180
LA UTOPIA DE L’OCI BURGÉS
ticals que en marquen la composició. Al costat, una torre de llum doblegada i menjada per lianes, es l’única construcció en peu. Adossat a banda i banda de dues façanes del pa· velló, a la intersecció entre paraments vertical i horitzontal, s’aprecia un rostre androgin envoltat de plantes de pedra. A sota, la inscripció nosce te ipsum (coneix-te a tu mateix), traducció llatina de la màxima grega inscrita al prónaos, l’entrada del temple d’Apol·lo a Delfos. Una referència mito· lògica pròpia del modernisme i de l’estil del conjunt; potser simbolitza l’oracle de Delfos, potser els jocs pitis celebrats en honor a la mort, o potser es va concebre per advertir tots i cadascun dels jugadors que arribaven al Casino de que, un cop entrats a dins, la necessitat d’una consciència mo· ral i d’un pensament propi eren indefugibles del bon fer. En tot cas, i signifiqui el que signifiqui, la gran proclama filosòfi· ca emprada temps enrere pel savis grecs es manifesta ara entre les runes com el missatge d’un oracle. No hi ha problema per accedir a l’interior del pavelló, així que ho fem. El sostre és molt alt. Dins hi ha restes d’ocupacions actuals, llaunes, roba, ampolles i una cadira de fusta. La coberta del pavelló és una terrassa amb clara vocació de mirador i imaginem grans vistes des de dalt. Ens hi enfilem i travessem agenollats una passera ben ruïnosa fins a terra ferma. Una estranya sensació ens envaeix: no és la primera vegada que som a un edifici centenari, però per alguns, sí a un edifici centenari en ruïnes i abandonat. Els alts arbres i la frondositat dels boscos més llunyans ens permeten veure només allò que ja vèiem durant tot el reco· rregut: vegetació i més vegetació. Fem una aturada allà dalt i repassem algunes dades etnogràfiques que hem estat llegint d’altres visitants. En