L’OCÀS
163
Tot i el conseqüent augment de vigilància a la zona, ningú va poder evitar que la carretera i el bosc de la Ra· bassada continuessin sent l’escenari de nombrosos roba· toris, assalts i tirotejos. Una brigada de policia muntada s’encarregà de patrullar pel bosc, que en aquells moments era ja propietat de l’Ajuntament de Barcelona. Fins i tot un grup paramilitar de Sant Cugat, el «Sometent Armat de la Rabassada», vigilava la zona pels interessos dels seus sen· yors. Entre els dies 5 i 19 d’octubre de 1934 tingué lloc una gran vaga a Barcelona, motivada per l’abolició cedista de la Llei de Contractes de Conreu38. Aquesta vaga general posà contra les cordes el recent govern de coalició entre el Partit Radical de Lerroux i el CEDA de Gil-Robles, llavors ja totalment obstinats en acabar amb la República. L’avenç polític de les forces antirepublicanes i clericals no va ser vist amb bons ulls per cap força política d’esquerres ni pels rabassaires, que aviat arremeteren –en un inici a Vilafran· ca– contra capellans i cacics amb tota contundència. A Bar· celona l’exèrcit va fer acte de presència als carrers pel que pogués passar, i automàticament es començaren a formar els escamots. La clausura de locals de la CNT, que no par· ticipava de la vaga, va provocar els primers tirotejos a tort i a dret. Així es mobilitzaren els primers piquets que articu· laren l’aturada total del transport públic. El govern català, per la seva banda, reagrupà les forces de l’Ordre Públic per fer front al control de la ciutat, i es prepararen els primers escamots d’Estat Català. El dia següent, Aliança Obrera es va sumar a la convocatòria popular demanant armes a la 38. Llei aprovada per Companys a l’abril d’aquest any i que atorgava al rabassaires la propietat de la terra que treballaven.