EL NEIXEMENT
19
plaçats i qüestionats en favor d’una classe emergent, in· dustrial i comercial. La reconfiguració urbana de Barcelona no va ser possi· ble fins la consolidació del procés de desamortització dels bens eclesials el 1835 i la total liquidació de les muralles que tancaven encara la ciutat. Lligat a l’augment demo· gràfic, s’inicià així un procés d’urbanització decidit a recon· vertir la ciutat en una metròpoli industrial. Com a moltes altres ciutats, la modernització econòmica que suposaria aquesta nova situació territorial tingué com a protagonis· ta central la indústria de la construcció. En aquest sentit, l’estructura física que marcaria definitivament la nova confi· guració urbanística de la ciutat seria el projecte d’eixample d’Ildefons Cerdà de 1863, concebut per superar les man· cances llegades de la època preindustrial. Tot i no consolidar-se fins el primer quart de segle xx, l’Eixample de Cerdà es presentà des dels inicis com a mo· del de la nova ciutat racional, ordenada i operativa. Proper en la seva formulació al socialisme utòpic, la seva estruc· tura va unir definitivament Barcelona amb els municipis propers abans de la fi de segle, conformant la base de la ciutat actual, molt més capacitada per acollir el creixent nú· mero d’habitants que formaven els treballadors provinents de l’àmbit rural perifèric. A la vegada, permetia respondre al control i estratificació del nou teixit humà que exigien les comunitats aristocràtiques i burgeses propietàries dels mit· jans de producció i, per tant, de la economia. Si bé la restauració borbònica de 1874 va afavorir la creació d’un context polític mínimament favorable pel des· envolupament d’un model liberal d’estat, l’ordre polític i le· gítim que encara suposava la monarquia era vist com una