall són curts i s’empren abreviatures. La forma com està tallada la punta de la ploma fa que tengui una imatge concreta: l’horitzontal i vertical fa les retxes gruixudes i l'obliquo les fa fines. Lletra capital: L’escriptura amb totes les lletres majúscules i més rectes.
Què és el que t’ha cridat més l’atenció? _________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________
Tot seguit et proposam que treballis una mica més amb els fragments, de la manera que treballam a l’arxiu per analitzar i inventariar els documents. Completa la següent fitxa del fragment:
Fitxa: Fitxa Nº del fragment: _______ (pàg.núm) Què s’hi veu? (fes una petita descripció del que veus amb una primera mirada) _________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________
Mida del fragment: Alt: ___________
Ampla: _____________
Forma del fragment: (fes un petit dibuix de la forma)
Tinta: _____________________ (Carbó o sèpia) Colors: ________________________________ ____________________________ (Quants i quins) Tipus de lletra: _____________________________________________________ (Cursiva, gòtica o capital) Nº de línies: __________________ ___
Columnes: _______________________
Tè marges? __________________________________________________________ (indica si són amples) Hi ha inscripcions manuscrites? _________________________________________________________ Pots llegir el contingut? En quin idioma està escrit? (Escriu algunes paraules que entenguis...) _________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________
Hi ha cap dibuix o decoració? Què representa? _________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________ Hi ha res a la part de darrera? Què? ________________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________________
Per acabar et proposam que creis el teu propi fragment: Tria un text de 2 o 3 línies. Fes una lletra inicial decorada. Tria el tipus de color, lletra i forma del teu fragment.
Elaborat per la Biblioteca Pública de Maó amb motiu del 150 aniversari de la seva creació. Disseny i redacció: Esperança Pallicer Pons Novembre 2011
Alguns fragments de pergamins
4-10
4-11
10 i 11 emparellats. Amb tres tintes. Inicials adornades. 15x4 cm
4-12
Amb tres tintes. Inicials adornades. 17x13 cm
6-1
Còdex dos columnes, tallades només les de l’interior. Possiblement 6.1 a 6.6 emparellats. Tres colors. 16 x 13 a 11 cm
8-3
8-4
Formen part d’un grup de 9 trossos, que semblen pertànyer al mateix còdex. Sèpia i vermell. 30x5 cm
11-2
Carb贸. 2 columnes. 3 colors. 11.1 a 5 semblen tots, except un, del mateix c貌dex. 20x8'5 cm
12-3
C貌dex emparellats 3 i 4. Il路lustrat amb un cercle terraqui. Tres colors. 17x8 cm
15-1 i 15-2
3 tintes. Conté anotacions musicals. 15.1 a 5 semblen d’un mateix còdex. 10'5x27'5 i 11x23 cm
17-1
Tres colors. Sèpia. 26'5x15 cm
18-2
3 colors, 2 columnes, del mateix còdex. Amb anotacions. 21x11 cm.
19-2
3 colors. Sèpia. Lletres ilustrades: un ca amb una campana al coll i al revers una serp. 19-1 i 2 del mateix còdex. 25x12 cm.
24-2
3 colors. Dibuix a color a l'anvers. Anotacions al revĂŠs. 32x16'5 cm.
29-1
Fragment de còdex. 3 (potser 4) columnes. A 3 colors. Inclou il·lustracions . El revers està força deteriorat. Tinta descolorida. 28'5x19 cm.
29-2
Fragment de còdex. Tinta carbó. 3 (potser 4) columnes. A 3 colors. Inclou il·lustracions i lletres decorades . El revers està força deteriorat. 28x19 cm
30-1
Retall que mostra il路lustraci贸 d'un personatge i lletra decorada al marge d'una columna. A 3 colors. Inclou anotacions. 13x7 cm.
30-4
Retall que mostra les lletres S, N i P decorades. 3 colors. Tinta sèpia. 16x9 cm.
35-1
Fragment imprès. 2 colors. Tinta carbó. Lletra decorada. Forma part del capítol XV. En llatí. Sembla de temàtica religiosa. 27x19'5 cm