Club de Lectura. Abril 2012. Charles Dickens

Page 1

Novel·les • • • • •

Pickwick. Documents pòstums del club d'aquet nom. 1836-37. Oliver Twist. 1837-39. a Nicholas Nickleby. 1838-39. Almacén de antigüedades. 1840-41. Barnaby Rudge. 1841.

• • •

Conte de Nadal. 1843. a Martin Chuzzlewit. 1843-44. Dombey e hijo. 1846-48.

David Copperfield. 1849-50. a

• • • • • • •

El Casalot. 1852-53. a Temps difícils. 1854. La Petita Dorrit. 1855-57. Història de dues ciutats. 1859.

Grans esperances. 1860-61. a El Nostre amic comú. 1864-65. El Misteri d'Edwin Drood. 1870.

Informació extreta de: •

4Ratlles. Butlletí de la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer. Núm. 38. Març-abril 2012. http://issuu.com/bstboillojrb/docs/4ratlles-n.-38/1

Charles Dickens Page. http://charlesdickenspage.com/

Galván, Fernando. “Introducción”, a Dickens, Charles. Tiempos difíciles. Cátedra, 2000.

García Landa, José Ángel. Aspectos de la técnica narrativa en Hard Times, de Charles Dickens. Universidad de Zaragoza, 1984. http://www.unizar.es/departamentos/filologia_inglesa/garciala/publicacione s/hardtimes/index.html

Pujals, Esteban. Historia de la literatura inglesa. Gredos, 1988

Triadú, Joan. “Presentació”, a Dickens, Charles. Temps difícils. Edicions 62, 1996.

Villoria, Secundino ; Lanero, Juan José ; Casas, Gabriel. “Introducción”, a Dickens, Charles. Canción de Navidad. Vicens Vives, 1990.

Les obres marcades amba les podeu trobar a la nostra Biblioteca.

Charles Dickens Charles Dickens és, juntament amb Shakespeare, l'autor de la literatura anglesa més conegut i són molts els autors actuals que reconeixen el seu deute amb un dels més grans genis de la literatura de tots els temps. És considerat un dels millors novel·listes de l'era victoriana i les seves obres són documents importants per conèixer la vida d'aquella època. Es pot dir que, gairebé des del principi, Dickens va ser un escriptor d'un èxit fabulós ja que la publicació dels Pickwick Papers el va convertir en una figura de fama nacional quan només tenia vint-i-cinc anys. Pràcticament tota l'obra de Dickens va ser publicada per entregues mensuals o setmanals a diaris de l'època. Aquest tipus de publicacions va ser molt freqüent al s. XIX i el seu públic era fonamentalment popular. Dickens es va adaptar a la perfecció a les necessitats del seu públic, fent un producte molt atractiu, que deixés els lectors en suspens, esperant amb ànsia la pròxima entrega. Un precedent dels serials de ràdio i televisió del segle XX que va augmentar encara més la fama de l'autor. Un efecte important d'aquest estil episòdic era l'exposició de la història a les opinions dels seus lectors. L'autor podia comprovar la reacció pública i canviar la història depenent d'aquestes reaccions. La seva popularitat es va reduir una mica després de la seva mort, però continua sent un dels autors britànics més coneguts i més llegits. Existeixen més de 180 pel·lícules i adaptacions televisives basades en les seves obres i els seus personatges són tan coneguts per tothom que es pot dir que compten amb vida pròpia. Cal destacar també la tasca de l'autor en la millora de la justícia social, donat que les seves obres van aconseguir moure (i commoure) la gent de la seva època més que molts dels seus contemporanis amb les seus decrets, fulletons i sermons.

Club de Lectura de Constantí Propera sessió del Club: Les Belles imatges / Simone de Beauvoir 30 de maig 2012 (19'00 h.)


Apunts biogràfics... (Portsmouth, 1812 - 1870) Va ser el segon de vuit fills d'una família de classe mitjana. El seu pare va ser funcionari i emprenedor de ruïnosos negocis que van fer passar la família per situacions difícils. El 1824 va ser empresonat a la presó de Marshalsea degut als nombrosos deutes que tenia i el futur escriptor, que llavors comptava amb 12 anys, va haver de treballar en una fàbrica de betum per a contribuir al manteniment familiar. Una herència familiar permet que el seu pare sigui posat en llibertat i Charles es matricula en un prestigiós centre privat. Però no van durar gaire aquests bons temps. Dos anys més tard, Dickens ha d'abandonar els estudis de nou i comença a treballar a un despatx de procuradors. A poc a poc, però, va aconseguir guanyar-se la vida amb el que escrivia. Va començar redactant cròniques de tribunals per accedir, més tard, a un lloc de periodista parlamentari. Simultàniament es dedica a la literatura, publicant els seus Sketches by Boz el 1836 i, entre aquest mateix any i el següent, els seus Pickwick Papers, que van aconseguir un èxit immediat.

Milaxa, anobii.com •

Tot i que el 1869 va haver de suspendre la seva gira com a conseqüència de la seva dèbil salut, el 1870 encara oferirà algunes actuacions a Londres. El 8 de juny d'aquest mateix any, després d'haver treballat tot el dia a la seva novel·la El Misteri d'Edwin Drood, va patir una apoplexia que va provocar la seva mort el dia següent. En contra de la seva voluntat, les seves despulles foren enterrades al Poet’s Corner, a l’Abadia de Westminster, el 14 de juny de 1870.

Sobre Història de dues ciutats: “Es un libro narrado con crudeza, con unos detalles al límite. Los personajes difieren bastante de aquellos a los que nos tiene acostumbrados Dickens. La última parte del libro es sublime. La época de terror que siguió a la toma de la bastilla está recreada de manera proverbial, cruel. Es algo que nunca se olvida.” Milaxa, anobii.com

El 2 d’abril de 1836 es va casar amb Catherine Hogarth, amb qui va tenir 10 fills, i de qui es divorciarà el 1858. El detonant de la separació va ser l'amor que Dickens sentia per Ellen Ternan, una actriu 27 anys més jove que ell. Aquest divorci es va convertir en un gran escàndol i va provocar que l'escriptor interrompés les seves múltiples activitats públiques. Charles Dickens compagina la seva tasca literària amb una nova activitat que permet demostrar les seves grans qualitats d'actor: la de lector públic de les seves obres. L'autor s'entregava en cos i ànima a aquestes lectures i el 1867 es va embarcar en un exigent circuit de lectures de passatges dels seus llibres més populars a teatres plens a ambdós costats de l'Atlàntic. Els darrers anys de la seva vida aquestes dures gires van anar desgastant la seva delicada salut, però va mantenir les programacions fins un any abans de morir.

serio y profundo. Más denso. Deja ver muy claramente una fuerte crítica a la sociedad de la época, pero también ilumina sobre como solucionar los problemas más acuciantes de esa misma sociedad.”

Sobre Grans Esperances: “A parte de los personajes (...), de esta novela me ha fascinado como liga las historias. Es algo que ya vi en "Historia de dos ciudades" pero que en esta novela, el escritor explota aún más. No da puntada sin hilo. Como me pasó con el anterior que leí de él, el comienzo es duro. Muchos datos, muchos detalles que, en principio, no tienen importancia. Y luego, poco a poco, va uniendo todos esos hilos sueltos y va creando el tapiz. Es genial, un ejercicio de estructura impresionante. Está narrado en primera persona, y, en esta narración, hay algo muy significativo también. La novela recorre la vida de Pip (...). Al pasar de la infancia a la juventud, hay un cambio de perspectiva lógico, y también un modo de expresarse distinto. Un niño de 8 años no habla ni piensa igual que un chico de 20, por ejemplo. Pero la transición es lenta y, creo, muy cuidada. Es como cuando ves a un niño todos los días, no notas la diferencia pero, si te pones a ver fotos, es evidente que ha crecido. Muy, muy conseguido. Del mismo modo, el libro refleja a la perfección otra trayectoria de Pip. Pasa de ser un niño pobre a un joven caballero muy rico. Sus modales, sus expresiones... cambian del mismo modo natural que el empleado para reflejar su crecimiento. No puedo decir nada más salvo que lo recomiendo. Es reconfortante, aunque no es especialmente alegre.” María, anobii.com

Sobre El Nostre amic comú: “Lo mejor de ella sin duda son sus personajes, muy por encima del hilo argumental. Dickens describe con gran riqueza, profundidad e ironía personajes de todo tipo y clase social. Los hay buenos y cándidos como Lizzie o los Boffin, los hay retorcidos e interesados como Wegg, Headstone o Riderhood, tremendamente hilarantes y superficiales como los Veenering e invitados... Pero lo que me ha decepcionado una pizca es la trama en sí, no sé si es por su forma de publicación en entregas o por otra razón pero parece que la historia sufra altibajos y que haya personajes que están ahí pero al final no pinten mucho. Resumiendo, que no me ha parecido una novela tan redonda y perfectamente hilada como otras suyas (David Copperfield o Historia de dos ciudades). A pesar de ello una novela que esta muy por encima de la media de lo que se escribe hoy en día y que tiene bien merecido su título de clásico de la literatura.” Srta. March, anobii.com


uno de los aciertos de la narración es el humor que contiene, en ocasiones burlón y en otras con ironía. Es gratificante entre tanta desgracia.” Fausto, anobii.com •

Sobre Conte de Nadal: “Sin duda la historia navideña por excelencia. Una novela de lo más entrañable que se puede disfrutar a cualquier edad. Y es que trata temas universales como son la avaricia, el poder de la redención, la caridad, la amistad, el amor...tan actuales ahora como hace casi 170 años, cuando fue escrita. Con este escritor no soy imparcial, es mi favorito de entre los autores clásicos. Y es que podrán gustarte más o menos sus historias, pero su capacidad de transportarnos al ambiente de la época victoriana es magistral. Retrata como nadie, las costumbres de toda clase social, sus problemas, la vida en Londres... La historia del avaro Ebenizer Scrooge creo que es de las más conocidas por todo el mundo, y es genial ver como poco a poco y a través de las visitas de los espíritus va dándose cuenta del hombre en que se ha convertido y en lo que podría llegar ha acabar. Lo dicho, es una gozada sentarse a disfrutar de la lectura de este libro, que debería ser obligatoria leer al menos una vez en la vida (especialmente en Navidad ;)” Srta. March, anobii.com

Sobre David Copperfield: “Una maravilla de novela, candidata a más de una re-lectura. De momento, mi favorito de Dickens de los tres que llevo leídos (Oliver Twist, Grandes Esperanzas y David Copperfield).” Vanessa, anobii.com

Sobre El Casalot: “La novela intercala el relato extremadamente sentimental –no lo digo como un reproche, sino como una mera descripción- de Esther Summerson, la principal protagonista de la historia y el relato más objetivo – aunque nunca objetivo del todo- y frío de un narrador omnisciente; lo que le da a la novela cierto ritmo (necesario para una novela tan larga) y cierto toque de misterio. La estructura y como el autor consigue (una vez más, en una novela tan larga) que todas las piezas casen al final me parece una obra de ingeniería literaria. Me ha encantado esta novela, como sospechaba que sucedería. Es una lectura apasionante, o al menos a mí me lo ha parecido. No he podido dejar de leer hasta llegar, poco a poco, al final.” María, anobii.com

Sobre Temps difícils: “No cabe duda de que es un buen libro, pero de todos los que he leído de Dickens (y que son varios) ha sido el que menos me ha gustado. En la primera parte la acción se desarrolla un poco lenta, aunque hay que reconocer que es necesario para ponerse en situación. La segunda parte ya es más rápida y el final es magistral. Los personajes son perfectos. Los llegas a odiar, a no soportar, a adorar, a sentir pena, a sentir vergüenza ajena. Si es el primer Dickens al que te vas a enfrentar te recomendaría que empezases por cualquiera de los otros libros. Este es más

Sobre el seu estil... Els crítics han celebrat la mestria de Charles Dickens en la prosa, la seva capacitat d'inventar personatges memorables i el seu poder de sensibilització social. No cal oblidar tampoc com un dels seus trets característics les dosis d'humor i ironia que impregnen la seva obra. Tot i això, també ha rebut crítiques per l'excés de sentimentalisme, els esdeveniments improbables i els seus personatges grotescos.

Les seves novel·les van exercir una profunda influència social i moral en la societat anglesa, tot presentant i atacant els mals reals de la seva època. Dickens denuncia les misèries del sistema dels hospicis i de les presons, els ambients deprimits de les grans ciutats (especialment Londres), però tot i així també complau al seu ampli auditori de lectors de totes les classes socials amb un final feliç on tot, gràcies a la bona voluntat i als sentiments nobles, troba solució. Els personatges de Dickens tendeixen amb freqüència a l'exageració, al realisme caricaturesc que els fa perdre credibilitat humana, sobretot als personatges que encarnen la maldat. La tendència al maniqueisme el porta a extremar la caracterització i per això en moltes de les seves novel·les s'aprecia una divisió excessivament rígida entre bons i dolents, o positius i negatius. Un dels personatges millor dibuixats a les seves novel·les és la ciutat de Londres.


Pickwick. Documents pòstums del club d'aquest nom (1836-1837)

generoso, desinteresado y bondadoso con todo el mundo, fuese cual fuese su condición. Como en toda historia de Dickens hay múltiples desgracias, pero el autor va poniendo a cada cual en su sitio quedándonos siempre un buen sabor al finalizar sus obras. Otra de las grandes bazas de esta historia son sus personajes, y es que Dickens consigue que odiemos, sintamos pena, lloremos y amemos a cada cual. (...) Desde luego que no puede haber mejor que Dickens para sumergirnos en el Londres del s. XIX, en sus calles y costumbres, sus instituciones... Ahora solo me queda plantearme cual de sus obras continuar leyendo.”

Va ser la primera novel·la publicada per l'escriptor britànic i es va convertir en tot un esdeveniment literari. No es pot considerar una obra pròpiament victoriana, sinó que es situa uns anys abans i guarda més similituds amb la novel·la picaresca del s. XVIII que amb la novel·la realista del s. XIX. En un principi, l'obra havia de ser una narració inspirada en els gravats que havia realitzat Robert Seymour sobre un club de caçadors còmicament inexperts, però el text no va trigar en imposar-se a la seva il·lustració. Entorn del protagonista s'agrupa un club d'extravagants personatges, les peripècies dels quals, narrades amb gran sentit de l'humor, poden interpretar-se com una sàtira de la filantropia. La figura més notable de la novel·la, després de la de Pickwick, és la del seu criat Sam Weller.

Srta. March, anobii.com •

“Como siempre me pasa con Dickens, aunque al comienzo del libro me ha costado engancharme, al llegar a la mitad, no he podido parar de leer. Tengo debilidad por la forma de narrar que tiene, tan estructurada, tan bien hilada y tan estudiada.” María, anobii.com

Es tracta l'obra més humorística de Dickens.

“Dickens, con todo lo bueno y lo malo. A pesar de parecerme un poco ñoño, ese ambiente de "a pesar de que hay gente mala malísima, la gente es buena y si eres buena persona serás recompensado", me sigue encantando.” Milady133, anobii.com

Oliver Twist (1837-39) Segona novel·la de l'autor anglès i una de les seves obres més emblemàtiques. Oliver Twist és una de les primeres novel·les socials de la història de la literatura i la primera novel·la en llengua anglesa amb un nen com a protagonista. El protagonista de la novel·la és Oliver Twist, un nen sense pares criat i educat a l’hospici d’una població anglesa i víctima d’un règim de maltractaments constants. Desesperat i tip de la seva situació, decideix fugir a Londres, però la gran ciutat està plena de perills, i Oliver cau a les xarxes d'una banda de lladres i és perseguit per un delinqüent que intenta amagar els orígens familiars del nen. A partir d’aquest moment la seva sort passarà per alternatives diferents, fins que a la fi trobarà la pau i la seguretat d’una llar.

Sobre Pickwick: “Es una delicia. (...) Es divertida, aunque con tanta extensión es lógico que haya algún capítulo prescindible. No es una novela al uso, recuerda al Quijote en el sentido de que son historias independientes (...), no necesariamente interconectadas, aunque hay elementos y tramas que se sostienen. Hay trazas de la trágica ambientación de Dickens, tanto en cuentos intercalados que relata algún personaje, como en alguna cárcel que aparece por la trama, pero la novela rezuma felicidades simples, costumbrismo y enfados de taberna. Es de los libros que da pena terminar.” Luishm, anobii.com

Sobre Pickwick: “Una novela genial, divertidísima, amena, fácil de leer, por momentos te arranca una sonrisa y en otros una carcajada. (...) Si alguien quiere pasarlo bien, que la lea. No se arrepentirá.” Yuri_Zhivago, anobii.com

Sobre Oliver Twist: “Una novela de aventuras en toda regla, o quizá debiera decir "desventuras" porque el pobre Oliver las pasa canutas. No hace falta que diga que Dickens escribe de maravilla. Eso sí, en el final hay demasiadas casualidades para mi gusto aunque está claro que tenía que acabar bien.” Masteatro, anobii.com

Sobre Almacén de antigüedades: “Una buena novela, entretenida, con intriga, pero, a mi juicio, con demasiados arquetipos y sentimentalismo. Y


El Nostre amic comú (1864-65) Última novel·la completa de l'autor. En molts aspectes, és una de les seves obres més sofisticades i complexes, combinant una gran profunditat psicològica amb un ric anàlisi social. L'acció d'aquesta novel·la es situa al Londres dels anys 1860. John Harmon havia estat enviat a l'estranger pel seu pare a l'edat de catorze anys. El retrobem anys més tard a Londres, amb el cognom de Rokesmith, que ha adoptat per a ocultar la seva identitat. Recorre a aquest procediment perquè sap que el seu pare el nombrarà hereu de la seva fortuna i el seu negoci amb la condició que es casi amb Bella Wilfer, una jove a qui no ha vist mai i a qui desitja conèixer abans de comprometre's amb ella. John aconsegueix col·locar-se d'incògnit com a secretari de Mr. Boffin, encarregat de l'empresa del seu pare i home de la més gran amabilitat i honradesa. Amb aquesta obra, Dickens es proposa fer un estudi d'una societat apassionada amb l'adquisició i possessió de bens materials.

El Misteri d'Edwin Drood (1870) És la novel·la que Dickens estava escrivint quan va morir i de la qual només van aparèixer sis capítols dels dotze que tenia plantejats. Dickens havia fet desaparèixer al seu personatge en circumstàncies misterioses i només va deixar un breu esbós de com havia de continuar el relat, però sense desvetllar el final d'una trama que el propi Dickens havia definit com a novedosa i sorprenent. S'han elaborat nombroses hipòtesis sobre la resposta definitiva a l'enigma que presenta l'última novel·la de l'escriptor, però la conclusió inevitable és que la seva solució va morir amb ell i el misteri continua...

Què diuen els lectors... •

“David Copperfield es la segunda novela que leo del señor Dickens (la primera fue Grandes esperanzas) y he de decir que si la primera me gustó esta me ha enamorado. Las historias de Dickens son como un magnífico puzzle, en donde tantos los protagonistas, como los geniales secundarios y todas las historias encajan de manera perfecta al terminar sus lecturas. David, el protagonista, es mucho mejor de lo que me pareció Pip, más

CNicholas

Nickleby (1838-39)

La tercera novel·la de Charles Dickens veu la llum després que l'autor visités diverses escoles infantils de Yorkshire on es recollia nens il·legítims i abandonats, com a crítica i denúncia d'allò que va veure. És possible que el lector contemporani trobi exagerada la descripció del Sr. Squeers i de la seva escola, però l'autor assegurava que fins i tot havia suavitzat la realitat per tal de fer una història més creïble. El jove Nicholas i la seva família gaudeixen d’una vida confortable fins que el pare mor i s’adonen que estan a la ruïna. Nicholas, la seva germana i la seva mare es traslladen a Londres per demanar ajut al molt millor situat oncle Ralph. Però l’única intenció de l’oncle Ralph, un personatge pèrfid típicament dickensià, és aprofitar-se de la situació i treure el màxim profit de cadascun dels integrants de la família. Nicholas és enviat com a ajudant a la tenebrosa escola del cruel Wackford Squeers, on aviat se sent a disgust amb el tractament que pateixen els alumnes. Per això, i pel tracte inhumà que ell mateix rep, decideix escapar-s'hi i comencen les seves aventures per tornar a reunir la seva família. Tot i que el tema central és força seriós, alguns dels passatges d'aquesta novel·la han estat reconeguts com dels millors escrits còmics de Dickens.

Almacén de antigüedades (1840-41) Tercera novel·la de protagonista infantil i denúncia social. En aquest cas la protagonista serà una nena, la petita Nell Trent, i el seu avi que han de fugir per tot el país després d'haver-se arruïnat. Es tracta d'una de les novel·les de més gran sentimentalisme de Dickens. De fet, les següents generacions de literats anglesos van criticar-la durament per això. El mateix Oscar Wilde va dir "Uno tendría que tener un corazón de piedra para leer la muerte de la pequeña Nell sin echarse a llorar... de la risa". El passatge resultarà apegalós per a molts lectors moderns, tot i que en el seu moment, potser per la trista escena que relata, va ser bastant admirat. El passatge de la mort de Nell va ser, no obstant, tremendament polèmic en la seva època, per no adequar-se als desitjos del públic, que s'havia manifestat molt vehementment a favor d'un final feliç.


Barnaby Rudge (1841) Primera novel·la d'ambient històric de Dickens. Ficcionalitza els tumults anticatòlics dirigits per George Gordon que van tenir lloc al Londres de 1780, els anomenats Gordon Riots. Aquesta trama es barreja amb una història de fantasmes, un assassinat de regust gòtic, i la història d'Edward i Emma, dos joves amants de famílies conegudes (protestant la d'ell i catòlica la d'ella), que pateixen les conseqüències dels motins. En aquesta obra Dickens surt del seu esquema narratiu habitual, pel tractament que fa dels personatges i del gènere.

Conte de Nadal (1843) La més coneguda de les obres de Dickens. Immediatament després de la seva publicació, l'obra va tenir un èxit rotund que es divulgaria dintre del seu país d'origen i després al voltant del món. Compta amb gran quantitat d'adaptacions infantils i cinematogràfiques i, pel seu tema i tractament, arribarà com cap altre de les obres de l'autor al cor dels seus lectors. Per a la creació d'aquesta obra, Dickens va prendre com a model un relat que ell mateix havia escrit set anys abans per a Pickwick. En ella crea el prototip de l'avar, rondinaire i egoista, Ebenezer Scrooge, i ens mostra la seva transformació gràcies a la visita de tres esperits: el del passat, el del present i el del futur. Per disputes amb els seus editors, Dickens va autofinançar la publicació de Conte de Nadal amb una edició luxosa, amb vores daurades i il·lustracions acolorides a mà que va vendre per només 5 xílings per tal que tothom s'ho pogués permetre. Aquesta combinació va donar lloc a uns guanys decebedorament baixos tot i les altes vendes (en els primers dies del seu llançament, el llibre va vendre sis mil còpies!)

En el correu Dover-Londres viatgen el doctor Manette i la seva filla Lucie, que havien aconseguit refugiar-se a Anglaterra després d'un llarg empresonament patit pel doctor a la Bastilla. Durant tants anys a la presó, aquest distingit metge francès va patir un greu col·lapse mental però, un cop a Anglaterra, es va recuperant gradualment.

Grans esperances (1860-61) Una de les seves obres més emblemàtiques i l'última de les més importants. Com a David Copperfield, se'ns parla del procés de formació d'un noi, tot i que aquest cop es troben absents els elements autobiogràfics que caracteritzaven la primera. Phillip Pirrip, conegut amb el sobrenom de Pip, és un nen orfe, de classe humil, que viu en un petit poble anglès. Creix al costat de la seva germana, que el castiga sempre que pot, i el seu cunyat, un ferrer bondadós que li ensenyarà l’ofici. Però Pip és massa curiós per resignarse a una vida tan anodina i té esperances de convertir-se en una persona important. Un bon dia descobreix un fugitiu de la justícia que viu amagat en un cementiri. En lloc de delatar-lo, Pip li porta menjar perquè no es mori de gana. Temps més tard, entra a treballar al servei de la senyoreta Havisham, una dona adinerada i excèntrica, i de la seva filla adoptiva, Estel·la. I el dia que se li presenta per sorpresa Mr. Jaggers, un advocat de Londres, per dir-li que un benefactor anònim el vol convertir en tot un gentleman, Pip comença a creure que les seves grans esperances potser no havien estat en va. Es tracta d'una de les novel·les menys sentimentals de Dickens i la més subtilment satírica, alhora que desvinculada de les crítiques i atacs a institucions concretes. Constitueix una síntesi de les qualitats de l'autor: té un protagonista simpàtic, que relata els daltabaixos de la seva vida, inclou misteri i una història d'amor, incidents, personatges plens de comicitat, expectació i una gran vivacitat narrativa. Alhora, presenta més figures amables i atractives i menys homes vils que cap altra de les seves novel·les. Com a curiositat, podríem afegir el fet que el final definitiu de la novel·la no és el que l'autor va escriure originalment. Seguint els consells del seu amic i novel·lista Edward Bulwer-Lytton, Dickens va canviar el final original en el què Pip i Estel·la s'acomiaden per sempre després d'una trobada casual a Londres, per un final més ajustat a la tradició del final feliç en el que Pip i Estel·la acaben junts. Algunes edicions modernes inclouen aquest final original.


El Dickens de Temps difícils dista molt d'aquell altre Dickens sentimental anterior i, tot i que encara hi ha escenes i desenvolupaments dramàtics típicament dickensians, aquesta novel·la ens presenta una actitud de crítica davant la filosofia, l'economia, l'educació i els costums socials de l'època molt més madura i rica que en obres precedents.

La Petita Dorrit (1855-57) La Petita Dorrit ens explica la història d'Amy Dorrit, una jove que viu a la presó de deutors Marshalsea, on el seu pare ha estat empresonat. Amy, la petita Dorrit, exerceix de costurera i de senyoreta de companyia a casa de Mrs. Clennam, senyora dura i pietosa que pateix la doble presó d'una malaltia i del remordiment per haver privat a William Dorrit, pare d'Amy, d'una herència considerable. El seu fill, Arthur Clennam, descobreix la injustícia i allibera els Dorrit de Marshalsea. L'obra és una sàtira fosca i directa sobre la incompetència del govern de l'època i la hipocresia de la societat victoriana. Bona part de les crítiques de Dickens se centren en les presons de deutors, d'on els empresonats, sense possibilitat de treballar, difícilment podien sortir. També hi ha crítiques, a altres problemes socials del seu temps com la industrialització i la seguretat dels treballadors, la incompetent i innecessària burocràcia de la Hisenda britànica, la incapacitat de la societat britànica per reconèixer el talent individual o el menyspreu de les classes altes cap a les baixes.

Història de dues ciutats (1859) En aquesta ocasió, la història es desenvolupa al mateix temps en dos països: Anglaterra i França, concretament a les ciutats de Londres i París, en l'època dels inicis de la Revolució Francesa. La primera ciutat simbolitzaria d'alguna manera la pau i la tranquil·litat, la vida senzilla i ordenada, mentre la segona representaria l'agitació, el desafiament i el caos, el conflicte entre dos mons en una època en la qual s'anuncia dràstics canvi socials. Història de dues ciutats és una novel·la de rerefons històric que mostra les atrocitats, contradiccions i heroismes que pot realitzar l'home, individual i col·lectivament, en moments d'exaltació i de grans crisis.

Martin Chuzzlewit (1843-44) Les primeres entregues d'aquesta novel·la no van aconseguir gaire èxit en comparació amb treballs anteriors, cosa que va provocar la decisió de Dickens d'enviar el seu protagonista a Amèrica. El tema principal de la novel·la són l'egoisme, l'avarícia i la hipocresia, interpretats de manera satírica per tots els membres de la família Chuzzlewit. Dickens també aprofita aquesta obra per mostrar les seves impressions (i la seva decepció) del viatge que va fer als Estats Units el 1842 i per fer una crítica sobre el panorama social i polític de la societat nord-americana, mostrant irònicament l'enorme distància existent entre els ideals que proclamaven i defensaven els ciutadans americans i la seva conducta quotidiana. De fet, només després d'una segona visita el 1867, els nord-americans arribaren a reconciliar-se amb l'escriptor que tan durament els havia descrit. És la història d'un jove de bona família que pel seu mal caràcter ha d'abandonar la casa del seu avi i separar-se de Mary, l'òrfena que vivia amb ells i a la qual estimava. Martin embarca cap als Estats Units en busca d'una fortuna que li serà esquiva però retornarà a Anglaterra amb una major experiència de la vida i visiblement perfeccionat en allò moral i intel·lectual.

Dombey e hijo (1846-48) Primera gran novel·la de l'etapa de maduresa. Rotund èxit de vendes, l'obra ens ofereix per primera vegada un complet panorama social constituït per personatges que, també per primera vegada, imprimeixen una forta coherència i unitat a la novel·la. Tot i això, la injustícia, la corrupció i, especialment, la hipocresia i les carències afectives continuen sent els problemes de fons que Dickens fustiga. En aquest relat ens trobem amb un comerciant la dona del qual mor en donar a llum el seu fill. Aquest fill és el que Dombey somia com a soci i successor, però la mort també se l'endú jove. A Dombey li queda una filla, Florence, d'admirables qualitats que el comerciant no sabrà apreciar. Però no se li escapa, en canvi, l'amor que comença a néixer entre la jove i Walter, eficaç empleat de la casa. Per a evitar que l'amor es consolidi, Dombey envia a Walter a les Índies occidentals.


David Copperfield (1849-50) David Copperfield és la història novel·lada de vàries fases de la vida de Dickens. La idea va partir d'un projecte d'autobiografia de la seva infància, potser per això l'autor va manifestar diverses vegades que aquest era un dels seus llibres preferits. Cal tenir en compte, però, que els seus lectors no van saber que es tractava d'una espècie de biografia novel·lada fins després de la seva mort, amb la publicació de la seva biografia, The Life of Charles Dickens, on el seu amic John Forster explicava les dificultats de la seva infància. La novel·la narra els anys difícils de la infantesa de David Copperfield, un nen que patirà múltiples infortunis després de la mort del seu pare i el nou matrimoni de la seva mare amb Mr. Murdstone. Explica també el seu període d'estudi a l'internat on coneix el seu amic James Steerforth i la seva iniciació en el món del treball fins que, després de la mort de la seva mare, arriba a Dover en busca d'una tieta àvia tan excèntrica com bondadosa. La història, a diferència de totes les altres novel·les de Dickens, és narrada des del punt de vista d'un narrador en primera persona. David Copperfield és sobretot una novel·la sobre la família, la cèl·lula fonamental que fonamenta la societat victoriana, o sobre la manca d'una família. David és de seguida un orfe en sentit estricte i la seva biografia està marcada per la recerca d’una família. Entre altres elements de crítica social propis de Dickens, a David Copperfield valdria la pena destacar els personatges d'Emily i Martha, que la societat de l’època considera pecadores i que el narrador embolcalla amb una mirada de comprensió, fruit del seu interès pel tema de les dones caigudes i per les institucions que les acollien. Pel que fa a la repercussió de la novel·la, considerada com l'obra mestra de Dickens, només cal recordar la menció que fan d'ella altres importants autors de la literatura universal: Henry James recordava que de nen s'amagava sota una taula per a escoltar la seva mare llegir les entregues en veu alta. Dostoievski la va llegir a la presó a Sibèria. Tolstói la considerava la millor troballa de Dickens, i el capítol de la tempesta, el patró pel qual caldria jutjar tota obra de ficció. Va ser la novel·la favorita de Sigmund Freud. Kafka la va imitar a la seva obra Amèrica i Joyce la va parodiar al seu Ulisses. Per a Cesare Pavese, "en estas páginas inolvidables cada uno de nosotros (no se me ocurre elogio mayor) vuelve a encontrar su propia experiencia secreta".

El Casalot (1852-53) Tot i que no és potser una de les més conegudes, és considerada una de les seves millors i més completes novel·les i conté un dels més grans i complexos conjunt de personatges i subtrames de tota la seva obra. Entre els personatges memorables de la novel·la es troben l'advocat Tulkinhorn, l'encantador però depriment John Jarndyce i l'infantil Harold Skimpole. La trama es refereix a una llarga disputa legal (Jarndyce i Jarndyce), que té conseqüències de llarg abast per a tots els involucrats. L'atac de Dickens contra el sistema judicial anglès està en part basat en la seva pròpia experiència com a empleat de lleis i la seva dura representació del seu procedir lent i antiquat és sovint considerada com una ajuda a que finalment fos reformat en la dècada de 1870. A més, a El Casalot Dickens crea un dels primers detectius de la literatura anglesa, l'inspector Bucket, basat en un detectiu real de la policia de Londres, Charles F. Field.

Temps difícils (1854) Temps difícils és coneguda com la novel·la més “social” de Dickens que pretén superar la crítica social apareguda fins el moment de forma intermitent a les seves novel·les, per convertir-se ara en el nucli i intenció del llibre. Dickens ens parla sobre les miserables condicions laborals dels obrers i mostra, millor que algunes obres històriques, la vida a les ciutats industrials angleses de mitjans del s. XIX. Però el tema de fons de la novel·la qüestiona l'educació racionalista i utilitarista. L'argument es desenvolupa en el terreny educatiu, a través de la família Gradgrind, i en l'industrial, a través dels obrers Stephen Blackpool i Rachael. El principal nexe entre aquests dos mons és la figura de Mr. Bounderby, patró d'Stephen i marit de Louisa Gradgrind. Dickens protesta durament contra els sistemes educatius basats en fets i estadístiques, a expenses del desenvolupament dels afectes i de la imaginació. Formats en una absoluta anul·lació del món imaginari i sentimental, Louisa i Tom, fills de Thomas Gradgrind, són incapaços de reaccionar normal i emotivament davant la vida. Davant la confusió emocional de Louisa, la immoralitat de Tom i la deshumanització de Bitzer, Mr. Gradgrind es veu obligat a reconèixer els errors del seu sistema racionalista i mecànic.


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.