70
LA UTOPIA DE L’OCI BURGÉS
d’organitzacions empresarials de Catalunya constituïda el 1889 en defensa dels interessos industrials catalans i es· panyols. L’activitat de Sabadell en pro d’una patronal unida i forta va ser constant, i l’acció i lideratge patronal de Saba· dell, aconseguí promoure i activar la fusió de la classe in· dustrial i comercial –per Sabadell, «les classes mitjanes»– en una Confederació Patronal Española. El coneixement del territori i la població de Gràcia per· meteren a Sabadell establir connexions amb tot tipus de sectors socials: «Els bars, les penyes i tertúlies d’aquella lo· calitat eren espais idonis perquè àdhuc l’alcalde “confrater· nitzés” amb el proletariat i l’artesanat de la vila. Tanmateix, eren llocs apropiats, també, perquè un home con Josep Sa· badell, que era contractista d’obres i polític, es relacionés amb importants burgesos i empresaris de la ciutat» (Ben· goechea, 1994:57). Sabadell també mantingué relacions molt properes i còmplices amb la junta directiva del Fomento de Obras y Construcciones (FOCSA)16 i amb la Sociedad Económica Graciense de Amigos del País, fet que el pro· veeix d’eines per «solucionar» els conflictes laborals amb els obrers de la construcció. Per aconseguir això, «jugava en dos fronts diferents, utilitzant la política del “pal i la pasta· naga”: per una banda, organitzaven patronals de resistèn· cia; per l’altre, apel·laven a les plomes dels catòlica socials de l’època, que pregonaven els avantatges d’assolir una harmonia entre capital i treball» (Bengoechea, 1994:57). 16. La primera obra que s’adjudica a FOCSA és la construcció de di· ferents molls al port de Barcelona. El 1909 urbanitzen la Diagonal i Casanova, i pavimenten el Passeig del Triomf (entre d’altres). Web de Fomento de Construcción y Contratas [http://www.fcc.es/fcc/corp/ esp/qs_hhmd_1900.htm].