22.2 Marc estatal propi de les universitats públiques: la Llei Orgànica d’Universitats

cicle, net de mesures excepcionals i temporals”. Segons l’article 11.6, el dèficit estructural es calcula amb la metodologia emprada per la Comissió Europea. És important atendre a l’adjectivació de substantius com “equilibri’, “superàvit”, “dèficit” i “sostenibilitat”, ja que afecten definitòriament el significat dels diferents conceptes. Així, no s’ha de confondre el dèficit estructural (definit a l’article 11) amb el dèficit pressupostari (que és una diferència entre ingressos i despeses de signe negatiu). En aquest sentit, la LOEPSF, d’acord amb l’article 135.2 de la CE, prohibeix taxativament a les Corporacions Locals el deficit pressupostari (article 11.4: “Les Corporacions Locals hauran de mantenir una posició d’equilibri o superàvit pressupostari”). També prohibeix el dèficit pressupostari a les Administracions de la Seguretat Social (article 11.5), però amb alguna excepció que flexibilitza aquesta norma. La resta d’administracions, però, no tenen prohibició d’incórrer en dèficit pressupostari, però sí tenen prohibit el dèficit estructural. L’article 12 de la LOEPSF exigeix l’aprovació i verificació del compliment de la denominada regla de despesa, fent que “la variació de la despesa computable de l’Administració Central, les Comunitats Autònomes i de les Corporacions Locals” no puga superar “la taxa de referència de creixement del Producte Interior Brut de mitjà termini de l’economia espanyola.” Cal assenyalar que la regla de despesa no és exigible a entitats com les Universitats, però si ho és a la Comunitat Autònoma a què estiguen vinculades, si s’escau. L’article 13 instrumenta el principi de sostenibilitat financera. Defineix un límit al deute públic del conjunt de les Administracions Públiques de tot l’Estat en proporció al PIB i una distribució d’aquest en els diferents subsectors. Es limita la capacitat d’endeutament per als agents que superen el límit fixat i, en cas de sobrepassar-lo, obliga a definir un pla de reequilibri. Finalment, obliga totes les Administracions Públiques a publicar el període mitjà de pagament a proveïdors i a reduir-lo perquè no excedisca el límit en vigor. L’article 27 instrumenta el principi de transparència. Exigeix a cada Administració Pública (incloses les universitats públiques) a facilitar informació sobre la capacitat/necessitat de finançament en termes SEC-2010. L’article abunda en l’obligació de publicar el període mitjà de pagament als proveïdors en els termes que s’establisquen per Ordre del Ministre d’Hisenda i Administracions Públiques. Finalment, destaquem que l’article 30 obliga l’Estat, les comunitats autònomes i les corporacions locals a fixar un límit de despesa no financera. Com veurem més endavant, aquesta condició també es exigible a les universitats públiques, però per efecte de la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’Universitats (a partir d’ara, LOU). En conclusió, la LOEPSF determina un marc rigorós per a mantenir l’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera en el sector Administracions Públiques definit en l’article 2. Les universitats públiques no formen un subsector propi (a diferència, per exemple, de les corporacions locals, que sí conformen un subsector) sinó que s’integren dins de la Comunitat Autònoma a la que estan vinculades. La LOEPSF determina unes obligacions per a la universitats públiques, però altres són exigibles a la Comunitat Autònoma a què estan vinculades (o a l’Administració Central en el cas d’algunes universitats singulars). Aleshores, moltes de les exigències de la LOEPSF tenen com a subjecte la comunitat autònoma, però el seu compliment es veu afectat pel comportament de les entitats incloses en el seu perímetre de consolidació. Com hem vist, a més de no presentar dèficit estructural, els elements prescrits expressament per a totes les entitats vinculades a una comunitat autònoma són: • La publicació d’informació sobre la capacitat/necessitat de finançament en termes SEC-2010. • La publicació del període mitjà de pagament a proveïdors i reduir-lo, si escau, per a no superar els límits en vigor. A banda del que prescriu la LOEPSF com expressament aplicable a les universitats públiques, aquestes han de complir amb les disposicions que la LOU o les lleis autonòmiques valencianes dicten perquè les universitats ajuden a garantir el compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera en el si de la comunitat autònoma. Per tot això, cal fer una anàlisi del marc legal específic de les universitats públiques, tant en l’àmbit estatal com en l’àmbit autonòmic.

22.2 Marc estatal propi de les universitats públiques: la Llei Orgànica d’Universitats

L’article 81.2 de la LOU determina les obligacions que cal observar per a donar compliment a la LOEPSF en les universitats públiques: “2. El pressupost serà públic, únic i equilibrat, i comprendrà la totalitat dels seus ingressos i despeses. Per garantir un millor compliment de la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, les universitats han de complir les obligacions següents: