L’ESPLENDOR
61
corresponent classe ociosa internacional no era aliena, d’altra banda, a l’existència d’una íntima connexió entre luxe i capitalisme, entre l’herència aristocràtica divuitcen· tista del luxe i del dispendi econòmic, i la racionalitat ca· pitalista que operaria amb un sentit molt d’administrador de finques, buscant el benefici, l’interès, amb el dispendi originari de l’univers originari precapitalista13» (González Al· cantud, 1993:207). El mateix González Alcantud situa l’esplendor dels ca· sinos espanyols al període d’entreguerres que compren l’inici del conflicte franco-prussià el 1870 i la fi de la se· gona guerra mundial el 1945. Coincidint amb un context social marcat per les més de dues mil cases de joc a tota Espanya –a tavernes i domicilis privats–, la burgesia urba· na començaria a considerar els jocs d’atzar com una acti· vitat socialment interessant, fent que «els promotors dels cercles immediatament adverteixin de les avantatges que suposava incloure aquest tipus d’esbarjo entre les seves activitats. A més d’oferir una nova diversió als seus socis, la institució pot incrementar els beneficis per mitjà de tan lucratiu mitjà» (Fontbona, 2008:121). El manteniment d’aquests luxosos clubs tenia un cost tant alt que la majoria de centres no guanyaven prou amb les quotes dels socis o els capitals privats, la qual cosa feu que trobessin en el joc el mitjà estratègic per augmentar els beneficis i pagar els costos de l’empresa. La gestió i explotació del joc en aquests espais restà immune durant molts anys a l’estricta aplicació de la legislació per part de 13. Vegeu les relacions que l’economista i sociòleg anglès Werner Sombart fa en aquest sentit a (1922) Luxus und Kapitalismus, Múnich: Duncker & Humblot.