64
LA UTOPIA DE L’OCI BURGÉS
L’anatomia dels casinos L’any 1928, l’escriptor francès Francis De Miomandre (1880-1959) publicava un manual exhaustiu sobre la vida i morfologia del casino de l’època i que adreçava a tot aquell homme à la page: à celui qui prétend le devenir, à celui qui mène, sans vices, une bonne et belle vie, à celui qui en éprouve le désir (De Miomandre, 1928:5). Amb un to certament irònic i burlesc, el llibre de De Mio· mandre suposarà un repàs amb perspectiva dels aspectes estructurals dels casinos europeus, amb una fixació acura· da per detalls com ara la decoració o el personal humà que els visitaven. Per a l’autor, les qualitats estètiques dels casi· nos, en tant que monuments, eren poc més que l’expressió màxima de la lletjor, i salvant excepcions com les dels ca· sinos de Deaville o Cannes, la qüestió estètica brillava en un oblit que perpetuaven la majoria d’arquitectes contrac· tats per a dissenyar els edificis, que, avergonyits de la seva obra, no dubtaven en signar amb pseudònim. Les grans sales dels casinos, descrivia De Miomandre, estaven normalment atapeïdes de daurats que actuaven, per un estrany procés psicològic, com a tranquil·litzants per a tota la massa de visitants i jugadors. El bar, sempre a prop de la sala de joc, era també l’espai de reflexió per als jugadors, una mena de racó discret i idoni per a la medita· ció. Els cambrers, per la seva banda, combinaven la feina a la barra amb la de confidents de les gents de l’alta societat.