Contes a moltes mans. Noves aventures a Constantí by Biblioteca Municipal de Constantí

Edita:

Amb el suport de:

Primera edició: abril 2015 Tiratge: 500 exemplars Textos i il·lustracions: CEIP Mossèn Ramon Bergadà CEIP Centcelles © dels textos: els seus autors © de les il·lustracions: els seus autors © d’aquesta edició: Ajuntament de Constantí Carrer Major, 27 – 43120 Constantí Tel. 977 520521 – fax 977 521221 ajuntament@constanti.cat Col·lecció: Contes a moltes mans, 2 Coordinació Biblioteca Municipal de Constantí Maquetació: Mercè Boronat Riera

Dipòsit Legal: T-246-2015

Contes a moltes mans. Noves aventures a ConstantĂ Curs 2013/2014

A tots els alumnes i mestres de les escoles Centcelles i Mossèn Ramon Bergadà que gràcies al seu treball i esforç ens han tornat a meravellar amb noves històries. I a la Mercè pel seu suport incondicional en el disseny i la maquetació, per ajudar-nos a fer-ho encara més bonic.

1. Desapareguts

2. Superanimals

3. Constantinators

5. Un portal màgic a Centcelles

6. El misteriós segrest de l'alcalde Cuctantí

7. La formigueta viatjera

8. Una missió inesperada

Ens és grat poder presentar-vos novament aquesta nova edició de contes col•laboratius, resultat de la iniciativa de mestres, nens i nenes, de les escoles Mn. Ramon Bergadà i Centcelles, juntament amb la biblioteca de la nostra vila i la seva mascota “ Mirmiga” i promogut per la regidoria d'Ensenyament d'aquest ajuntament. Tots formen part activa del projecte. Però, encara és més grat veure els infant convertits en escriptors i fer-los partícips del seu propi conte. Quan ens fem grans, els contes solen quedar arraconats. Creiem potser que ja no tenim edat. Però ens continua agradant que ens expliquin històries. Tots recordem contes de la nostra infantesa i potser encara podríem recordar-ne frases, personatges i situacions. Els contes, els nens i la seva imaginació ens fan veure que, siguem d’on siguem, no som tan diferents. Estem de sort i des d'aquí felicitem sincerament a mestres, educadors i pares que cada dia intenten motivar i esprémer als infants allò d’innocent que tenen; allò que ells visionen i que ara haurà quedat imprès en paraules. Segur que les seves històries no ens deixaran indiferents; segur que llegir-les ens farà parar el nostre ritme frenètic i asseure’ns relaxadament. D’això es tracta. Hi trobareu un mosaics d’històries independents que els seus joves autors, guiant-se per la seva imaginació i vivències, ens faran veure que els adults també hi tenim molt a veure. Aquesta varietat de contes ens ajuden a créixer, a aprendre i a construir valors. Segur que ens captivaran !!!!

Ajuntament de Constantí

essència: engrescar els nens en el vell art de relatar i il·lustrar històries.

mateixos creen quan es deixen portar per les emocions més infantils.

històries. Acaroneu-les, compartiu-les, estimeu-les, però, sobretot... mireu-les amb ulls de nen.

Escola Mossèn Ramon Bergadà

nenes del nostre poble. Un any més les escoles de Constantí i la Biblioteca Municipal ens coordinem per portar a terme una Ja portem quatre anys realitzant aquest projecte i esperem poder gaudir-ne molts més. La redacció de contes es converteix en un joc, en una motivació. Per una banda, uns alumnes comencen un conte però no aquella història que han començat els altres companys i que en les seves mans està acabar allò de la millor la col·laboració amb les escoles, no només pel que fa a aquest projecte sinó per la dedicació que realitzen cada curs oferint-nos visites guiades a la biblioteca, conta contes i fent-nos arribar lots de llibres per a cada aula.

Escola Centcelles

Desapareguts

Iniciat a l'escola Mossèn Ramon Bergadà, text a càrrec dels alumnes de 3r.A. Tutor: Jesús Jiménez. Biel, Daniel, Marc, María, Rosario, Youssouf, Izan, Dylan Joel, David, Andrea, Fernando, Aitor, Gemma San Martín, Eva, Meritxell, Lautaro, Judith, Gemma Sicilia, Cindy i Omar. Il.lustracions a càrrec dels alumnes de 3r.B. Tutor: Magda Bosch. Ouiam, Anna, Edgar, Luis, Santiago Angel, Yassin, Inés, María Victoria, Davinia, Carla, Alejandro, Fatin, Mohammed, José Alfonso, Anas, Judith, Isaac, Ariel Nicolás, Eric, Cristian, María i Hanfeng. Acabat a l'escola Centcelles, text i il.lustracions a càrrec dels alumnes de 3r.A. Tutora: Olga Garrabe. Kevin, Fatima Zahra, Najoua, Tatiana, Anina, Carlos, Houda, Bernardo, Rubén Garcia, María, Andrea, Hamza, Kiara, Angela, Rabab i Rubén Sedeño.

Superanimals

Iniciat a l'escola Centcelles, text i il.lustracions a càrrec dels alumnes de 3r.B. Tutora: Sara Reig. Youssef, Mohamed Ezzaim, Andrei Maricel, Meriem, Juan, Sara, Mohammed Lamouassat, Yassin, Aaron, Estela, Eric, Júlia, Nalaya, Agustín, Atika i Saïd. Acabat a l'escola Mossén Ramon Bergadà, text a càrrec del alumnes de 3r.B. Tutor: Magda Bosch. Ouiam, Anna, Edgar, Luis, Santiago Angel, Yassin, Inés, María Victoria, Davinia, Carla, Alejandro, Fatin, Mohammed, José Alfonso, Anas, Judith, Isaac, Ariel Nicolás, Eric, Cristian, María i Hanfeng. Il.lustracions a càrrec de 3r.A. Tutor: Jesús Jiménez. Bilal, Daniel, Marc, María, Rosario, Youssouf, Izan, Dylan Joel, David, Andrea, Fernando, Aitor, Gemma San Martín, Eva, Meritxell, Lautaro, Judith, Gemma Sicilia, Cindy i Omar.

Constantinators

Iniciat a l'escola Mossèn Ramon Bergadà, text a càrrec dels alumnes de 4rt.A. Tutor: Joan Ferran. Solaiman, Pol, Hajar, Cristóbal, Aissa, Laura, Amparo, María, Sergio, Gabriela Michelle, Fadi, Janet, Oussama, Sarai, Cristian, Ariadna, Aiman, Noemí Laura,Arthur-Rous, Amelia, Edwin Fernando i Bryan Néstor. Il.lustracions a càrrec de 4rt.B. Tutora: Lidu Giralt. Angel, Hayat, Evelyn, Antonio, José Luis, Alba, Arón, María, Ilyas, Marwan, Antonio, Yousser, Juan, Amin, Favour, Isabel, Javier, Raquel, Elsa, Nicolas Esteban i Núria. Acabat a l'escola Centcelles, text i il.lustracions a càrrec dels alumnes de 4rt. Tutora: Andrea Giner. Ana Maria, Iker, Milouda, Enrique, Alexandru, Bobi, Facundo Manuel, Alban, Dorian, Kawtar, David, Melani, Mohssin, Eduard

Iniciat a l'escola Centcelles, text i il.lustracions a càrrec dels alumnes de 4rt. Tutora: Andrea Giner. Ana María, Iker, Milouda, Enrique, Alexandru, Bobi, Facundo Manuel, Alban, Dorian, Kawtar, David, Melani, Mohssin, Eduard Acabat a l'escola Mossén Ramon Bergadà, text a càrrec dels alumnes de 4rt.B. Tutora: Lidu Giralt. Angel, Hayat, Evelyn, Antonio, José Luis, Alba, Arón, María, Ilyas, Marwan, Antonio, Yousser, Juan, Amin, Favour, Isabel, Javier, Raquel, Elsa, Nicolas Esteban i Núria. Il.lustracions a càrrec dels alumnes de 4rt.A. Tutor: Joan Ferran. Solaiman, Pol, Hajar, Cristóbal, Aissa, Laura, Amparo, María, Sergio, Gabriela Michelle, Fadi, Janet, Oussama, Sarai, Cristian, Ariadna, Aiman, Noemí Laura, Arthur-Rous, Amelia, Edwin Fernando i Bryan Néstor.

Un portal màgic a Centcelles

Iniciat a l'escola Mossén Ramon Bergadà, text a càrrec dels alumnes de 5è.A. Tutor: Lluís Torrents. Rihab, Izan, David, Ismael, Adrià, Sílvia, María, Youssef, Loubna, Javier, M. Carmen, Lucía, Remedios, Jorge, Ayoub, Alejandro, Alfonso, Imane, Manuel, Fernando, Marina, María Andrea, Alexis, Dragos Dorel, Nehad i Hasna. Il.lustracions a càrrec de 5è.B. Tutor: Josep Piñol. Javier Abad, Adil, Ikram, Hani, Mohamed Amin, Asmae, Sol, Natalia, Javier Cid, Diego, Meritxell, Elena, Ana, Rocío Denise, Ilham, Alexandra, Simón, Racha, Yeray, Ezequiel, Jose Manuel, Melania, Mourad, Kevin i Hayat. Acabat a l'escola Centcelles, text i il.lustracions a càrrec dels alumnes de 5è. Tutor: Gabriel Regaña. Ali, Gerard, Jordi,Ruben Emanuel, Daniel, Soufiane, Didina, Marta, Miguel de Araujo, Silvia, Miguel Gabarri, Paula García, Gisela, Laura, Sandra, Atenea, Sara, Eric, Alba, Aida, Germán, Aitor i Paula Torres.

El misteriós segrest de l'alcalde Cuctantí

Iniciat a l'escola Centcelles, text i il.lustracions a càrrec dels alumnes de 5è. Tutor: Gabriel Regaña. Ali, Gerard, Jordi, Rubén Emanuel, Daniel, Soufiane, Didina, Marta, Miguel de Araujo, Sílvia, Miguel Gabarri, Paula García, Gisela, Laura, Sandra, Atenea, Sara, Eric, Alba, Germán, Aitor i Paula Torres. Acabat a l'escola Mossén Ramon Bergadà, text i il.lustracions a càrrec dels alumnes de 5è.B. Tutor: Josep Piñol. Rihab, Izan, David, Ismael, Adrià, Sílvia, María, Youssef, Loubna, Javier, M. Carmen, Lucía, Remedios, Jorge, Ayoub, Alejandro, Alfonso, Imane, Manuel, Fernando, Marina, María Andrea, Alexis, Dragos Dorel, Nehad i Hasna. Javier, Adil, Ikram, Hani, Mohamed Amin, Asmae, Sol, Natalia, Javier, Diego, Meritxell, Elena, Ana, Rocío Denise, Ilham, Alexandra, Simón, Racha, Yeray, Ezequiel, José Manuel, Melania, Mourad, Kevin i Hayat.

La formigueta viatjera

Iniciat a l'escola Centcelles, text i il.lustracions a càrrec dels alumnes de 6è. Tutor: Germán Palacios. Mahmoud, Mariyem, Alexandra, Taoufik, Alexandru, Iker, Javier, Latifa, Youssef, Fikra, Zakaria, Boumediene, Luisa, José Gómez, Rafael, Yassine, Jesús, Ikram, Juan, Marco Antonio, Jose Mendoza, Kevin, Abdollah, Samara, Nerea, Aida, Hasna i Souhayla. Acabat a l'escola Mossèn Ramon Bergadà, text i il.lustracions a càrrec dels alumnes de 6è.A. Tutor: Nazaret Borges. Yasser, Noelia, Sergio, Diego Lautaro, Iván, Ruben, Juan Carlos, Manel, Dylan, Joan, José Manuel, Daniel, Andrés, Jakub, Alba, Evelyn, Milagros, Maria, Gabriel Iván, Antonio, Ester, Karen, Luana, Miguel Ángel i Egle. Sara, Helena, Antonio, Lluís, Thiago Arif, Yasmina, Joan, Iván, Mohamed, José, Leonela Robertha, Yoselin Yineri, Andrea, Mónica, Noelia, Andrea, Juan Antonio, Mario, Florin Sergiu, Jeferson Roberto, Sofía, Oriol i Núria.

Una missió inesperada

Iniciat a l'escola Mossén Ramon Bergadà, text a càrrec dels alumnes de 6è.B. Tutor: Carlos Páez. Sara, Helena, Antonio, Lluís, Thiago Arif, Yasmina, Joan, Iván, Mohamed, José, Leonela Robertha, Yoselin Yineri, Andrea Pedra, Mónica, Noelia, Andrea Pérez, Juan Antonio, Mario, Florin Sergiu, Jeferson Roberto, Sofía, Oriol i Núria. Il.lustracions a càrrec dels alumnes de 6è.A. Tutora: Nazaret Borges. Yasser, Noelia, Sergio, Diego Lautaro, Iván, Rubén, Juan Carlos, Manel, Dylan, Joan, José Manuel, Daniel, Andrés, Jakub, Alba, Evelyn Milagros, Maria, Gabriel Iván, Antonio, Ester, Karen, Luana, Miguel Ángel i Egle. Acabat a l'escola Centcelles, text i il.lustracions a càrrec dels alumnes de 6è. Tutor: Germán Palacios. Mahmoud, Mariyem, Alexandra, Taofik, Alexandru, Iker, Javier, Latifa, Youssef, Fikra, Zakaria, Boumediene, Luisa, José Gómez, Rafel, Yassine, Jesús, Ikram, Juan, Marco Antonio, Jose Mendoza, Kevin, Abdollah, Samara, Nerea, Aida, Hasna i Souhayla.

D esapareguts

Hi havia una vegada tres

amics que es deien Teca, CuctantĂ i Mirmiga. La Teca era una rateta molt presumida, el CuctantĂ un cuc molt divertit i la Mirmiga una formiga molt treballadora. Tots tres eren molt amics, jugaven sempre junts i anaven a de ConstantĂ.

La Teca i el Cuctantí estaven a la classe de 3r-A i la Mirmiga a la classe de 3r-B.Un dia, quan sortien de soroll molt estrany, van tenir una mica de por i van esperar que sortís la seva estimada Mirmiga. Però esperaven i esperaven i la Mirmiga no sortia. La Teca va preguntar a uns quants companys de la seva classe:

Els dos amics van decidir començar pel parc de les Escoles velles, però semblava que allí no hi era. Anaven a buscar una mica més, però va sortir un gos que els volia atacar i van escapar corrents.

Després van anar a la casa del metge per si la Mirmiga s’havia posat malalta. Però allí no hi eren ni la Mirmiga ni el metge. Més tard van anar a l’ajuntament. L’alcalde tampoc hi era. Llavors la Teca va cridar espantada: - Aaaah! Ha desaparegut l’alcalde! Tampoc van trobar el farmacèutic, ni l’estanquer ni el mossèn ...On s’havia ficat tothom? Tot era molt misteriós. Finalment, com que estaven molt preocupats, van anar a la policia per avisar que estaven desapareixent algunes persones. Però al guàrdia tampoc l’havia vist ningú. - I si parlem amb el detectiu del poble? - Va dir la Teca. - Segur que descobrirà tot aquest misteri. - Sí. – va respondre el Cuctantí. - Diuen que és molt bo. Quan van arribar a casa del detectiu, ja us ho podeu imaginar: van trobar la casa buida. - Què podem fer ara? - va dir la Teca. – Em sembla que haurem d’investigar nosaltres sols. – Va dir el Cuctantí. La Teca hi va estar d’acord.

Així doncs van anar a la parada dels autobusos per anar a casa de la Mirmiga per si estava allí la seva mare. Però no hi havia ningú a la casa, estava tot obert però no hi havia ni rastre dels eren unes ombres estranyes pel jardí. De sobte el Cuctantí va cridar: Teca veiés què li passava. Just en aquell moment la Teca va dir: La Teca va estar buscant per tota la casa per si trobava alguna pista per saber què li havia passat al Cuctantí, i a tota la gent que estava desapareixent. Quan estava a punt de marxar ja, va sentir alguna cosa que venia del soterrani. Quan va baixar al soterrani estava tot fosc i no van veure res. Ho va trobar gasolina. poble. Però quan van arribar a la perruqueria estava tot com la resta del poble, desert. Però, quan van entrar encara feia olor a laca, això volia dir que no feia gaire temps que algú havia estat allí.

aguantar-la.

la bruixa Soltafum es va trobar una clau molt estranya, com si fos una closca de tortuga perĂ˛ tota peluda. La va agafar i se la penjĂ al coll. oberta. Una vegada dins va estar buscant per tota la casa i no va trobar res.

De sobte va sentir soroll a la segona planta, on feia els encanteris la bruixa. Va pujar sense fer Quan van veure a la Teca es van alegrar i la van avisar que la bruixa estava per allĂ. PerĂ˛ ja era massa tard, quan es va girar ja tenia la bruixa darrere. - Estic buscant a tothom. DiguĂŠ la Teca.

par-te per tot el que ha passat; ells no tenen la culpa de que siguis una despistada. - Ho sento...va dir la bruixa tota avergonyida i amb un moviment de vareta va alliberar a tothom. - Pren la teva clau, va dir la Teca. Una vegada tothom alliberat van marxar a celebrar-ho i a comprar-li a la Teca un regal per la seva ajuda.

S uperanimals Una tarda de primavera, va aterrar al camp de futbol de Cons-

tantí un helicòpter de color groc amb les aspes vermelles i una càmera dibuixada a la part del davant. Feia un soroll molt fort que va alarmar a tots els habitants del poble. Els més curiosos s’atreviren a sortir de les seves cases per anar a veure què era allò que havien escoltat. Ràpidament van veure com d’aquell curiós helicòpter va baixar un home alt i prim, amb bigoti, tot vestit de blanc, amb ulleres de sol i un megàfon a la mà.

Tant li va fer riure aquella sorpresa que ràpidament li va dir que estava contractat. El Sr. Brian encara era amb el Cuctantí quan va veure com de lluny es veien dos siluetes d’animals fent una carrera. Una era la rateta Teca, que venia corrents com un coet, i l’altra era la formiga Mirmiga, que apareixia volant com el millor avió del món. Es van presentar allà davant del director que encara estava bocabadat d’admirar aquell espectacle que acabava de veure, i amb l’alè just per pronunciar les paraules, van preguntar les dues alhora: - Senyor…ens ha vist? Qui ha guanyat? - Oh my God! Que ràpids que sou! Veniu al càsting? (el Sr. Brian aplaudia mentre la rateta i la formiga seguien discutint per saber qui havia arribat primer).

A veure, encara que m'agrada el què veig, la norma és la norma. Segur que hi haurà més participants. Bona sort ! Aquella nit ningú va poder aclucar ull. L'endemà a les 10 h del matí, davant de l'entrada del parc, ja hi havia una cua quilomètrica. El senyor Better amb el bigoti engominat, les ulleres de sol i el ja típic vestit blanc va saludar: – Good morning! A veure... quines habilitats teniu?

Un gall va començar a fer quiquiriquic, un paó reial estarrufà la cua, un pica-soques en menys d'un minut va fer un niu al tronc de l'arbre més proper. Un mico saltarí anava saltant damunt del cap d'unes “caniche” desfent-los-hi el pentinat tan tocat i posat que portaven. Com que el Cuctantí ja estava contractat, ara els tocava actuar a la rateta Teca i a la formiga Mirmiga, però no van aparèixer fins l'endemà a la tarda.

Al dia següent es van presentar un cocodril que ballava una sardana amb un

De sobte la Mirmiga va aparèixer volant tan de pressa que amb l'aire que arrossegava Sense poder recuperar-se de l'admiració el Sr. Better va veure que des de l'horitzó s'apropava un remolí de colors. Poc a poc, a mesura que el remolí arribava al parc, tothom quedava impregnat d'aquells colors tan bonics. De dins va sortir la Teca.

I va ser així com la Mirmiga, el Cuctantí i la Teca van començar la seva carrera d'actors.

C onstantinators L a Mirmiga, el Cuctantí i la Teca eren una colla d'amics molt coneguda al

poble perquè sempre es portaven alguna cosa entre mans: investigaven la desaparició d'un llibre a la classe, creaven disfresses innovadores per a que ningú els reconeguera, organitzaven expedicions en bicicleta pel terme en busca de noves aventures... És a dir, no estaven ni un minut quiets, semblaven màquines, i a més, com que eren de

Una tarda grisa de febrer, els joves amics es trobaven a la biblioteca del poble acabant els deures de l'escola, quan de sobte, la Mirmiga centrà la seva mirada en un llibre molt estrany i diferent a la resta que mai havia vist abans. Impulsada per la curiositat, s'aixecà i agafà el llibre, aquest es titulava “La llegenda del tresor de Centcelles”. La Teca, que era molt xafardera, va intentar agafar-li el llibre a la Mirmiga i en l'intent, el llibre caigué al terra.

Al recollir-lo, tots dos se n'adonaren que hi havia un estrany document que havia sortit del llibre. Era un mapa, un antic mapa del poble de Constantí amb una inscripció escrita en un idioma desconegut. De seguida les dues amigues dirigiren la mirada cap el Cuctantí ja que sabia molts idiomes i a més, era un expert historiador. Aquest li feu un cop d'ull a la inscripció i de seguida se n'adonà que l'idioma utilitzat era el llatí, la llengua dels romans. La Mirmiga i la Teca estaven intrigades i es mostraven impacients per la curiositat que els despertava aquell document de l'època romana. El Cuctantí després de desxifrar el missatge, els contà que aquest parlava d'un tresor amagat als passadissos subterranis del mausoleu de Centcelles, però també advertia dels perills que suposava anar a buscar-lo perquè aquests passadissos estaven plens de trampes que podien ocasionar la mort d'aquells que intentessin apoderar-se de les riqueses.

Els Constantinators es quedaren bocabadats al saber el que deia el document i encara que estaven bastant espantats, van decidir anar a buscar el tresor doncs el seu esperit aventurer era molt més fort que els temors que sentien en aquell moment. Però el que no sabien era que la colla dels Diables, un grup molt dolent i despietat, que rebia el seu nom en honor al pont en el que vivien, havien escoltat tota la conversa i anaven darrere d'ells per poder-los arrabassar el tresor en el moment oportú. Després d’aquella troballa dins el llibre els Constantinators van decidir començar el seu viatge per a buscar el tresor. De forma paral·lela, els diables començaren també la seva, però d’això els Constantinators no en sabien res. L’endemà al matí, els Constantinators van començar l’aventura i es van dirigir al mausoleu del Centcelles. Un cop allà, van observar tot el que hi havia, i es van adonar que dins del mausoleu hi havia una porta secreta i la colla estava plena de curiositat per saber què hi havia dins.

Mentrestant la colla dels Diables, que els estava xafant els talons, estava esperant el moment perfecte per a robar el tresor als Constantinators.Els Constantinators estaven investigant com obrir la porta quan el Cuctantí va tenir una sensació estranya. - No sé de què em parles, tu i les teves imaginacions - va respondre la Teca. Quan ja feia una estona que intentaven obrir la porta, els Constantinators van descobrir com obrir la porta i estaven contents perquè sabien que allà trobarien el tresor. La Teca va obrir la porta i... de sobte va aparèixer una lluentor vermella i dues banyes vermelles i va dir: Diables, ens han seguit i han aconseguit robar - Has vist com tenia raó, algú ens seguia- va replicar el Cuctantí.

En aquell moment els Diables van sortir corrent i van marxar direcció cap al centre del poble. La colla dels Constantinators estaven tristos perquè ells volien el tresor per a ells i no volien que els Diables es quedessin el tresor, per això van marxar corrent rere ells per a arravatar-los-hi. Aquella tarda era una tarda de sorpreses per a la colla dels Constantinators, primer van descobrir que el tresor era allà de veritat, després no s’esperaven que els Diables el trobessin primer i tampoc esperaven el que anava a passar en aquells instants. Quan la colla dels Diables va arribar al mig del poble va cridar ben fort per a que tothom estigués allà. Un cop estava reunit tot el poble al davant de l’ajuntament van decidir repartir els diners a tots els habitants de Constantí per a que ningú fos pobre i tots tinguessin menjar.

E ra un dia assolellat i els ocells

cantaven, mentrestant al parc de ConstantĂ Els amics que jugaven al parc eren el CuctantĂ, un cuc molt entremaliat, la Rateta Teca, una rateta molt presumida i la formiga Mirmiga, una formigueta molt valenta. Eren amics Ăntims de tota la vida ja que Mentre jugaven van arribar al parc tres i es van apropar.

Aquella colla estava formada per un lloro anomenat Pipo, un guepard anomenat Silver i un gos anomenat Patxi. Quan aquesta colla es va apropar als tres amics, el Pipo li va preguntar al Cuctantí: - Jo em dic Cuctantí, i aquests són els meus amics: la rateta Teca i la formiga Mirmiga. -va dir el Cuctantí. - Encantat de conèixer-vos, voleu jugar tenim amb qui jugar - va dir el Lucas. partit.

El partit va comenĂ§ar, la cosa estava una mica tensa, tots dos equips volien guanyar. Mentre jugaven va dir la rateta Teca: marcar gol. seu company el lloro. El lloro va arribar a la porteria contraria, li va passar al guepard i va

comenĂ§ar a passar-se la pilota i intentar marcar. La colla de forasters estaven enfadats perquĂ¨ no tenien la pilota i volien marcar. Llavors el lloro va anar corrents cap a la formiga Mirmiga per treure-li la pilota. La pilota va explotar en mil trossets...

Tots sis es van quedar bocabadats, sabien que aquells últims moments eren decisius per saber qui

el Silver. després de les intenses pluges dels últims dies); però la Teca, molt presumida ella, diu:

Però, s'asseuen tots al banc mig despintat que hi ha sota un roure i es posen a pensar.

Pensen, pensen, pensen, i .... de cop i volta, tots comencen a donar idees: El guepard diu:

mica de por i d'inseguretat; doncs, totes les idees anteriors han sortit malament. – Doncs, posem les jaquetes dins una motxilla. - comenta el Cuctantí. Se'ls hi estan acabant les idees i el temps també. Cada vegada és més fosc i aviat no podran jugar.

De cop i volta, senten una veu darrera seu que diu: És un Policia Municipal, molt maco a parer de la Mirmiga, que camina decidit cap a ells. Li expliquen el problema que tenen. Cosa que els hi costa una llarga estona perquè tots volen parlar alhora i el pobre policia ha de fer mil i un esforços per entendre'ls. Quan acaben, el Pau, que així es diu el policia els hi comenta que si volen, ell té al cotxe patrulla La Teca li demana, mig avergonyida i amb la cara molt vermella, que si té temps, ell faci d'àrbitre. Amb l'ajuda del Pau, decideixen que no val la pena enfrontar-se perquè després de parlar tanta estona ja són amics. Se'n van a sopar i queden per trobar-se a l'endemà per jugar i berenar junts al sortir de l'escola. Aquest conte s'ha acabat i si no és mentida és veritat.

U n portal màgic a Centcelles Vet aquí que a

Constantí hi havia tres amics inseparables, la Teca, la Mirmiga i el Cuctantí. Es coneixien des de ben petits. Vivien al mateix carrer i compartien moltes aventures: jugaven i estudiaven plegats, anaven a la mateixa classe,

va començar el tema dels romans i va repartir les diferents parts: economia, política, població i societat, i cultura i art. Els nostres cultura i art. La professora els va recomanar que treballessin els hi havia a la vil·la romana de Centcelles. Sobre els mosaics, només sabien que estaven fets de pedra de diferents colors, però res més. Així que van anar a la biblioteca.

molt avorrit. Així que el Cuctantí el va llençar cap al carro dels llibres, però amb tan mala punteria, que va impactar contra la paret. Sorpresos van veure com en aquella paret apareixia un forat misteriós.

Després de molt rumiar, van decidir que la millor opció era investigar el forat. La Mirmiga es va quedar a fer guàrdia, mentre el Cuctantí i la Teca anaven a casa a buscar provisions, cordes, llanternes, càmeres, navalla multiusos, roba, tenda de campanya, walkietalkie, brúixola, ... Van comentar als pares el que havia passat, però no els van creure. Així que van tornar a la biblioteca. Un cop allí van lligar la corda a la cintura de la Mirmiga, perquè era la que pesava menys i també la més valenta, i la van baixar amb molt de compte pel forat. Al cap de no res la van pujar i ella, entupastor amb el seu ramat, soldats patrullant, botigues on es venien productes a canvi de monedes romanes, nens jugant a daus al mig del carrer,... Sense pensar-s'ho

que un petit poble. Encuriosits per veure la vil·la romana de Centcelles, van dirigir-se vil·la van trobar un campament militar romà. ment dels romans i quina era la millor manera de creuar el campament sense ser vistos. De sobte, un dau va tocar la pota de la Mirmiga i un nen es va apropar per recollir-lo. La cara dels quatre va ser de sorpresa i un fort crit va sortir de les seves boques.

Els guàrdies romans no van trigar en presentar-se i els van fer presoners, tot i el seu intent per escapar. Tot seguit van ser traslladats a la presó, allí van ser tancats a la mateixa cel·la. Passaven i passaven les hores, i els tres amics pensaven com escapar-se d'aquell lloc, o simplement, què podien fer per matar el temps. Llavors, el Cuctantí va posar la mà a la butxaca i va treure una baralla de cartes per fer uns quants trucs de màgia. El guàrdia que estava vigilant es va quedar bocabadat observant el truc i ràpidament va avisar als seus companys. - Mireu, mireu! Què divertit! Mai havia vist bruixeria com aquesta.

- Aquesta podria ser la solució per fer divertir a l’emperador – va exclamar el guàrdia. El nostre emperador fa molts anys que està trist i no somriu mai, des del dia en què va perdre la seva estimada. El Cuctantí va tenir una idea: - Nosaltres podem fer riure a l’emperador, però amb una condició. - Sí! Si el divertim ens heu d’alliberar i ensenyar-nos la vil·la romana -va exclamar la Mirmiga. Ràpidament els guàrdies van conduir als tres presoners davant l’emperador, un cop allí el Cuctantí va iniciar el seu repertori de trucs de màgia que van fer esclatar una gran rialla a l’emperador, i tots els guàrdies es van sorprendre perquè, després d’anys i anys intentant fer riure a l’emperador, algú ho havia aconseguit. L’ emperador, molt satisfet, va voler recompensar als tres amics i va ordenar als seus guàrdies que els acompanyessin fins la vil·la. Una vegada van arribar, es van quedar sorpresos de la realitat del lloc; mosaics al sostre, la cripta, els arcs a les parets, com jugaven els nens i nenes, els seus vestits… La Mirmiga, recordant el treball que havien de fer a la classe, va aprofitar per fer preguntes del tema, mentre la Teca i el Cuctantí apuntaven les respostes dels romans. Aprofitant que ja tenien les respostes, solament els feia falta trobar l'arbust on s'havien amagat per trobar el forat negre que els portés a la biblioteca, sort que la Teca, molt intel·ligent, havia estat deixant closques de pipes per recordar el camí de tornada. Els tres intrèpids viatgers van poder tornar a la biblioteca sans i estalvis per contar les seves aventures, però mai ningú se'ls va creure, tot i fer una gran exposició del treball que va deixar bocabadats als seus companys de la classe. I tot això és tant veritat, que potser mai ha passat.

E l misteriós segrest de l'alcalde Cuctantí Un conte explicaré tan bé com jo sabré, si l’escolteu el sentireu,

qui no el sentirà no el sabrà... Era un dia normal com un altre, els habitants de Constantí treballaven i passejaven mentre els nens s’esforçaven a l’escola. Ningú s’esperava el que passaria…

En aquest poblet hi havia tres grans amics amb càrrecs molt importants. El Cuctantí, alcalde del poble, un cuc de molts colors però tot i el seu aspecte, el seu caràcter era seriós i de poca broma. Solament dos dels personatges importants del poble tenien un lloc en el cor. Un d’ells la Mirmiga, una formiga molt treballadora i simpàtica, directora general de la biblioteca i que dedicava moltes hores per tenir-la neta i ordenada. En segon lloc, la Teca, una rateta molt presumida, directora de les dues escoles del poble, l’escola Bergadà i la Centcelles i que es preocupava molt pels seus alumnes i amics. Com totes les nits, els tres amics tenien com per costum parlar pel whatsapp sobre com els havia anat el dia i planificar el que farien el dia següent després de la feina. Teca:-Hola amics! Com us ha anat el dia? Cuctantí:-Bé,un dia com un altre, amb moltes reunions. Teca:- I a tu Mirmiga, com t’ha anat? Mirmiga:- Avui hi ha hagut un conta contes a la biblioteca i portem tot el dia llegint i escoltant contes. Cuctantí:-Uix! Sembleu molt cansades! Què us sembla si demà quedem al parc i fem un pícnic? Teca:-Siii! Em sembla perfecte, almenys podré desconnectar del treball i veure-us. Mirmiga:-A mi també em sembla bé . Però que portarà cadascú? Jo portaré el menjar i còmics per passar l’estona llegint. Teca:- Jo portaré el beure. Cuctantí:-Doncs jo els gots, plats i coberts. Mirmiga:-M'agrada la idea, ens veiem demà després de la feina a les sis de la tarda. Teca:-Ok. Bona nit! Cuctantí:-Bona nit! Els tres amics ja havien decidit què farien l'endemà, i contents i feliços van anar a dormir. Al dia següent, després d'acabar de treballar es van dirigir cap al parc amb tot el que havien de portar.

La primera d'arribar va ser la Teca i tot seguit la Mirmiga. Les dues amigues van estar esperant una bona estona però el Cuctantí no apareixia. Teca:-Que estrany! On serà el Cuctantí? Si sempre és el primer d'arribar. Mirmiga:-On s'haurà ficat? Mai entendré els cucs. Mentrestant van preparar el pícnic. Les dues amigues van estar esperant hores i hores però el Cuctantí no donava senyals de vida. Teca:-Ja són moltes hores esperant, hem de fer alguna cosa per trobar-lo. Mirmiga:-Ja ho sé! Què trobes si organitzem una recerca amb els nens de l'escola Bergadà i Centcelles? Teca:-D’acord, m'agrada la idea. Un cop la decisió estava presa, es van posar mans a l'obra, i van organitzar les dues escoles en una gran batuda que va durar vint-i-quatre hores.

No van deixar ni un racó per buscar. Cansades de la gran recerca la Teca i la Mirmiga van decidir anar a descansar a casa. Estaven pensant i discutint què hauria passat, els seus ulls es tancaven per la gran fatiga acumulada, quan de sobte, el so del timbre enmig del silenci les va sobresaltar. Espantada, la Mirmiga obre la porta i la sorpresa va ser enorme. Un sobre de color marró havia estat col•locat sobre la catifa. La Mirmiga no va dubtar en obrir-lo i es van trobar una nota on ficava: “seguiu les pistes dels llibres". Corrents, la Mirmiga i la Teca van anar a la biblioteca. Van començar a fullejar contes de segrestos i a tots ficava una lletra. Els van llegir tots i a l’últim estava la fotografia del Cuctantí. La Teca, espavilada i llesta que era, va ordenar les lletres i van descobrir un missatge: “Trucada anònima". La Teca i la Mirmiga no sabien que significava aquell missatge i, llavors, van començar a mirar llibres de segrestos a la prestatgeria més alta de la biblioteca. - Mirmiga: Mira!! - Teca: Què passa? - Mirmiga: He trobat un llibre que es diu Trucada Anònima!! - Teca: No em diguis!! Al llibre hi havia un número de telèfon subratllat. De seguida, trucaren a aquell número. Va saltar el contestador automàtic i una veu ronca va dir: - “Aneu al lloc del pícnic, una poma caurà i un cuc sortirà, es ficarà en un forat i en aquell forat haureu de picar". Com que ja era de nit, van preferir anar a dormir.

Al dia següent, van anar al lloc del pícnic equipats amb pics, pales i cordes. De sobte, va succeir tot el que l’estrany els havia avançat. Començaren a picar en aquell lloc concret. Van cavar un forat i van veure uns túnels que després van descobrir que els havien fet els romans. Era meravellós poder veure allò tan antic, però també perillós. Al final d’aquell laberint hi havia una petita habitació. Havien de desxifrar unes lletres en llatí per poder accedir-hi. La Teca, com a directora dels dos col·legis, va saber desxifrar-ho. Al fons del forat, en una habitació fosca van trobar el Cuctantí i va dir: - Què bé! M’han vingut a salvar! - Hola company, som nosaltres!- van cridar la Teca i la Mirmiga - Intentarem pujar pels forats de la paret. Però el CuctantÍ com era tan poruc, no podia pujar. Va ser gràcies a l’ajuda de les cordes que portaven, el van poder pujar. - Què content estic !!!Els segrestadors m’han deixat aquí i crec que no pensaven tornar. Gràcies companyes! - Tranquil, això s’ha acabat - Li van dir la Mirmiga i la Teca.

En aquell mateix moment, la Teca li va donar un consell que marcaria la vida del Cuctantí. Ell il·lusionat va acceptar la proposta de la Teca i ràpidament va convocar els periodistes a l’ajuntament per donar una roda de premsa agraint a la gent del poble el treball que van fer per poder trobar-lo. Els ciutadans van aplaudir i van proposar a l’ajuntament el nomenament de fill predilecte del poble de Constantí al millor batlle que fins ara havien tingut. I conte contat, conte acabat!!!

L a formigueta viatjera Hi havia una vegada una formiga que es deia Mirmiga que vivia en un

foradet a la vil•la romana de Centcelles, a prop del poble de Constantí. El seu somni era viatjar i conèixer món.

Una vegada es va escapar de casa, quan era molt petita. Pensant en marxar acompanyada, va avisar als seus amics, el CuctantĂ i la rateta Teca. Molt contents van acceptar lâ&#x20AC;&#x2122;aventura, i van anar a celebrar un bon comiat a la piscina municipal. Al ser estiu i bons nedadors era el lloc ideal.

Al matí següent es van aixecar ben d’hora i van anar a fer el seu trajecte. Abans van anar al supermercat que hi ha a prop del poliesportiu a comprar tot el necessari per a menjar durant el viatge (eren coneguts per ser molt ganuts!). Una vegada ben preparats es van dirigir a la parada del bus de la plaça de la Pau. Els hi encantava jugar allà, i era el lloc ideal per començar la seva aventura.

Després de tres quarts d’hora d’espera nerviosa va arribar el bus que els portaria a l’aeroport. Feia mesos que la Mirmiga havia reservat bitllets d’avió des dels ordinadors de la biblioteca municipal. Allí també havia preparat tot de rutes de viatges amb els llibres que s’hi poden consultar, i havia anotat totes les rutes de les guies en una llibreta especial, que li havien regalat al Centre Obert per ser qui millor feia les redaccions de tot el poble. L’avió ja els esperava. S’acomiadaven de la seva terra, del seu poble, dels seus amics... La Teca, la Mirmiga i en Cuctantí es van asseure tots junts, com sempre feien. Sentien a la seva panxa papallones i no entenien per què si els hi agradava tant aquest viatge.

La Teca es va posar els auriculars per no pensar. En Cuctantí plaça Juan Ramón Jiménez, on vivia. La Mirmiga llegia un llibre de la biblioteca... intentaven no pensar en aquells sentiments que els envaïen: Va ser llavors que a la Mirmiga li va caure del llibre que llegia un paperet. En ell deia Marxaven i no sabien quan tornarien. Seria aquesta l'excusa perfecta per tornar descordar el cinturó perquè les llumetes de seguretat de damunt del seient ja estaven enceses i el comandant Riba ja els estava donant la informació d'aproximació a pista d'enlairament. En aquell moment, agafats tots tres de les mans, van decidir que seguir endavant amb tot el que havien estat planejant des de feia tant de temps era el més sensat. Segur que el viatge els aniria mostrant, en cada moment, com resoldre cada situació. bibliotecària que ens va ajudar a trobar el llibre que ha inspirat el nostre viatge. - Sí, és veritat...-va cridar el Cuctantí. En arribar a Londres intentarem trucar-la. I dit i fet, en arribar a l'aeroport de Luton, el Cuctantí li passà el mòbil a la Teca per trucar a la biblioteca municipal de Constantí.

- Sí, jo mateixa digui'm. - Hola Montse, sóc la Teca, aquella rateta que vas ajudar l'altre dia a trobar el llibre

aventura i de fet, ara mateix, hem aterrat a Londres. Però et truquem perquè hem marxat tan emocionats que no us hem tornat el llibre i hem perdut el paperet amb la - "Un any a Anglaterra"- va respondre la Teca.

- Ja ho tinc -va dir la Montse- sé que sempre has guanyat premis per les teves redaccions. Per tant, ara et demanem que, amb l'ajut dels teus amics, posis per escrit totes les aventures que des d'avui et passaran a Anglaterra i en tornar, vinguis a la biblioteca a explicar-nos la vostra experiència. ... La Teca, en Cuctantí i la Mirmiga encara no han tornat, però diuen que els han vist visitant el Big Ben i pujats al London Eye. Fins i tot, al vespre, conten que escoltant les històries que per allí s'expliquen i, escrivint tot allò que de nou els passa.

U na missió inesperada Avui us volem presentar a un grup d’amics i les seves mascotes, es deien

"els Llibrets". L’Anna és una nena ben maca i tossuda, que té 8 anys, però no li agraden els llibres només està en el grup perquè està enamorada del Xavi que és un noi molt intel·ligent, però té quatre anys més que ella. La Natàlia va obtenir un rècord mundial en tafaneria oculta, i només té 5 anys, la seva mascota és la Mirmiga la formiga. És la germana del Miquel. Aquest és un nen molt tímid i té com a mascota a un cuc que es diu Cuctantí. I per acabar la Laura, la creadora del grup dels Llibrets, intel·ligent, maca, és a dir, perfecta i té una mascota que es diu Teca. I això és el que els hi va passar. Aquell dia havien decidit anar a la biblioteca, el lloc on més els agradava estar de tot el poble, fins i tot les bibliotecàries els havien reservat un espai pel seu club.

Van entrar i de sobte es van adonar que havien desaparegut tots els llibres. Es van organitzar i es van repartir per totes les seccions de la biblioteca per buscar-los, una espècie de substància viscosa, ningú es va atrevir a tocar-la perquè era una mica fastigosa. Tot i haver buscat per tots els racons dels llibres no hi havia cap rastre, no en van trobar ni un punt de llibre. potser els havien traslladat allà perquè volien fer alguna cosa a la biblioteca.

Quan van arribar, van anar directes a la biblio, però dels llibres ni rastre. Com no però tampoc van trobar res. Tristos i cansats van decidir tornar a la biblioteca una altra vegada, van entrar i van anar cap al seu estimat club, ara buit sense cap llibre, i van seure. Ningú no parlava i ningú no sabia que dir, de sobte la Laura va començar a bellugar-se i va dir als seus companys que biblioteca, havien de tornar a investigar aquella substància. Van anar tots a buscar-la i quan la Laura la va tocar amb un llapis que portava va aparèixer un forat que aspirava tot el que estava a prop. Tot d'una, es van trobar en un altre món. La Mirmiga no podia creure el que passava així que es va desmaiar.

Tot el planeta era de color blanc i totes les plantes, arbres i muntanyes estaven fetes de paper, fins i tot el cel, el sol i els núvols eren blancs. Era increïble, no sabien on estaven, no sabien on estaven els llibres, i menys encara com podien tornar a la seva estimada Terra. Tots es van posar a reanimar a la Mirmiga, quan de sobte l’Anna va sentir que algú li regirava la motxilla, quan es va girar va veure un ésser molt estrany. Tenia un cap en forma de mosca i en comptes de boca tenia una mena de trompa com la que fan servir les mosques per xuclar, la resta del cos era com un ninot de paper, sí, igual que una llufa de les innocentades. Ara estava quiet i a la mà tenia Un llibre!!! Li havia agafat a l’Anna i ara en comptes de mirar-se’l, l’estava llepant!!!

Quin fàstic! Aleshores va començar a passar una cosa molt estranya, el seu cos es va omplir d’una mena de venes de color negre, que s’anaven unflant i desunflant rítmicament, als pocs moments va deixar caure el llibre, havia desaparegut qualsevol rastre de colors i de tinta i va començar a fondre’s a terra. “Xuclatintes”, així vam anomenar a partir d’aquell moment a aquells éssers. L'Anna s'espanta i crida, però el "xuclatintes" marxa i s'emporta el llibre amb ell. El "Club dels llibrets" van darrere del monstre, però corrent va directe al moc verd, on d'un bot desapareix pel portal dimensional, quedant ells atrapats en aquella dimensió de paper.

Intenten utilitzar una altra vegada el moc per tornar a casa seva però no funciona. S'ha gastat! Tots estaven tristos per què no sabien si tornarien a casa alguna vegada. Però tot i això, continuaven buscant una sortida. En Miquel mirant el paisatge de paper que els envoltava es va fixar en una mena de fàbrica que treia un fum verdós. La fàbrica de mocs!!! Segur que en trobarien prou per tornar a casa!. A l'arribar a l'entrada van descobrir que no hi havia ningú vigilant, així que abans de marxar cap a la seva dimensió, van decidir que les mascotes es quedarien per buscar els llibres perduts, mentre que la resta perseguirien al "xuclatintes".Van repartir-se grans quantitats de moc i van continuar per separat aquesta gran aventura. Les mascotes van veure com el "Club del llibrets" desapareixia pel moc verd i va ser llavors que va començar la recerca. Tot aquell món de paper els semblava igual, tot fet de paper, i això feia difícil buscar pistes. No hi havia moviment pels voltants, així que caminaven sense un destí clar. Potser la sort estaria amb ells i trobarien els llibres en el lloc més inesperat. De sobte, van veure que al mig de la gran esplanada d'aquell planeta, hi havia una muntanya diferent a la resta. Era una muntanya immensa de molts colors. Es van apropar i van veure un munt de "xuclatintes" al peu de la muntanya, tots rodons com una pilota, plens de lletres robades.

No es podien ni moure. I, en apropar-se, van veure que allò no era una muntanya qualsevol. Era una muntanya de llibres buits de paraules. Les restes del gran dinar dels "xuclatintes"! Van anar corrent i van lligar tots aquells menja-paraules, i els van pujar a un carro. Llavors es van apropar a la muntanya de llibres, i van deixar anar tots els mocs que duien. Mentre això passava, al nostre món, el club dels llibrets continuaven la seva cacera. Quan van tornar a casa es van dividir per buscar al monstre pel poble, però no trobaven res. Van anar a buscar per l’església, per l'ajuntament, a les escoles, a l'institut, a la llar d'infants... però era massa tard. Cap llibre a la vista. De sobte, la Natàlia va adonar-se que els únics llocs amb llibres que encara no havien escorcollat eren les llibreries del poble. A la primera que van arribar, el "xuclatintes" havia fet la seva feina deixant-la buida, però a l'altre... Allí estava, tot panxut xuclant un llibre de contes. En Xavi no va aguantar més. Estava molt enfadat perquè sabia que no podria llegir més per culpa d'aquell ésser d'una altra dimensió. Va saltar-hi al damunt per a que no marxés una altra vegada, i davant la sorpresa de tothom, van descobrir que si els pitjaves, la tinta tornava a sortir de la seva trompa i emplenava els llibres una altra vegada del seu contingut. Van reomplir el llibres que van trobar fins que el "xuclatintes", tot buit de lletres, va desaparèixer completament. Al cap d'uns moments, una lluentor verda va aparèixer des de la Plaça de la Generalitat. Les mascotes, els llibres i un munt de "xuclatintes" ben rodons van acabar el seu viatge dimensional. Tot el poble es va reunir i van començar a reomplir els llibres, mentre que les bibliotecàries, els encarregats de les biblioteques de les escoles i els membres del Club dels llibrets, van ordenar una altra vegada tots els llibres al seu lloc. En acabar aquell dia tothom va estar molt content i ho van celebrar amb una gran festa de la lectura per a que ningú oblidés mai que els llibres són molt importants, i que tothom ha de llegir.

Aquest volum recull els contes escrits i il·lustrats de forma conjunta pels nens i nenes de les escoles Centcelles i Mossèn Ramon Bergadà durant el curs 2013-14. Les diferents històries transcorren en diferents escenaris de Constantí, i els protagonistes d'aquests nous contes són les mascotes de les biblioteques escolars, la Teca i el Cuctantí, i la mascota de la biblioteca municipal, la Mirmiga.