60
LA UTOPIA DE L’OCI BURGÉS
constantment, obrint i acceptant en la pràctica l’entrada de més socis en tant que les circumstàncies –el negoci– ho demanaven. Alguns dels més selectes i coneguts a l’època van ser el Cercle del Liceu (1847) i el Cercle Eqüestre (1856), que en· cara avui continuen sent símbols i edificis emblemàtics de Barcelona. Aquest dos Cercles aglutinaren bona part de la nova burgesia industrial i actuaren com a societats influents en el poder econòmic i polític, esdevenint veritables centres de referència per als poderosos empresaris estrangers que en aquell moment començaven tímidament a arribar a la ciutat per establir negocis i tancar acords comercials. A diferència d’ateneus, clubs o cercles, el casinos esta· ven íntimament relacionats amb els establiments termals que anaren fent aparició, i responien, per tant, a un origen marcat per la conquesta ociosa de la muntanya i el mar. La paraula casino prové de la veu italiana casini, i fa referència a les cases d’esbarjo annexionades als palaus o vil·les dels nobles italians del segle xvii. En aquestes instal·lacions els jocs d’atzar i d’apostes es convertiren en un dels principals atractius, fent-ne el motiu principal de l’arribada dels hostes. Posteriorment derivaria a França i s’utilitzaria per designar les discretes sales de joc que, gairebé sempre, complementaven la oferta dels complexes termals. Amb el temps aquesta fórmula s’acabaria este· nent també per les grans ciutats, i el concepte «Casino» s’utilitzaria, sobretot a Anglaterra, per designar els opulents gentlemen clubs, obertament avinguts al joc i les festes. Per l’antropòleg González Alcantud, però, la prolifera· ció de casinos a molts països d’Europa creà tot tipus de defensors i opositors: «l’emersió dels casinos amb la seva