L’ESPLENDOR
69
Sense dubte, destaca molt el fet que, justament a finals del dinou, Sabadell sigui l’alcalde d’una vil·la com Gràcia, te· rritori obrer per excel·lència que comptava ja amb una forta tradició revolucionària (Bengoechea, 1994:56). En aquest sentit, el periodista Francisco “Paco” Madrid dona fe de la importància estratègica de Gràcia quan escriu: Barcelona era la ciudad ideal para buscar re· fugio. Populosa urbe industrial, el movimiento anarquista se había desarrollado a la sombra de las chimeneas de sus fábricas textiles y contaba con un fuerte contingente de afiliados a sus or· ganizaciones que no dudaban en prestar apoyo y solidaridad a sus hermanos perseguidos. Sin embargo, más que la ciudad amurallada, el re· fugio lo proporcionó, casi siempre, una rica villa situada muy cerca: Gracia (Madrid, 1989:41). Però lluny de fer incompatible els objectius de Sabadell, el panorama social i polític que presentava Gràcia serà, per a ell, l’escenari sobre el qual tractarà d’organitzar, fent servir el llegat de les estructures medievals, la patronal en un bloc unitari: «la seva il·lusió era portar a terme una articulació i unificació general dels patrons del sector en el marc d’una nova Barcelona. Per això, Josep Sabadell va ressuscitar unes velles estructures, formant una societat que era hereva d’un antic gremi: el Centro de Contratistas de Obras, que ja es va definir com “de Barcelona”» (Ben· goechea, 1994:54). Sabadell, alhora que alcalde, era membre de Fomento del Trabajo Nacional (Sellés, 1991:45), la confederació