58
LA UTOPIA DE L’OCI BURGÉS
mundans que morals, es veuria abocada als jocs d’apostes. L’elevat atur, les condicions laborals, l’escassa visibilitat d’un projecte de futur emancipador, no eren mai dades a considerar. I és que el debat al voltant del joc semblava més aviat un debat al voltant de les activitats, pràctiques i usos de la classe obrera que podien veure’s, o es veien, com un desajust en el desenvolupament capitalista de la societat. En aquest sentit, les classes benestants queda· rien fora de tota discussió, disposant-hi l’etern valor de la propietat privada: Colom i Beneito publicà el 1889 el text La cuestión del juego, deixant clar que: No usando más argumentos que los artículos del Código Civil [...], hemos de demostrar que toda ley que prohiba el juego de dinero, entra en terreno vedado, trata de reglamentar la vida privada del individuo [...] Es más, esa ley consti· tuirá siempre un ataque a uno de los más sagra· dos derechos: el derecho de propiedad (Gonzá· lez Alcantud, 1993: 208). El desenvolupament social del joc també experimentà el seu propi progrés de la mà de governants i empresaris. En un període on la indústria fabril estava modificant les formes d’entendre el comerç i l’economia, la lògica del joc es dotà d’un fort potencial per produir negoci. Els concep· tes relatius a l’organització empresarial foren adaptats a l’administració dels jocs d’atzar i les apostes esportives (Fontbona, 2008:105). Els jugadors clàssics es toparien amb una nova classe de rendista: el jugador de borsa. Per a alguns, el sorgiment de la borsa i la seva equiparació a