24
LA UTOPIA DE L’OCI BURGÉS
pedagogs... (Duran, 1988:68). Allà mateix l’oci i el lleure exerciren un paper destacat: curses de cavalls, concerts i recitals de poemes, muntanyes russes, teatre i fins i tot un circ lil·liputenc, van ser alguns dels espectacles que entretenien els assistents. Per l’Ajuntament, l’Exposició Universal va ser, primer de tot, una empresa amb projecció urbanística (Grau/Ló· pez, 1988:325). Així s’aprofità la celebració del certamen per urbanitzar l’àrea del Parc de la Ciutadella i del Born, remodelar espais com la Plaça de Catalunya i la Rambla de Catalunya, pavimentar carrers com el de la Princesa i ampliar la xarxa d’enllumenat elèctric i de gas. La voluntat del consistori era realitzar un procés de metamorfosi urba· na, fruit del desig de projectar cap a l’exterior una imatge de ciutat moderna i embellida. L’Exposició es convertí en l’espai perfecte per dissenyar una imatge sobre la qual la ciutat pogués afirmar-se al món (Michonneau, 2002:134). Un mes després de la inauguració de l’Exposició, però, el diari La Vanguardia es feia ressò d’una reunió al saló de juntes del Círculo de la Unión Mercantil. Allà els dirigents mercantils reconeixien en la veu de Frederic Rahola com: Una especie de sopor ha atacado á cuanto de cerca ó de lejos se roza con la Exposición (La Vanguardia, 23-VI-1888). Davant el fracàs que suposà el veritable baix número d’assistents a la cita universal, els grups econòmics de pressió insistiren en perllongar el desenvolupament turístic de la ciutat amb la construcció de nous hotels, restaurants i centres d’oci. D’aquesta manera es crea una comissió que: