54
LA UTOPIA DE L’OCI BURGÉS
deben considerarse como ilícitos todos aquellos en que resulten a favor de los banqueros venta· jas conocidas (ibídem, 1902: 56). Però la desregularització interna de molt jocs dificultà a la citada llei establir quins eren veritablement d’apostes i quins no, quins eren d’atzar i quins promovien la concen· tració o el sentit educatiu. En un primer moment, els jocs «de bastos y espada» obtingueren la legitimitat del govern, mentre que els jocs d’atzar restarien prohibits, tot i que a la pràctica, com hom pot suposar, uns i altres es barrejarien, dificultant-ne l’operativa categorització. Els més moralistes entenien que aquesta reglamentació havia de servir com a eina preventiva, adreçada al decreixement de la conflictivi· tat social i ètica que s’associava al joc, així com per esta· blir l’escenari adequat per a gestionar-lo. Però en tot cas, la postura hegemònica era la que condemnava el joc i els jugadors, sobretot si eren obrers: El jòc, considerat en sí, és una institució molt bona i que produeix un joliu esbarjo, mentres no se n’abusa: però quan s’hi comença a estusias· mar i el seu fi és sols la passió, allavors el jòc resulta funestíssim. ¡Quànts daltabaixos ha cau· sat el jòc, fins arribar a esser-ne precipici i ruina de molts individus que, portats de l’entusiasme i més tard de l’interès, i fins de la mateixa pas· sió, han quedat reduits a la miseria, conduint-los moltes voltes al crim, especialment quan s’han apurat copes i més copes de licor per a avivar més la passió fins a emborratxar-se! ( : 35,36).