L’OBLID
189
comptes de baixar, anem en sentit nord-est. Passejant més que inspeccionant, recordem la història de la «sala dels suïcidis», una de les històries més obscures i que més ha donat a parlar entre aquells que han rescatat referències de La Rabassada. L’origen d’aquesta cambra cal trobar-la, però, al Casino de Montecarlo i l’esplendor de de la vida burgesa de mitjans del segle xix. Es deia que hi havia una habitació, de vegades tan sols un banc, on els desgraciats jugadors posaven fi a la seva vida davant la vergonya d’afrontar el retorn en blanc a la llar familiar. A Espanya alguns polítics feren menció d’aquesta sala a les llargues jornades parlamentaries sobre la qüestió del joc, i la premsa no va trigar gaire a nodrir de misteri i escàndol el rumor. Per a l’historiador Guillermo Solana, però, la sala dels suïcidis formava, en realitat, part de la imaginació dels periodistes que pul·lulaven pels casinos de la Belle Époque i que regularment dedicaven esforços per generar abun· dants dades especulatives o directament inventades sobre una estança secreta en la qual els perdedors se suïcidaven en la més absoluta intimitat. D’altra banda, per l’antropòleg González Alcántud, aquesta sala era en realitat la inferme· ria de l’establiment, i tan sols atenia els desmais i les crisis nervioses que sovint es donaven entre els jugadors. Més enllà de la seva existència o no, el cert és que aquesta sala ha donat peu a tota mena d’històries que són ja indissocia· bles del Casino de La Rabassada i que engreixen la litera· tura negra que s’ha escrit i s’escriu sobre els casinos del segle dinou.