Novel·les • •
Los Abel. 1948. (Finalista Premi Nadal)
Fiesta al Noroeste. 1952. (Premi Café Gijón)a
• • • • •
Pequeño teatro. 1954. (Premi Planeta)a Los Niños tontos. 1956. En esta tierra. 1958. Los Hijos muertos. 1959. (Premi de la Crítica) Primera memoria. 1959. (Premi Nadal)
• • •
Historias de la Artámila. 1961.a Los Soldados lloran de noche. 1963. (Premi Fastenrath) La Trampa. 1970.
• • •
La Torre vigía. 1971.a El Río. 1973. Luciérnagas. 1993.
• •
Olvidado rey Gudú. 1996.a Aranmanoth. 2000.
•
Paraíso inhabitado. 2008. a
Informació extreta de... •
Clubcultura.com. Ana María Matute. http://www.clubcultura.com/clubliteratura/clubescritores/matute/home.html
•
Piña, Begoña. “Ana María Matute: Los laberintos del paraíso.” Qué Leer. http://www.que-leer.com/141/ana-maria-matute-los-laberintos-delparaiso.html
•
RTVE. Imprescindibles. “Ana María Matute, la niña de los cabellos blancos.” http://www.rtve.es/alacarta/videos/imprescindibles/imprescindibles-anamaria-matute-nina-cabellos-blancos/1639343/
•
Viquipèdia. Ana María Matute Ausejo. http://ca.wikipedia.org/wiki/Ana_Mar%C3%ADa_Matute_Ausejo
Les obres marcades amba les podeu trobar a la nostra Biblioteca.
Ana María Matute (Barcelona, 1926 - ) Novel·lista catalana en llengua castellana, membre de la Real Acadèmia Espanyola i professora convidada a diverses universitats nordamericanes. Matute és una de les veus més personals de la literatura espanyola del s. XX i és considerada per molts com la millor novel·lista de la postguerra espanyola. Va néixer a una família de la petita burgesia catalana, conservadora i religiosa. Als quatre anys va caure greument malalta, motiu pel qual la seva família la dugué a viure amb els seus avis a un poble de La Rioja. Va passar la seva infància entre aquest poble, Barcelona i Madrid. Des de petita escrivia i il·lustrava els seus propis contes. Ana María Matute tenia deu anys quan va començar la Guerra Civil Espanyola. La violència, l'odi, la mort, la misèria, l'angoixa i l'extrema pobresa que va provocar la guerra van marcar profundament la seva persona i la seva narrativa. El 1952 es casà amb l'escriptor Ramón Eugenio de Goicoechea, amb el qual tindrà un fill l'any 1954. Se separà del seu espòs l'any 1963 i, com a resultat de les lleis espanyoles del moment, no tingué dret a veure al seu fill després de la separació, un fet que li causà problemes emocionals. Va escriure la seva primera novel·la, Pequeño teatro, als 17 anys d'edat, tot i que no va ser publicada fins onze anys més tard, i amb ella va aconseguir el Premi Planeta de 1954. El 1949 escriu Luciérnagas, amb la qual quedà finalista del Premi Nadal de novel·la, però la censura impedí la seva publicació i no va aparèixer fins el 1993. Va ser guardonada amb el Premi Nadal el 1959 amb Primera memòria. Després d'anys de silenci narratiu provocat per una greu depressió, el 1984 fou guardonada amb el Premi Nacional de Literatura Infantil per la seva obra Sólo un pie descalzo. El 1996 publicà Olvidado Rey Gudú i fou escollida membre de la Real Acadèmia Espanyola, ocupant el seient K majúscula i convertint-se en la tercera dona que formava part d'aquesta entitat. L'any 2007 va rebre el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles al conjunt de la seva tasca literària, l'any 2009 la Creu de Sant Jordi i el 2010 el Premi Cervantes.
Propera sessió del Club de Lectura: Píldoras azules / Frederik Peeters 2 d'octubre 2013 (19'00 h.)
Club de Lectura de Constantí http://llegint.wordpress.com
Olvidado rey Gudú Olvidado rey Gudú és l'obra mestra d'Ana Maria Matute, la mateixa autora l'assenyala com la favorita de les seves novel·les i ha estat qualificada com un “clàssic de culte”. Pertany a una trilogia, completada amb La torre vigía i Aranmanoth, en la qual l'autora fa honor a la seva passió pel món dels contes i per l'Edat Mitjana. La novel·la té una ambientació medieval amb elements de literatura fantàstica, llibre de cavalleries i conte de fades. Narra el naixement, l'expansió i la desaparició del Regne d'Olar. Començant amb el Conde Olar i explicant la saga de la seva família a través de les tres generacions següents: la de Sikrosio; la de Volodioso, que assassina el seu pare per proclamar-se Rei; i la de Gudú, únic fill legítim de Volodioso, que gairebé aconsegueix convertir el Regne d'Olar en un gran imperi, però que ha de veure com tots els seus fills moren i, amb ells, tota esperança que el seu llinatge continuï i ell sigui recordat per sempre. Tot i això, es pot considerar la reina Ardid la gran protagonista de l'obra. Ella ens acompanya gairebé durant tota la narració, des de la seva infantesa fins la seva vellesa. És el vehicle, fil conductor i desencadenant de la major part de la trama i el personatge que arribem a conèixer amb més profunditat.
Què diu la crítica... •
“La verdad es que Olvidado Rey Gudú es una apuesta personalísima y difícil de encuadrar en algún género. Podría describirse como la historia dinástica de la creación y desaparición de un reino medieval fantástico. (...) Por otro lado, hay todo un pequeño mundo de magia y asombro propio de los hermanos Grimm y un innegable tono de parodia y humor negro al caracterizar a los hombres medievales, en sintonía con Jarry y la obra a la que parece aludir el título.” [es refereix a Alfred Jarry i a Ubú Rey] Paolo Fava, Papel en blanco
•
“En obras tan personales el autor corre el riesgo de olvidarse del lector, y Olvidado Rey Gudú sufre de altibajos narrativos y digresiones que acaban reclamando un esfuerzo para llegar al final de la epopeya.” Paolo Fava, Papel en blanco
Què diuen els lectors... •
“Es difícil no sentirse seducido y encantado por toda la poética que se desprende del texto, o caer rendido ante el carisma y el misterio de los personajes y sus aventuras. Y como gran novela que es, Olvidado Rey Gudú no sólo es una sucesión de hechos magníficamente relatados, también es una reflexión bellísima sobre la infancia, la naturaleza de la ficción y la fe en los imposibles.” Neathara, entrelectores.com
•
“Es un libro bello. Un libro que recomendaría leer, aunque sabiendo que no es una lectura cualquiera. Es largo, y para paladear. (..), pero es cierto que no es un libro de lectura ligera, y quizás "no apto para todos los públicos", o no en todos los momentos. A mí me ha gustado.” Coyote, anobii.com
•
“Merecidamente considerado como obra maestra de la literatura española, Olvidado Rey Gudú es un homenaje a la infancia, un lamento por la inocencia perdida, una crítica a la mezquindad de los deseos vanos que han dominado la vida de los seres humanos a lo largo de la historia y, sobre todo, un guiño a todos aquellos que han escrito un capítulo de la Historia de Todos los Niños.” Margoldy, anobii.com
•
“No es aburrido, es aburridísimo, un soponcio. (...) 865 páginas para no contar absolutamente nada. Mucho lirismo y mucha tontería, pero solo pasan cosas en las últimas veinte páginas. El libro trata el olvido y la futilidad de todas las cosas, y lo mejor que se puede hacer con él es olvidar lo inútil que ha sido su lectura. Si le pongo dos estrellas en lugar de una es porque está rematadamente bien escrito, tanto en sus pasajes aburridos (99%) como en los que hay algo de movimiento.” Jordi Balcells, goodreads.com
•
“Quizás resulte sorprendente una novela épica firmada por una escritora española, y para mayor rotura de tópicos, de la época de la postguerra. Ana María Matute siempre fué un alma transgresora y lo demuestra en este libro.” Nmatías, entrelectores.com
La infància, l'oblit, l'amor i el desamor, la màgia i la crueltat humana són els grans temes d'aquesta novel·la. Per a alguns es tracta d'una al·legoria antibel·licista i altres crítics la consideren una gran metàfora de l'Home i la seva Història. La gran creativitat onomàstica que demostra Ana María Matute a Olvidado rey Gudú es mostra en perfecta consonància amb la gran riquesa i exquisitat del seu llenguatge i expressió.
Què diu l'autora... •
“Aunque es un libro cruel y feroz, subyace ahí todo lo que me hizo ser como soy. Y, por supuesto, no podían faltar ahí las lecturas infantiles.” “Es el libro que desde niña quise escribir, y ahí está todo lo que soy, está Europa, la cultura de la que vengo.”
•
“Las ideas y las ideologías pasan y mueren. Lo que no cambia son los sentimientos: el ansia de poder, la envidia, los celos, el odio, el amor… Son hoy igual que en el siglo X, y todo eso está en mi novela, con forma de cuento de hadas.”
•
“Me interesan los problemas sociales, los problemas de injusticia. (...) Se ve claramente que estoy preocupada por el ser humano, por la fragilidad del ser humano, por la facilidad con la que puede ser atropellado. Eso me indigna, me subleva, y está en todos mis libros.”
•
“No sé lo que es la literatura fantástica. Yo no hago literatura fantástica. Yo hago literatura mágica. Literatura fantástica, excelente, maravillosa y que me encanta es, por ejemplo, la de Tolkien. Lo mío no tiene nada que ver con la literatura fantástica.”