L’OCÀS
139
anys, l’esmentada ampliació i diversificació de l’oferta lú· dica a la ciutat, amb nous parcs i zones d’esbarjo i d’oci urbà, que va obrir l’accés a gran part de la població i va situar l’interior de la ciutat –de nou– com a epicentre total de la vida social. El fet afegit de no disposar d’un servei de transport adequat ni d’una carretera adaptada que portés a Collserola, no semblava ser massa beneficiós per una Ra· bassada que cada cop veia de forma més crua com la mo· derna ciutat de Barcelona s’anava convertint en això ma· teix, una ciutat moderna. Potser allò que anunciaven al diari de «LA Rabassada, Restaurant, Hotel, Parque, Atracciones. Situación incomparable a 8 kms de Barcelona» era, llavors més que mai, un veritable problema. La distància geogràfi· ca amb la ciutat i la competència d’altres parcs i centres d’oci significà també la marginació de la Rabassada. L’èxit, però, que reportà a Meunier la venda de vehicles, el motivà a seguir invertint en productes d’importació, i així, el desembre de 1921, va aconseguir tenir la seva pròpia marca de champagne: «J. Meunier & Co», que dispensà a l’engròs al mateix establiment de La Rabassada. Poques setmanes després, però, la poca sortida al mercat que tin· gué el producte li farà abandonar el negoci. És també durant aquest període inestable, quan un grup d’afiliats del bar Rihn, situat a la plaça Catalunya i testimoni d’interminables tertúlies esportives, començaren a organit· zar curses automobilístiques a la carretera la Rabassada. La primera d’aquestes curses va tenir lloc l’onze de juny de 1922, i hi participaren cotxes i motos de carrera que competiren en una proba cronometrada al llarg d’una Ra· bassada tancada al trànsit. El lloc que fins ara pertanyia a l’elit de la burgesia liberal, veia com de mica en mica el seu