EL NEIXEMENT
21
compromís polític actiu. Com es veuria més tard, un cop malmès el sistema caciquista que garantia el poder, aques· ta visió paternalista els esclatà a les mans. La participació política de les classes treballadores –i fins i tot de la bur· gesia progressista– acabaria fent tremolar radicalment un règim que per llavors ja es veia caduc, donant pas a una nova realitat social i política. Un dels esdeveniments que va marcar de forma impor· tant l’adveniment d’un nou panorama social i econòmic, va ser l’Exposició Universal de Barcelona el 1888. Arran de l’Exposició, tota una sèrie d’industrials i constructors van invertir grans capitals a Barcelona, modificant-ne la forma física, l’estructura mercantil i l’imaginari al voltant de la ciu· tat. L’origen d’aquesta Exposició cal trobar-lo en el marc de desenvolupament econòmic i colonial de les potències oc· cidentals que motivà, a mitjans del segle xix, l’organització de diferents certàmens, exposicions i exhibicions de caràc· ter industrial i tecnològic, que van recórrer de forma itine· rant les principals capitals del «món modern». La primera d’aquestes grans reunions va tenir lloc el 1851 a la ciutat de Londres. Sota el nom de The Great Exhibition of the works of Industry of All Nations, la trobada serví per obtenir una mostra del poder anglès sobre la terra, de les conques· tes i descobriments, de la revolució tecnològica i científica. Aquests grans esdeveniments, anomenats finalment «Expo· sicions Universals», esdevingueren, tot i que en un inici no foren pensats amb aquest objectiu, el punt de partida de l’activitat turística moderna tal i com la coneixem avui dia (Urry, 1990:56). I és que les exposicions universals foren més enllà de