Novel·les • • • • • • • • •
Assemblea sediciosa. 1971. Exhibició impúdica. 1973. Fart de llop. 1974. Blott a la vista. 1975. Wilt. 1976.a La Gran persecució. 1977. El Bastard. 1978. Wilt, els alternatius i els terroristes. 1979. a Vicis ancestrals. 1980.
• • • • • • •
Una Princeseta amb problemes. 1983. a Wilt, més que mai. 1985.a Les Beques boges: una crònica de Porterhouse. 1995. L'Ovella negra. 1996. Wilt s'ha perdut. 2004. a Els Grope. 2009. a L'Herència de Wilt. 2010.
Informació extreta de... •
Castillo, David. “Adéu, Tom Sharpe”. El Punt-Avui. 7 de juny del 2013. http://www.traces.uab.es/tracesbd/avui/2013/avui_a2013m6d7p30
•
Club de Lectura de Tortosa. “Wilt, de Tom Sharpe” http://www.bibliotecaspublicas.es/tortosa/publicaciones/triptic32_wilt.pdf
•
Geli, Carles. “Tom Sharpe, escritor de risa... en serio”. Cultura. El País. 6 juny 2013. http://cultura.elpais.com/cultura/2013/06/06/actualidad/1370548376_907733. html
•
Lázaro Lafuente, Luis Alberto. “La narrativa de Tom Sharpe: entre la farsa y la sátira”. http://dspace.uah.es/dspace/bitstream/handle/10017/6921/Narrativa %20Tom.pdf?sequence=1
•
Viquipèdia. Tom Sharpe. http://ca.wikipedia.org/wiki/Tom_Sharpe
•
Wikipedia. Tom Sharpe. http://es.wikipedia.org/wiki/Tom_Sharpe
Les obres marcades amba les podeu trobar a la nostra Biblioteca.
Tom Sharpe (Londres, 1928 – Llafranc, 2013) Novel·lista anglès, una de les figures de referència de l'humor britànic. La seva infància va estar marcada per la solitud, amb una mare malalta i un pare autoritari, rector de l'església anglicana. Després d'estudiar Història a la Universitat de Cambridge i realitzar el servei militar, es va traslladar a Sud-àfrica el 1951, on ja havia viscut de petit, i on es va dedicar a l'ensenyament, a la fotografia i a realitzar treballs socials. El 1961va escriure i va representar una obra teatral, Natal, en contra del règim de l'apartheid. Com a conseqüència d'aquest fet, Sharpe va ser empresonat acusat de polític subversiu i comunista perillós i més tard va ser deportat per activitats antigovernamentals. Les seves experiències a l'Àfrica van inspirar les seves novel·les Assemblea sediciosa i Exhibició impúdica. Des del 1963 fins el 1972 va treballar com a professor d'història al Cambridge College of Arts and Technology, experiència que li va proporcionar un material excel·lent per a la seva obra més coneguda, Wilt. La sèrie de cinc novel·les protagonitzada per Wilt, amb milions d'exemplars venuts, va marcar un abans i un després en la seva carrera novel·lística. Des del 1995 fins a la seva mort, ha viscut a Llafranc, a la Costa Brava. Tot i viure a Catalunya tant de temps mai no va voler aprendre català ni castellà. Les seves obres han estat traduïdes a gran quantitat d'idiomes i d'algunes d'elles s'han realitzat sèries de televisió (Fart de llop i Blott a la vista). Wilt va ser portada al cinema per Michael Tuchner el 1989.
Sobre les seves obres... Les seves novel·les es caracteritzen per un humor corrosiu, fins i tot de vegades cruel, que divideix els seus lectors entre els que el consideren molt ofensiu i els que el troben un mestre de l'humor. La seva temàtica és variada, des dels llibres inspirats en l'apartheid, fins els que critiquen el sistema educatiu (Wilt i seqüeles), l'esnobisme de la classe alta anglesa (Vicis ancestrals i Porterhouse Blue), el món literari (La gran persecució), extremismes polítics de tot tipus, la burocràcia i l'estupidesa en general.
Propera sessió del Club de Lectura: La Trobada / Anne Enright 27 de novembre 2013 (19'00 h.)
Club de Lectura de Constantí http://llegint.wordpress.com
Wilt Wilt és considerada la millor novel·la de Tom Sharpe.
Què diuen els lectors... •
“El humor de Sharpe es brutal, absurdo y descarado, lleno de referencias sexuales y escatológicas, y los diálogos entre Wilt y el inspector Flint, lo mejor probablemente de la novela, están al nivel de los Monty Python o los hermanos Marx (o, en España, de un Miguel Mihura o un Jardiel Poncela). Por supuesto que la novela se puede leer como una crítica a la sociedad británica: su esnobismo, su clasismo, su represión sexual (...) Pero es mejor (...) dejarse de intelectualidades, y disfrutar de Wilt como lo que es: una comedia bufa, una farsa divertidísima.” Santi, unlibroaldia.blogspot.com.es
•
“És divertit, sobretot per a aquells que ens dediquem a l'ensenyament. Té mèrit que un llibre et faci riure.” lectoraperplaer, quellegeixes.cat
•
“Ho sento, però no em va agradar. Potser no vaig saber connectar amb l'humor que desprèn.” zunzum, quellegeixes.cat
•
“No he entès mai com pot ser que hagi tingut tant d'èxit aquest llibre. No és que el trobi molt dolent però la veritat és que amb tant com hi ha per llegir no penso tornar a perdre el temps amb aquest.” Chauchat, quellegeixes.cat
•
“No entiendo como esta novela no acumula un montón de buenas críticas.” ghandy, lecturalia.com
•
“Em recorda molt a Mr. Bean.”
•
“Las cosas que le pasan a Wilt son tan raras, que podrían ser perfectamente reales. Todos tenemos alguna anécdota que si no la hubiesemos vivido parecería ser una invención.” TrancosSnape, entrelectores.com
•
“Libro muy divertido, el personaje central es impagable, pero los secundarios no le van a la zaga, en algunos momentos me reí a carcajadas, gracias Mr. Sharpe.” ridelgon, lecturalia.com
•
“Los personajes son geniales, aunque todos, sin excepción, tienen más defectos que virtudes, pero creo que esto es uno de los puntos fuertes del libro. Personalmente, me parece un libro muy recomendable, si bien es cierto que el tema del humor es algo muy delicado.” leoluegoexisto.net
•
“M'encanta pel sol fet de que no has de pensar en res més ja què només has de desconnectar i riure.” pumuki, quellegeixes.cat
•
“No és pot negar que és un llibre divertit i que et fa riure. Evidentment no és una obra mestra, ni és un llibre per recomanar com si fos el millor dels llibres.” Davnur, quellegeixes.cat
•
“Original y a ratos divertido, aunque no mas allá de alguna sonrisa. Sensación de estar leyendo algo antiguo. Regular.” Jovijanu, lecturalia.com
•
“Un libro muy inteligente porque sabe combinar muy bien el humor con la plasmación de la realidad de nuestra sociedad.” sahras, lecturalia.com
•
“Una apuesta segura para aquel que quiera reírse mucho.” Carlos Nebot Sanz, entrelectores.com
Ens explica la tragicòmica història d'un professor amb una vida grisa de dalt a baix. Tant professionalment, ensenyant literatura a alumnes que no senten el mínim interès per la lectura, com a la seva vida privada. Plena de situacions còmiques, personatges inversemblants i girs argumentals inesperats, la novel·la ridiculitza l'estereotip de l'educada societat britànica.
Què diu l'autor... •
"Hem creat un món vulgar i ofensiu, i l'humor només és el mirall que retorna una imatge distorsionada d'aquesta realitat. El que fa mal és la veritat".
•
"Henry Wilt soy yo. No en vano he estado dando clases durante muchos años a carniceros 1 o pasteleros 2. Sé lo que significa explicar literatura en una escuela de formación profesional en la que nadie desea leer nada. De mis alumnos aprendí a responder a preguntas absurdas o ridículas. Luego, cuando topé con la policía surafricana o con la CIA, me fue muy útil estar familiarizado con ese tipo de preguntas."
•
"La gente compra mis libros porque cree que son divertidos pero se equivocan: son algo más que eso".
•
"Mis personajes son siempre bien intencionados, pero acaban inmersos en un caos que los desborda, en un mundo en el que suceden los hechos más absurdos."
•
Sobre Wilt... “no es un héroe ni un antihéroe, es tan sólo alguien que trata de salir airoso de una situación espantosa.”
Què diu la crítica... •
•
“Describir a Tom Sharpe como un simple cómico o un bromista chistoso, autor de narraciones humorísticas, es quedarse a medio camino. (...) Detrás de esa comicidad se esconde una cierta intención satírica, un deseo de poner en la picota los defectos de la sociedad contemporánea. Pocas líneas de sus novelas estan exentas de una crítica mordaz contra actitudes y comportamientos de una variada gama de tipos sociales o instituciones, entre los que normalmente se encuentran aristócratas, policías, abogados, jueces, académicos, feministas, psiquiatras, clérigos y un largo etcétera.” Luis Alberto Lázaro Lafuente “No hay consenso en la crítica sobre la calidad de la obra de Tom Sharpe. Para unos es un genio y para otros un escritor sin aliento artístico, demasiado vulgar y de humor grueso. Nunca presumió de culto, pero tampoco era un ignorante.” Román Piña / elcultural.es
laveïnadelprimer, quellegeixes.cat