contes-2017_contes 04/04/2017 17:11 Page 1
contes-2017_contes 04/04/2017 17:11 Page 2
contes-2017_contes 04/04/2017 17:11 Page 3
Contes a moltes mans Noves aventures a ConstantĂ Cursos 2015-16 i 2016-17
contes-2017_contes 04/04/2017 17:11 Page 4
Edita:
Amb el suport de:
Primera edició: abril 2017 Tiratge:1.000 exemplars Textos i il·lustracions: Escola Mossèn Ramon Bergadà Escola Centcelles © dels textos: els seus autors © de les il·lustracions: els seus autors © d'aquesta edició: Ajuntament de Constantí Carrer Major, 27 – 43120 Constantí Tel. 977 520521 – fax 977 521221 ajuntament@constanti.cat Col·lecció: Contes a moltes mans, 4 Coordinació Biblioteca Municipal de Constantí Maquetació: Josep Estivill Correcció: M. Pilar Guerrero Serrano i Liduvina Giralt Batista Coberta: Mercè Boronat Impressió: Arts Gràfiques Octavi SA Dipòsit Legal: T 356-2017
contes-2017_contes 04/04/2017 17:11 Page 5
A tots els alumnes i mestres de les escoles Centcelles i Mossèn Ramon Bergadà que gràcies al seu treball i esforç ens han tornat a meravellar amb noves històries. Al Josep, la Pili, la Lidu i la Mercè pel seu suport en la maquetació, la correcció i el disseny. Per ajudar-nos a fer-ho possible!
contes-2017_contes 04/04/2017 17:11 Page 6
contes-2017_contes 04/04/2017 17:11 Page 7
Curs 2015-16 1. El fons marí ................................................. 14 2. El paradís dels contes ................................. 22 3. La llegenda del tractor ............................... 32 Curs 2016-17 1. Constantinus .............................................. 54 2. Egipte, un viatge màgic ............................. 60 3. Un dia misteriós a Constantí .................... 72 4. L'excursió .................................................... 80
contes-2017_contes 04/04/2017 17:11 Page 8
Ajuntament de Constantí És una gran notícia que surti un nou llibre dels contes a moltes mans. Ho és perquè confirma que anem en la bona línia; d'una banda, amb els projectes de la Biblioteca Municipal que són apostes de qualitat per fomentar la lectura. D'altra banda, perquè comporten la col·laboració entre els centres educatius del poble; és a dir, els nens i les nenes d'una escola treballen amb els de l'altra. És una bon sistema per promoure el coneixement mutu i la relació entre tots ells. Gaudiu, per tant, amb aquestes nous contes que us han preparat els nens i nenes de Constantí durant els cursos 2015-2016 i 2016-2017. Que tingueu una bona lectura!
Escola Mossèn Ramon Bergadà Estem molt contents de presentar-vos aquest recull de contes que us atraparà des del començament. Són les noves aventures dels nostres herois particulars: el Cuctantí, la Mirmiga, la Teca i els nens i nenes de les escoles de Constantí. Ells us portaran, de ben segur, a un món de fantasia on gaudireu d’històries que succeeixen en racons llunyans com l’enigmàtic Egipte o en indrets propers com La Mussara, tot passant pel Constantí romà o el més modern i actual. Els nens i nenes, amb la guia dels seus mestres, han esdevingut escriptors i il·lustradors i s’han esforçat moltíssim a través del treball en equip i en xarxa entre les dues escoles. Any rere any, aquest projecte pren més força i esdevé un referent educatiu d’èxit i de col·laboració entre els diferents agents del municipi. Volem, en aquesta línia, expressar la nostra gratitud a l’Ajuntament i a la Biblioteca Municipal de Constantí per la seva implicació i coordinació del projecte que fan possible la seva materialització.
Escola Centcelles Els alumnes de l’escola Centcelles i Mossèn Ramon Bergadà tornem amb noves històries escrites de manera col·laborativa: uns alumnes comencen el conte i els companys de l’altra escola el finalitzen. Ensenyar a través de l’escriptura de contes motiva als nostres alumnes i facilita en gran mesura el procés d’aprenentatge. A més ens permet crear unes històries que després arriben a la resta de companys i la recompensa per la feina feta és encara més gran.
8
contes-2017_contes 04/04/2017 17:11 Page 9
Enguany, en aquesta 5a edició, els grups escollits per ser escriptors i il·lustradors han estat els de 4t i 6è de les dues escoles. Pareu molta atenció perquè ens expliquen històries d’aventures, de misteri, de viatges i fins i tot s’organitzen unes olimpíades a Constantinus, a on la Tecus, La Mirmigus i el Cuctantinus comprovaran la importància de l’amistat. Però no us volem avançar més. És hora de que gaudiu dels contes tant com nosaltres hem gaudit escrivint-los.
9
contes-2017_contes 04/04/2017 17:11 Page 10
contes-2017_contes 04/04/2017 17:11 Page 11
contes curs 2015-2016
contes-2017_contes 04/04/2017 17:11 Page 12
CURS 2015-16
La llegenda del tractor Iniciat a l'escola Centcelles, text i il·lustracions a càrrec dels alumnes de 6è; Tutor/a: Gabriel Regaña Forcadell. Ana Maria, Iker, Enrique, Alexandru, Bobi, Kawtar, Josué Emanuel, David, Melani, Mohssin, Eduard Valentin, Yanira, Carmen, Mónica, Marcos, Thalia, Ingrid i Noemí. Acabat a l'escola Mossèn Ramon Bergadà, (conte amb dos finals). Primer final, text i il·lustracions a càrrec dels alumnes de 6è B; Tutor/a: Carlos Páez. Angel, Hayat, Antonio, José Luis, María, Ilyass, Marwan, Antonio, Yousser, Juan, Imane, Amin, José, Favour, Isabel, Diana-Georgiana, Javier, Raquel, Elsa, Nicolás Esteban i Núria. Segon final, text i il·lustracions a càrrec dels alumnes de 6è A; Tutor/a: Fernando J. Martos. Solaiman, Pol, Cristóbal, Aissa, María, Ivan, Sergio, Gabriela Michelle, Fadi, Janet, Oussama, Sarai, Cristian, Ariadna, Aiman, Noemí Laura, Arthur-Rous, Amelia, Edwin Fernando, Bryan Nestor i Hicham.
El paradís dels contes Iniciat a l'escola Centcelles, text i il·lustracions a càrrec dels alumnes de 4t B; Tutor/a: Jéssica Benlloch Clofent. Lucía, Ayman, Mohammed, Abdeljalil, Desiré, Javier, Andrea, Cristian, Atika, Helena Sarasvati, Eduard i Paula. Acabat a l'escola Mossèn Ramon Bergadà, text i il·lustracions a càrrec dels alumnes de 4t B; Tutor/a: Liduvina Giralt. Júlia, Nieves, Karima, Roque, Pol, África, Agustí, Naiara, Walid, Laura, Mireia, Anthony, Eyen, Francisco Manuel, Nazaret, Nahim, Laia, Javier, Juan Manuel, Oliver, Izan i Àlex.
12
contes-2017_contes 04/04/2017 17:11 Page 13
El fons marí Iniciat a l'escola Mossèn Ramon Bergadà, text i il·lustracions a càrrec dels alumnes de 4t A; Tutor/a: Nazaret Borges i Andrea Cantos. Javier, Ramona Florentina, Fátima, Ramón, Sara, Antonio, Khalid, Walid, Lydia, Natalia, Louness, Júlia, Nicolás, Maria, Bianca Elena, Elisabeth, Alejandro, Álvaro, Vanora, Raúl i Anabel. Acabat a l'escola Centcelles, text i il·lustracions a càrrec dels alumnes de 4t A; Tutor/a: Èrica Sebastià Casanova. Kevin, Abdessamad, Abraham, Tatiana, Rida, Mohamed, Siomara, Kiara, Juan, Daira Ruxandra, Antonio, Rafael i Lucía.
13
contes-2017_contes 04/04/2017 17:11 Page 14
contes-2017_contes 04/04/2017 17:11 Page 15
Això diuen que va ser i era, en un mes de juliol calorós, just després d'un curs ple d'emocions i mil aventures, les mascotes de les dues escoles de Constantí; la Teca i el Cuctantí juntament amb la Mirmiga, van decidir gaudir d'unes merescudíssimes vacances. Un creuer pel Mar Mediterrani pensaven que seria la millor idea, però... acostumades a la gresca, els crits i a les rialles, estava sent un viatge molt avorrit. El segon dia, estaven mirant les vistes i per riure una mica explicaven acudits. De cop i volta la Mirmiga, plorant de riure, xof! La seva bossa va caure a l'aigua! — Oh, no! La crema solar la portava a dintre! 15
contes-2017_contes 04/04/2017 17:11 Page 16
La cara de preocupació de la Mirmiga ho deia tot, ja feia olor a formiga socarrada. Els tres es van mirar, amb aquell somriure de complicitat i cap a l'aigua que van saltar. — Ara comença l'autèntica diversió! - va dir la Teca. — No ho diguis molt fort, què és aquesta aleta que gira al nostre voltant? - va xiuxiuejar el Cuctantí. — Una tortuga marina no, segur! - afegí la Mirmiga espantada. Just el que necessitaven, una fera que se'ls menjaria en un no res! Havien pensat aquests tres amics com continuaria aquesta aventura? D'un salt, el que pensaven que era i no era els va saludar amb un dels millors somriures! Trobar un dofí al mig del mar és cosa de sort i aquest semblava que estigués decidit a ajudar-los. 16
contes-2017_contes 04/04/2017 17:11 Page 17
Ara segur que esteu pensant que podria pujar els nostres tres amiguets a la seva aleta i retornarlos al creuer però... no volien! — Porta'ns a viure una de les millors aventures mai viscudes! - van cridar tots tres alhora. — Mengeu aquestes algues marines, relaxeu-vos i tanqueu els ulls - va dir el dofí. Van dubtar un moment, però perduts al mig del mar fer cas al dofí semblava ser la millor idea. S'ho van empassar quasi sense mastegar. Quan van obrir els ulls, el paisatge que els envoltava era meravellós i brillant. Tant els va encisar que no es van adonar que podien respirar sota l'aigua. — Què llest el dofí! Ens podria haver dit que ens portava al fons marí. Va dir la Teca mentre li sortien bombolletes de la boca. — Benvinguts a casa meva, ara amb l'alga que us heu menjat podeu respirar fins que es passi l'efecte, vinga aprofitem el temps! Descobrirem moltíssimes coses! - va afegir el seu nou amic. 17
contes-2017_contes 04/04/2017 17:11 Page 18
Les tres mascotes molt contentes i amb l’ajuda del dofí, van començar a buscar la bossa... GLUB! S’havia enfonsat ràpidament mentre parlaven. Després d’una llarga estona i sense cap resultat van decidir descansar. De sobte, el dofí va veure una cosa brillant i va decidir anar cap a ella. Era la bossa de la Mirmiga! Però recuperar-la no seria gens fàcil. — SSShhhh! Mireu on està la bossa - va xiuxiuejar el Cuctantí. — Un tauró? Quina por! – va exclamar la Teca. — Tranquils està dormint – va afegir el dofí – jo m’encarrego! Dit i fet. Amb molta cura per no tallar-se amb aquelles dents tant esmolades el dofí va recuperar la bossa, però... — Com pot ser? No hi ha res a la bossa! – va exclamar la Mirmiga preocupada. 18
contes-2017_contes 04/04/2017 17:12 Page 19
Del darrere d’una taca negra de tinta va sortir un pop. Fixant-s’hi en els seus vuit braços plens de ventoses els quatre amics van veure el pot de crema solar ben enganxat al pop. — Si us plau, senyor Pop, em podria tornar la crema solar? – va dir-li la Mirmiga molt educadament. — No, impossible! Les meves ventoses són molt enganxifoses i no me la puc treure de sobre. Haureu d’estirar! D’un en un van estirar sense aconseguir res. La millor solució era el treball en equip, llavors van fer fila i tots van estirar junts. — Un, dos i... tres!!! – van cridar tots alhora. En un tres i no res la força de tots va donar resultat i van aconseguir la crema. — Solucionat! Ja ho tenim tot – va dir el Cuctantí. 19
contes-2017_contes 04/04/2017 17:12 Page 20
20
contes-2017_contes 04/04/2017 17:12 Page 21
La Teca es va apartar del grup, va baixar el cap i va començar a plorar amb una mica de vergonya, així com fan els nens quan perden una joguina. Havia guardat un llibre que havia agafat de la biblioteca a la bossa de la Mirmiga i ara l’havia perdut. Com ho explicaria a la Maria de la Biblioteca Pública de Constantí? Al darrere de la Teca hi havia unes grans roques des d’on va sortir un cranc que li va pessigar el cul. Quan es va girar va veure que el cranc tenia el seu llibre enganxat a la pinça. — Si us plau senyor Cranc, em podria tornar el meu llibre? I... com sé jo que el llibre és teu? – li va dir el cranc. – Si no descobreixes l’endevinalla que surt aquí al llibre no m’ho creuré! Diu així: més de cent per un camí, no fan pols ni remolí. Què és? — És el vent? – va dir el Cuctantí. — El vent? Què és això del vent? Aquí al mar no en tenim de vent! – va dir el cranc. — És l’aigua? – va afegir la Teca. — No! Jo sí que ho sé! Són les meves amiguetes les formigues i jo! – va dir la Mirmiga. El cranc molt amablement li va tornar el llibre i com ja s’estava fent fosc i l’efecte de les algues anava passant, el cranc els va convidar a sopar. Van fer una gran festa a la seva ciutat. Era la ciutat submarina més bonica que mai havien vist en cap llibre. Quan el sol va començar a reflexar-se en les aigües profundes de l’oceà el dofí amb els tres amics agafats de la seva aleta van arribar a la superfície, just al costat del vaixell. Aquell havia sigut el millor el millor viatge que mai havien fet! I... aquí la Teca, la Mirmiga i el Cuctantí que aquest conte ha arribat a Constantí.
21
contes-2017_contes 04/04/2017 17:12 Page 22
contes-2017_contes 04/04/2017 17:12 Page 23
Un matí de ple hivern el Cuctantí, la formiga Mirmiga i la rateta Teca es dirigien cap a la Biblioteca de l’Escola Centcelles. El Cuctantí volia mostrar-los la nova adquisició de la Biblioteca de l’escola. Era un llibre fantàstic amb unes il·lustracions meravelloses. El llibre tractava sobre un món màgic on vivien tots els personatges de tots els contes del món. Però encara no l’havia pogut llegir. La rateta Teca i la formiga Mirmiga estaven impacients per llegir el conte. Però els tres el volien llegir a la vegada. Finalment, van decidir que el llegiria el Cuctantí en veu alta. La Teca i la Mirmiga estaven molt atentes al que deia el Cuctantí. I miraven sorpreses les il·lustracions del llibre. De sobte, mentre el Cuctantí estava llegint, va pronunciar un fragment del llibre on deia: — La porta es va obrir i el passadís es va descobrir! 23
contes-2017_contes 04/04/2017 17:12 Page 24
Es van adonar que aquestes paraules eren màgiques. Sabeu per què? Perquè es van moure dues prestatgeries amb llibres! Les tres mascotes es van quedar sorpreses, mai els havia passat una cosa tan sorprenent. Es van quedar bocabadades i es van aproximar, a poc a poc. De sobte, una porta misteriosa es va obrir, molt i molt lentament. Van mirar i van veure un passadís llarg i fosc. Al final d’aquest passadís es veia una llum. Les tres mascotes es van mirar i de forma decidida van caminar per esbrinar d’on provenia aquella llum. Es van aproximar i van veure un misteriós tresor. La rateta Teca ràpidament i sense pensar-ho, va obrir el tresor per veure què contenia. I allí estava, era una clau daurada molt lluminosa. 24
contes-2017_contes 04/04/2017 17:12 Page 25
La rateta Teca va agafar la clau i en tocar-la ja no estaven al passadís, tota la foscor es va convertir en un meravellós paradís. No s’ho podien creure, pel seu voltant estaven caminant: Peter Pan, Blancaneus, els Barrufets, fades, follets, Doraemon... tot tipus de personatges fantàstics dels contes. Estaven molt sorpresos de poder gaudir d’aquest moment. Era com un petit món ple de fantasia. De sobte, es van aproximar Aladdin i Jasmin amb la catifa voladora. Es van quedar mirant-los i amb tota naturalitat els van dir: — Benvinguts al paradís dels contes. La formiga Mirmiga, que és molt atrevida, va dir: — Moltes gràcies, nosaltres som les mascotes de les biblioteques de Constantí i misteriosament hem aparegut en aquest paradís, és molt bonic i tot el que vulguis, però... — Saps com podrem tornar a casa? Nosaltres estàvem a la biblioteca de l’escola Centcelles i no sabem què ha passat ni per què hem arribat aquí. Aladdin, els hi va preguntar: — Teniu una clau? Les tres mascotes decididament, van dir que sí. Aladdin tot tranquil els va respondre: — Doncs així, no cal que us preocupeu, podreu tornar a casa si aneu a visitar a la reina i li demaneu la clau de tornada. Si voleu, nosaltres us podem acompanyar.
25
contes-2017_contes 04/04/2017 17:12 Page 26
Volant amb l'Aladdin i la Jasmin es van trobar amb el Dumbo i el Doraemon amb el seu amic Novita. I els van dir: — Aneu amb compte amb la Reina! I molta sort! A les tres mascotes no els hi va agradar aquest comentari sospitós i es van mirar estranyats. Allò que no sabien és que la reina era dolenta, la reina vermella o de cors del conte de l'Alícia al país de les meravelles. De totes maneres, ells varen continuar volant perquè volien arribar el més aviat possible, però... — Ooooooooohhhhhhhhh!!!!!!!! Ens estan disparant llances! Són els soldats de la reina que ens han descobert! — No patiu! -va dir l'Aladdin al temps que anava esquivant-les. Totes les va esquivar menys una que va travessar la catifa però com que aquesta era màgica, es va arreglar sola. 26
contes-2017_contes 04/04/2017 17:12 Page 27
27
contes-2017_contes 04/04/2017 17:12 Page 28
Sans i estalvis els va deixar a la porta del castell. Les tres mascotes, decidides, van entrar-hi. Un cop a dins, es van trobar, cara a cara, amb la reina asseguda a la seva poltrona mentre dues de les seves súbdites li feien la manicura. — Què feu aquí? No tinc temps per dedicar-vos! - va dir la reina amb cara de pomes agres. La Mirmiga, que no s´havia quedat amb la boca oberta al veure aquell castell tan gran, va dir molt decidida: — Nosaltres, les mascotes de les biblioteques de les escoles Mn. Ramon Bergadà i Centcelles i de la Biblioteca Municipal de Constantí venim a demanar-vos la clau de tornada a casa nostra. — Voleu la clau? - va dir la reina amb ironia. - No us la donaré fins que no passeu tres proves per a mi: 1a. Una endevinalla. 2a. Competir amb mi jugant a criquet. 3a. Trobar el meu ceptre al laberint del final del meu jardí. Les tres mascotes es miraren i respongueren alhora: — D'acord! — Quina és la bestioleta que corrent a cada pas deixa un tros de cueta? - va demanar la reina. Les tres mascotes es van posar a pensar, pensar i pensar, i altre cop van pensar! Però res! Llavors, la Teca va recordar que dues nenes de la classe de 4tB havien fet la mateixa endevinalla i va fer un crit. — L'agulla de cosir!!!!!!! La reina no estava massa contenta. Havia perdut el punt de la 1a prova. Va començar la segona prova: jugar a criquet amb la reina. Les coses anaven bé! Quan la reina va veure que la seva victòria no estava assegurada, va demanar-li a un arquer que quan la pilota de les mascotes anés a entrar al forat, dissimuladament, li donés una puntada i fes que perdessin la jugada. Com que la reina malvada no va parar de fer trampes, va acabar guanyant. 28
contes-2017_contes 04/04/2017 17:12 Page 29
29
contes-2017_contes 04/04/2017 17:12 Page 30
Ara venia la prova decisiva, l'havien de guanyar fos com fos; doncs, de cap de les maneres podien quedar 2-1 a favor de la reina. Les tres mascotes, amb molta por però també molt decidides van entrar al laberint. No sabien per on anar. El Cuctantí mirava molt estranyat: hi havia alguna cosa que no quadrava. De cop, la Mirmiga es va posar a córrer i va empènyer sense voler a la Teca. Aquesta va anar contra una de les parets i, com si fos un joc de cartes, tots els costats del laberint van desaparèixer. Van trobar el ceptre molt fàcilment! La reina estava molt enfadada i els hi va dir que no els hi donaria la clau. Però, en aquell moment, va aparèixer la Campaneta que es va posar a volar i volar per la seva cara fins fer-la marejar. En Peter Pan va aprofitar per prendre-li la clau de les mans i donar-la a les mascotes. I heus aquí, que una vegada la van tocar, la Teca, la Mirmiga i el Cuctantí aparegueren a la biblioteca de l'Escola Mn. Ramon Bergadà. Ja havien tornat! Us penseu que ja s’han acabat les aventures i desventures de les tres mascotes al Paradís dels Contes? Doncs, no! Cadascuna d'elles es va deixar un objecte: el Cuctantí el mocador a la catifa de l'Aladdin; la Teca, les ulleres al castell de la Reina Vermella i la Mirmiga el seu collaret a la llança que va travessar la catifa de l'Aladdin. Però... això serà tema d'una altra història o la segona part d´El Paradís dels Contes. Continuarà? O no continuarà? 30
contes-2017_contes 04/04/2017 17:12 Page 31
31
contes-2017_contes 04/04/2017 17:12 Page 32
contes-2017_contes 04/04/2017 17:12 Page 33
Era el millor dels temps, era el pitjor dels temps, l'edat de la saviesa, i també de la bogeria; l'època de les creences i de la incredulitat; l'era de la llum i de les tenebres; la primavera de l'esperança i l'hivern de la desesperació. Hi havia una llegenda que explicava que un granger anomenat Ramon, habitant de la població de Constantí, va canviar la història del poble gràcies al seu gran invent. En Ramon era un home alt com una girafa i els seus cabells castanys i canosos. Duia una camisa de quadres, una boina a joc, juntament amb uns pantalons texans i botes fins als genolls. A més a més, era una persona simpàtica i gaudia d’una intel·ligència envejable per a qualsevol persona del poble. 33
contes-2017_contes 04/04/2017 17:12 Page 34
34
contes-2017_contes 04/04/2017 17:12 Page 35
En Ramon es passava tot el seu temps lliure dibuixant prototips d'eines del camp que l'ajudessin a fer el seu treball més fàcil i eficient. Un dia mentre feia un dels seus dibuixos, va trobar el disseny d'un dels tractors del seu pare. I en un tres i no res, en Ramon va ficar-se a treballar en aquell nou aparell molt il·lusionat. Al dia següent va adonar-se que li faltava una peça estranya, que no havia vist mai. Ràpidament va anar al poble, preguntant als habitants que veia pel camí, on podia trobar aquella peça misteriosa. La solució la tenia ben prop, la ferreteria Centcelles del senyor Bergadà; un home molt peculiar i de poques paraules. Allí va anar-hi a corre-cuita. En Ramon va entrar a la ferreteria i digué: — Bona tarda, sóc en Ramon - va dir educadament. — Bona tarda! - respongué Bergadà amb veu greu. — Teniu una peça com aquesta? - assenyalant la peça del disseny. — Clar que sí - va contestar amb un somriure estrany. Llavors el senyor Bergadà es va dirigir cap una de les seves prestatgeries on guardava tot un seguit de peces sorprenents que en Ramon no havia vist mai. — És aquesta! - va dir en Ramon. Una peça amb olor de misteri, que semblava tenir molt valor, daurada com si l’envoltés una manta d’or i brillant com la llum del dia. Gran, arrodonida i dentada, semblava el cor i l’ànima del tractor. Aleshores va sortir corrents de la tenda en direcció cap a casa seva, i no va poder esperar ni un segon més. Tot emocionat, ràpidament va posar la peça al tractor. Al cap de pocs segons va passar un fet extraordinari.
35
contes-2017_contes 04/04/2017 17:12 Page 36
36
contes-2017_contes 04/04/2017 17:12 Page 37
Aquest conte conté dos finals: 1r final
De sobte la peça va començar a brillar com si tingués vida pròpia i va projectar un missatge a l’aire, com si fos un holograma. En aquest missatge el Ramon va llegir: “El primer raig de plata sempre il·luminarà el meu pas a l’hora de treballar. Quan arribi l’albada, la meva ànima s’esvairà”. En Ramon estava bocabadat, no entenia res. De tota manera va intentar arrencar el tractor per començar a fer feines i no va poder. De fet cada vegada que girava la clau el missatge canviava de color i es feia més brillant.
37
contes-2017_contes 04/04/2017 17:12 Page 38
38
contes-2017_contes 04/04/2017 17:12 Page 39
Va decidir anotar el missatge i intentar desxifrar-lo. Va agafar el paper i va marxar a la biblioteca per buscar informació. Allà va trobar l’Alba, la bibliotecària. — Bona tarda Ramon - va dir l’Alba - és molt estrany veure’t per aquí a aquestes hores, necessites alguna cosa pels teus invents? — Hola Alba -va dir en Ramon – necessitaria llibres d’endevinalles, codis, ... — Has de pujar a la planta d’adults i a mà dreta trobaràs la secció de llibres de misteris -va respondre l’Alba. — Moltes gràcies, Alba. En Ramon va anar on li havia dit l’Alba i va agafar uns quants llibres. Quan anava a seure va ensopegar amb el senyor Bergadà i van caure tots els llibres que portava. — Disculpi, anava despistat – va dir en Ramon. — No passa res noi, ja t’ajudo a recollir - va respondre el senyor Bergadà, que aprofitant el moment, va posar un llibre, on es veia la lluna, amb els que portava en Ramon. En Ramon va recollir tots els llibres, va seure i els va començar a llegir, no trobava el sentit a aquell missatge. Al cap d’una estona va veure el llibre amb la imatge de la lluna que li havia col·locat el Sr. Bergadà, el va obrir i el va fullejar. Parlava del poder de la lluna i de què fins i tot havia estat adorada com si fos una deessa, aleshores, es va adonar del que significava el missatge! La llum de la lluna havia de donar al tractor perquè funcionés! Va decidir que al capvespre trauria el tractor al carrer perquè li donés la llum de la lluna. 39
contes-2017_contes 04/04/2017 17:12 Page 40
Amb l’últim raig de sol, en Ramon va intentar treure el tractor al carrer esperant amb il·lusió per veure què passaria. Llavors es va adonar que no el podia moure, estava dins el taller i no li donaria la llum de la lluna. En Ramon es mirava el tractor des de la porta quan va aparèixer el senyor Bergadà carregat amb un mirall. Es va plantar al seu costat i va dir: —Bona tarda Ramon, et veig capficat. —Doncs sí, senyor Bergadà - va contestar el Ramon- he de treure el tractor del taller i no sé com fer-ho. Per cert, on va tan carregat? —Ah! Això! Porto aquest mirall que m’ha encomanat la senyora Centcelles - va dir en BergadàVolia un que reflectís qualsevol raig de llum, per petit que sigui, diu que així podrà veure el seu magnífic cutis. —Vatua l’olla senyor Bergadà! Acaba de solucionar el meu problema! Pot mirar d’il·luminar el meu tractor amb el primer raig de lluna que surti amb el seu mirall? -va dir en Ramon molt nerviós. —És clar que sí! -va dir el senyor Bergadà. Justament amb el primer raig de plata el tractor va encendre els llums, es va posar el motor en marxa i la seva nova peça es va il·luminar. En Ramon va decidir seguir al tractor per veure què faria, el tractor el va conduir al camp més gran que hi havia al poble. En Ramon es va quedar bocabadat en veure que el tractor estava recollint totes les avellanes del terra, quan va acabar de recollir totes les avellanes va tornar cap a casa, al cap d’un moment va sortir el sol i la seva peça màgica va deixar de brillar. En Ramon va decidir compartir la seva troballa amb les altres persones del poble. El tractor seria una gran ajuda pels pagesos del poble en les seves feines. Els habitants del poble li van agrair molt a en Ramon que compartís el seu tractor màgic amb ells i per això li van construir una plaça. Encara avui, diuen el veïns, que les nits de lluna plena es sent un motor i es veuen unes llums misterioses al lloc on és el tractor. 40
contes-2017_contes 04/04/2017 17:12 Page 41
41
contes-2017_contes 04/04/2017 17:12 Page 42
Aquest conte conté dos finals: 2n final El tractor va fer una brillantor molt potent que va il·luminar-ho tot, no es veia res, quan de sobte… va començar a parlar! — Hola, constantinenc. A on t’agradaria anar avui?- va dir el tractor amb una veu mecanitzada. El Ramon, espantant, va fer uns passos endarrere i va ensopegar amb unes caixes d’eines que estaven al garatge. No era capaç de dir cap paraula. — Co...co... com? Parles? - va dir en Ramon sense creure’s el que estava veient. El tractor no va respondre. Estava quiet amb els focus encesos i amb tot el quadre de comandaments il·luminat. Era un tractor gran amb uns bonics colors i ple de llums per tot arreu. Al quadre de comandament es podien veure dos rellotges digitals enormes amb dues dates diferents. En Ramon estava paralitzat, havia passat uns segons però semblava que havien passat hores. No sabia què dir ni com actuar. Van ser els segons més interminables de la vida d’en Ramon. Després d’una estona, en Ramon va pensar que necessitava ajuda i no podria donar-li ajuda cap altra persona que el sr. Bergadà de la ferreteria Centcelles. Amb molt de compte i atemorit encara pel que havia presenciat va sortir de casa seva cap a la ferreteria. — On vas tan de pressa, Ramon? Sembla que hagis vist un fantasma? - va preguntar el senyor Bergadà. — No et creuràs el que m’ha passat. Te’n recordes de la peça que he vingut a buscar aquest matí?- va dir en Ramon. – Doncs, és màgica. Ha estat posar-la al tractor i aquest s’ha il·luminat i ha parlat. En Bergadà estava sorprenentment tranquil. Fins i tot va deixar entreveure un somriure que indicava que coneixia el que li estaven dient. — Veig que per fi ha arribat el moment d’explicar-te la veritat. El senyor Bergadà li va explicar aquest projecte que feia un temps havia iniciat el seu pare. El seu 42
contes-2017_contes 04/04/2017 17:12 Page 43
43
contes-2017_contes 04/04/2017 17:12 Page 44
pare era una persona alta i amb un cos fort. Tenia una gran amabilitat i sempre anava pensant en els seus invents. Li agradava dissenyar màquines que fessin la vida dels seus veïns més fàcil. Sobretot li agradava ajudar als pagesos de Constantí. En Ramon estava al·lucinat, ja que desconeixia aquestes habilitats del seu pare. — Segueix-me - va dir el senyor Bergadà. Els dos personatges van entrar per una petita porta cap al magatzem de la ferreteria. Era un espai gran, ple de prestatges on alfabèticament estaven ordenades totes les peces i eines que venia el senyor Bergadà a la seva botiga. En arribar a la lletra T hi havia una caixa de color negre que destacava per ser molt diferent de la resta de caixes d’aquella prestatgeria. El senyor Bergadà la va obrir i va polsar un botó que hi havia a dins. De sobte es va obrir un forat a terra amb una escala que conduïa cap a un passadís secret. En Bergadà, seguit del Ramon, van anar baixant per aquell passadís secret fins a arribar a una sala. Quan va encendre l’interruptor aquella sala es va il·luminar i en Ramon va poder observar que estaven a la sala d’un inventor. — Aquí passava molt de temps el teu pare - va dir el senyor Bergadà. -Mira, aquests eren els seus ajudants. D’una petita porta van sortir tres petits personatges que semblaven extrets d’un conte. Eren una formiga, un cuc i una petita rateta. — Et presento la Mirmiga (mentre feia un pas endavant), el Cuctantí (fent el mateix) i la Teca (saludant amb la seva poteta); els anava presentant el senyor Bergadà. — Molt de gust - va dir en Ramon — S’assembla molt al seu pare - va dir aquella mena de ratolí. — Sí Teca, espero que pugui trobar-lo - va dir la formiga. — Un moment, no hauríem d’explicar-li com funciona el tractor? - va preguntar preocupada la Teca. — Vaig a buscar el manual d’instruccions - va dir el Cuctantí.
44
contes-2017_contes 04/04/2017 17:12 Page 45
I una vegada el Cuctantí va portar el manual d’instruccions els tres animalons li van explicar els passos a seguir per poder posar en marxa el tractor. — Un moment, un moment. Però em podeu dir per què el meu pare va construir un tractor màgic? Què puc fer amb aquesta màquina? — Podràs viatjar en el temps - van respondre els tres a la vegada. I així va ser com en Ramon va poder viatjar en el temps i reunir-se amb el seu pare. Aquest li va explicar tot els detalls del seu invent i el motiu que el va fer construir aquesta meravellosa màquina. 45
contes-2017_contes 04/04/2017 17:12 Page 46
En Ramon va voler que tots els habitants de Constantí poguessin aprofitar-se i els hi va ensenyar a viatjar en el temps. Gràcies al tractor els pagesos podien recollir la collita abans. El mercat de Constantí era on tothom volia comprar. Era el que tenia la fruita i verdures de més qualitat de tota la comarca. Podien preveure el temps que faria i així evitar que la collita es fes malbé. Fins i tot podien viatjar al passat, conèixer als seus avantpassats i solucionar els problemes que havien ocasionat. Des d’aquell dia, Constantí va ser el poble més afortunat del món. I així va ser com, amb el tractor, en Ramon va viatjar per tot el món. 46
contes-2017_contes 04/04/2017 17:12 Page 47
47
contes-2017_contes 04/04/2017 17:12 Page 48
contes-2017_contes 04/04/2017 17:12 Page 49
contes curs 2016-2017
contes-2017_contes 04/04/2017 17:12 Page 50
CURS 2016-17
Constantinus Iniciat a l'Escola Centcelles, text i il·lustracions a càrrec dels alumnes de 4t A; Tutor: Antonio Manuel Fernández Vázquez. Maria, Zakarya, Hamza, Iván, Iris, Calé, Safa, Amina, Ramon, Jonathan, Yassen, Yumalai, Toti, Safia, Ana Maria Adrai, Nora, Aimara, Manuel Miguel, Daniel, Daniela, Isaac i Miquel. Acabat a l'Escola Mossèn Ramon Bergadà, text i il·lustracions a càrrec dels alumnes de 4t B; Tutores: Rosa Anaya, Meritxell Vives i Magda Bosch. Arnau, David, Abdelhak, Carla, Monsef, Zakaria, Nayara, Manuel, Felipa, Kevin, Isha, Andrea, Fátima Zahra, Samuel, Valentina Emma, Samara, Derek, Xavi, Paula, Ariadna, Leila, Claudia i Luca.
Egipte, un viatge màgic Iniciat a l'Escola Mossèn Ramon Bergadà, text i il·lustracions a càrrec dels alumnes de 4t A; Tutora: Andrea Cantos. Marwa, Laila, Saba, Aina, Nora, Iker, Iker, Ariadna, Eneko, Luis, Alejandro, Paula, Àlex, Mohamad Reda, Cynthia, David, Nahim, Andrea, Pol, Jovana, Lorena, Gerard, Pol i Youssef. Acabat a l'Escola Centcelles, text i il·lustracions a càrrec dels alumnes de 4t B; Tutora: M. Angèlica de la Rubia Duque. Ricardo, Asmae, Amina, Aimara, Kevin, Moad, Yria, Soukaina, Nariman, Aya, Mohamed Reda, Bilal, Paula, Ezequiel, Maria, Zahra, Jesús, Bianca Andrea, Laura, Izan, María i Edurne.
50
contes-2017_contes 04/04/2017 17:12 Page 51
Un dia misteriós a constantí Iniciat a l'Escola Centcelles, text i il·lustracions a càrrec dels alumnes de 6è A; Tutora: M. José Juncosa Boluda. Manal, Fatima Zahra, Najoua, José Miguel, Bobi, Anina, Carlos, Houda, Bernardo, Alban, Ruben, Maria, Dorian, Hamza, Angela, Moises i Antònia. Acabat a l'Escola Mossèn Ramon Bergadà, text i il·lustracions a càrrec dels alumnes de 6è B; Tutor: Lluís Torrents Lamiae, Hugo, Ismael, Edgar, Luis, Santiago Ángel, Yassin, Inés, Arón, Davinia, Fatin, Carla, Alejandro, Mohammed, José Alfonso, Anas, Isaac, Judith, Eric, Cristian, María i Rocío.
L'excursió Iniciat a l'Escola Mossèn Ramon Bergadà, text i il·lustracions a càrrec dels alumnes de 6è A; Tutor: Josep Piñol. Isabel, Daniel, Marc, María, Manuel, Bahe Youssouf, Izan, Dylan Joel, Evelyn, Michael, Natanael, Andrea, Fernando, Gemma, Eva, Meritxell, Lautaro, Judith, Gemma, Cindy i Omar. Acabat a l'Escola Centcelles, text i il·lustracions a càrrec dels alumnes de 6è B; Tutora: Adriana Rubio Amo. Youssef, Enrique, Andrea, Yosra, Andrei Maricel, Meriem, Sara, Yassin, Kevin Andres, Aaron, Estela, Eric, Júlia, Nalaya, Aitana, Agustín, Mohamed Saïd i Antonio Jose.
51
contes-2017_contes 04/04/2017 17:12 Page 52
contes-2017_contes 04/04/2017 17:12 Page 53
Vet aquí una vegada, fa uns quants anys, en un petit poble anomenat Constantinus, vivien el Cuctantinus, la Tecus i la Mirmigus, tres grans companys d’aventures que compartien amistat i aficions. Una de les aficions era l’esport, l’altra la lectura. Un dia, tots tres anaven passejant per la rambla de Constantinus quan, de sobte, van veure un cartell que anunciava que les pròximes olimpíades es celebrarien al poble. Els ulls els hi van sortir de les òrbites. Aquestes olimpíades, eren molt especials, perquè no només s’havia de fer esport sinó que també s’havia de llegir molt bé. 53
contes-2017_contes 04/04/2017 17:12 Page 54
Des d’aquell moment, els tres amics van començar a entrenar-se de valent per participar a les olimpíades. Feien esport i llegien molt cada dia, per estar ben preparats i en forma. Anaven a les biblioteques de les escoles i del poble de Constantinus a practicar la lectura i a les instal·lacions esportives a fer esport per estar en forma.
Un dia, els tres amics es van trobar un noi entrenant al pavelló poliesportiu. Aquest noi s’anomenava Sèpius. El Sèpius era fort com un roure i també s’estava preparant per a les olimpíades. Van començar a parlar i, el noi, els hi va confessar que tenia un petit problema i aquest problema el tenia amb la lectura. Llavors la Mirmigus, el Cuctantinus i la Tecus li van oferir la seva ajuda. A partir d’aquell moment, tots quatre quedaven per entrenar i ajudar al Sèpius amb la lectura. El dia del començament dels jocs olímpics s’apropava i els quatre amics cada dia que passava estaven més preparats per afrontar el repte. El Sèpius ja tenia un bon nivell de lectura que, cada dia anava millorant més. La Mirmigus, el Cuctantinus i la Tecus cada dia estaven més forts i preparats per a començar. Després de mesos d’entrenament, l’esperat dia va arribar. El poble l’havien decorat per aquesta gran ocasió. Balcons i carrers guarnits, música ambient... 54
contes-2017_contes 04/04/2017 17:12 Page 55
55
contes-2017_contes 04/04/2017 17:13 Page 56
Tothom estava molt animat, hi havia gent per tot arreu i els carrers feien molt de goig. La primera prova va ser la d'atletisme. En Cuctantinus havia estat entrenant molt i estava preparat. Preparaaats, lleeestoooss, booom! La jutgessa va disparar i tots els corredors van sortir corrents. En Cuctantinus anava el primer, seguit de dos nois i una noia que corrien molt ràpid. De sobte, va notar un cop al peu i va caure. Va tornar a aixecar-se però ja era massa tard. La resta de participants havien creuat la línia de meta. Una mica trist va decidir anar a animar a la Mirmigus a la prova de tir amb arc que es feia dins del pavelló.
56
contes-2017_contes 04/04/2017 17:13 Page 57
Feia estona que els tres amics no veien en Sèpius però pensaven que estaria preparant-se pel torneig de velocitat lectora en algun racó del pavelló. Abans de començar, la Mirmigus va decidir anar a buscar-lo i el va trobar al costat de la porta dels lavabos. — Què fas aquí tot sol?- li va preguntar. — Crec que he perdut el llibre i no el trobo per cap lloc. Et faria res entrar a veure si m'ha caigut al costat de la pica? - va dir en Sèpius. La Mirmigus va entrar i de sobte es va tancar la porta darrera d'ella. Algú havia tancat amb clau i no podia sortir. Va començar la prova de tir amb arc i van cridar per l'altaveu tres vegades a tots els participants. La Mirmigus va quedar desqualificada perquè no s'hi va presentar. 57
contes-2017_contes 04/04/2017 17:13 Page 58
En Sèpius i en Cuctantinus van decidir que potser trobarien la Mirmigus a la piscina. Quan van arribar-hi, van veure la Tecus escalfant abans de començar la prova. Faltaven cinc minuts però no hi havia rastre de la seva amiga. El jutge de la competició va avisar als nedadors i nedadores que anessin a posar-se els casquets i els vestits de bany reglamentaris. Quan la Tecus va obrir la seva bossa va fer un crit: — On està el meu banyador? Qui m'ha canviat el vestit de bany per aquest bikini de color rosa?!! Tampoc trobava el casquet de bany i ella estava segura que pel matí ho havia posat tot a la motxilla, a més ho havia revisat dues vegades abans de sortir de casa. En Cuctantinus va veure molt nerviós en Sèpius i li va preguntar si ell sabia alguna cosa de tot el que estava passant. —Jooo? No en sé res. Per què m'ho preguntes? - va respondre en Sèpius. — Doncs, perquè trobo que estan passant coses molts estranyes en aquestes Olimpíades- va respondre en Cuctantinus. De cop i volta van anunciar la darrera prova, la de velocitat lectora. Tot content en Sèpius va marxar cap a l'interior del pavelló. Quan va entrar, va veure la Mirmigus que sortia dels lavabos. Els tres amics van asseure’s a les grades per animar en Sèpius. “El nen egoista” era el títol del conte que li va tocar llegir a en Sèpius. “Vet aquí que una vegada, hi havia un nen que era molt egoista... no li agradava que els seus amics fossin feliços i sempre estava pensant com podia fer mal als altres...” En Sèpius estava llegint molt bé i els seus amics n'estaven molt orgullosos d'ell ja que s'havia esforçat moltíssim. En Sèpius va guanyar el primer premi i li van donar un trofeu molt maco i els seus pares li van dir que el posarien a casa a la vitrina dels premis. Però no era feliç. Tenia ganes de plorar i el cor li feia mal. La Mirmigus, la Tecus i en Cuctantinus el van anar a felicitar però abans que diguessin res, en Sèpius els va explicar la veritat. —Hem d'explicar-ho tot als organitzadors de les Olimpíades! - van decidir els quatre amics. I així va ser com al dia següent van començar un altre cop les proves d'atletisme, de tir amb arc, de natació i de velocitat lectora. No van guanyar cap dels quatre amics però tenien un premi molt millor; ser amics de veritat per sempre. I ja diuen que... el que importa no és guanyar sinó participar. 58
contes-2017_contes 04/04/2017 17:13 Page 59
59
contes-2017_contes 04/04/2017 17:13 Page 60
contes-2017_contes 04/04/2017 17:13 Page 61
Vet aquĂ una bruixa d'aquelles que tenien una berruga al nas, un barret negre acabat en punta i mitges a ratlles. D'aquelles que enverinaven pomes, encantaven mĂ quines de filar o feien netejar tota la casa a una pobra noia que trobava a faltar el seu pare... Resumint, una bruixa de conte.
61
contes-2017_contes 04/04/2017 17:13 Page 62
Era dolenta i curta de vista com ella sola, sempre pensant com podia fer-la més grossa, encanteri va, encanteri ve... Tot el dia igual. — Crearé tres malèfics i horripilants éssers que esborraran tots els somriures d'aquest poble: “Bidi dibadi di buuuu! Tres precioses criatures crearé i l’amor en aquest poble donaré!” I ara sí: tres boletes petitonetes, amb mirada encantadora van sorgir del no res i al mirar-les la bruixa es va empenedir. — No m'ho puc creure... aquestes són les criatures nervioses que faran horror al poble? Es va preguntar a ella mateixa. El drac del veí, que se la mirava des de la finestra i l’havia estat escoltant li va dir: — Precioses i amoroses sí que ho són, tens dos ulls però són ulls de poll!! En una estarrufada de les plomes de les ales, les tres mascotes de la bruixa curta de vista van desaparèixer del seu davant. Aprofitant el desconcert les va portar a casa del seu amic en Lolo. No coneixia cap home en aquest món tan intel·ligent com aquell, ell sabria què fer! El drac, que portava a les mascotes a sobre de la seva cua, va preguntar: — Què faig amb aquestes tres pobres criatures màgiques que no tenen ni nom? En Lolo va plantar les orelles: — Criatures màgiques? Passadís de l'esquerra. Allà dalt de tot, ple de teranyines hi havia el llibre que l'ajudaria a saber què fer, gruixut com ningú mai n’havia vist un fins ara. — A veure, per la T de tres... clar! “Si tres criatures màgiques has perdut, Teca, Mirmiga i Cuctantí, conèixer-les has merescut”. — Teca, Mirmiga i Cuctantí! -va cridar el drac- Ja sé els seus noms! — Sí!! Per fi, ja era hora que algú digués els nostres noms! - va dir alleujat en Cuctantí, un cuquet d’allò més graciós, força acolorit i saberut! — Quines plomes de color verd més boniques! -afegí la Teca, una ratolineta eixerida i coqueta, a la que li encantava xerrar pels colzes. I que ara feia estona que no podia dir ni paraula fins que algú trenqués el malefici amb el que havien estat creades.
62
contes-2017_contes 04/04/2017 17:13 Page 63
63
contes-2017_contes 04/04/2017 17:13 Page 64
La va interrompre la Mirmiga, una formigueta dolça i creativa. — Au va, Teca! Para o faràs posar vermell al drac! I el verd i el vermell no barregen bé!... Ei! Per cert, no sabem el teu nom! El drac es va aclarir la veu, va tossir una mica: — Ejem, ejem... sóc l’Humberto. Quan era petit era el drac d’una princesa “pija” i melindrosa. Un dia va venir el príncep MOHAN fill d’Amathaunta, Déu del Mar Roig d’Egipte i de l’Oceà, i li va prometre una Piràmide per a ella sola i... nyàs! no la vaig tornar a veure, ni un petonet al cap em va fer… — No et posis trist, va! Voldries tornar a veure a la teva princesa? -va preguntar la Teca amb veu fluixeta, perquè ja sabia la resposta. El drac va dir que sí amb el cap. Els tres amics es van mirar als ulls… i a la vegada van cridar: — “Bruixa babaua porta’ns a Egipte d’una vegada!” Allà a la voreta del Riu Nil van aterrar, mira que hi havia lloc al voltant; doncs no, el Cuctantí no va controlar i... Xoooof! Com que és tan llarg va posar les potes del darrera i el cul a dins de l’aigua. — Com que hi ha temps per a tot... - va dir el Cuctantí eixugant-se els mitjons i fent veure que no havia passat res-, què us sembla si anem a veure els llocs més importants d’Egipte i després busquem a la floreta de la princesa? — Mira que t’agrada veure món! Podríem anar a l’oficina de turisme a què ens donin unes guies - digué la Mirmiga, que sempre tenia molt bones idees — De cotó fluix! Aaaaiii! Ara tinc gana! -va cridar la Teca fent ganyotes. Tots quatre reien, mira que n’és de graciosa aquesta rateta. Igualment, com que sempre tenia gana, van fer veure que no ho havien sentit i es van apropar a comprovar si algú els hi donava un cop de mà amb allò de visitar El Cairo, que és on estaven en aquell moment, la ciutat més important d’Egipte.
64
contes-2017_contes 04/04/2017 17:13 Page 65
65
contes-2017_contes 04/04/2017 17:13 Page 66
Es van apropar a l’oficina de turisme, van agafar un mapa i una guia. El que primer van visitar va ser el Zoco, era un mercat ple de gent i botigues de tot tipus. La Teca es va quedar sorpresa, li encantava tot el que veia. Com era molt presumida es va comprar un vestit i un collaret antic. Tant de comprar li va entrar més gana. L’Humberto mirant la guia va llegir que hi ha havia un lloc molt especial a prop, era el “Café de Fishawi”. La cafeteria era gran, fosca i plena de miralls per totes les parets i sostres. Els va atendre un cambrer molt alt, tenia la pell morena i els seus cabells amb rínxols negres. Portava un bigoti gran i un somriure agradable. — Què voleu prendre?- els hi va preguntar el cambrer. — Quatre cafès i 4 galetes amb xocolata si us plau - va dir el Cuctantí. La Mirmiga li va preguntar al cambrer si els podia ajudar a trobar a la princesa i al príncep Mohan. El cambrer amb els cafès els va portar un mirallet, els hi va deixar damunt de la taula i els hi va explicar que era màgic i que en ell podien veure tot allò que ells volguessin, amb aquest podrien veure on estava en aquest moment la princesa. Tots quatre a l’hora van dir: —Mirall, mirallet ensenya’ns a la princesa Meriem.
66
contes-2017_contes 04/04/2017 17:13 Page 67
67
contes-2017_contes 04/04/2017 17:13 Page 68
En aquell moment el mirall va començar a brillar i a enlluernar als quatre amics. La imatge que es veia era a la princesa Meriem amb el príncep Mohan, i al seu darrere hi havia una piràmide preciosa. Ràpidament el Cuctantí va agafar el mapa i allí estava! Era la mateixa piràmide que havien vist al mirall. No sabien el nom de la piràmide, però van pensar anar cap allà ràpidament. En arribar es van adonar de que era la piràmide de Keops i van decidir entrar pensant que la princesa i el príncep estarien a dins. L’Humberto ràpidament i molt entusiasmat va entrar a la piràmide. Les tres mascotes anaven al darrera i de cop i volta van sentir: — Bidi di badi di buuuu! - Era la bruixa! Les tres mascotes es van estranyar i li van preguntar que què feia allà. La bruixa molt contenta va dir: — Què us pensàveu? Que seria tan fàcil? - I molt decidida va dir: -No trobareu a la princesa i el vostre amiguet drac, no podrà veure-la, i va marxar rient. Les tres mascotes estaven molt molestes. De seguida van anar a buscar a l’Humberto per explicar-li el que havia passat. Després de molta estona i havent mirat per tot arreu, no l’havien trobat. La formiga Mirmiga va preguntar a un soldat: —Què està passant? —Han trobat a un drac a la càmera del Rei, i en aquest país no està permès l’accés. El responsable haurà de respondre davant del propietari de la piràmide. Els guàrdies es van emportar a l’Humberto al rei de la piràmide. Van passar per un passadís estret i fosc, l’Humberto es va quedar sorprès, era el príncep Mohan i la princesa Meriem, però ella no el va reconèixer perquè la bruixa li va fer un encanteri i li va esborrar la memòria.
68
contes-2017_contes 04/04/2017 17:13 Page 69
69
contes-2017_contes 04/04/2017 17:13 Page 70
Les tres mascotes van preguntar als guàrdies si havien vist a un drac de color verd, van dir que sí però que no els hi seria gens fàcil arribar fins a on estaven. — Només aquells que són capaços de desxifrar aquest jeroglífic han tingut la sort d’arribar a les estances reials. En aquell moment els guàrdies van donar al Cuctantí un papir groguenc segellat amb una gota de cera endurida pel pas del temps. — No perdem el temps - va dir la Mirmiga una mica nerviosa. Aleshores la Teca estirà de les mans de Cuctantí i el papir va començar a desembolicar-se. Els ulls de tots tres no donaven crèdit al que estaven veient. Davant seu apareixien tot tipus de figures i símbols estranys que no eren capaços d’entendre. En veure la cara de tots tres, un dels guàrdies va dir: — Jajajajajaja....Pensàveu que uns bitxos esquifits com vosaltres podríeu arribar tan fàcil a veure el príncep? Els ulls de la Mirmiga es van omplir d’aigua: — Mai podrem ajudar al nostre amic l’Humberto! - va pensar. Aleshores el petit Cuctantí en veure aquell paper ple de boniques i estranyes figures va recordar que en aquell acollidor cafè que havien visitat, just al mig d’uns miralls hi havia un papir molt semblant. El Cuctantí es va ficar nerviós, li tremolaven les cames de pensar que potser aquell cambrer podria aconseguir desxifrar aquell embolic. Amb l’ajuda del mirallet màgic del cafè van trobar el camí fins arribar al drac. Van arribar a on estaven el príncep i la princesa també estaven allà els guàrdies i la bruixa. Era un moment de molta tensió i a la Teca, que portava el mirallet màgic, li va caure i es va trencar. Tots els personatges que hi havia a la cambra reial van desaparèixer i... el drac es va despertar al costat de la seva estimada princesa. Tot havia estat un mal somni.
70
contes-2017_contes 04/04/2017 17:13 Page 71
71
contes-2017_contes 04/04/2017 17:13 Page 72
Un dia misteriĂłs a ConstantĂ
contes-2017_contes 04/04/2017 17:13 Page 73
— Mama! Mama! – va cridar la Maria – Mira el cel! Està tot negre! La Maria estava espantada. Eren les vuit del matí i es preparava per anar a l’escola, però el cel de Constantí era fosc com si fos de nit. — Maria, no busquis excuses. Aniràs a escola igualment! – va respondre la mare amb presses, mentre acabava de preparar-se per anar a la feina. La Maria, doncs, va acabar-se el got de llet diligentment, amb el nas arrufat, i la mare es va apressar a prendre’s el cafè. — Va Maria, anem! – va dir la mare mentre agafava les claus del cotxe. Tot atrafegades van entrar al cotxe, i la mare va provar d’arrancar-lo, però no funcionava. — Ostres! No funciona! Quina ràbia -va renegar la mare – Haurem d’anar a l’escola a peu.
73
contes-2017_contes 04/04/2017 17:13 Page 74
La Maria i la seva mare van córrer per arribar a temps a classe. Allí, la Maria, es va trobar amb tots els seus companys, els grans de l’escola. Ja feien sisè i aviat anirien a l’Institut. — Adéu! Fins aquesta tarda! – es va acomiadar la Maria de la seva mare, tot entrant a classe. La senyoreta estava esperant-los, a classe, amb el seu somriure de sempre i preparada per ensenyar-los un munt de coses interessants, però aquell dia no va poder ni començar a explicar. Tots parlaven a l’hora. Estaven preocupats. No només el cel era fosc com el carbó, sinó que també se sentien sorolls estranys a l’escola. — Calleu, si us plau! No hi ha motius per espantar-se. A més, tenim molta feina a fer, així que vinga! Obriu el vostre llibre de català per la pàgina 25. Farem la lectura del tema quatre.
74
contes-2017_contes 04/04/2017 17:14 Page 75
Els alumnes van repartir els llibres i, a contracor, van fer cas a la senyoreta. Però quina va ser la seva sorpresa? Quan van obrir-los, les paraules estaven barrejades i les lletres a l’inrevés! — Això no es pot llegir! – va dir el Carlos. – Està tot de l’inrevés! Els alumnes preocupats van pensar què podien fer. — Per què no demanem ajuda a la Mirmiga, a la Teca i a en Cuctantí? – va proposar l’Alban. — Molt bé, anem-los a buscar! Ells ens ajudaran a resoldre el misteri- va respondre la mestra. 75
contes-2017_contes 04/04/2017 17:14 Page 76
La delegada i el subdelegat de la classe van dirigir-se a la biblioteca. Van suposar que els trobarien allí. Quan van arribar, les tres mascotes estaven traçant un pla per solucionar el problema. Feia estona que investigaven i havien descobert quin era l’origen de tots els desastres: el cel fosc a mig matí, els motors dels cotxes espatllats i les lletres dels llibres capgirades. Resulta que el mag Voldellet havia estat provant una sèrie d’encanteris. Quan era petit no va voler anar a l’escola i ara, de gran, volia impedir que els nens i nenes de Constantí hi anessin. Per això va construir un elaborat pla. En primer lloc va enfosquir el cel, així els nens no voldrien anar a l’escola pensant-se que era de nit. Després va impedir que els motors dels vehicles arranquessin, d’aquesta manera no arribarien a temps a l’escola. Finalment, va capgirar i desordenar les paraules de tots els llibres perquè els nens i nenes no poguessin llegir. — I què podem fer nosaltres perquè tot torni a la normalitat?- van preguntar els dos nens. — Nosaltres sabem on viu el mag. Podríeu anar-hi i intentar parlar amb ell. — D’acord. Hi anirem. On viu? -va preguntar la Laura. — Viu al camp, a prop de l’autopista, en una casa petita i molt atrotinada. No té pèrdua, és vermella i feta de fusta. A l’entrada hi ha un gos gran, gros i antipàtic que es diu Fluffy. Té tres caps, el gos, no el mag! En cada cap hi té tres ulls, nou en total. — Entesos. I el mag, com és? -es va interessar el Pablo. — És un home vell, misteriós, alt, prim, amb el cabell ros i llarg i les dents postisses. Sempre porta una túnica, lligada a la cintura amb una corda. A més a més, és bruta, llardosa i blava amb una caputxa acabada en punxa. — Molt bé! I com ens ho farem per evitar el Fluffy? -preguntà inquieta la Laura. — Amb música. Qualsevol tipus de música. Es relaxa i s’adorm. — Som-hi doncs! -van cridar a la vegada la Laura i el Pablo.
76
contes-2017_contes 04/04/2017 17:14 Page 77
77
contes-2017_contes 04/04/2017 17:14 Page 78
Van seguir les indicacions de les tres mascotes i van arribar-hi ràpidament. Van aconseguir evitar el gos i van entrar al mas. Van despertar el mag i...: — Qui sou vosaltres? -va preguntar el mag molt enfadat. — Som la Laura i el Pablo, la delegada i el subdelegat de la classe de sisè de l’escola del poble. — I? — Volem que ens ajudis. Sabem que tu ets el responsable del cel fosc durant tot el dia, els motors espatllats i el llibres amb les lletres barrejades. Has de desfer el malefici. — No vull desfer res! Per què ho hauria de fer? — Perquè a nosaltres ens agrada molt llegir i anar a l’escola -va explicar el Pablo. Que no t’agradava a tu, quan eres petit? — Jo, de petit, no vaig anar mai a l’escola. Els meus pares volien que fos un mag dolent. Em deien que la lectura era dolenta, així que mai vaig aprendre a llegir. Després de rumiar una estona, la Laura va dir: — Com ho veuries si signem un contracte? Nosaltres ens comprometem a ensenyar-te a llegir i demostrar-te com n’és de divertit, i tu, a canvi, desfàs els maleficis. T’agrada la idea? — Em sembla bé, però on em portareu per aprendre a llegir? — A la biblioteca municipal. Allí hi trobarem molts llibres - va respondre el Pablo.
78
contes-2017_contes 04/04/2017 17:14 Page 79
79
contes-2017_contes 04/04/2017 17:14 Page 80
Un cop a la biblioteca, el mag va trobar un exemplar d’El Patufet, que de ben petit volia llegir. Però tenia un problema, les seves lletres estaven desordenades, així que va haver de desfer el primer dels maleficis. Com que hi va posar moltes ganes i la Laura i el Pablo eren molt bons mestres, va aprendre a llegir molt ràpid. D’aquesta manera, com que els dos nens ja havien complert la seva part del contracte, el mag va haver de desfer els altres dos maleficis. Tant li va agradar la lectura, que va decidir col·laborar amb la biblioteca com a voluntari. Aprofitant la seva màgia, va ampliar l’espai dedicat als contes infantils i va omplir totes les estanteries amb els millors llibres. Finalment, amb un cop de vareta va enviar la Laura i el Pablo a la seva aula, on els esperaven els seus companys i companyes per felicitar-los.
80
contes-2017_contes 04/04/2017 17:14 Page 81
81
contes-2017_contes 04/04/2017 17:14 Page 82
contes-2017_contes 04/04/2017 17:14 Page 83
Hi havia una vegada tres alumnes de sisè de primària anomenats Laura, Joel i Adrià que vivien a Constantí, un poble molt bonic del Camp de Tarragona. La Laura era una nena d’uns onze anys, morena, alta, prima, molt graciosa, i també molt aventurera, atrevida i una mica tímida. Li agradava molt ballar i escoltar música. En canvi, en Joel era molt diferent a la Laura, malgrat que ell també tenia onze anys, anava a la seva classe i eren els millors amics des de P-3: ell era ros i alt, bastant tímid però molt graciós i li agradava estudiar i llegir. Però en faltava un, el tercer integrant del grup: es deia Adrià. Era l’únic que no havia estat a l’escola des de P-3 sinó que havia arribat a 3r. Tots tres eren inseparables. Ell era pèl-roig, baix, prim i una mica exigent. Tenia dotze anys. 83
contes-2017_contes 04/04/2017 17:14 Page 84
L’escola on estudiaven actualment era nova, una construcció de l’any 2014; es deia “La Gira” i havia costat molts diners. Tenia un gimnàs molt gran i lluminós; la pintura era molt moderna amb algunes parets liles; les aules eren grans; hi havia un munt de sales: una per a informàtica, una altra per a música, una altra per a religió, una per a anglès i, també, hi havia un laboratori que disposava de tot… Tenia ordinadors, un per cada alumne… Disposava d’un munt d’aparells nous de tecnologia avançada. I a la sala de música no hi faltava ni un instrument. En general, era una escola amb tot el necessari per poder aprendre i divertir-se. 84
contes-2017_contes 04/04/2017 17:14 Page 85
Un dia del primer trimestre, la professora els hi va dir que anirien d’excursió a la Mussara, un itinerari pel bosc per poder apreciar els colors de la tardor. Un espai natural, amb molts arbres exòtics i, fins i tot, els hi havia comentat que veurien uns ocells preciosos. A tots tres els hi va semblar una idea genial; doncs, el fet d’anar d’excursió amb tot el grup era una activitat molt xula. Al cap d’una setmana, estaven molt nerviosos ja que era la primera excursió de l’últim curs que farien a l’escola i aquest fet, ser l’últim any, augmentava la sensació de comiat. El dia senyalat, va arribar l’autobús molt aviat a l’escola i tots van pujar molt emocionats. Portaven dos entrepans, dues ampolles petites d’aigua, una gorra, el xandall de l’escola, la càmera de fotos i un cistell per si trobaven bolets. Quan van arribar al lloc, van baixar corrents i l’autobús va marxar.
85
contes-2017_contes 04/04/2017 17:14 Page 86
El paisatge era meravellós, era tal i com els hi havia descrit la professora. Colors grocs, granats, marrons, taronges... Cal dir també que era un bosc bastant humit, l’aire era fresc i es respirava molta tranquil·litat i pau. Quan ja portaven una estona caminant pel bosc, la Laura és va quedar quieta però la classe va seguir endavant, i ella no es movia. L’Adrià i el Joel quan se’n van adonar, van anar corrents a veure què li passava. Ella seguia sense moure’s i la fila avançava. De cop i volta va començar a dir unes coses molt estranyes: —L’escola es crema!!!!! L’escola es crema!!!!!! - no parava de cridar. 86
contes-2017_contes 04/04/2017 17:14 Page 87
En Joel i l’Adrià es van començar a preocupar per la seva amiga i van anar a buscar ajuda, però la classe havia desaparegut! Llavors, van aparèixer la Teca, el Cuctantí i la Mirmiga. Resulta que les tres mascotes també estaven passejant pel bosc, havien anat a buscar-hi rovellons. Al passar per davant d’on estaven els tres amics, la Teca va dir: — Jo sé de què parla!!!! I en aquells moments es va fer un gran silenci. La Teca, molt seriosa, va començar a explicar el que li estava passant a la Laura: — La Laura està tenint una visió. Té aquest poder des que era petita. En aquell moment, la Laura va tornar en sí i va dir: — És cert, tinc aquestes visions. Des dels primers cursos en aquesta escola, tinc sensacions, em vénen imatges al cap. Ningú més ho sap. No ho saben ni els meus propis pares. Tot va començar un dia que estàvem de picnic amb la Teca, el Cuctantí i la Mirmiga. En un moment em vaig perdre al mig del bosc, estava molt espantada, vaig començar a córrer i quan ja estava esgotada vaig trobar un riu. Em vaig ajupir i vaig beure aigua. De cop, va aparèixer un ésser estrany i em va dir: “A partir d’aquest moment tindràs visions màgiques que serviran per preveure les desgràcies que passaran al futur”. En aquell moment em vaig marejar i vaig perdre el coneixement. Per sort, quan em vaig despertar ja estava a casa meva perquè la Teca m’hi havia portat. Els dos nens i les mascotes es quedaren de pedra. Durant uns instants es va fer un silenci intens. De sobte, l’Adrià va reaccionar i va dir: — Vinga va, després pensarem en això! No hi ha temps a perdre! Anem corrents cap a l’escola! El Cuctantí va afegir: — No us preocupeu, nosaltres us portarem a l’escola… a la velocitat de la llum!
87
contes-2017_contes 04/04/2017 17:15 Page 88
La Laura va pujar a sobre del Cuctantí i van anar volant com una àguila, el Joel va pujar damunt la Teca i van anar saltant com un cangur i l’Adrià va pujar a sobre de la Mirmiga que anava corrents com l’atleta de competició més ràpida del món.
88
contes-2017_contes 04/04/2017 17:15 Page 89
Ben aviat, van arribar a l’escola i van començar a buscar la zona que s’estava cremant. Veien el fum però no tenien clar d’on sortia. Mentre el Cuctantí i la Laura buscaven el foc, la Mirmiga, el Joel, l’Adrià i la Teca van anar a buscar aigua al pou. El Cuctantí se sentia espantat i la Laura estava preocupada però, decidits i valents, van recórrer tots els passadissos i totes les aules buscant l’origen del fum. Finalment, el van trobar al despatx de la directora. En aquell mateix moment van arribar el Joel, l’Adrià i les mascotes per apagar ràpidament el foc. 89
contes-2017_contes 04/04/2017 17:15 Page 90
Quan tot va acabar, al pati de l’escola, darrere d’uns grans arbres, els sis amics van poder entreveure dos homes que semblaven confosos. Van atansar-s’hi corrents i van preguntar-los-hi: — Us trobeu bé? Us passa alguna cosa? – va dir la Mirmiga. Ells van quedar-se paralitzats per la bondat de les seves víctimes. — Gràcies però… nosaltres estàvem aquí per cremar-vos l’escola! Per què sou tan amables amb nosaltres? El Joel respongué tot confós: — Per què ens volieu cremar l’escola? Què us hem fet nosaltres? — Estem cansants de veure com de bonica és la vostra escola. Les vostres instal·lacions són millors que les nostres, no tenim ordinadors, ni ascensor, ni calefacció, ni gimnàs, i tampoc piscina. Els nostres alumnes passen fred i per això hem decidit eliminar la vostra escola perquè volem aconseguir que ens construeixin una escola nova. De sobte va aparèixer la directora de l’escola “La Gira”, darrere d’uns arbustos, que havia estat pendent de tota la conversa i digué amb un to de veu seré i comprensiu: — No calia arribar a aquest extrem. Hem d’expressar primer els nostres sentiments abans de prendre la justícia per la nostra mà. Això és el que nosaltres ensenyem a la nostra escola. Us oferim la nostra ajuda per a construir l’escola, us acompanyarem a parlar amb l’Ajuntament perquè us ajudi en la construcció i mentre us construeixen la vostra escola us acollirem a la nostra! A les mascotes i als nens i nenes la resposta de la directora els va semblar una gran idea. Es van oferir per ajudar en tot. Al cap de poc temps van ampliar l’escola “La Gira” perquè capiguessin tots els nens i nenes del poble mentre duraven les obres. Tot el poble va assistir a la inauguració del nou centre que van anomenar “L’arbre de la vida”. A partir d’aleshores, tots els nens i nenes del poble van tenir accés a una bona educació, amb unes instal·lacions que afavorien l’aprenentatge i els donava llibertat per ser felices. Els dos centres van millorar la convivència i al poble es van eliminar totes les desigualtats. No hi havia racisme ni masclisme ni cap injustícia. Els nens i nenes, quan van créixer, van crear un poble on es vivia en pau i harmonia. 90
contes-2017_contes 04/04/2017 17:15 Page 91
91
contes-2017_contes 04/04/2017 17:15 Page 92
contes-2017_contes 04/04/2017 17:15 Page 93
contes-2017_contes 04/04/2017 17:15 Page 94
Aquest volum recull els contes escrits i il·lustrats de forma conjunta pels nens i nenes de les escoles Centcelles i Mossèn Ramon Bergadà durant el curs 2015-16 i 2016-17. Les diferents històries transcorren en diferents escenaris de Constantí, i els protagonistes d'aquests nous contes són les mascotes de les biblioteques escolars, la Teca i el Cuctantí, i la mascota de la Biblioteca Municipal, la Mirmiga.