18
LA UTOPIA DE L’OCI BURGÉS
El tret de sortida: l’Exposició Universal de 1888 Entrada la segona meitat del segle xix, Barcelona co· mençà a dibuixar un escenari polític i social destinat a su· perar les velles estructures medievals que encara vertebra· ven la majoria dels àmbits de la vida urbana. La puixança econòmica que proporcionà el desenvolupament industrial, així com la conseqüent reconfiguració de la ciutat, obriria el camí de grans canvis en les relacions entre els diferents sectors de la societat. Inicialment, però, el creixement de les principals indús· tries –metal·lúrgica, gràfica, tèxtil– es va veure greument afectat per la manca d’espai industrial i la pèssima situa· ció laboral d’una mà d’obra no condicionada per sostenir l’alt volum de producció desitjat pels industrials. En aquells moments altres països europeus com França o Anglaterra, més atents a les necessitats bàsiques dels treballadors, ja comptaven amb models urbans i de producció acords amb la realitat d’un comerç que es preveia internacional grà· cies al domini i colonització de territoris d’arreu del món. En aquest sentit, l’elit política i econòmica a Barcelona, Catalunya i Espanya, rebutjaria inicialment qualsevol pro· jecte renovador, a banda de concessions elementals, que deixés entreveure una negociació amb els sectors perjudi· cats pel model de societat i que pogués portar cap a un de democràtic i popular. La possibilitat de construir un estat diferent i, en definitiva, de modificar la lògica de relacions d’opressió de l’anterior model medieval, no entrava al cap del règim monàrquic i dels sectors dominants de l’estat. Uns sectors, per contra, que cada cop se sentien més des·