20
LA UTOPIA DE L’OCI BURGÉS
barrera. Tot i així, per als sectors industrials l’hegemonia del poder conservador arran del famós Pacte del Pardo de 1885 –alternança de governs pactada entre els partits de Cànovas del Castillo i Pràxedes Mateo Sagasta– facilità cla· rament l’escenari legal sobre el qual portar a terme políti· ques afins als seus interessos durant les següents quatre dècades, aconseguint un dinamisme que mai s’hauria dut amb un poder tancat i opac com el de la monarquia. A més, suposaria l’ascens definitiu als llocs de poder d’aquesta nova i emergent burgesia, transformant el marc legal i ju· rídic de la societat en base a la seva ideologia, necessitats i interessos. La Real Orden del 6 d’abril de 1892 afirmava que: La asociación fundada en la anarquía y el colec· tivismo, con el propósito de emprender y soste· ner la lucha del trabajo contra el capital, y de los trabajadores contra la burguesía, es contraria a la moral pública, pues contradice la Autoridad y la propiedad industrial. Com resulta obvi, en aquest paisatge polític no hi havia lloc per afavorir cap mena de procés electoral transparent, i la manipulació constant del cens electoral no deixà espai per a un debat públic, obert i lliure al voltant de la repre· sentativitat del govern i la legitimitat dels dirigents. Les res· postes envers les poques veus crítiques amb el sistema de representació polític vigent, vincularen constantment amb les classes populars una mena d’aire apàtic, natural i en· dèmic, que suposadament les mantenia incapacitades per crear una proposta o projecte social alternatiu, així com un