EL NEIXEMENT
31
tal. En aquest sentit, els treballs produïts per Felipe Monlau i Méndez Álvaro foren fonamentals per establir a Barcelona una política relativa a l’higienisme. Els testimonis directes de les condicions de vida de les treballadores i els treballadors als dos darrers terços del se· gle xix van ser demolidors (Horta et alt., 2010:12) 6. La crea· ció de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya el 1887 i l’Institut d’Higiene Urbana de Barcelona el 1891, coincidiren amb l’Exposició Universal de forma ben intencionada; aquest se· ria també l’espai per a desenvolupar una intensa activitat al camp de les ciències mèdiques, que permeteren posar les bases de la doctrina higiènica al país. Hom considera que aquest interès per l’higienisme res· ponia a una estratègia de la burgesia que, a marxes força· des, va tractar de posar en pràctica un sistema adequat a les seves pretensions de creixement econòmic, dissenyant fórmules i planejaments que permetien una certa pau so· cial –si més no temporal– mitjançant la concessió de cer· 6. Vegeu: Marian Cubí i Soler, amb Manual de frenologia (Barcelona, 1843) i Pan y bocas, o sea la economía política puesta al alcance de todos. Al pueblo español, sobre el camino que nos conduce a la abundancia y nos aleja de la miseria (Barcelona, 1852); Joaquim Font i Mosella, amb Consideración sobre los inconvenientes que irrogan a la salud de los jornaleros y a la pública de Barcelona las industrias, en especial las de vapor, y sobre las ventajas de trasladarlas a la llanura de Can Túnez (Barcelona, 1852); Pere Felip Monlau, amb Higiene industrial. ¿Qué medidas higiénicas puede dictar el gobierno a favor de las clases obreras? (Barcelona, 1856); Joaquim Salarich i Verdaguer, amb Higiene del tejedor, o sea medios físicos y morales para evitar las enfermedades y procurar el bienestar de los obreros ocupados en hilar y tejer el algodón (Vic, 1858); Laureà Figuerola, amb Estadística de Barcelona en 1849 (Barcelona, 1850) i Ildefons Cerdà amb Monografia estadística de la clase obrera en Barcelona 1865 (Barcelona 1865).