Obra literària
Mònica Batet
Novel·les: Narració de dones 7 (Ajuntament de Terrassa) 2003 L'Habitació grisa (Empúries) 2006 No et miris el riu (Meteora) 2012
• • •
•
Assaig :
(El Pont d'Armentera, 1976) És escriptora i filòloga.
El lector ideal (Petròpolis) 2010
Actualment treballa com a professora de català al Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili.
Llibres Col·lectius : Veus de la nova (Empúries) 2010 Paraules de gent (Moll) 2012
• •
Informació extreta de... • •
•
• • •
Bloc Mònica Batet http://monicabatet.wordpress.com/ El Punt Avui http://www.elpuntavui.cat/ma/article/5-cultura/19-cultura/612325-pellblanca-herbes-enredades.html Traces http://traces.uab.cat/search?f=title&p=M%C3%B2nica%20Batet%2C %20%27No%20et%20miris%20el%20Riu%27%20/&sc=1&ln=ca Editorial Meteora http://www.editorialmeteora.com/libro/no-et-miris-el-riu/159 Biblioteca de Girona http://www.bibgirona.cat/blogs/llibresicompanyia/tags/1481 Llegir en català http://llegirencatala.cat/autors/monica-batet/
Les obres marcades amba les podeu trobar a la nostra Biblioteca.
El 2005 va guanyar el Premi de novel·la curta Justa Manuel Casero, que s'atorga a nous talents de les lletres, amb la novel·la “L'habitació grisa”, publicada el 2006. El 2010 s’acosta a l’assaig amb “El lector ideal” un seguit d’articles seus sobre literatura. Ha publicat també textos en dos llibres col·lectius com “Veus de la nova narrativa catalana” i “Paraules de gent”. Col·labora també en programes culturals i en diverses revistes, com Paper de Vidre i Bvalls de Lletres. “No et miris el riu” va quedat finalista del Premi Crexells el 2013.
Propera sessió del Club de Lectura: Últimas tardes con Teresa / Juan Marsé 26 de novembre 2014 (19'30 h.)
Club de Lectura de Constantí http://llegint.wordpress.com
Sobre la seva obra... •
L'autora, amb traça i amb intriga ben conduïda, ens explica tres històries centrades en els pocs personatges amb nom del llibre: Martina Tarr, Konrad Weszler i Vera Kuntsz. La resta estan batejats segons la relació que tenen amb aquestos.
•
Segueix el model de la novel·la centreeuropea, en la qual importa molt la psicologia dels personatges i l'ambient en què es mouen.
•
Utilitza una prosa poètica encisadora que connecta amb el més profund de l'ànima dels personatges: amb les pors, amb l'atracció de la remor d'un riu d'aparença inofensiva, però que també amaga un veritable cementiri d'ofegats.
•
L’element clau de la novel·la és el Riu. L'autora el converteix en el protagonista gairebé d’una novel·la que, en realitat, n’amaga tres, en la més pura tradició de la nouvelle curta.
•
L'originalitat de combinació d'estils narratius de l'obra, remata el llibre amb un epíleg que encara que no il·lumini al complert la resolució dels fets narrats, si que posa una mica de llum a sobre del misteri.
•
Influïda per la lectura d’El Danubi, de Claudio Magris, l’autora va decidir que la novel·la tingués com a eix central un riu poderós que ho dominés tot.
•
Què diu l'autora •
“Volia parlar d’un riu que ho dominés tot i un aspecte que em venia al cap quan pensava en el riu era la gent que s’hi ofegava. Està comprovat que l’ofegament és un dels suïcidis més habituals de les ciutats amb riu”.
•
“He llegit molt Jesús Moncada i tot i que crec que no m’ha marcat directament sí que penso claríssimament en ell quan et dic que el paisatge influencia”.
Què diuen els lectors... •
Jose A. Serrano, guiadelcomic.com •
Té passatges literaris i un to narratiu general que a mi m’ha recordat el cinema de David Lynch.
No et miris el riu
En una ciutat de l’Europa central banyada per un riu cabalós tenen lloc uns fets estranys, relacionats amb un suposat estat hipnòtic provocat per la contemplació del Riu, que condueixen a un seguit de comportaments irracionals en les persones, que fins i tot poden concloure en el suïcidi. Alguns membres de la comunitat, alertats pel fenòmen i per la tragèdia dels ofegaments, comencen a investigar quina pot ser la causa d’aquesta anomalia psicològica que afecta a unes determinades famílies de la població.
És un llibre, rar, inquietant, hipnòtic i diferent. A mig camí entre un drama, un thriller o fins i tot el documental. Cal agrair l’ambició literària de l’autora que ha aconseguit una novel·la poètica extraordinàriament escrita, plena de matisos i que resulta del tot innovadora dins la narrativa catalana actual. Benvinguda sigui la creativitat i la llibertat literària! És una novel·la que encara que crec que hi ha ficció, trobo que hi ha una part bastant real. En els Rius hi ha forces persones que s’han ofegat, sigui per causes personals o per causes que són difícil d’entendre, però l’he trobat molt interessant. M’ha deixat una manera diferent de mirar el Riu, espero seguir mirant-lo com ho he fet fins ara. Maria Galera, clublecturabiblloret
Petit tastet Cada matí esperava sentir aquells deu passos i, desprès, el soroll de la porta tancant-se. Hi havia també l'olor del cafè o el tacte de l'última pàgina del diari. La Martina Tarr coneixia cadascun dels moviments del seu germà. Sabia que s'asseia de cara a la finestra i que mentre esmorzava li escrivia tres paraules, negres i ràpides enmig d'un full blanc que col·locava acuradament sobre la taula del menjador. Tot seguit travessava el passadís procurant no fer gaire soroll i, abans d'anar-se'n, s'aturava breument davant del mirall. Pàg. 10 •