EL NEIXEMENT
33
lunya al període de la Renaixença i a la conseqüent recu· peració i promoció d’una activitat com la hidrotermal, que era hereva de la tradició grecoromana i que servia com a pràctica integrada en l’higienisme. A partir de 1816 les me· todologies termals i mineromedicinals van ser declarades per l’Estat d’ús i utilitat pública, adquirint un estatus pro· pi i establint-se així com a garants del domini sanitari dels tractaments hidroteràpics (Molina Villar, 2004). L’activitat balneària, cada cop més autosuficient, va suposar una in· novació empresarial dins d’una concepció no-industrial, fet que es constatà amb el nombre de clients, els desplaça· ments, les estades temporals al període de banys i l’inici de les segones residències pensades per gaudir de l’entorn paisatgístic, cultural i social (ibídem). Amb els anys, els continuats avenços en el camp hidroteràpic possibilitaren l’arribada d’aquesta activitat al mar, modificant l’escenari físic i marcant el punt de partida del turisme de sol i platja. Aquestes primeres instal·lacions balneàries seguiren l’estela dels antics hospitals i sanatoris, prenent, però, l’aparença i estètica dels nous hotels de tall europeu. La situació geogràfica de les aigües termals i fonts miraculo· ses va obligar a respondre també qüestions relatives a la mobilitat i allotjament de nombrosos malalts, banyistes i forasters que se sentiren atrets per la promoció del clima i les virtuts del medi. Per aquest motiu molts pobles, entre ells Sant Cugat, generaren tot un seguit d’ofertes en res· tauració, allotjament, esbarjo i transport, que suposaren la transformació fisonòmica d’uns territoris fins ara verges, així com de l’estructura econòmica i comercial tradicional del lloc. La torre i el xalet –habitatges característics d’aquests