142
LA UTOPIA DE L’OCI BURGÉS
en que, si puede Vd. exponer la situación á las actuales autoridades barcelonesas que tantas muestras de interés han dado á la ciudad y su provincia, su determinación sera del todo fa· vorable á nuestros deseos. Inutil decir que en manos del actual propietario de La Rabassada, no hay peligro de que las cosas no se lleven rec· tamente, facil estando además colocar aquí un delegado oficial como se practica por ejemplo en los Casinos francés31. Però el desembre següent el ministre de governació, el duc Almodóvar Valle, va fer oficial el tancament de dues mil cases de joc arreu de l’estat espanyol, suprimint les con· tribucions que lliuraven per obtenir la permissivitat de les autoritats. Per a molts, aquesta decisió del ministre no va resultar una prohibició en si mateixa, sinó el compliment imperatiu de la llei vigent. La gran permissivitat amb què s’havia viscut el joc durant tants anys havia fet oblidar la pròpia llei. Sense anar més lluny, la ruleta, per exemple, es· tava prohibida des de l’1 d’abril de 1897 (Solana, 1973:81), tot i així, ningú semblava estar-ne al corrent. La rígida apli· cació de la llei per part dels governadors civils de províncies va resultar immediata: el 21 de desembre es prohibia el joc a Cadis, el 25 a Navarra i el dia 7 de gener a València. Paral·lelament al tancament de sales, i de la mateixa mane· ra que va succeir al període d’entre segles, el debat sobre el joc prengué força entre polítics, periodistes i moralistes. I com succeí llavors, la major part dels posicionaments van 31. ibidem