Contes a moltes mans. Noves versions dels Germans Grimm by Biblioteca Municipal de Constantí

Edita:

Amb el suport de:

Primera edició: novembre 2013 Tiratge: 750 exemplars Textos i il·lustracions: CEIP Mossèn Ramon Bergadà CEIP Centcelles © dels textos: els seus autors © de les il·lustracions: els seus autors © d’aquesta edició: Ajuntament de Constantí Carrer Major, 27 – 43120 Constantí Tel. 977 520521 – fax 977 521221 ajuntament@constanti.cat Col·lecció: Contes a moltes mans, 1 Coordinació Biblioteca Municipal de Constantí Maquetació: Mercè Boronat

Dipòsit Legal: T-1254-2013

Contes a moltes mans. Noves versions dels Germans Grimm Curs 2012/1203

A tots els alumnes i mestres de les escoles Centcelles i Mossèn Ramon Bergadà que gràcies al seu treball i esforç ens han meravellat amb les seves històries. I a la Mercè pel seu suport incondicional en el disseny i la maquetació, per ajudar-nos a fer-ho encara més bonic.

Ajuntament i Biblioteca El conte que tenim a les mans és un recull de contes que els nens i nenes de Constantí han escrit i il·lustrat basant-se en contes populars dels Germans Grimm. Els protagonistes són personatges ben coneguts pels infants del municipi: les mascotes de les biblioteques escolars, la Teca i el Cuctantí, i la Mirmiga, la mascota de la biblioteca municipal. La proposta d’escriure i il·lustrar aquests contes naixia, per una banda, amb la idea d’establir noves vies de treball conjunt entre totes dues escoles i la biblioteca i, per l’altra, d’oferir un nou i diferent acostament dels llibres als infants, fent-los protagonistes i partícips en l’elaboració del seu propi conte. Per tant, podem dir que tots aquests contes són el fruit del treball conjunt dut a terme a nivell municipal entre l’Escola Centcelles, l’Escola Mossèn Ramon Bergadà i la Biblioteca municipal, amb el suport de l’Ajuntament. Aquesta iniciativa es va engegar el curs 2011-2012. En aquesta edició presentem els contes redactats i il·lustrats durant el curs 2012-13. I, vist l’èxit i l’entusiasme tant d’alumnes com de professors, desitgem poder seguir gaudint de boniques històries en els propers cursos escolars.

Escola Centcelles Des de l’escola Centcelles només tenim paraules d’agraïment cap a la Biblioteca Municipal de Constantí per fer-nos partícips d’aquest projecte del que finalment podem veure publicat el resultat i fa omplir-nos d’orgull. És fruit de la bona feina que des de fa temps es porta fent a la Biblioteca. No sempre és fàcil de trobar aquesta implicació i dinamització d’activitats.

Ha estat una experiència molt positiva per diferents motius, ja que ens ha permès crear lligams amb l’escola Ramon Bergadà, estimular la creativitat dels alumnes i per altra banda hem pogut treballar d’una manera transversal i competencial. Hem gaudit a la vegada que compartit. Hem començat unes històries i acabades unes altres. A cada paraula escrita hem posat tota la il·lusió que hem pogut i, finalment, aquí teniu els nostres contes compartits entre les dues escoles. No ens oblidem que aquesta activitat ha estat feta a tres bandes -les dues escoles i la biblioteca- i que ara es converteix en quatre, entrant tu com a lector d’unes històries que ara esperem que et facin gaudir a tu.

Escola Mossèn Ramòn Bergadà Hi ha res més motivador que crear històries? Res més engrescador que fer servir la llengua escrita de manera significativa? Doncs bé, aquests són dos dels principals motius pels que defensem aquest projecte. Sovint, els que ens dediquem a ensenyar (i educar), creiem que ensenyar a escriure texts és un procés feixuc i no trobem la manera de motivar els alumnes. Però no ens adonem que el que els nostres alumnes desitgen és fer servir la llengua escrita amb algun objectiu real. El que és el mateix, per comunicar i entretenir. Gràcies aquest projecte, que ara tens a les teves mans en format de recull de contes, els nens i nenes de Constantí han pogut construir històries amb la finalitat que altres persones, lectors com tu o jo, en gaudeixin. Ha arribat el moment, doncs, de deixar-te portar pel plaer... de llegir.

1. La Caputxeta vermella

2. La rateta presumida

3. Les set cabretes

4. Els músics de Bremen

5. El flautista de Constantí

6. Constantinel 40 7. La caseta de xocolata

8. El pagés i el diable

La rateta presumida.

Iniciat a l’escola Centcelles, text i il·lustracions a càrrec dels alumnes de 3r. A; Tutora: Andrea Giner. Ana Maria, Iker, Angel, Carla, Enrique, Alexandru, Bobi, Facundo Manuel, Alban, Melani, Eduard, Mónica, Thalia i Ruben. Acabat a l’escola Mossèn Ramon Bergadà, text a càrrec dels alumnes de 3r. A; Tutor: Joan Grau. Solaiman, Pol, Hajar, Cristóbal, Aissa, Laura, María, Sergio, Gabriela Michelle Fadi, Oussama,Sarai, Cristian, Ariadna, Aiman, Noemí Laura, Arthur-Rous, Amelia, Edwin Fernando i Bryan Néstor. Il·lustracions de la segona part a càrrec dels alumnes de 3r. B; Tutora: Liduvina Giralt. Hayat, Evelyn, Antonio G.,Sergio, José Luis, Alba, Arón, María, Ilyass, Marwan,Antonio L, Yousser, Juan, Amin, Favour, Isabel, Javier, Raquel, Elsa, Nicolas Esteban i Núria.

La Caputxeta Vermella

Les set cabretes

Els músics de Bremen

Iniciat a l’escola Mossèn Ramon Bergadà, text a càrrec dels alumnes de 3r.B; Tutora: Liduvina Giralt. Hayat, Evelyn, Antonio G.,Sergio, José Luis, Alba, Arón, María, Ilyass, Marwan, Antonio L, Yousser, Juan, Amin, Favour, Isabel, Javier, Raquel, Elsa, Nicolas Esteban i Núria. Il·lustracions de la primera part a càrrec dels alumnes de 3r.A; Tutor. Joan Grau. Solaiman, Pol, Hajar, Cristóbal, Aissa, Laura, María, Sergio, Gabriela Michelle Fadi, Oussama,Sarai, Cristian, Ariadna, Aiman, Noemí Laura, Arthur-Rous, Amelia, Edwin Fernando i Bryan Néstor. Acabat a l’escola Centcelles, text i il·lustracions a càrrec dels alumnes de 3r.B; Tutora: Isabela Planes. Milouda, Dorian, David, Mohssin, Leonardo, Carmen, Eric, Nalaya, Edgar, Grecia, Marcos, Ingrid, Carlos, Noemí i Coraima. Iniciat a l’escola Centcelles, text i il·lustracions a càrrec dels alumnes de 4rt; Tutora: Olga Garrabe. Mohamed Ali, Gerard, Jordi, Ruben Emanuel, Soufiane, Andrea, Didina, Marta, Miguel A., Silvia, Miguel G., Paula G., Gisela, Laura, Sandra, Aisha, Atenea, Sara, Eric, Alba, Yanira, Aida, Germán, Aitor i Paula T. Acabat a l’escola Mossèn Ramon Bergadà, text a càrrec dels alumnes de 4rt.B; Tutora: Magda Bosch. Javier A., Ikram, Hani, Mohamed Amin, Asmae, Sol, Natalia, Javier C., Diego, Meritxell, Elena, Ana, Rocío Denise, Ilham, Alexandra, Simón, Racha, Yeray, Ezequiel, José Manuel, Melania, Mourad, Kevin, Hayat. Il·lustracions de la segona part a càrrec dels alumnes de 4rt.A; Tutor: Jesús Jiménez. Rihab, Izan, David, Ismael, Adrià, Sílvia, María,Youssef, Loubna, Javier, Lucía, Remedios, Jorge, Ayoub, Alejandro, Alfonso, Manuel, Fernando, Marina, María Andrea, Alexis, Dragos Dorel, Nehad i Hasna. Iniciat a l’escola Mossèn Ramon Bergadà, text i il·lustracions a càrrec dels alumnes de 4rt.A; Tutor: Jesús Jiménez. Rihab, Izan, David, Ismael, Adrià, Sílvia, María,Youssef, Loubna, Javier, Lucía, Remedios, Jorge, Ayoub, Alejandro, Alfonso, Manuel, Fernando, Marina, María Andrea, Alexis, Dragos Dorel, Nehad i Hasna. Il·lustracions de la primera part a càrrec dels alumnes de 4rt.B; Tutora: Magda Bosch. Javier A., Ikram, Hani, Mohamed Amin, Asmae, Sol, Natalia, Javier C., Diego, Meritxell, Elena, Ana, Rocío Denise, Ilham, Alexandra, Simón, Racha, Yeray, Ezequiel, José Manuel, Melania, Mourad, Kevin, Hayat. Acabat a l’escola Centcelles, text i il·lustracions a càrrec dels alumnes de 4rt; Tutora: Olga Garrabe. Mohamed Ali, Gerard, Jordi, Ruben Emanuel, Soufiane, Andrea, Didina, Marta, Miguel A., Silvia, Miguel G., Paula G., Gisela, Laura, Sandra, Aisha, Atenea, Sara, Eric, Alba, Yanira, Aida, Germán, Aitor i Paula T.

El flautista de Constantí

Constantinel

La caseta de xocolata

El pagès i el diable

Iniciat a l’escola Centcelles, text i il·lustracions a càrrec dels alumnes de 5è.A; Tutor: German Palacios Mariyem, Iker, Javier, Zakaria, Boumediene, Luisa, Yassine, Jesús, Kevin, Abdollah, Samara i Aida. Acabat a l’escola Mossèn Ramon Bergadà, text a càrrec dels alumnes de 5è.B; Tutor: Carlos Paez. Sara, Helena, Antonio, Lluís, Thiago Arif, Yasmina, Joan, Iván, Mohamed, José, Andrea Pedra, Mónica, Noelia, Andrea Pérez, Juan Antonio, Mario, Florin Sergiu, Jeferson Roberto, Sofía, Oriol, Núria. Il·lustracions de la segona part a càrrec dels alumnes de 5è. A; Tutora: Nazaret Borges. Yasser, Noelia, Sergio, Diego Lautaro, Iván, Rubén, Juan Carlos, Manel, Dylan, Joan, José Manuel, Daniel, Andrés, Jakub, Alba, Evelyn Milagros, Maria, Gabriel Ivan, Ester, Karen, Luana, Miguel Ángel, Egle. Iniciat a l’escola Mossèn Ramon Bergadà, text a càrrec dels alumnes de 5è.A; Tutora: Nazaret Borges. Yasser, Noelia, Sergio, Diego Lautaro, Iván, Rubén, Juan Carlos, Manel, Dylan, Joan, José Manuel, Daniel, Andrés, Jakub, Alba, Evelyn Milagros, Maria, Gabriel Ivan, Ester, Karen, Luana, Miguel Ángel, Egle. Il·lustracions de la primera part a càrrec dels alumnes de 5è.B; Tutor: Carlos Paez. Sara, Helena, Antonio, Lluís, Thiago Arif, Yasmina, Joan, Iván, Mohamed, José, Andrea Pedra, Mónica, Noelia, Andrea Pérez, Juan Antonio, Mario, Florin Sergiu, Jeferson Roberto, Sofía, Oriol, Núria. Acabat a l’escola Centcelles, text i il·lustracions a càrrec dels alumnes de 5è.B; Tutora: Ma.del Carme Escorihuela. Mahmoud, Alexandra, Daniel, Alexandru, Ayoub, Fikra, Rafel, Juan, José, Hasna, Souhayla, Antonio i Mishen Camila. Iniciat a l’escola Centcelles, text i il·lustracions a càrrec dels alumnes de 6è.A; Tutora: Irene Rabinad. Fouad, Azahara, Khalid, Hosnia, Yassine, Manuel, José G., Hamza, Marco Antonio, Georgy, Juan, Noreddine, Nerea, José T. i Aranzazu. Acabat a l’escola Mossèn Ramon Bergadà, text a càrrec dels alumnes de 6èB; Tutor: Josep Piñol. Alexis, Marc, Laura, Jesús Manuel, José María, María, Judit, Pau, Raúl, Estefanía, Kiara Liz, Christian, Carmen, Andrea, Hajar, Natalia, Ian, Alejandro, Samuel, Tania, Sara, Arnau, Laia, Vivian Alejandra, Oriol, David i Nadia. Il·lustracions de la segona part a càrrec dels alumnes de 6è.A; Tutor: Lluís Torrents. Arnau, Abderrafie, Noémi, Lucía, Alejandro, Raúl, Aida, Andrea, Marco Antonio, María Camila, José, Enric, Juan Carlos, Olga, Gerard, Ismael, Cristina, Izán, Miriam, Ginés, Álvaro, Daniel, Iris, Sheila, Samer, María, Iván. Iniciat a l’ escola Mossèn Ramon Bergadà, text a càrrec dels alumnes de 6è.A; Tutor: Lluís Torrents. Arnau, Abderrafie, Noémi, Lucía, Alejandro, Raúl, Aida, Andrea, Marco Antonio, María Camila, José, Enric, Juan Carlos, Olga, Gerard, Ismael, Cristina, Izán, Miriam, Ginés, Álvaro, Daniel, Iris, Sheila, Samer, María, Iván. Il·lustracions de la primera part a càrrec dels alumnes de 6è.B; Tutor: Josep Piñol. Alexis, Marc, Laura, Jesús Manuel, José María, María, Judit, Pau, Raúl, Estefanía, Kiara Liz, Christian, Carmen, Andrea, Hajar, Natalia, Ian, Alejandro, Samuel, Tania, Sara, Arnau, Laia, Vivian Alejandra, Oriol, David i Nadia. Acabat a l’escola Centcelles, text i il·lustracions a càrrec dels alumnes de 6è.B; Tutora: Ingrid Edo. Juan, Youmess, Yolanda, Michael, José, Taoufik, Youssef, Latifa, Omayma, Lahcen, Marc, Leonela Robertha, Marc, Thalia, Antonio i Lidia.

a molt de temps que a la Biblioteca Municipal de Constantí estan preparant un llibre sobre la Vil·la romaSebastià Feliu, un gran historiador local, i les il·lustracions corren a càrrec de les bibliotecàries. Com que a tots els hi fa molta il·lusió participar en la seva elaboració, el llibre està quasi acabat, però...

– Oh, no!- diu la Neus, la nova bibliotecària - Què farem, ara? No tenim temps d’anar a Centcelles i fer-lo de nou! Tenim molta altra feina! – Però, Neus, el lleó és una part molt important de les pintures! Sense aquest dibuix no podem publicar el llibre! - diu la Mirmiga, amb molt de seny i mig horroritzada- Si vols, jo puc anar-hi i dibuixar-lo. – No! - va dir la Neus - El camí és molt llarg, solitari i ple de perills per a una mascota petita com tu! – No pateixis! Aniré amb molt de compte! – D’acord! Sempre i quan no et paris a parlar amb ningú i no t’entretinguis pel camí. Agafa la carpeta amb els fulls i l’estoig amb els colors. No corris, però no tardis. No em facis patir! – Recorda no parlar amb ningú, tu ets nova al poble i no coneixes a la gent! - diu la Marina, l’altra bibliotecària. Com que fa un fred de mil dimonis, la Mirmiga es posa la seva jaqueta de llana vermella, amb caputxa, la bufanda de ratlles vermelles i blaves i els guants a joc. Agafa la carpeta i l’estoig i marxa il·lusionada cap a Centcelles a bon pas; no perquè la Neus li hagi dit que no s’entretingués, sinó perquè té moltes ganes de dibuixar el lleó de Centcelles.

Quan arriba davant del Poliesportiu, veu un grup de nens i nenes amb una mascota molt eixerida que es diu Teca i que estan parlant de les disfresses que portaran per Carnaval. La Mirmiga es posa a parlar de la seva disfressa de Blancaneus que li està confeccionant la Neus, fins que la Teca li pregunta: – On vas tan decidida i carregada? – Vaig a Centcelles a fer un dibuix pel llibre que prepara la Biblioteca Municipal.- diu la Mirmiga. – Pensaves anar-hi per aquí? Per aquest camí tan llarg i ple de clots?- li pregunta la Teca. – És que n’hi ha un altre? – I tant que sí!- diu la Teca.- Si passes per Les Forques, el camí és més curt i més bonic; doncs, està ple d’arbres, de bancs i de plantes. A més, està asfaltat i no hi ha perill de que ensopeguis amb pedres o caiguis i et torcis el turmell. La Mirmiga, acomiadant-se dels seus amics i amigues, decideix fer cas del consell de la Teca i anar a Centcelles per les Forques, malgrat que aquest camí és molt més llarg que el que ella pensava agafar en un primer moment. El que ella tampoc sap, és que la Teca, posant-se el seu nou casc ple d’estrelles pintades de tots els colors, puja a la gran moto negra que té per poder arribar abans que ningú a Centcelles.

Quan la Mirmiga arriba al parc de Les Forques es queda bocabadada al veure tots els arbres que hi ha plantats. S’asseu en un banc i comença a buscar l’arbre que més li agrada per poder-lo dibuixar. Agafa un llapis i un full i comença a deixar córrer la seva imaginació pel full blanc. El temps passa ... i ... passa ... - Però què faig? - diu la Mirmiga esglaiada.- La Neus s’enfadarà amb mi perquè estic perdent molt de temps. Mentre la formiga Mirmiga feia dibuixos al parc de les Forques, la rateta Teca amb la seva moto ja havia arribat a Centcelles. La rateta Teca havia traçat un pla per a enganyar a la formiga Mirmiga per a poder ser ella la il·lustradora del llibre que s’anava a publicar i que la Mirmiga no pogués fer-ho. La formiga estava recollint tots els utensilis ja que s’havia adonat que estava perdent un temps molt valuós. Les bibliotecàries Neus i Marina, les seves amigues, havien confiat en ella i ella estava dibuixant arbres en lloc de dibuixar el lleó a Centcelles. Aleshores, el Cuctantí, que era un amic i company de la biblioteca de la formiga, estava passejant a prop del parc de les Forques, va veure de lluny com la seva amiga recollia molt ràpid i va decidir anar a veure què li passava. - Hola Mirmiga. Com estàs? Com es que reculls tan ràpid? I aquesta cara? Què t’ha passat?- diu el cuc. - Hola amic!! Recullo tan ràpid perquè he d’anar a Centcelles a pintar el lleó per a un llibre que hem de publicar i faré tard, m’he entretingut al parc i ja hauria de ser allà. - Si vols t’ajudaré encantat!! Puja a la meva bicicleta i així anirem molt més ràpid. Per què vas per aquest camí, si dones més volta? - La rateta Teca m’ ha aconsellat venir per aquí perquè era més curt. - Però que no t’adones que t’ha enganyat? A hores d’ara ella ja serà allí dibuixant el lleó, anem ràpid!

Llavors els dos amics pugen a la bici i a corre-cuita marxen cap a Centcelles. Abans d’arribar veuen la moto negra amb el casc ple d’estrelles pintades de tots els colors de la Teca, aparcada. - És la moto de la Teca, ens ha enganyat, corre anem a buscar-la, segur que és a dins pintant el lleó. Entren i es troben a la Teca i li diuen. - Mentidera, per què m’has enganyat? - Perquè jo vull ser la il·lustradora del llibre. - I per què vols ser-ho? Per què no has dit la veritat? Així només enganyes a la gent. - Jo volia que tota la gent veiés un dibuix fet per mi, volia ser la il·lustradora com tu i que tothom em reconegués. - Amb les mentides no arribes enlloc. Ens haguessis pogut explicar que volies dibuixar i ho haguéssim parlat- diu la formiga. - Fem les paus i ens demanem perdó?- diu la Teca. - Sí que vull fer les paus, però el que has fet està molt mal fet, no m’agrada gens, les mentides són molt lletges.

En aquell moment la rateta Teca es penedeix, s’aixeca i va cap a la formiga i li diu: - No ho tornaré a fer. Estic molt trista, això no es fa, no és de ser bona nena - diu la Teca trista. Les dues s’abracen i es demanen perdó. Estan molt contentes de tornar a ser amigues. - Vols que fem el dibuix totes dues?- diu la Mirmiga. - Clar que sí, encantada - diu la Teca. Totes dues acaben el dibuix i van corrents cap a la biblioteca. La Teca va amb la seva moto al davant i el Cuctantí i la formiga Mirmiga amb la bicicleta. En arribar a la biblioteca es troben a la Neus i la Marina preocupades i espantades. En entrar li pregunten a la Mirmiga: - Per què has trigat tant?- diu la Neus. La Mirmiga explica tota la història detalladament. Una vegada acabada d’explicar la història, entre tots van acabar d’editar el conte ja que l’endemà es presentava. Al matí següent es va presentar el llibre, hi va anar tot el poble i els hi va agradar molt. Les bibliotecàries, la Teca, la Mirmiga i el Cuctantí estaven molt contents ja que tot havia sortit molt bé. I conte contat conte acabat.

n dia assolellat a Constantí la rateta Teca, que era molt presumida, anava a la piscina. Portava un vestit de al cabell i unes sabates de color vermell a la piscina es va trobar a la formiga Mirmiga i al Cuctantí. La formiga Mirmiga era amiga de la rateta i era igual de presumida. Portava un vestit de bany rosa i un llaç a cada antena de colors vius. El Cuctantí, en canvi, no era gens presumit. El Cuctantí anava vestit amb un vestit de bany de nens, estava avorrit i cansat que les seves amigues fossin tan presumides i sempre estiguessin parlant de moda i bellesa. Els tres amics estaven

De sobte va entrar per la porta un animal nou, era el gat. El gat va entrar i tothom es va girar per a mirar-lo: era fort i alt, bonic, elegant, llest, atlètic, els seus bigotis eren llargs i brillants, els més bonics que havien vist mai. El gat feia molt d’esport per a poder estar així de fort, es passava hores al gimnàs. La rateta i la formiga es van quedar bocabadades. No paraven de mirar-lo i a poc a poc s’anaven enamorant més i més del gat. El Cuctantí a poc a poc va començar a sentir-se trist, a sentir-se gelós, no volia que les seves amigues estiguessin fent-li tant de cas al gat i tan poc a ell. Llavors el Cuctantí va pensar: portaré als meus amics ovella i ànec que són tan macos o més que el gat i així el gat ja no serà el protagonista. Però el que no va pensar el Cuctantí va ser que si venien els seus amics les seves amigues no li farien més cas. La rateta i la formiga no paraven de pensar en el gat i es deien l’una a l’altra: - El gat és molt bonic, has vist quins bigotis?- va dir la formiga Mirmiga. - Sí, i a més fa molt d’esport i és molt llest, és el xicot perfecte.- va contestar la rateta Teca. Totes dues es van passar una bona estona parlant del meravellós que era el gat. 17

Llavors el Cuctantí va decidir cridar als seus amics. L’ovella i l’ànec eren els amics del Cuctantí i eren molt forts i bonics. El Cuctantí ja no sabia què fer perquè les seves amigues li fessin cas i va pensar que si els veien no farien cas al gat. El Cuctantí els hi va enviar un missatge que deia: - Hola! Com estàs? T’agradaria venir a la meva festa d’aniversari divendres a la tarda? M’agradaria molt que vinguessis. Salutacions. Tant l’ànec com l’ovella es van posar molt contents al rebre el missatge i l’ànec li va contestar: - Hola! M’agrada molt que em convidis a la teva festa d’aniversari. Hi aniré encantat. Al cap d’una estona l’ovella li contesta: - Beee, aniré a la festa encantada.

Llavors, Cuctantí va decidir convidar a tots els seus amics del poble. La festa es celebraria al poliesportiu de Constantí i hi aniria com a convina. A més, va cridar a un bon amic que abans vivia a Constantí però que invitació es va alegrar molt, però no sabia si podria anar perquè aquell dia havia de treballar. la Mirmiga i la Teca estaven arreglant-se Mentrestant, el Cuctantí es preparava per a la festa, estava molt cap al poliesportiu. rient, parlant o ballant amb les cançons que el mico posava des de la seva cabina musical. De tota la gent que havia acudit, destacaven la Mirmiga i sobretot la Teca. Moltes persones van intentar ballar amb ella però no ho van 19

La festa es va allargar durant molta estona i la Mirmiga, com que estava molt cansada, va decidir seure per recuperar energies. Allí, prop d’ella, es trobava el gat amb una amiga seva la gata “Gateta” i li explicava que ell volia menjar-se a la Teca. La Mirmiga, al escoltar les paraules del gat, va anar corrents a contar-li a la seva amiga el que havia passat però aquesta no la creia, pensava que la Mirmiga l’enganyava per quedar-se amb el gat i es va emprenyar amb ella. De sobte, el gat es va apropar a la Teca i li demanà un ball. Aquesta, al no poder resistir-se als encants del felí, va acceptar i els dos van ballar durant una estona. Després del ball, la rateta i el gat sortiren fora per prendre la fresca, la Mirmiga, al veure-ho, li va explicar tot el que sabia al Cuctantí i aquest, sense pensar-ho un minut, sortí del poliesportiu darrere la Teca. Un cop fora, veié com el gat es tirava damunt la rateta per menjar-se-la, aleshores, el Cuctantí d’un salt, aconseguí alliberar la Teca. Aquesta, al veure el que havia fet el seu amic per ella i lo maco que estava amb aquell vestit espectacular, s’enamorà del valent cuc.

Quan el gat va recuperar la consciència, va tornar a intentar dur a terme el seu malèfic pla i es llançà a sobre dels dos enamorats. Aquests, pensaven que s’acostava el final, però de sobte, ràpid com un raig, el gos “Scooby-Doo”, que arribava tard a l’aniversari, li donà una mossegada a la cua del gat i el perseguí fins a més enllà del Morell i mai més es va saber d’aquell gat. La rateta, finalment se n’adonà que havia actuat de manera impertinent amb molta gent, es disculpà de tots i en especial de la seva amiga Mirmiga. A més, li demanà al Cuctantí que fos el seu marit. Aquest acceptà de bona gana i celebraren una gran festa a les Forques. I conte contat, conte acabat, qui no s’aixequi de la cadira tindrà el cul foradat!

n bon dia assolellat a la biblioteca de Constantí es van trobar les tres mascotes del poble, el Cuctantí, la rateta Teca i la formiga Mirmiga. Mentre passaven una bona estona llegint, van conte de Les set cabretes. El van fullejar i van trobar una carta que deia així: Som les set cabretes i el llop, hem escrit aquesta carta per informar-vos que ens hem traslladat a un altre conte, però continuem sent a Mentre les tres mascotes buscaven a la prestatgeria dels contes molt, va caure al terra. Sobre els seus caps, va caure el conte dels Tres porquets i el llop. El conte es va obrir, les mascotes es van apropar i les lletres del conte les va xuclar i, de sobte, el conte es va tancar. Una vegada dins, van trobar una caseta de palla, van obrir la porta pensant que era la casa dels tres porquets, però… 22

- Què feu en aquest conte?- van preguntar les mascotes. - Estem en aquest conte perquè el llop s’ha traslladat a un altre conte i no el trobem. Ens ajudeu a buscar-lo, si us plau?- van preguntar les cabretes. - Sí, però... perquè voleu el llop si només vol menjar-vos?- van preguntar les mascotes. - Perquè el conte no té valor sense el llop i ningú el voldrà llegir! van respondre les cabretes. Però hi havia un problema, el conte s’havia tancat i no podien sortir! Les set cabretes i les tres mascotes van intentar obrir la tapa principal del conte. Però no tenien prou força perquè era molt pesada. El Cuctantí va proposar als seus companys d’aventura, anar al bosc a buscar més animals per demanar ajuda i poder obrir la tapa del conte. De camí, van trobar un esquirol i aquest els va guiar fins els seus amics, l’elefant Trompa Grisa, els tres rinoceronts Boca Grossa, els germans Óssos Grossos, la girafa Coll Curt i els quatre Nyus Banyes Tortes. 23

Quan les tres mascotes i les set cabretes els van demanar ajuda van acceptar sense cap problema. Aleshores tots van agafar el camĂ de tornaTots els animals van espitjar tant for, tant fort, tant fort que es va obrir la tapa del conte i van caure en un bassal.

adonar-se que estaven en un altre conte. Era el conte de la Caputxeta Vermella. Pel bosc passejava tran-

Les set cabretes. PerĂ˛ no hi havia ningĂş pels carrers del poble excepte el llop, que havia espantat tothom.

Llavors van decidir fer una assemblea per mirar d’arreglar aquell disbarat. Van anar a buscar a les set cabretes, als tres porquets i a la Caputxeta. S’havien reunit per mirar de convèncer al llop per a què anés al conte de la Caputxeta vermella que era on li tocava estar. Però el llop, tossut que tossut, no volia tornar al seu conte. - Què farem ara? Si no podem convèncer al llop estem perduts! La Mirmiga i la Teca van veure que els contes de la biblioteca estaven desbaratats pel terra i amb les tapes obertes. Un munt de rates corrien sense parar. El flautista d’Hamelín empaitava la Blancaneu. Repunxó estava a punt de tallar-se la cabellera. Un sastre que tenia fama de ser molt valent, empaitava la madrastra de la Blancaneu, la que sempre estava parlant amb un gran mirall. Hansel i Gretel, uns nens molt escanyolits, s’inflaven de gominoles i una bruixa molt lletja ballava amb una sabata transparent de la Ventafocs. Van cridar a la rateta que escombrava l’escaleta per veure si volia escombrar la biblioteca però no es volia embrutar perquè era molt presumida. 26

Van buscar al flautista d’Hamelin per a què toqués la flauta i poder reunir a totes les rates, però no el van trobar perquè ara estava enfeinat buscant una col. Un bou feia la migdiada i en Patufet jugava amb una fada que tenia un munt d’instruments musicals. De sobte van sentir un soroll. Era el trepant del fuster que reparava la prestatgeria. Les tres mascotes van cridar alhora: “De pressa, de pressa! Hem de tancar les tapes dels contes abans no acabi el fuster d’arreglar la prestatgeria!” Tots els personatges van sentir una por molt gran. Què passaria si al tancar les tapes dels contes després no podien entrar-hi? I així, de pressa i corrents, va ser com cadascú va tornar al seu conte. Poc després el fuster va acabar la seva feina i llavors les nostres amigues van posar cada conte al seu prestatge, quedant la biblioteca neta i endreçada. I... si és veritat un sac de blat i si és mentida un sac de farina! 27

i havia una vegada una rateta molt simpàtica, la Teca, que vivia en un poble anomenat Constantí. Fins ara havia viscut molt feliç, però un bon dia la van acomiadar de la feina perquè com era una mica vella, a la tarda, després de dinar, de vegades s’adormia. I com que no guanyava diners, no podia pagar la casa on vivia. Va anar al quiosc de la Rambla a comprar el diari per buscar feina i una casa més barata. Allí va trobar el seu amic, el Cuctantí. El Cuctantí era un cuc molt alegre i juganer, que feia ja un any que no treballava i també anava buscant feina i casa.

Van agafar el diari i van anar al parc de les Escoles Velles a llegir el diari. Allí van trobar la Mirmiga, una formiga molt espavilada, que també llegia el diari asseguda en un banc. - Busco casa i feina. Va contestar la Mirmiga. - Mireu, aquí hi ha un anunci interessant: Es necessita pintor, va llegir la Teca. - Jo no sé pintar. Ni jo. Van respondre els seus amics.

- Ja sé! Va dir l’espavilada Mirmiga. Coneixeu el conte dels músics de Bremmen? - Els músics de Bremmen? Van dir estranyats la Teca i el Cuctantí. - Sí, va dir la Mirmiga. Tracta d’un ase, un gos, un gat i un gall molt vells, que ja no els volien a les cases on vivien i es van ajuntar per fer-se músics de la banda municipal de Bremmen. Al final del conte, els animals no van arribar a ser músics a Bremmen, però unint el seu esforç van lluitar contra uns bandits i van aconseguir una casa al bosc, on van viure feliços i van menjar anissos. La Teca i el Cuctantí no coneixien el conte, però després d’escoltar-lo, van quedar impressionats, perquè els animals del conte havien quedat sense casa igual que els passava a ells. Així doncs, tal com havien fet els animals del conte, van pensar que entre tots tres buscarien una solució per poder trobar feina i casa.

Al diari van trobar diverses ofertes de feina però tot allò que trobaven eren feines que pagaven molt poc. La Teca va tenir una idea: I la Mirmiga va dir: La Teca els va explicar que comprant una masia podrien cultivar els seus aliments i anar al mercat a vendre verdures. Els tres amics van començar a buscar una masia a prop de Constantí, per anar a viure. Buscaven i buscaven però tot allò que trobaven era molt car. Es van posar molt tristos, perquè no veien sortida a la situació en què es trobaven. Van pensar que com no tenien gaires diners, podien buscar una masia abandonada i restaurar-la. Van donar veus pel poble i van trobar una masia que estava prou bé. Quan els tres amics van anar a comprar els materials que necessitaven per reconstruir la casa, van passar pel camí del davant de la masia,

quatre animals molt vells que ja no els volien a la seves cases. Quan van passar per davant de la masia els va agradar tant que ja havien decidit anar a viure en aquella masia. 31

Aleshores van arribar el Cuctantí, la Teca i la Mirmiga amb els materials per arreglar la masia. Quan van arribar es van espantar tant els uns com els altres, ja que no esperaven trobar-se a ningú. Van estar parlant i van decidir que els deixarien quedar si els ajudaven a refer la masia. Tots junts van dedicar dies i dies de sol a sol a treballar per deixar la masia com nova. Després de molts dies la masia era esplèndida. Van plantar arbres i van fer un hort ben maco i van començar a produir tot allò que necessitaven i encara els en sobrava per vendre al mercat. A mesura que venien fruites i verdures al mercat, van estalviar molts diners i van tenir una idea, ajudar a la gent pobre del poble amb diners i menjar, però no només això, ajudaven també a fer la compra a la gent gran, i els acompanyaven al metge i si havien de fer alguna cosa de més a més també la feien.

que tenien tants diners que van anar a descobrir m贸n, viatjant i viatjant sense parar, tant que la gent del poble ja no sap per on paren.

a molt, molt de temps, al pròsper poble de Constantí, va succeir una cosa molt estranya. Un matí, quan els seus satisfets habitants van sortir de les seves cases, varen trobar els carrers envaïts per milers de ratolins que rondaven per totes bandes, devorant insaciables, el gra dels seus graners i el menjar dels seus rebosts. Eren tot un exèrcit, i al capdavant hi havia la seva reina, la Rateta Teca. Ningú acabava de comprendre la causa d’aquesta invasió, i el que era encara pitjor, ningú sabia què fer per tal d’acabar amb aquesta plaga tan irritant.

Per més que pretenguessin exterminar-los o, almenys, foragitar-los, semblava que cada vegada venien més i més ratolins a la ciutat. La Rateta Teca ho tenia tot molt ben planejat. Tal era el nombre de ratolins que, dia rere dia, s’apoderaven dels carrers i les cases, tant que fins i tot els mateixos gats fugien espantats. Davant la gravetat de la situació, l’alcaldessa de Constantí, la Formiga Mirmiga i els altres polítics i comerciants del poble, que veien perillar les seves riqueses per la voracitat dels ratolins, van convocar el Consell al poliesportiu i digueren: “Donarem deu mil euros a qui ens lliuri dels ratolins”.

Al cap de poc es va presentar davant seu un flautista extravagant i misteriós anomenat Cuctantí, a qui ningú havia vist mai abans, i els digué: “La recompensa serà meva. Aquesta nit no quedarà ni un sol ratolí a Constantí”. Dit això, va començar a passejar pels carrers i, mentre passejava, tocava amb la seva flauta una meravellosa melodia que encantava els ratolins, que sortint dels seus amagatalls seguien encantats les passes del flautista que tocava incansable la seva flauta, mentres la Rateta Teca, tota enrabiada, pensava com podia alliberar el seu exèrcit d’aquest encanteri musical.

La rateta Teca va decidir anar a parlar amb el Cuctantí i li va explicar que ells estaven a Constantí per què els adults eren egoistes, mapoble a buscar la seva recompensa i si no era veritat es portaria totes les Quan el Cuctantí va arribar al poble a buscar la seva recompensa,

El Cuctantí es va adonar que la Teca tenia raó i va anar a buscar-la, abans, però, va amenaçar a tots aquells malcarats que s’emportaria a tots els nens i nenes per a què poguessin ser feliços i no visquessin envoltats d’aquells mals exemples. El Cuctantí va anar a buscar a la Teca i li va explicar el que havia passat. Van tornar al poble i tots dos es van posar a tocar les seves flautes, immediatament els nens i nenes van deixar de fer tot allò que els obligaven els pares i van sortir contents i ballant seguint els dos músics. Els habitants no van poder fer res per retenir-los i tal com sortien els nens entraven de nou els ratolins al poble.

on van poder créixer i fer coses de nens, jugar, aprendre i llegir. Amb el temps aquells nens i nenes es van fer grans i van fundar un nou poble, li van posar el nom de Nou Constantí i va ser un exemple per tothom. Al centre del poble van col·locar una estàtua dels seus salvadors, el Cuctantí

scolteu bé això que ara us explicarem que si ho sabem, tampoc no ho sabem, i si bé mai no ha passat, bé podria ser veritat. Vet aquí que mar endins i envoltat per una vila romana es troba un petit poble a on els nens i les nenes encara somien i els pares i les mares encara riuen. És bo de una per a mi. I amb dues escoles i una biblioteca us presentem a la Teca. Sí una rateta bona i culta que acostuma a viure de biblioteca en biblioteca, és feliç vivint entre llibres i en aquest poble ho té fàcil.Vet aquí que a coqualsevol any, mentre feia una de les seves escapades a la biblioteca es va atu-

sa en sentir aquesta música que li robava el cor. Era una cançó alegre i misteriosa que amagava un no se què de tristor. Va recórrer amunt i avall els carrers de la poblasortia aquell cant i ella volia conèixer de qui era aquella sense fer gaire soroll per no riència que, en acostar-se als nens, aquests fugien corrents de les rates com ella, sense veure que ella no era com la resta, ella llegia i aprenia i hagués volgut ser amiga de qualsevol dels nens i nenes del poble.

Però Constantinel no va fugir pas, en veure-la arribar a poc a poc i amb la mirada poruga, la va mirar als ulls i somrigué. De sobte es va adonar que feia temps que es buscaven una a l’altra. Des d’aquell moment no es van tornar a separar i la Teca li va explicar a Constantinel fil per randa tots els contes que havia llegit a les dues escoles i a la biblioteca. Però la Constantinel també tenia moltes coses a explicar. No recordava haver viscut fora d’aquelles parets humides i fosques de la torre, no coneixia cap carrer ni cap veí del poble on havia nascut i no havia conegut mai cap amic o amiga que li fes passar l’estona. Només es relacionava amb la que ella coneixia com a mare, la Senyora Mirmiga. Mirmiga és una dona bella i elegant, d’aquelles persones que en mirar-les no saps ben bé …

- De seguida mare -va respondre la noia sense donar-se massa pressa Heu de saber que la senyora Mirmiga no era realment la mare de Constantinel. Essent petita aquesta, la va raptar perquè havia sentit que tancada a la torre. Durant tots els anys que la Constantinel havia passat en la solitud es despertava en el moment just de poder veure qui era aquell cuc que, torre de la qual no havia sortit mai i que no li havia permès mai conèixer el poble on vivia. La Constantinel no estava molt convençuda perquè sabia però tot i així, va accedir a baixar de la torre i fer un tomb pel seu poble. 43

La Teca va ensenyar a la Constantinel tots i cada un del racons d’aquell poble: parcs, jardins, escoles, pistes d’esport, botigues, el mercat, l’ajuntament...però van fer una aturada a un lloc molt especial. Un lloc on venien grans i petits de la població a fer una cosa molt bonica i divertida, LLEGIR. Aquell lloc era la biblioteca. Un cop dins de la biblioteca, la Teca i la Constantinel van començar a fullejar contes i més contes fins que la Constantinel en va trobar un en què el protagonista era el seu amic de somnis, el cuc. La Constantinel amb una gran il·lusió i sorpresa va començar a llegir aquell conte. Un cop va acabar de llegir el conte, el va tancar i... PLUM! de sobte va aparèixer el seu amic de somnis, el cuc. Llavors tothom es va quedar bocabadat. Ningú sabia què dir ni què fer. Llavors el cuc es va presentar, es deia Cuctantí i es dedicava a ajudar i acompanyar als nens i nenes d’una escola a llegir i explicar contes.

La Constantinel estava tan emocionada que li va fer un petó al Cuctantí i en acabar de fer-li, aquell cuc tan simpàtic i divertit es va transformar en un príncep. El príncep Cuctantí. Just en aquell moment, la senyora Mirmiga va aparèixer molt enfadada perquè la Constantinel havia marxat de la torre i ja no tindria l’eterna joventut. La Constantinel, la Teca i el príncep Cuctantí van aconseguir tranquil·litzar a la senyora Mirmiga i fer-li entendre que la Constantinel es mereixia viure fora d’aquella torre fosca i humida. La senyora Mirmiga ho va entendre i des de llavors tots quatre van ser molt amics. Es van fer tan amics, tan amics que van formar un grup tots quatre i anaven per les escoles i les biblioteques explicant contes i més contes. Aquest supergrup, va fer arribar als nens i nenes d’aquella població un munt de sentiments i sensacions mitjançant els llibres que podien trobar a les escoles i a la biblioteca d’aquella població. Aquest grup van funcionar durant anys i anys i es van fer molt famosos entre grans i petits. La Constantinel, el príncep Cuctantí, la Teca i la senyora Mirmiga encara gaudeixen explicant contes als nens i nenes de la vila. I tot això és tan veritat que potser mai no ha passat... Catacric-catacrac... conte acabat. 45

n dia d’agost, la senyora Mirmiga va dir als seus fills que sortissin a fer un passeig per Constantí. El Cuctantí i la Teca, que així es deien, van decidir anar cap a la muntanya. Allà però, van veure un descampat i van anar-hi corrents. Els nens van deixar un caminet fet de pedretes per poder tornar a casa sense perdre’s. El que no sabien era, que la seva mare, les anava traient perquè no poguessin tornar. La Mirmiga era molt pobra, i no es podia fer càrrec dels seus fills així que va decidir abandonar-los per no veure’ls morir de gana.

La Teca i el Cuctantí, caminaven i caminaven sense trobar el camí de tornada. Estaven tristos i espantats. Cada vegada es feia més fosc i va començar a ploure. Els nens volien resguardar-se dels trons i dels llamps i corrien pel bosc desesperats. Els nostres protagonistes, van decidir passar la nit arreceradets sota un gran pi. Tenien molt de fred i es van abraçar fort per estar més calentets.

obrir els ulls va veure un ocell molt bonic de color blanc. Va despertar al

llaminadures. La porta estava feta de caramel de maduixa, les parets de xocolata paper de caramel. La teulada era de nata i la xemeneia de gelat amb xiclet. El caminet que tenia al davant estava fet de melmelada i el pom de la porta era un ou de xocolata.

transformar en un gat negre. Els nens tenien molta gana i no es van poder aguantar. La Teca va començar a menjar un tros de paret i el Cuctantí un bocí de porta. De sobte la porta es va obrir i de dins va sortir un gat negre que es va transformar en un drac ferotge que treia foc pels queixals.

El drac els va començar a perseguir, i la Teca i el Cuctantí van començar a córrer. Al fons del paisatge es veia una cova bastant gran, i hi van entrar trada es va convertir en una bruixa amb un nas punxegut i una berruga la bruixa que era molt llesta, també va arribar-hi i els va atrapar. Llavors, tenia a la caseta de xocolata per a les grans ocasions.

Més tard la bruixa els donava menjar, i els deia: El Cuctantí i la Teca molt espantats van començar a cridar:

Mentrestant un caçador que passava per fora els va sentir cridar, i

dor.

Aquest es va treure el barret i les ulleres que li tapaven la cara i

de caçador, havia anat al bosc a buscar-los. La seva mare quan els va veure, els va abraçar amb alegria. I els va dir: per abandonar-vos. -No passa res mare, perquè ara ja tornem a estar junts. Mirmiga no es van tornar a separar. I amb els diners que van treure de la gàbia, van viure molt bé tota la vida i no van permetre que hi hagués cap més nen abandonat. Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte tant

om cada matí, el Martí

quan va començar a esmorzar. Va menjar dues llesques de pa de pagès amb tomàquet, oli i sal. Damunt hi va posar formatge i botifarra i després va fer un glopet de vi i un bon got de Havia quedat amb els seus amics i amigues: la Teca, el Cuctantí i la Mirmiga. Com que era hivern i feia fred, dies abans havien pensat fer una barbacoa tots junts, a casa del Martí, que vivia en una casa molt grossa als afores de Constantí. Cuctantí. -Si, tens raó.- va afegir la Mirmiga.

temps. raven els seus amics. Cadascú portava la seva part: coca-coles, pa, hamburgueses, pebrots i albergínies per a la samfaina, llonganisses, patates, vi i altres begudes, una picada de postres, un pastís. 52

Quan van haver acabat de menjar, tots estaven molt tips i tipes, així que mentre uns feien la migdiada, la Mirmiga va decidir anar a fer un tomb pel camp. De cop i volta va aparèixer una boira molt estranya que va obligar a la Mirmiga a amargar-se en una cova. Quan els tres amics es van llevar de la migdiada, es van adonar que la Mirmiga no hi era. Van començar a recollir la brossa, desparar la taula, plegar les cadires, rentar els plats, escombrar, apagar el foc…, i la Mirmiga continuava sense aparèixer. Així que van decidir anar-la a buscar, perquè es feia fosc i feia fred. Martí, van anar a buscar-la. De seguida van trobar el rastre, unes petjades, que els van conduir a la cova. Van arribar i van veure un personatge estrany, vermell i negre, amb banyes i cua i res més, que tenia engarjolada a la Mirmiga. Els dos, quan la van veure, van cridar molt fort al Cuctantí perquè vingués ràpidament. El Cuctantí va agafar el tractor del Martí i va arribar en un moment a la cova.

El personatge misteriós es va presentar: -Sóc el mal encarnat, sóc el més gran dels dolents, sóc el missatger de la por, sóc un xulo, estic fort, estic bo i sóc el millor. - va dir el personatge. -Sí, sí, segur, però qui ets? Com et dius? - van preguntar els tres amics. -Sóc el diable! Espantats, els amics van exigir que alliberés la Mirmiga. El diable els va proposar un tracte a canvi de la llibertat de la Mirmiga. I era el següent: -Durant dos anys em donaràs la meitat de la teva collita. -D’acord, però per fer-ho més fàcil, jo em quedaré tot allò que estigui sota terra i tu la part que quedi per sobre. -EntesosVa acceptar el diable. 54

El Martí, que era viu com un esquirol, murri com una guineu i astut com un gat, va plantar pastanagues. Quan va ser el temps de collita el diable va anar a reclamar el que era seu i es va trobar amb un pam de nas, ja que es va adonar que la part que li tocava eren les fulles grogues i seques i al Martí les pastanagues taronges i sucoses de sota terra. El diable es va posar tant furiós que quasi que se li encén la cara, mentre que en Martí estava tot orgullós de com havia enganyat al maleït diable. que ve ho farem al revés. Jo em quedaré amb la collita que hi hagi a sota terra i tu amb la de dalt. que tu diguis.

va decidir plantar-hi faves. Quan les faves van ser madures el Martí va agafar els estris del camp i tot content va agafar totes les faves i les va carregar al seu tractor. Quan el diable va anar a recollir la seva part, es va quedar bocabadat en veure que als camps de faves només hi quedaven les branques

la collita i has caigut a la trampa. Només he hagut de posar un altre Així que ja pots deixar anar a la Teca perquè has perdut, ruc. van dir la Mirmiga, el Cuctantí i la Noemí- allibera a la nostra amiga Teca. - Et creies que eres molt xulo, espavilat i que ens la jugaries, però el nostre amic Martí ha estat més llest que tu- va contestar el Cuctantí. 56

El diable tot enfadat va anar cap a la cova on tenia la Teca i la va alliberar. La Teca tota contenta però molt espantada, va sortir corrents de la cova i es va abraçar als seus amics. El diable tot enfadat, decebut i

que el van enganyar. Els cinc amics, contents per estar junts un altre cop, van decidir fer una festa i menjar-se part de la collita que havien fet aquell hivern. Des de llavors ençà els cinc amics es vigilaren molt els uns dels altres, i quan decidiren fer una excursió, mai cap membre es separà del grup per no tornar a córrer perill. I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte