contes-2019_contes20/03/201911:29Pรกgina1
contes-2019_contes20/03/201911:29Pรกgina2
contes-2019_contes20/03/201911:29PĂĄgina3
Contes a moltes mans Noves aventures a ConstantĂ 2018-2019
contes-2019_contes20/03/201911:29Página4
Edita:
Amb el suport de:
Primera edició: abril 2019 Tiratge: 750 exemplars Textos i il·lustracions: CEIP Mossèn Ramon Bergadà CEIP Centcelles Música: Escola Municipal de Música de Constantí Rafael Gibert Recasens © dels textos: els seus autors © de les il·lustracions: els seus autors © de la música: els seus autors © d'aquesta edició: Ajuntament de Constantí Carrer Major, 27 – 43120 Constantí Tel. 977 520521 – fax 977 521221 ajuntament@constanti.cat Col·lecció: Contes a moltes mans, 6 Coordinació: Biblioteca Municipal de Constantí Correcció: Samuel Montes i M.Trinitat Bofarull Coberta: Mercè Boronat Maquetació: M.Tarrés Impressió: Arts Gràfiques Octavi SA Dipòsit Legal: DL T 198-2019
contes-2019_contes20/03/201911:29Página5
Agraïments Als alumnes de 4rt de les escoles Centcelles i Mossèn Ramon Bergadà i als seus mestres que un altre any ens han fet arribar uns textos i unes il·lustracions dignes de grans artistes. Als alumnes i mestres de l'Escola Municipal de Música de Constantí Rafael Gibert Recasens que han posat la música a aquestes fantàstiques històries. A la Mercè que des dels inicis sempre hi ha estat per donar-nos un cop de mà. A l'Andrea i l'Araceli per fer d'intermediàries entre la biblioteca i l'escola i fer-ho tot més fàcil. Al Samuel i la Trini per la seva tasca de correcció. A Constantí Ràdio per proporcionar-nos els mitjans per enregistrar les veus dels nostres artistes. A l’Ajuntament i a la Biblioteca Municipal de Constantí per mantenir cada any la il·lusió en aquest projecte.
contes-2019_contes20/03/201911:29Pรกgina6
contes-2019_contes20/03/201911:29Página7
La corona del Rei Mico.................................12 La Gioconda de Constantí ...........................26 Partitures de les cançons dels contes ..........40 CD amb les cançons dels contes .................42
contes-2019_contes20/03/201911:29Página8
En aquest sentit l’Ajuntament de Constantí aposta per oferir als infants bones publicacions per iniciar-se en la lectura i per conèixer la nostra història i les nostres tradicions. El llibre "Constantí", de Ricard Escarré i Àngel Sauret, i el “Conte de la Dragonina”, de la M. Dolors Garcia i la Cristina Puig en són un exemple. Esperem que l’interès per la lectura perduri en els nostres infants durant tota la vida!
Óscar Sánchez Ibarra Alcalde de Constantí Creieu-me si us dic que els contes a moltes mans són un dels projectes dels quals em sento més orgullós. És un projecte molt important perquè els nens de les dues escoles treballen colze a colze, i perquè les escoles, l’Ajuntament i els equipaments municipals ens coordinem per tirar endavant una iniciativa col·lectiva per al foment de la lectura i de la identitat local. Perquè des de Constantí i amb la imaginació es pot volar fins a tot el món i perquè amb els contes despertem el talent creatiu que els més petits tenen a dintre seu.
Escola Mossèn Ramon Bergadà Araceli Bertran Ródenas. Cap d’estudis. Amb sentiments oposats d’emoció i tristesa, endolcits amb un polsim de nostàlgia prematura, escric aquestes línies com a introducció als “Contes a moltes mans” que tot seguit llegireu. Però el cert és que el que vull expressar va molt més enllà...
No us perdeu aquesta nova edició de les aventures fetes pels nens de Constantí, amb més històries originals, escenaris sorprenents i il·lustracions que sempre exploren noves tècniques artístiques.
Són paraules d’agraïment, de reconeixement i d’admiració. D’agraïment per l’oportunitat de participar activament en aquest projecte des dels seus inicis. De reconeixement a l’impecable tasca de tots els agents implicats en el mateix. I d’admiració per tots els èxits aconseguits, que en són molts.
Dolors Fortuny Golorons Regidora d'Ensenyament i Cultura Des de la Regidoria d’Ensenyament i Cultura ens plau tornar a presentar-vos el llibre col·laboratiu dels “Contes a moltes mans”, col·lecció que s’edita anualment des de fa 7 cursos. La Biblioteca Municipal es coordina amb els centres educatius locals per tal de lligar aquest projecte tan engrescador, on els nens i nenes escriuen i dibuixen els seus propis contes, amb la promoció dels hàbits lectors.
Amb el desig que el projecte continuï rebent el recolzament que es mereix des dels diferents sectors, us animo a gaudir i compartir les històries que els alumnes de Constantí han creat especialment per a vosaltres. Bona lectura!
8
contes-2019_contes20/03/201911:29Página9
Escola Centcelles Samuel Montes Uriel. Director. Deia Simone de Beauvoir que escriure és un ofici que s’aprèn escrivint. De Beauvoir, a més d’escriptora, filòsofa i periodista, era professora, així que no podem estar més d’acord amb ella. A l’escola cada dia ho posem en pràctica d’una manera o una altra i comprovem com millorem i avancem en aquest necessari i enriquidor procés.
Escola Municipal de Música “Rafel Gibert Recasens”. Josep Boada Molas. Director Un altre any tornem a tenir a les nostres mans el llibre en el qual es recullen els contes creats pels nens i nenes de les dues escoles de primària de Constantí i les obres musicals creades pels alumnes de l'Escola de Música de Constantí. Aquest projecte, creat a partir del seu esforç i que es fa realitat gràcies al treball en equip, ens permet viatjar, sentir, gaudir ... en definitiva, viure, en un món creat per ells mateixos, en el qual, els únics límits són els de la seva imaginació. Satisfets de tornar-hi a col·laborar, des de l'Escola de Música, hem tingut l'oportunitat de viure aquest procés de creació, veient com els alumnes s'esforçaven per fer que la música acompanyés a una història que, en alguns casos, havien escrit ells mateixos. Han gaudit, dia a dia, treballant les que, ara, ja són les seves obres; les mateixes que interpreten amb el seu instrument, fent que els sons de les seves creacions acompanyin a la lectura d'aquests contes tan especials.
La motivació és una de les armes més importants per assolir l’èxit, així que quina motivació millor que veure complert el procés amb el llibre que teniu entre les mans. En el nostre dia a dia ens convertim en petits contadors d’històries, de relats, de poemes... però convertir-nos en escriptors que veuen publicat el seu llibre no està a l’abast de tothom. Així que ens sentim afortunats de formar part d’aquest procés creatiu que coordina la Biblioteca de Constantí i que les dues escoles del municipi hi treballem amb tanta il·lusió. Esperem que gaudiu del les nostres històries tant com nosaltres ho hem fet creant-les i compartint-les entre les escoles.
9
contes-2019_contes20/03/201911:29Página10
La corona del rei mico
Iniciat a l'escola Centcelles, text i il·lustracions a càrrec dels nens i nenes de 4rtA. Tutor: Gabriel Regaña Forcadell. Alumnes: Adrià Alfocea Ordoñez, Andrea Bermúdez Sánchez, Romaissae Bouchafrati el Abdaoui, Aleix Calduch Huertas, Sheila Cortes Cortes, Rafael Gabarri Duran, Izan Guerrero Martín, Aaron Jiménez Calvo, Juan Fco. Jimenez Cortés, Amira Khatiri, David Laguna del Puerto, Solaeman Ouhemmi, Jonatan Pastor Moreno, Carla Pérez Arcos, Bilal Souti, Juan Pablo Walteros Moreno. Acabat a l'escola Mossén Ramon Bergadà, text i il·lustracions a càrrec dels nens i nenes de 4rtB. Tutora: Magda Bosch Novials. Alumnes: Jesús Amaya Bermúdez, Aya Barkaoui, Eder Candel Ortega, Jesús Ceperuelo Burgueño, Carmen Contreras Mesas, Irene Crespillo Punzano, Biel Dalmau Rejano, Dieinabou Diallo, Salim el Youssoufi, Aleix Galindo Maduell, Ariadna Gibert García, Martina Giménez Amacoria, Consuelo Giménez Amaya, Mohamed Khouyaoui, Maria La O Ferreira, Joel López Coll, Yumara Mora Coll, Belén Moreno Moreno, Óscar Serrano Fernández, Karim Touraissi, Adam Zaroil Azhimi. Música a càrrec dels alumnes de l’Escola Municipal de Música Rafael Gibert Recasens. Mestres implicats: el professorat de l’Escola de Música. Alumnes: «El mapa del tresor» creació i interpretació de Santiago Romero i Carlos Duarte. «El temple de la cova» creació i interpretació de Eder Candel i Lluís Torrents. «La recerca del temple» creació i interpretació de Carla Molina, Ariadna Gibert i Alèxia Gibert. «Intriga» creació i interpretació de Yabsira Borges. «The Golden Monkey» creació i interpretació de Andreu Balada i David Martín. «The Monkey’s Power» creació i interpretació de Marina Gibert.
10
contes-2019_contes20/03/201911:29Página11
La Gioconda de Constantí
Iniciat a l'escola Mossén Ramon Bergadà, text i il·lustracions a càrrec dels nens i nenes de 4rtA. Tutora: Andrea Cantos Blasco. Alumnes: Sofía Castaño Velásquez, Elsa Curull Rodríguez, Evelyn Díaz Guerra, Nerea Domínguez Cano, Imán el Kaich Znaqui, Zakaria el Moussaouy, Solaiman el Taouil el Atmani, Bilal el Yahyaoui Shoul, Ruth Escarré Muñoz, Elsa Figueres Oliva, Laia Mar Galván Ortiz, Alèxia Gibert García, Meryem Hajjaoui, Samuel Jiménez Montaño, Rocío La O Ferreira, Jésica Parra Basciu, Adrian Pizarro Caballero, Lionel Sánchez Ramírez, Mireia Santiago Virgili, Manuel Serrano Fernández, Khadija Tloh, Antonia Vargas Valls, Amin Zeroil Barkaoui. Acabat a l'escola Centcelles, text i il·lustracions a càrrec dels nens i nenes de 4rtB. Tutora: Andrea Giner Folch. Alumnes: Maissa Azaoum, Damian Ezequiel Dufou Egea, Laila el Amrani, Iman el Mansouri, Mourad Ezzaim, Antonio Fernández Jiménez, Jose Gabarri Vargas, Yumara Gallego Santiago, Elena Giulia Guta, Islame Labed, Maria Perez Fajardo, Irene Redondo Sánchez, Unai Sedeño Saez. Correctors: Maria Trinitat Bofarull Brullas i Samuel Montes Uriel. Música a càrrec dels alumnes de l’Escola Municipal de Música Rafael Gibert Recasens. Mestres implicats: el professorat de l’Escola de Música. Alumnes: «La tornada de Leonardo» creació i interpretació de Arnau Alfocea i David Navarro. «El somriure de la Gioconda» creació i interpretació de Paula Plana. «Gioconda's Inspiration» creació i interpretació de Núria Ruiz.
11
contes-2019_contes20/03/201911:29Pรกgina12
LA CORONA DEL REI MICO
12
contes-2019_contes20/03/201911:29Pรกgina13
contes-2019_contes20/03/201911:29Página14
LA CORONA DEL REI MICO
Vet aquí que en un poblet, poblàs, on ningú tenia nas, hi havia tres animalons: la Mirmiga, el Cuctantí i la Teca. Vivien a Constantí, concretament a la seva biblioteca municipal. Allí passaven moltes hores escoltant com els conta-contes explicaven històries als alumnes de les dues escoles del poble: el Mossèn Ramon Bergadà i l’escola Centcelles. Un dia assolellat, era el torn dels alumnes de quart, que escoltaven una història d’aventures contada pel Carles. Ell era un home gegantesc, amb una gran barba i una veu molt greu, de manera que semblava un gegant, però d’aquells amables i graciosos com: “El gran gigante bonachón”, que surt a un conte d’en Roald Dahl.
Les tres mascotes estaven molt atentes, meravellades amb la història que estaven escoltant. El llibre es titulava: “La corona del rei mico”. En finalitzar el conte, en Carles va deixar-lo al carro de llibres per col•locar. Elles no van dubtar ni un moment en agafar aquell llibre que tant els cridava l’atenció. En aquell mateix instant, el llibre va relliscar de les mans diminutes de la Mirmiga i va caure al terra, obrint-se just per la pàgina 15, que tenia il•lustrat un gran mapa de colors vius: blaus, verds, grocs i vermells.
14
contes-2019_contes20/03/201911:29Pรกgina15
contes-2019_contes20/03/201911:30Página16
LA CORONA DEL REI MICO
-Jo he escoltat a en Carles parlant d’una corona i d’un tal rei mico. I als alumnes els explicava que tenien prohibit obrir la pàgina 15 -va dir nerviosa la Teca. Les tres mascotes després d’estar una estona discutint sobre què feien, van decidir comprovar si de veritat existia la corona del rei mico. I van viatjar a l’Índia, lloc que apareixia al mapa, concretament a la selva de Balú.
-Què és això? -va dir la Mirmiga. -Sembla un mapa! -va contestar sorpresa la Teca. En Cuctantí va agafar el mapa i el va mirar de més a prop. -Sí que és un mapa! I pareix que amaga un tresor. A més, mireu! -va dir emocionat en Cuctantí - apareix un temple amb una mena de màscara dibuixada a dintre. -I a sobre té una corona dibuixada -va afegir la Mirmiga quan s’hi va apropar.
16
contes-2019_contes20/03/201911:30Pรกgina17
contes-2019_contes20/03/201911:30Página18
LA CORONA DEL REI MICO
Després d’hores i hores seguint el riu, decideixen allunyar-se d’aquest. Seguint el mapa troben un camí sense sortida. Estava tallat per una gran roca que tenia una gran obertura arrodonida i fosca.
Tot just van baixar de l’avió, van veure que era un lloc immens, amb molta vegetació, que tenia un riu llarg que la travessava de punta a punta i amb gran varietat de fauna. La calor era intensa, tant forta que cap d’elles no podia deixar d’airejar-se amb fulles gegants que utilitzaven com a ventalls. Però això, no va impedir la recerca del temple, les tres mascotes van agafar les seves motxilles i es van endinsar a la selva.
18
contes-2019_contes20/03/201911:30Pรกgina19
contes-2019_contes20/03/201911:30Página20
LA CORONA DEL REI MICO
Però de sobte va aparèixer un gran tigre blanc. Tots es van quedar bocabadats. El tigre també es va espantar, doncs no havia vist mai uns personatges tan estranys.
-Oh, no! El camí està tallat! -va dir la Mirmiga. -És veritat! -va afirmar la Teca-. I si passem per dintre? -Jo no passo per aquí! pot haver-hi un animal salvatge! -va dir en Cuctantí espantat. -Vinga, tranquil. Hem de trobar el tresor. Ningú ni res ens aturarà!
20
contes-2019_contes20/03/201911:30Pรกgina21
contes-2019_contes20/03/201911:30Página22
LA CORONA DEL REI MICO
Llavors entre tots tres li van explicar la raó de la seva aventura. El tigre blanc, que per cert es deia Blanquet, va decidir ajudar-los. Van caminar una bona estona. El recorregut estava ple d'entrebancs, lianes i animalons de tota mena.
-Qui sou vosaltres? Què feu aquí en aquesta selva? Mai no m'havia topat amb res igual! Al Cuctantí li tremolava tot el cos però es va atrevir a contestar: -Jo sóc el Cuctantí i les meves amigues són la Mirmiga i la Teca. -Bé, i com goseu entrar al meu territori? -va preguntar el tigre. -Jo ja ho deia que ens toparíem amb un animal salvatge! -va dir la Teca. -Salvatge jo? I ara! I què voleu? -va voler saber el tigre.
22
contes-2019_contes20/03/201911:30Pรกgina23
contes-2019_contes20/03/201911:30Página24
LA CORONA DEL REI MICO
I camina que caminaràs fins que amagada entre la vegetació van trobar una cova. Després de pensar-s'ho molt hi van entrar a poc a poc. La humitat era terrible, els feia regalimar la suor de tal manera que els omplia tot el cos i els xopava la roba. Llavors, tot seguint un carreró, van arribar a una petita cambra. S'hi veia un reguitzell de llum. Dins es gronxaven uns micos. Els seus crits feien un soroll gairebé infernal. -Hem arribat a la fi del món! -va dir la Teca. -Calma! Aquí hi ha el tigre més valent de tota l'Índia! -va dir tot orgullós el Blanquet. En sentir-ho, els micos es van esvalotar encara més i anaven fent salts, xiscles... Tot plegat espantós. I de sobte una gran veu acompanyada d'una ombra encara més gran va sorgir entre la penombra. I... Sorpresa! El rei Mico descoronat arrossegant una gran capa marró i amb cara trista va dir:
-Si no heu vingut a portar-me la meva corona, ja podeu marxar abans que decideixi cruspirme una rateta, un cuc o una formigueta per sopar. -Ah! vaja, un tigre no et deu agradar oi? -va voler saber el Blanquet. I així va ser com van començar una discussió. Però, vet aquí que al final, els micos i les tres mascotes van acabar jugant tots junts. I, sense adonar-se'n, van caure per un pou de la cova. Dins hi brillaven unes pedres precioses, fantàstiques i meravelloses. Era la corona. Amb l'ajut del Blanquet, del Rei Mico i unes quantes lianes la van pujar i van coronar al gran Mico de la selva de Balú. Al Blanquet el va fer guardià de la cova reial. Tots van ser amics per sempre. Ara cal tornar a la biblioteca i tancar la pàgina 15 del conte. I conte contat, conte acabat.
24
contes-2019_contes20/03/201911:30Pรกgina25
contes-2019_contes20/03/201911:31Pรกgina26
LA GIOCONDA DE CONSTANTร
26
contes-2019_contes20/03/201911:31Pรกgina27
contes-2019_contes20/03/201911:31Página28
LA GIOCONDA DE CONSTANTÍ
Fa molts i molts anys, bé potser no en fa tants, a un poblet molt boniquet anomenat Constantí, més concretament a la Vil·la Romana de Centcelles, hi vivien, compartint despeses, tres animalets força graciosos, cívics i xerraires. S’avenien d’allò més bé, s’organitzaven les feines de casa i, si un baixava la brossa, l’altre cuinava i el tercer escombrava i treia la pols acumulada. Aquests tres amiguets eren les mascotes de les biblioteques del poble. La Mirmiga, el Cuctantí i la Teca són conegudes mundialment per fer que els nens d’aquest petit poble s’atipin de llegir contes meravellosos. Quan va arribar el fred, les pluges i les vacances de Nadal, les escoles es van quedar buides i, sense cap visita guiada que organitzar al museu, els tres animalets van decidir fer neteja i deixarho tot llampant.
Un cop acabada la feina, asseguts al sofà del menjador, parlaven de com passar el temps de les vacances. La Teca, que era força observadora i que des de la seva cadireta a l’escola Mossèn Ramon Bergadà tot ho escoltava (molt normal amb aquelles orelles fantàstiques), va dir que el 2019 es compliran 500 anys de la mort de Leonardo Da Vinci, escultor, inventor, pintor, arquitecte i un munt de professions més, i el Cuctantí, fent un salt d’emoció, va dir: -Fem-li un reconeixement! La Mirmiga, que era molt fan de les seves obres, es va posar a investigar a Internet com donar a conèixer als nens del poble aquest senyor i va trobar la manera. -Què us sembla si fem un exposició d’obres de Leonardo fetes pels nens i nenes que ara estan de vacances? -va dir.
28
contes-2019_contes20/03/201911:31Pรกgina29
contes-2019_contes20/03/201911:31Página30
LA GIOCONDA DE CONSTANTÍ
Dit i fet, a tots tres els encantava organitzar visites, fer berenars i ara… una exposició! Es va fer l’hora de dinar, la Teca i la Mirmiga es van quedar elaborant amb el “Canva” els cartells per a convidar als nens i nenes a participar, mentre que el Cuctantí feia una Espineta amb cargolins per a llepar-se els dits. La Mirmiga era de bon menjar i no es conformava amb uns macarrons amb formatge.
30
contes-2019_contes20/03/201911:31Pรกgina31
contes-2019_contes20/03/201911:31Página32
LA GIOCONDA DE CONSTANTÍ
Cassola al foc a punt de posar els cargolins i… PAF! Una llum encegadora va enviar el cuquet a sota d’una taula, mort de por, pensant en les seves amigues, que amb la música posada a tota castanya, de ben segur que no se n’havien adonat. Després de la llum va venir un núvol de fum… I allà, donant-li la mà perquè sortís d’on estava amagat, va aparèixer, ni més ni menys que… Leonardo Da Vinci. Ai mare, quin embolic! El Cuctantí s’havia quedat de pedra, havia perdut els colors de l’ensurt… Només li passava una pregunta pel cap: Com els hi explicaria tot allò a les seves amiguetes?
Molt fàcil no va ser, no, però com aquell home, nascut a la Toscana, Itàlia, tenia una parla força dolça, de seguida es va poder explicar i això és el que van poder entendre: Cansat de pintar, esculpir,inventar…va decidir viatjar i anar d’exposició en exposició. I allà hi era, a Constantí, per a ajudar en el que els convingués.
32
contes-2019_contes20/03/201911:31Pรกgina33
contes-2019_contes20/03/201911:31Página34
LA GIOCONDA DE CONSTANTÍ
Un cop es va fer fosc, Leonardo Da Vinci es va quedar adormit. Estava esgotat. En canvi, les mascotes van estar pensant què farien amb el Cuctantí durant tota la nit. Finalment, van decidir demanar ajuda al Leonardo Da Vinci per fabricar una pintura especial que li tornés els colors. Al matí decideixen anar a parlar amb ell: -Leonardo, necessitem la teva ajuda, tu ets un gran pintor i volem que li tornis els colors al Cuctantí -va dir la rateta Teca.
-Mmmm…serà una mica difícil -va dir Leonardo. -Podries fabricar uns colors especials? -va preguntar la Mirmiga. -Ajudeu-me, si us plau! No m’agrada estar així! -va dir el Cuctantí. -Ho intentarem! -van dir les seves amigues.
34
contes-2019_contes20/03/201911:31Pรกgina35
contes-2019_contes20/03/201911:31Página36
LA GIOCONDA DE CONSTANTÍ
Després d’estar tota la nit fabricant aquests colors, al matí van cridar al Cuctantí. -Cuctantí, desperta, ja t’hem fabricat els colors! El Cuctantí es va posar molt content i tots tres es van posar a pintar-lo amb aquells colors especials. Però al cap de poca estona la pintura es va destenyir i el Cuctantí va tornar a estar com abans, havia tornat a perdre els colors.
Tots quatre es van posar a pensar en com fabricar aquella pintura especial. Els colors del seu cos eren vermell com les maduixes, blau com el cel, verd com l’herba, rosa com una rosa i groc com el sol. Van estar pensant durant molt de temps. Van decidir que per fabricar el vermell agafarien maduixes, per fabricar el blau agafarien flors blaves, per fabricar el verd agafarien herba, per fabricar el rosa agafarien una rosa i per fabricar el groc agafarien la pell del plàtan. I així ho van fer.
36
contes-2019_contes20/03/201911:31Pรกgina37
contes-2019_contes20/03/201911:31Página38
LA GIOCONDA DE CONSTANTÍ
-Oh, no! Ja he tornat a perdre els colors! Ara que farem? -Tranquil amic, trobarem una solució… En aquell moment la rateta Teca li va fer una abraçada i un petó amb molt d’amor. Tots dos es van abraçar durant una estona. -Cuctantí, t’estàs tornant vermell! Amb l’abraçada has recuperat el color vermell!- va dir la Mirmiga. -Oh! Que bé! Com podem recuperar els altres colors? - va dir el Cuctantí. -Per tornar-li el color blau podem anar al mar. A Tarragona hi ha una platja molt bonica. Per tornar-li el verd anirem a un camp ple de gespa. Per tornar-li el rosa anirem a la floristeria i olorarà una rosa. I per tornar-li el groc anirem a veure els gira-sols. -va dir el Leonardo Da Vinci. -Quina bona idea! –van dir tots tres a la vegada. Es van posar mans a l’obra i van portar al Cuctantí a tots aquests llocs i poc a poc va anant recuperant els seus colors. Les mascotes, per agrair-li tot allò al Leonardo, van esforçar-se per fer l’exposició més bonica que mai. Tots tres van treballar durant tota la nit amb molta tendresa i dedicació per preparar la gran
exposició amb els quadres que havien pintat els nens i les nenes de Constantí. Un cop enllestit tot van avisar al Leonardo Da Vinci. -Leonardo vine, ràpid, aixeca’t! -van dir tots tres a la vegada. Leonardo Da Vinci va entrar al Mausoleu on hi havia preparada l’exposició i es va quedar de pedra, molt content en veure totes les obres allà reflectides. Va mostrar-se molt agraït a tot el poble. El Leonardo da Vinci va decidir tornar al seu poble tot acomiadant-se de les mascotes. Tots quatre s’havien fet bons amics i per això li van regalar un quadre màgic: cada vegada que els trobés a faltar, el podria mirar i... potser apareixeria un altre cop a la Vil·la Romana de Centcelles. I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat.
38
contes-2019_contes20/03/201911:31Pรกgina39
contes-2019_contes20/03/201911:31Pรกgina40
40
contes-2019_contes20/03/201911:31Pรกgina41
41
contes-2019_contes20/03/201911:31Página42
CD La corona del Rei Mico
1. La corona del Rei Mico (Àudio del conte) 2. El mapa del tresor .................... Santiago Romero i Carlos Duarte 3. El temple de la cova ................. Eder Candel i Lluís Torrents 4. La recerca del temple ...............Carla Molina, Ariadna Gibert i Alèxia Gibert 5. Intriga ........................................Yabsira Borges 6. The Golden Monkey ................Andreu Balada i David Martín 7. The Monkey's Power ................Marina Gibert La Gioconda de Constantí 8. La Gioconda de Constantí (Àudio del conte)
9. La tornada de Leonardo ..............Arnau Alfocea i David Navarro 10. El somriure de la Gioconda ......Paula Plana 11. Gioconda's Inspiration ..............Núria Ruiz Aquest CD inclou la narració en àudio dels contes. Els narradors són els propis creadors d’aquestes històries. Els alumnes de l’Escola Municipal de Música Rafael Gibert Recasens han posat música al conte creant i interpretant peces musicals inspirades en les històries.
42
contes-2019_contes20/03/201911:31Pรกgina43
contes-2019_contes20/03/201911:31Página44
Aquest volum recull el treball dut a terme pels nostres petits grans artistes durant aquest curs escolar 2018-2019. Els alumnes de 4rt de les escoles Centcelles i Mossèn Ramon Bergadà han estat els encarregats d’escriure i il•lustrar de manera conjunta aquestes històries. I els alumnes de l'Escola Municipal de Música Rafael Gibert Recasens han composat i interpretat la música que acompanya aquestes fantàstiques històries. Els protagonistes d'aquests nous contes són les mascotes de les biblioteques escolars, la Teca i el Cuctantí, i la mascota de la Biblioteca Municipal, la Mirmiga, i les seves accions transcorren en diferents escenaris de Constantí.