EL NEIXEMENT
25
Estudie y proponga los medios más conducentes á estimular la afluencia de forasteros á Barcelo· na; tales como festejos, gestionar que concedan ventajas las empresas de ferrocarriles y cuanto de ocurra pertinente á este objeto (ibídem). La maquinària urbanística disposava encara de prou terreny per portar a terme noves construccions, però les capacitats econòmiques dels inversors i l’alt nivell d’atur que registrava Barcelona un cop acabades les obres de l’Exposició, provocà un fort retrocés de la oferta laboral que agreujà inevitablement els problemes. Molts dels immigrants que havien arribat a la ciutat atrets per la demanda de treball que oferiria la construc· ció de les obres del certamen quedaren sense ocupació. Paral·lelament, bona part de la població resident en els mu· nicipis annexionats a Barcelona l’any 1879 ja havien trans· format les seves relacions amb el camp, incorporant-se a les dinàmiques industrials de la ciutat, i afegint-se així a la massa obrera urbana. D’altra banda, algunes d’aquestes indústries se situaren precisament a les rodalies dels exmunicipis, i com en el cas de Gràcia, alguns d’ells ja tenien una tradició obrera més acusada3. Durant l’inici del nou segle, paletes, fuster, marbristes i pintors patirien una crisi sense precedents (Bengoechea, 1994:49). Tot i la envergadura de les obres realitzades per l’esdeveniment mundial, el cert és que Barcelona encara no comptava amb un empresariat fort i unificat capaç de prolongar a un ritme intens la indústria de la construcció, 3. Vegeu: Vila, P. i Casassas. (1974) Barcelona i la rodalia al llarg del temps. Barcelona: Aedos.