L’ESPLENDOR
71
L’inici de segle confirmà les premonicions finiseculars, i el conflicte social no farà més que esclatar una i altra vegada. Però Sabadell, procurador i líder patronal, no va dubtar a l’hora de prendre mesures: «Els conflictes laborals que van tenir lloc durant l’hivern de 1901 i la vaga general que els anarquistes impulsaren a principis de 1902, van activar el temor i el creixent malestar de l’empresariat català. La pa· tronal va replicar a aquells successos elaborant i posant en marxa una sèrie de respostes, tant preventives com defen· sives. Entre elles se’n destaca una de primordial: reforçar la seva pròpia cohesió en associacions de resistència» (Ben· goechea, 1994:63). Com a home polític i empresarial, Josep Sabadell va ser també president del Círculo de Propietarios de Gracia i president del Centro de Contratistas Generales de Obras y Maestros Albañiles de Barcelona durant la primera dècada del segle vint. La seva doble tasca de regidor i afiliat al Centro de Contratistas va ser clau per apropar aquestes dues institucions. La reiterada doble situació de polític i empre· sari no reportà, però, cap mena de problema: «el fet que en les associacions patronals poguessin conviure polítics de signe divers no equival a pensar que aquestes associa· cions fossin apolítiques. Al contrari, tractaven d’influir prop dels òrgans de poder, unes vegades corporativament, al· tres a través dels partits polítics» (Bengoechea, 1994:68). La seva posició política, plenament conservadora, quedarà palesa una i altra vegada: el 8 de març de 1903 signà un manifest polític –emès per a les eleccions provincials– en representació dels «Centros Conservadores, Centro Catalán Monárquico y otras entidades».